×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Forma: Coincident amb detràs |
Freqüència total: 304 |
CTILC1 |
| massa malmesos per a anar lluny a peu, i tot el poble ens vindria al | detràs | d'aquí a una hora. —Jo us dic que no us seguiran fins que ho | | naturalesa ja obra sola. Per la nit teniu sempre el llum encés al despaig | detras | del transparent abaixat fins a les 3 o les 4 de la | | compendre que s'havia atansat a la sortida. Però, on era el davant? on el | detràs | ? com ho havia de fer per avançar? com per anar enrera? Per pensar obria | | vulgar radere, pronunciat ©, que s'ou a vegades. | detràs | sinònim de darrere; és forma arcaica usada actualment només al | | davall, dins o dintre, davant i darrere (o | detràs | ), i uns atres són seguits de la preposició de, com lluny de, | | pebrots, vendrem nosaltres, junt amb altres coses que vénen | detràs | ." A la fira de Sant Ponç hom podia comprar arrop, caragols, oli de | | que per uns moments vai quedar com a sort i em vai posar a plorar. I | detràs | de l'un llampec en venive un altre, fins que va caure el que va esberlar | | de seda carmesina que cobria part del pit, estòmec i ventre, cordada al | detràs | per llassos de cinta. Per sobre, un vestit de cos escotat i carrat per on | | arreplegade cap a un gangli situat en la columna vertebral, per | detrás | i al nivell del paidó. D'eix gangli, que'n fa d'acumulador, en va aquesta | | s'hi troven paraules en les quals la n no té al davant ni al | detràs | cap i; però s'escriu doblada. La n es doblava en | | cops aquesta lletra h es junta amb la p posant-se al | detrás | seu i allavors si que altera el sò que la p sola tindría. | | (filosophía). Diem en sílabes directes, perque la h posada al | detràs | de la p en sílaba inversa, resulta completament inútil | | la seva esfera per la y (rey, noy), i en canvi ella portant al | detràs | seu la g, invadeix en sílabes inverses l'esfera del sò compost | | víctima d'un altre invasió. Quan es junta amb la t anant ella al | detràs | , tenen les dues juntes una esfera fonètica que'ls hi és propia per a | | la m i per altra banda, ella i la y, anant aquesta al | detràs | , invadeixen l'esfera que deuría ésser propia de la lletra que representés | | ha de soportar la companyía de la h, que se li posa al | detràs | sens produir en son valor fonètic cap alteració grossa ni petita (Josep). | | la c (quiet, qüento). La r al principi de dicció i al | detràs | de les consonants l, n, s és invasora de l'esfera que actualment | | abans hem exposat, aquesta lletra t i la j posada al | detràs | seu tenen les dues juntes la representació d'un sò compost, i aquesta | | les semimudes, es a dir, amb el sò que representaven i una e al | detràs | ; però a més teníen els noms d'aquestes consonants, adés una lletra o sò | | un nom format pel sò que representa i una /e\ tancada afegida | detràs | del sò. Avui ja la generalitat dels mestres de pàrvuls ensenyen als seus | | Senyor li anuncià la millorada salut. S'alçà Cromaci sà i bo i corregué | detràs | de l'àngel per besar-li els peus. L'àngel li ho vedà, per tal com encara | | es mira per l'indret, és un animalet, si es mira pel | detràs | és un gran animalàs. —Poll i llop. —¿Quin és | | els dos que el segueixen, tothom se tira al carrer, corrent amb màscara o | detràs | de les màscares, amb aquella mateixa afluencia que haureu vist en | | per l' ample y espayosa era ó tot lo mes, saltant per las rocas del | detrás | , baixar á fer saltants y bassas que com uns xops nos posavan: la foscuria | | també com ells la eterna gloria. {Francisco}. Lo fort Farell | Detrás | mateix de la termal vila de Caldas, la de la famosa Magestat y del | | allí eran, mes refets desseguida llensaren á tota brida sos cavalls | detras | del de la donzella per veure si podian aconseguirla. Empero fou en va, | | era necessari que's negués á sí meteix, carregués la seva creu y fes vía | detràs | d'Ell". Estimem, agrahint fondament á Deu y als nostres pares y | | lo puig de la penya y roca corba, sobre las Escaldas, y lo bosc de Padern | detras | de Engordany, al E. la collada de Vexalìs per la que se va a Vila, y | | de més afiliats que 'ls que vegérem ab lo petroli á les mans; quedan | detrás | els instigadors, y entorn els simpatisadors, y aquests últims son | | de paráulas que acaban ab el sò fòrt de la /c\ trobèm que | detrás | d' aquèsta llètra, s' hi escriu una /h\, ab la particularitat de | | hi escriu una /h\, ab la particularitat de que la /h\ | detrás | de la /c\ s' hi escriu sempre, no algunas vegadas tan sòls, còm | | /a\ fosca, en cual cas aquèsta 's calla, vaji al devant, vaji al | detrás | del altre sò concurrent. En las reglas que acabèm de sentar se supòsa que | | retrocedir al temps dels grechs, cuán s' escrivian las unas paráulas | detrás | de las altres sense deixar cap claro o blanch que pogués servir pera | | després de la sílaba fòrta se n' han de descartar aquèllas en que | detrás | del grupo hi ha alguna altre sílaba. Igualment hèm de dir que no sabríam | | en hauríam de ocupar tampòch perquè serian esdrújulas cuán mènos, ja que | detrás | de la sílaba fòrta hi tindrian el grupo de vocals que lo mènos valdria | | 'l grupo está inmediatament després de la dita sílaba ictual y no te al | detrás | seu cap mes sílaba. En aquèsta classe de paráulas teòricament s' hi pòden | | dos vocals, está inmediatament després de la sílaba ictual sense tenir al | detrás | seu cap mes sílaba. ¿Quina influència hi te 'l grupo de vocals en aquèsta | | dos vocals inmediatament després de la sílaba fòrta sense tenir el grupo | detrás | seu cap més sílaba, serán paráulas planas, que, segóns las reglas donadas | | grupo quedan reduits a dos, que son: primer, cuán el grupo ictual te al | detrás | seu una sílaba; segón, cuán dit grupo es final de paráula, o millor dit, | | "Cas primer, o siga cuán el grupo ictual te sòls una sílaba al | detrás | seu y 's compòn no mes de dos vocals. En aquèst cas pòden presentarse | | o sia cuán se compòn de très o mes vocals el grupo ictual que te | detrás | seu una sòla sílaba. En aquèst cas dèu sentarse la regla de que s' | | "Cas tercer, o siga, cuán no hi ha cap mes sílaba | detrás | del grupo ictual y aquèst se compòn de dos vocals no mes. En aquèst cas | | del grupo, v. gr., deslluí." "En la primera combinació si al | detrás | d' ella no hi ha cap mes llètra de la mateixa paráula (la /n\, | | vocals dèbils concurrents forman sempre una sòla sílaba, las paráulas que | detrás | de la sílaba ictual o fòrta hi tingan un grupo de dos vocals que termini | | de la pronunciació en la /a\." "En la tercera combinació si | detrás | d' ella no hi ha cap mes llètra de la mateixa paráula (la /n\, | | existint la regla mes amunt sentada de que las paráulas que tenen | detrás | de la sílaba ictual un grupo de dos vocals se consideran planas y no | | signo perquè, existint la regla donada mes amunt de que una paráula que | detrás | de la sílaba ictual te un grupo de dos vocals dèu considerarse plana, | | un grupo de dos vocals." "Si aquèsta combinació sèptima tingués al seu | detrás | y còm final de la paráula una consonant distinta de la /n\, de | | no pòt havèrhi duptes en cuant a la pronunciació, rès hi tocaríam. Si | detrás | d' aquèsta combinació còm a final de la paráula hi hagués una consonant | | accent y ruído acentuat. Pòden ditas vocals contíguas no tenir al | detrás | seu cap mes sílaba de la mateixa paráula. Si detrás seu tampòch tenen cap |
|
