×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Forma: Coincident amb encà |
Freqüència total: 5388 |
CTILC1 |
| d'ell, sense un bri de repòs per tota l'eternitat. Les Graees "D' | ençà | del nostre naixement, el nostre aspecte és de velles. La nostra aparença | | i de la fam de vol curt de les gavines. El brivall l'havia clissat d' | ençà | de l'aparició de l'altre i esperava que es decidís a abordar-lo. Perquè, | | presento els aranzels d'un esplai honest. Si és Alcestis, bugada | ençà | de la palingenèsia, o com ho afinés millor un honoris causa o una seva | | per la pols, sense esguardar el paisatge destruït per la fecunda guerra. | Ençà | i enllà, angoixa, fum, opressió d'aire parat, desordre, vedrunes | | obstant això, la convivència mai no havia passat d'aquí. Joan del Santo d' | ençà | d'aleshores s'ordenà la vida prescindint en absolut de la seva dona. | | amb els treballadors... Treia el porró... I no us dic jo com anava!... D' | ençà | d'aleshores que no he tastat vi bo. Quin home, aquell! En canvi, la | | llavors una inquietud. Els abaixà de seguida i no contestà cap paraula. D' | ençà | d'aquell dia l'ancià Baldà aparegué sempre al seu davant com contorbat, | | entre els seus sentiments i l'ambient en què es sentí envoltat d' | ençà | dels seus primers contactes amb la vida. Tino Costa esdevingué de mica en | | llurs cors), ell li digué, aquell dia: —Ambdós estàvem sols, Mila, i d' | ençà | que ens trobàrem estem en companyia. Que bella l'expressió, i que exacte | | bella l'expressió, i que exacte el pensament! "Ambdós estàvem sols, i d' | ençà | que ens trobàrem estem en companyia." Cada dia Mila es sentia en ell més | | enmig d'ella com en un vast oceà de solitud, en una completa orfenesa. D' | ençà | de la seva arribada al poble, d'ençà que havia conegut Mila, no els havia | | solitud, en una completa orfenesa. D'ençà de la seva arribada al poble, d' | ençà | que havia conegut Mila, no els havia experimentat, però aquesta nit es | | la llunyana humiliació que li imposà en presència de tots els caçadors. D' | ençà | d'aquell incident Randa havia deixat, en efecte, d'infondre el respecte | | les paraules que un dia li havia dit: "Tots dos estàvem sols, Mila, i d' | ençà | que ens hem trobat estem en companyia." Però ella, ¿estava sola | | — l'havia privat de fer-ho, i no solament de fer-ho, sinó que d' | ençà | aleshores l'infant sentí que l'estimava més. El seu amor per ella després | | pel seu germà, no li quedava esma d'ocupar-se de res més. En realitat, d' | ençà | de l'absència del germà, a la casa tot havia quedat a la mà de Déu. A | | del Roso es manifestava d'aquella forma amb sa filla; ja d'alguns dies | ençà | la mare li adreçava la paraula. Munda del Roso mirava la seva filla | | no s'esborraran ja més de la seva ànima: "Ambdós estàvem sols, Mila, i d' | ençà | que ens hem trobat estem en companyia". Mai com ara no havia sentit Mila | | i l'assegurà encara amb la barra de ferro travessera que no s'usava ja d' | ençà | de la guerra. Després esperà allí en la fosca, amb el cor palpitant, | | dolcesa havien commogut la seva ànima: "Tots dos érem sols, Mila, i d' | ençà | que vàrem trobar-nos som en companyia". A Mila li semblava que no havia | | una cosa en la qual, en la terrible confusió en què estava enfonsada d' | ençà | de la partença d'ell, atuïda pel dolor, no hi havia reparat. No obstant, | | acosta en silenci; mira en la mateixa direcció i veu el seu pare. Mila, d' | ençà | que és ací, a penes hi ha fixat l'atenció, a penes l'ha vist, i ara | | demana-li perdó. Els cops que et donà els porta damunt la consciència. D' | ençà | d'aleshores s'ha fet vell. Mira'l. Mila es col·loca més a prop del padrí, | | de les seves coses i la nit anava caient dolçament sobre els camps. D' | ençà | del primer dia, Anselma li cobrà un viu afecte, però ara la vol encara | | El teu pare? No: és a la ribera, però tornarà aquest vespre. Pobre Joan! D' | ençà | d'aquell dia, Mila, ja no és ell... —Padrí: així que arribi, digues- | | d'"amor", lligant les parelles humanes: sempre, o gairebé sempre —d' | ençà | que l'home mereix el nom d'home. Sense sortir-nos de la tradició | | advertència estèril. Una "ciència" —o una "tècnica"— que es quedés | ençà | de les seves possibilitats, no seria per això una "ciència" —o una | | naturalment, dic jo, però no la distingim, ja que hi som "habituats" d' | ençà | del moment mateix de la nostra naixença. Una "habitualitat" pareguda | | a principis del Vuitcents. En aquest punt, ens avancem a tothom. D' | ençà | de l'Edat Mitjana som un poble providencialment —excuseu-me | | Ordre El dilema "desordre-injustícia" ha fet córrer molta tinta, d' | ençà | que, segons conten, va plantejar-lo Goethe d'una forma decorativament | | dir-ho així. I ve a confirmar-ho un detall significatiu: mai com ara, d' | ençà | dels temps pagans, no hi havia hagut una tal abundància de llibres tipus | | més, un xarlatà. Les peces oratòries emanades de les dictadures locals, d' | ençà | de la Grècia clàssica, constitueixen un apartat notabilíssim de les | | llegeixo aquests mots de Colette Audry: "...la història europea, d' | ençà | del gener de 1933, i en especial els esdeveniments d'Espanya, | | de reposar un moment a la Font de l'Oreneta —que coses han passat d' | ençà | que, ara fa un any, s'inaugurava!—, ens arribem al Molí de Rosquelles, | | a la mort. Cap al tard m'arribo a Premià de Dalt, on no havia estat d' | ençà | del setembre. Fa un llevant fort i les onades són blanques, fortes, sota | | pocs dies hi haurà a Espanya "una batalla com no n'ha vista cap Europa d' | ençà | del 1919". Ahir hi va haver bombardeig a Gandia, Reus i altres | | Quin dia, avui! És dels més purs, transparents i daurats que he vist d' | ençà | que som al Montseny. Es veu l'horitzó netíssim; les serres del Pirineu | | ella menys que amb ningú perquè no porta faixa. A veure, feu-vos una mica | ençà | , que ens reordenarem. Dins la reduïda cambra hi ha un petit remolí a | | que penja d'un clau escampa una claror somorta i vacil·lant que, més | ençà | de l'home, tot just permet de distingir unes quantes ombres reunides a | | cants dels capellans, en les absoltes, que encara era pitjor, sobretot d' | ençà | de la primera envestida del reuma. Els dos amics eren, si fa no fa, d'una | | , si ho era, no li feia ni gens ni mica de gràcia. No li valgué: d' | ençà | d'aquell dia, el Boni ja no va parar. Si el trobava de mal humor, enutjat | | una dona nova —nova la veia ell— després del que s'havia esdevingut; d' | ençà | d'aquell dia, sempre la cridà amb aquell nom, i amb aquell nom | | una planta; l'havia heretada de la seva mare i havia romàs tancada d' | ençà | de molt temps. Estava situada al carrer de dalt, tres cases més avall de | | car endevinà de seguida que aquell assumpte no s'aturaria allí. D' | ençà | d'aquell dia, Jaume, quan es topava amb Borra pel camí, se sentia | | malaltia i morí. El noi de la Badona ja no el veieren amb cap més noia. D' | ençà | d'aleshores començà a viure retirat, començà a manifestar-se ombriu i | | seus més íntims sentiments, defraudada en la seva amor més sentida, i d' | ençà | d'aleshores es tancà en un mutisme quasi absolut. Mai més, d'ençà | | i d'ençà d'aleshores es tancà en un mutisme quasi absolut. Mai més, d' | ençà | d'aquell dia, no va permetre que li anomenessin la filla, i fou, en | | i potser més que mai. Perquè, em voleu dir de què està malalta? D' | ençà | que la filla va fer el que va fer, la vella Pigada ja no ha estat mai més | | també ell s'havia sentit indignat amb la fugida de la germana. I d' | ençà | d'aleshores no li havia parlat més. Va romandre un moment sense | | minúsculs, vivències d'abans que he anat amuntegant de molts d'anys | ençà | . La felicitat m'arribà un dia, però; tenia els ulls de color de mel, al |
|
