Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

encara: inseparable de la plaça del poble on habitem. Dic "la plaça": l'	àgora	, el fòrum —si preferiu unes al·lusions decoratives. La societat del
unida família del Mediterrani no és sinó això, una col·lecció de places,	àgores	o fòrums, oberts a la proximitat de la mar. No caldrà transcriure ací, em
justificatius. La llibertat, doncs? La llibertat, en una plaça —en l'	àgora	, en el fòrum—, és, simplement, la llibertat de xerrar. Quan els homes del
verbal. O bé, si això no es produeix, els assidus de la plaça, de l'	àgora	, del fòrum, se'n surten amb acudits i xafarderies, que el dèspota deixa
La mar? L'home "lliure" sempre chérira la plaça: l'	àgora	, el fòrum. Xenofòbia L'odi a l'estranger, al foraster, ha estat, sempre i
a l'esquerra, carrerons estrets, tortuosos; al mig, una plaça circular, l'	àgora	, i a tocar mateix, en condescendència tota democràtica, el palau del rei,
mena, en definitiva— i un espai central que deu assemblar-se molt a l'	àgora	dels grecs. Tot, en aquesta terra, és aspre, eixut, una mica feréstec:
defensar-me amb la mateixa manera de parlar que acostumo de tenir a l'	àgora	, a les taules dels comerciants, on molts de vosaltres m'haveu sentit, i
de l'Alcover i tireu carrer amunt, vers la plaça de Cort, que és el cor, l'	àgora	i el fòrum de Mallorca sencera. I allí us trobeu amb les primeres
perquè nauxers i mercaders combinin els seus negocis com dins una	àgora	; fins per a donar-los un banc corregut al llarg de les parets, Sagrera
substituir fa uns setanta anys, ha servat alguna cosa del vell caràcter d'	àgora	, amb els marxants i comerciants que encara s'hi apleguen, de la mateixa
senten necessitat de solitud exterior, que semblen haver nascut per a l'	àgora	, el fòrum, el soc, que troben llur centre vital a la plaça de la vila,
comercial i marinera del pla, estesa segons una quadrícula, amb una	àgora	central rectangular i una zona de temples arran de la muralla meridional,
tossuderia. L'ambient era d'una gran simpatia. La plaça pública, la gran	àgora	, no m'ha entusiasmat mai; les àgores petites, concentrades,
simpatia. La plaça pública, la gran àgora, no m'ha entusiasmat mai; les	àgores	petites, concentrades, homeopàtiques, han tingut, sempre, per mi, en
en substituir unes lleis per unes altres, en ésser llevada a Catalunya l'	àgora	on eren elaborades. Però tot i la imposició d'un nou règim, malgrat
i el treball, la dialèctica i l'art, la pau i la guerra, la justícia i l'	àgora	, la vida pública i la privada, es convertiren en una competició, en una
únicament pesa la política. I els ciutadans, reunits en assamblees, a l'	Àgora	, en els Tribunals, en els Pòrtics, a l'Ateneu, són tota Grécia! Ni
que allí, a tocar de la plaça de Sant Miquel, hi havia la de Sant Jaume,	àgora	de la ciutat, amb un templet de belles arcades gòtiques, on els
un conjunt d'edificacions sagrades, dividida en dues parts: l'Altís i l'	Àgora	. L'Altís, o bosc sagrat, el principal edifici del qual era dedicat a
el 1876, assoleixen resultats més positius. El segon recinte, l'	Àgora	, contenia l'estadi, l'hipòdrom, el gimnàs i la palestra, l'edifici del
i amables, deixant la torre de vori de l'egolatria i l'orgull per l'	àgora	oberta i solellosa on les gents sociables alternen. És aleshores que el
construccions del sagrat recinte. El segon recinte, conegut amb el nom d'	Agora	, contenia l'Estadi i l'Hipòdrom al E. i diferents edificis secundaris
gòtiques. Però ¿a on ès el carrer digne d'aquests edificis, a on són l'	àgora	, el forum, la senyoria, la copiada plaça comunal? Quí se preocupa avui de
arribaria un dia que n'arribarien de nous, no del cel, com es deia a l'	àgora	, sinó de la mar, aquella mar que, d'una manera o d'una altra, havia estat
el que enllaçava la porta d'entrada de la ciutat amb la plaça central o	àgora	. Aquest carrer i els altres en la mateixa direcció paral·lels al mar,
centre de la vida de la ciutat, era, com a totes les ciutats gregues, l'	àgora	. Té en un dels fronts un mercat amb porxos, on es podia reunir la gent
a la masia o d'ensopiment al poble. Demés, el mercat per a l'home és l'	àgora	, el fòrum clàssicament mediterrani; i per a la dona és la fira,
un santuari per a una divinitat oriental (Serapis?); es construeix una	àgora	o plaça, que en una segona etapa s'eixamplà i es féu porticada i a la que
ciutat grega. Fou llavors que es tornà a habitar l'espai entre l'antiga	àgora	i la mar, bastint-se una petita basílica o església cristiana primitiva,
de sorra superficial. L'estratigrafia és particularment observable a l'	àgora	i a les construccions properes al carrer principal N.-S., així com en
de forma trapezoidal prop de la porta S. que fou potser la primitiva	àgora	, i l'altre, la més important, envers la part N., i, per tant, prop
s'han descobert diverses edificacions que permeten qualificar-la d'	àgora	o fòrum. Ambdues places estaven unides per una via, totalment
dos camins: un a) el carrer central que porta directament a l'	àgora	, l'altre b) per la part alta de la Ciutat. a) A
l'altre b) per la part alta de la Ciutat. a) A l'	àgora	i a la Casa-Museu pel carrer central. Situat el visitant d'esquena al
ha entre aquest i el carrer central, i que probablement era la primitiva	àgora	del període grec (segles V-IV), veurà a l'esquerra una sèrie
banda del carrer transversal hi ha un macís fins a les construccions de l'	àgora	, que conté, per la part de mar, dues cases romanes bastant espaioses amb
fins a les construccions superiors d'època imperial romana. Prop de l'	àgora	i per la banda de mar, està al descobert, per haver desaparegut les capes
les cases més riques i espaioses. b) A la Casa-Museu i a l'	àgora	pel carrer de la part alta de la Ciutat. Partint del temple d'Asclepi
volta de terra recuita que cobria la cambra de cocció. c) L'	àgora	. Després dels temples, el més interessant de l'Emporion grega, encara
de l'Emporion grega, encara que d'època hel·lenístico-romana, és l'	àgora	o plaça pública. Es trobava en acabar el carrer central i s'estenia en
estudiar detalladament l'estratigrafia des dels períodes més antics, l'	àgora	s'amplia considerablement, arribant gairebé fins al mar i voltant-se de
disposició i per la dels edificis que l'envoltaven és un bon exemplar d'	àgora	que respon al tipus hel·lenístic. De forma allargada i rectangular, tenia
és de 51'71 m. i la seva amplària és de 14. L'	àgora	, el mateix que el fòrum de les poblacions romanes, era el centre
de carreus ben tallats; aquest pou pertany a la primera etapa de l'	àgora	i s'obre en un nivell poc més baix del del sòl de l'ampliació, en temps
la qual el dit nivell pujà quelcom. Es de notar en l'estratigrafia de l'	àgora	que per sobre el paviment d'aquesta hi ha una capa de sorra, corresponent
a mà esquerra, el conduirà davant del Museu. Entre l'Edifici-Museu, l'	àgora	ja descrita, la depressió de l'antic port i la carretera que mena a St.
de l'absis. Al voltant de la basílica i estenent-se en direcció a l'	àgora	i a la Casa-Museu hi ha sepultures de teules de baixa època
i quan silabeja es am /La Iliada\. Els armoniosos discursos de l'	Agora	deslliguen sa llengua; les explicacions dels filosops formen son
vulgaritat o una bestiesa, fereix com una garrotada al poble reunit a l'	Agora	o al Teatre. Se desterra la flauta, suplint-la am la lira, perquè infla

Pàgina 1 (de 3)

50 següents