DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
alber A 1 oc.
alber M 13 oc.
àlber M 225 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb àlber Freqüència total:  239 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en taverna, en un cert indret on la carretera travessava un bosquet d'àlbers, va caure del seient on anava assegut, situat a la part exterior del
d'ansiosa espera, en els botons de les flors, en les grogues baies dels àlbers a punt d'esclatar, en el vol maldestre d'una oreneta que va a avançar-se
Pel fons de la vall passa el riu, d'aigües escasses, amb rengleres d'àlbers esvelts que van assenyalant el seu curs fins a perdre's cap a la dreta
pedres i formant remulles, en les quals s'emmiralla la fina silueta dels àlbers. La masia, en el seu aspecte exterior, apareix un xic ruïnosa, però per
fons, on l'avet de Noruega, mig esfumat, enllà del brancatge afuat de l'àlber i del brancatge complex i sinuós de la morera, sembla una misteriosa
suau, inacabable plomissol. A les branques nues de les acàcies, de l'àlber, de la morera s'arriben a posar ben bé dos dits de neu. Vora la finestra
terrible etapa africana. Davant la finestra de la cambra on escric, l'àlber desplega tot just les fulloles pàl·lides. (Abans he vist els pollancres
qui més braolen per la llibertat. Creixen les fulles verd d'argent de l'àlber. Les del castanyer bord pengen, lasses, com guants penjats al sol tebi.
mitja tarda, el sol il·lumina, davant la finestra, el cim del teix i de l'àlber, allarga l'ombra de la perera sobre la terra llaurada, fa cantar grills i
i llamps cap al Ter. La perera ja no és gens blanca. A les branques de l'àlber i del teix brillen les gotes de pluja. 4 maig. Ahir
antiproletario constituido ayer\. Cel gris, tot el dia. Plou. L'àlber és tot despentinat, té les fulles girades, feixugues de pluja.
com mai (entre l'avi i nosaltres n'hem collit bastant més d'un quilo). L'àlber, argent assolellat, brilla a la finestra. 22 juny. Arribo
matins d'estiu, quan, a les vuit, obro la finestra. Les fulles de l'àlber tremolen delicadament; el sol en fa lluir només els cims i la banda
boscos nets, relleus ben marcats i llum alegre. L'argent assolellat de l'àlber fa mal als ulls. Nit deliciosa, fresca, amb lluna i estrelles i un floc
octubre. Quan obro la finestra hi ha boira: l'argent de l'àlber és més delicat, més metàl·lic entre la grisor. Després la boira comença a
aquest camperol inspirat, orgullós, ardent! Cel gris, cap al tard. L'àlber és verd-gris, or vell i plata. 21 octubre. Matí d'or,
A mitja tarda fa un ploviscó i trona. El vent és fresc. Els til·lers, l'àlber i el castanyer bord ja han tret la fulla. 4 abril. Ahir i
sobre Deschamps (poeta del s. XIV). El vent agita els avets i l'àlber. No abelleix de sortir de casa, i gairebé es comença a enyorar l'estufa.
amb les seves aigües verdes, llises, entremig dels salzes, dels àlbers i els canyars, en un paisatge bellíssim d'hortes i arrossers, amb les
a prendre la fresca; passejaven al llarg del camí d'entrada, vorejat d'àlbers jovenets. El poble dormia allí mateix, a dalt de les roques, que formaven
l'alegria de retrobar la mare. Llavors Marina, per entre les rengleres d'àlbers jovenets que vorejaven el camí, sortia fins al pont a esperar el seu fill
de tamarius o arbres fruiters. Més endintre es veu la línia de canyars i àlbers gegants, que amaguen el riu, que s'esllavissa invisible pel mig de la
quan veié Borra que avançava pel camí. L'home s'aturà allà fora sota els àlbers del riu, i un moment després, amb l'aixada al coll, s'endinsà per l'horta
els treballadors de les hortes d'allí es reunien a dinar a l'ombra dels àlbers, a la vora del riu, en un replà encatifat d'una herba molt fina. El riu se
d'acudir. Hi havia pocs pagesos a les hortes; la companyia sota els àlbers fou escassa. Jaume baixà fins al riu, obrint-se camí entre les branques,
sorpresos, en ben deliciosa elementalitat: els àlbers, el silenci dels amants, el crepuscle, un cos, una carn pura,
faristol el branquilló verd de fulles tendres, arrencat tot venint a uns àlbers de la font. S'aixequen; Laura va i recull la branca tendra, sense més ni
acostem al riu. Sense que m'ho diguin, ho endevino per la bella filera d'àlbers, pollancres i altres grans arbres que no conec. ¡Que és bell el paisatge,
hàbil; i després m'ajeia vora la sèquia, a l'ombra d'un tamariu o d'un àlber per llegir amb tota llibertat. Així el treball s'havia convertit en un
bellugadissa i viva, flanquejada de les ombres immòbils i retallades dels àlbers, els pollancres i els freixes, i tot alhora em recordava les lluites
El riu, entrevist en un recolze llunyà, a través dels pollancres, els àlbers i els freixes, apareixia com un corrent de sang. Tot era tintat del
tots. Josep i jo decidim fugir bastant més enllà, al recer d'un petit àlber que ombreja la vora d'un rec. Cadascú té el seu litre de vi. Per això ens
el poble: les teulades ennegrides i retortes de les cases, la filera d'àlbers a l'indret del riu; xemeneies, talaies, terrats, el campanar grisenc ben
amb uns ullassos extasiats. Arribàrem a la plaça del poble: dos enormes àlbers blancs, envoltats de troncs matusserament escairats que servien de bancs;
rodona, grosseta, de cabells descolorits, com de lli, aparegué sota els àlbers, balancejant-se damunt les cames garrelles, amb els braços estesos. Una
vespre, a Crist ressuscitat a l'hora que els del poble ballen sota els àlbers blancs de la plaça i l'església està deserta. L'iconostasi, damunt el seu
Quan vaig desembocar a la plaça, nois i noies s'havien reunit sota els àlbers de fullatge novell i es preparaven a ballar. Els vells seien tot al
I desaparegué. 22 El ball pasqual feia el seu ple sota els àlbers. Era capdanser un robust xicot bru d'uns vint anys, les galtes del qual,
fa milers d'anys, nois i noies ballen sota els arbres de tendre fullatge —àlbers, avets, alzines, plàtans i esveltes palmeres— i ballaran encara milers
sense sopar. Estava vermell com un perdigot i tremoladís com una fulla d'àlber. Li aplicaren alguns remeis casolans. L'oli de llangardaix i la infusió
mig amagat per la subtil gelosía violeta que forma el brancatge sec dels àlbers, passa un seguici de cavallers que tornen de la cacera del singlar,
de la prada enquadren els camps de blats daurats, enlluernadors. Els àlbers, esprimatxats i vincladiços, gronxen dolçament llurs branques, i llurs
païsatge d'en Pinelo o el d'en Vives Ferrer, ni distingiría fàcilment els àlbers blancs que pertanyen al tancat d'en Gil Gallango o al d'en García
efectes més intensament crepusculars s'hi poden comptar les fulles dels àlbers, que el pintor miniaturitza mansament per ganes puerils de lluir les
els tanys de l'obaga i les vaques aterressin els plançons dels àlbers de la riera, i la canalla destrocessin els fruiters i matessin les
muntanya amunt, fins que arribà a l'altra serra que separa la vall albera de les altres valls. Tot el dia va caminar entre boscos i roquissers, ara
i el sol amb tota sa resplendor portava intent de veure què passaria. Uns àlbers que més amunt de la reconada del Bosc del Forn ens mostraven les
va de banda a banda, colgant juncars, batent canyars i doblegant salzes, àlbers i pollancres. Els dos pins gegants de la vora de la vinya del Vepo reben
l'hort i la sínia i la meitat de les illes són un pèlag tot mansoi... Els àlbers de la salzereda inclinats dibuixen una ratlla fosca sobre l'aigua. Adéu
un tros de casa que és en perill d'enrunar-se. Els primers bolets d'àlber Al davant de casa, separat del barri per l'era de batre, hi ha un bosquet

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »