Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

digníssim! Satan, Príncep de les Tenebres... Caín. ¿Un altre	àlias	? Diab· ...altrament dit, el Suprem Desfaedor, exasperat pel poc
el nom... (—Sànchez) en quedà prou encantat i no li posà cap nou	àlies	. —/Ya tenemos Capitán: Capitán Sánchez; un hurra al Capitán
els anells per formar amb el fadrí major de la botiga, En Bartomeu Cufí,	àlies	Fullaraca, en una de les colles de Sant Mus que volien pujar a
Enterrament, a mitja tarda, del carnisser i gitano (de raça) Bastons,	àlias	Xeix. Era un home negre, alt, sec, perfectament silenciós, absort,
cert detall i veiem la taca blanca i blavissa del senyor Narcís Ferrer,	àlias	Narcís Rellotger, que pesca amb canya, com és el seu costum cada festa, a
fruita del país. 20 D'agost. Canadell. Sebastià Puig,	àlias	Hermós, que encara roda per Calella amb els seus estris de pescar,
de gent a cridar, com si parlessin a sords, a mossegar proïsmes,	àlias	fotre el del costat, a engegar guitzes com en diuen a Mallorca, Menorca i
tierna edad", encara no has clisat, com diu l'alcalde de Calella,	àlias	el meu pare, que hi ha catalans i catalans. —Com, catalans i catalans?
els homes. —Bona, Jordi. —Digue'm George, que és més interplanetari,	àlias	, més universal, amb base a Torrejón de Ardoz i altres punts de la
i de l'aljama dels sarraïns de Manisses, Garcia Nadal i Abrafim Aluxení (	àlias	Alcudó), aquest, pertanyent a un llinatge de terrissers conegut
pàg. 111). I encara, un Habrafim Saleymén,	àlias	Hafic, figura en un document de 1433 (/Los Maestros...\,
per acabada aquesta relació, ja pesadíssima. Un Abrafim Aluxení	àlias	Alcudó, potser de família originària de Luxent (Luchente)
potser, un terrisser de Manisses anomenat Johannes Eximeno,	àlias	Arbiy, al qual es refereix un document del 1433 (/Los
descendia sens dubte el mestre, veí de Manisses, Haçmet Axetxí,	àlias	Mixu, esmentat en 1432 (/Los Maestros...\, pàg.
/Notes ordenades per lo reverent mestre\ {Bernat Vilanova},	alias	Navarro, estampada a València l'any 1500 i que fou
Pedcole, datat el 1406, es fan constar els noms de Joan Pont, (	à	) Scales, "conversus civis barcna", i Francesc Betran,
i expandien obres conceptuades contràries al dogma. Antoni Ramon, (	à	) Corró llibreter de la Generalitat de Catalunya, el dia 9
barcelonines. El 1894 la casa va liquidar. En Baldomer Gual, (	à	) el Mero, va comprar les existències que hi havia al magatzem que
Encants de la plaça, encara hi va continuar. Amb la d'en Baldomer Gual, (	à	) el Mero, del carrer de Sant Miquel de l'Argenteria, una de les
del llibreter de vell de la segona meitat del segle fou Baldomer Gual, (	à	) el Mero. Rival, directe i aferrissat, d'en Llordachs. Empeltat de
i, sobretot, les existències de la llibreria d'en Baldomer Gual, (	à	) el Mero, instal·lada al carrer de la Tapineria. A més de les del
d'inventar la impremta. Es tracta d'en Perayre. Nicomedes Perayre, (	à	) el de les Aigües, mig comerciant, mig aficionat. Havia anat a les
volts de l'any 1898 acudien a les fires l'Adan, en Giganda, (	à	) el Navarro; en Palau, amb la seva muller; en Joanet Batlle; en
entrada del carrer de Ferran, prop l'església de Sant Jaume; en Riera, (	à	) Cremallots; el Matalasser; en Carbonell, (à) el Paleta; en
Jaume; en Riera, (à) Cremallots; el Matalasser; en Carbonell, (	à	) el Paleta; en Peicasat, en Feliu Montpart i en Royo. Aquest hi va
, en Palau, en Medina, els Millà, en Duran, l'Altés, en Solé, (	à	) el Manelet dels ferros, i l'Adan. Gairebé tots estaven establerts
de Montsió. Després va tenir una barraca a Santa Madrona. En Solé, (	à	) el Manelet dels ferros, només acudia a aquestes fires grosses.
parlar-ne com cal. Als darrers temps d'aquelles fires hi acudia l'Altés, (	à	) Roques amb boles, un dels venedors de llibres més absurds de
endegats. Hi posaven parada els llibreters professionals Giganda (	à	) el Navarro, l'Adan i d'altres. També hi anava l'Aiguacuit.
tant entre els mateixos firaires com entre el públic, fou en Riera, (	à	) Cremallots. Anava vestit de vellut estiu i hivern. Car allò que
llibreteril busca de cargols. Dels més constants foren en Peraire, (	à	) el de les Aigües; en Solé, (à) Manelet dels ferros, i
més constants foren en Peraire, (à) el de les Aigües; en Solé, (	à	) Manelet dels ferros, i darrerament en Valls, (à) el Manyà.
en Solé, (à) Manelet dels ferros, i darrerament en Valls, (	à	) el Manyà. En els primers temps, en aquells Encants paraven pocs
al carrer d'Urgell. Hi posaven parades de certa importància en Giganda, (	à	) el Navarro, i l'Adan. També hi tenia parada el Barretina.
parada el Barretina. Hi començà de vendre llibres en Carbonell, (	à	) el Paleta. L'Uson, més conegut per Joanonus, també va
venedors amb orientació de llibreters que hi paraven foren en Sardà, (	à	) el Gepa, i els Folch, pare i fill. L'un després de l'altre. Ambdós
Nous. També va tenir botiga al carrer de la Princesa. En Carbonell, (	à	) el Paleta, posava parada als Encants dels dies feiners, i el
ja hem ressenyat en altre lloc d'aquest llibre, hi paraven en Pujaló, (	à	) Cols i Bledes, el gran Pané i l'Uson. Al costat d'aquest va
, el gran Pané i l'Uson. Al costat d'aquest va formar-se en Valls, (	à	) el Manyà, el qual, abans d'ésser llibreter, havia treballat de
volia dir els /Episodios Nacionales\. Hi parava en Blas, (	à	) Dinamita. Allà fou on va fer les primeres armes com a llibreter.
els llibres d'en Bonay i es féu llibreter professional. En Rubio, (	à	) Matalasser tercer, hi féu les seves primeres armes com a
Va morir l'any 1923, al peu del canó dels llibres. En Rodés, (	à	) el Vidrier, començà, aleshores, a vendre llibres al costat dels
pare Folch, amb la seva dona i el noi. Hi parà una temporada en Buisan, (	à	) el Mestre. D'aquí va traslladar-se a les barraques. Havia tingut
a Cristal, el vell monsieur Richard, el veritable motiu de l'	àlies	del qual ningú no va poder saber mai, i que era el veritable pare
milicià d'extraordinari prestigi, al qual havien donat el mateix	àlias	que a un famós guerriller del Centre. El Campesino tenia davant
per Planademunt, el seu lloctinent, de 28 anys; Joan Simón (	a	) Collsuspina, venedor ambulant de safrà, de 24 anys;
venedor ambulant de safrà, de 24 anys; Josep Mateu (	a	) Xocolata, natural de Valls, de 20 anys; Antoni Forcadell
Xocolata, natural de Valls, de 20 anys; Antoni Forcadell (	a	) Garcias, de Barcelona; Joan Vicens (a) Nasratat, de
anys; Antoni Forcadell (a) Garcias, de Barcelona; Joan Vicens (	a	) Nasratat, de 40 anys, i Josep Fabrach (a)
Joan Vicens (a) Nasratat, de 40 anys, i Josep Fabrach (	a	) Domingo, de 30 anys, de Figueres. Pel juny de

Pàgina 1 (de 8)

50 següents