DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
àliga F 663 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb àliga Freqüència total:  663 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

negra, aquesta au, solitària i enorme, era un albatros. L'albatros és l'àliga misteriosa dels mars; d'un vol més resistent i ample que el còndor dels
els braços amb majestat, amb una distinció natural, de princeses, o d'àligues, si voleu. Jo he vist senyores d'aquestes lluint un perfil perfecte,
de deixar a l'ombra dels cocoters uns quants bitllets estirats, amb l'àliga i les estrelles i la imatge del venerable Washington, pare de la pàtria.
s'embolicava, s'enfangava estúpidament, perquè encara que no fos cap àliga, tampoc no era tan imbècil. Guillem passava un moment de cruel
llibre amb bona voluntat. Laura es posa de colzes a la cònsola cenyida d'àligues i cariàtides d'or; el mirall una mica blavós, marcit, li reflecteix els
que el rostre afinat, tallant, d'un color trencat, i amb un aire com d'àliga mig adormida, amb un nas noblement corbat que sembla com si arrossegués
explícita de l'anàlisi de certs rituals, com és ara el de la caça d'àligues dels hidatsa —però només gràcies a la perspicàcia excepcional de
es refereix a ritus ja evocats en el paràgraf precedent: els de la caça d'àligues entre els hidatsa, que, com moltes altres poblacions americanes,
un caràcter eminentment sagrat. Ara, segons els hidatsa, la caça d'àligues fou ensenyada als homes per animals sobrenaturals que n'inventaren de
en depèn tota la interpretació del ritual. En relació amb la caça d'àligues, no es pot treure res dels óssos, però pel que fa als coatís —adaptació
fusell." (Brouillette, pàg. 155.) Ara bé, els hidatsa cacen l'àliga amagant-se en fossats: l'àliga és atreta per un esquer posat al damunt i
155.) Ara bé, els hidatsa cacen l'àliga amagant-se en fossats: l'àliga és atreta per un esquer posat al damunt i quan l'ocell es detura per
és exacte, se'n dedueix que la importància ritual de la caça d'àligues entre els hidatsa prové, almenys en part, de l'ús de fossats, és a dir, de
presa la posició de la qual és la més "alta", objectivament parlant —l'àliga vola alt— i, també, des del punt de vista mític —en el qual l'àliga està
l'àliga vola alt— i, també, des del punt de vista mític —en el qual l'àliga està posada al cim de la jerarquia dels ocells. L'anàlisi del ritual
complicació dels ritus que precedeixen, acompanyen i conclouen la caça d'àligues és, doncs, la contrapartida de la posició excepcional que ocupa al si de
per aquesta raó, per a interpretar el paper d'esquer en la caça d'àligues, sota llur aparença animal de gat salvatge i de mapatx. Efectivament, la
i la presa hi són units en l'espai intermedi, mentre que la caça d'àligues els separa assignant-los emplaçaments oposats: el caçador sota terra, la
la presa prop del cel empíric. Un altre aspecte singular de la caça d'àligues és que les dones hi exerceixen una influència benèfica durant llurs
pobles caçadors, àdhuc els hidatsa, per a tota altra caça que la de les àligues. També aquest detall s'aclareix, a la llum del que acabem de dir, si
a la llum del que acabem de dir, si tenim en compte que en la caça d'àligues, concebuda com la reducció d'una separació màxima entre caçador i presa,
és sagnant —per mitjà de l'arc i de les fletxes—, l'altra no sagnant —les àligues seran escanyades sense efusió de sang—; l'una, que consisteix en una
no ofereixen, a primera vista, cap relació. Ara, en el cas de la caça d'àligues, aquest resultat és molt important, perquè la cacera existeix, en formes
del qual és il·lustrat pel mite pueblo de l'home promès a una noia-àliga, mite lligat en els pueblo a un altre: el de la promesa-fantasma
puguin servir de "mitjà" a la caça ritual per excel·lència: la caça d'àligues, les quals no han de sagnar. Efectivament, els pueblo capturen les
les quals no han de sagnar. Efectivament, els pueblo capturen les àligues, les crien, però no les maten, i fins i tot, certs grups se n'inhibeixen
(orignal, dant, marta, castor, pecan), ocells "terrestres" (àligues, esparvers, corb, cornella), ocells aquàtics (grua, garsa, ànec, polla
) i a la terra ferma (ós, negre i blanc, puma, porc espí, cérvol, àliga, etc.). La posició de l'àliga seria incomprensible si hom no conegués el
negre i blanc, puma, porc espí, cérvol, àliga, etc.). La posició de l'àliga seria incomprensible si hom no conegués el recorregut del pensament osage
si hom no conegués el recorregut del pensament osage que associa l'àliga amb el llampec, el llampec amb el foc, el foc amb el carbó i el carbó amb
, el llampec amb el foc, el foc amb el carbó i el carbó amb la terra: l'àliga és, doncs, un animal "terral" perquè és considerat un dels "senyors
indis ojibwa de l'illa de Parry posseeixen, entre altres "tòtems", l'àliga i l'esquirol. Sortosament, una glossa indígena explica que aquests
llenya per a cremar-coiot; un grup de quatre clans (sageta-sol; àliga-gall dindi); toixó-ós; turquesa-petxina o corall. (Kroeber /1\
als gossos; el clan de l'ocell no ha de fer mal als ocells; al clan de l'àliga li està prohibit de portar una ploma a la cabellera. Els membres del clan
que el clan 1 difereix del clan 2 com, per exemple, l'àliga de l'ós, sinó que el clan 1 és com l'ós i el clan 2 com
l'ós, sinó que el clan 1 és com l'ós i el clan 2 com l'àliga, és a dir, que hom considerarà isoladament la naturalesa del clan
l'una i l'altra al mapatx mascle —jove i adult, respectivament—, l'àliga reial oposada al gall dindi; finalment, sembla, el musclo fluvial —la
de vida" —tòtem o divinitat— el nom del qual adopta: puma, ós negre, àliga reial, cérvol jove, etc.. Els clans es defineixen, així, els uns en
Parlant amb propietat, doncs, el que invoquen els osage no és mai l'àliga. Car, segons les circumstàncies i segons els moments, es tracta d'àligues
l'àliga. Car, segons les circumstàncies i segons els moments, es tracta d'àligues d'espècies diferents: àliga reial (/Aquila chrysaëtos\, L),
i segons els moments, es tracta d'àligues d'espècies diferents: àliga reial (/Aquila chrysaëtos\, L), àliga pigallada (/Aquila
d'espècies diferents: àliga reial (/Aquila chrysaëtos\, L), àliga pigallada (/Aquila clanga\, L), àliga calba (/Heliaeetus
chrysaëtos\, L), àliga pigallada (/Aquila clanga\, L), àliga calba (/Heliaeetus leucocephalus\), etc.; de colors diferents:
categòrica: dalt-baix, o elemental: cel-terra, o bé encara específica: àliga-ós, és a dir, per mitjà d'elements lexicals diferents. I per tal
d'antuvi, realitzacions empíriques: espècie Foca, espècie Ós, espècie Àliga; cadascuna comprèn una sèrie d'individus —igualment reduïts a tres en el
d'individus —igualment reduïts a tres en el diagrama—: foques, óssos, àligues. Cada animal és analitzable per parts: cap, coll, potes, etc.,
L'emú posseeix /Bursaria\ sp·? (/box tree\), el porc espí i l'àliga certes varietats d'acàcies (/brigalow\), la sariga una altra
trastorns del baix ventre i de la vesícula, del talp; les rampes, de l'àliga; les malalties dels ulls i la somnolència, del mussol; els dolors de les
tàmies (/ground-squirrel\); les hemorràgies, a l'esparver i a l'àliga; les ulceracions sifilítiques, al voltor; les febres infantils a
/a\): (grup /b\):: (espècie ós): (espècie àliga), aleshores: (membre /x\ de /a\): (membre /y\

  Pàgina 1 (de 14) 50 següents »