×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb àliga |
Freqüència total: 663 |
CTILC1 |
negra, aquesta au, solitària i enorme, era un albatros. L'albatros és l' | àliga | misteriosa dels mars; d'un vol més resistent i ample que el còndor dels | els braços amb majestat, amb una distinció natural, de princeses, o d' | àligues | , si voleu. Jo he vist senyores d'aquestes lluint un perfil perfecte, | de deixar a l'ombra dels cocoters uns quants bitllets estirats, amb l' | àliga | i les estrelles i la imatge del venerable Washington, pare de la pàtria. | s'embolicava, s'enfangava estúpidament, perquè encara que no fos cap | àliga | , tampoc no era tan imbècil. Guillem passava un moment de cruel | llibre amb bona voluntat. Laura es posa de colzes a la cònsola cenyida d' | àligues | i cariàtides d'or; el mirall una mica blavós, marcit, li reflecteix els | que el rostre afinat, tallant, d'un color trencat, i amb un aire com d' | àliga | mig adormida, amb un nas noblement corbat que sembla com si arrossegués | explícita de l'anàlisi de certs rituals, com és ara el de la caça d' | àligues | dels hidatsa —però només gràcies a la perspicàcia excepcional de | es refereix a ritus ja evocats en el paràgraf precedent: els de la caça d' | àligues | entre els hidatsa, que, com moltes altres poblacions americanes, | un caràcter eminentment sagrat. Ara, segons els hidatsa, la caça d' | àligues | fou ensenyada als homes per animals sobrenaturals que n'inventaren de | en depèn tota la interpretació del ritual. En relació amb la caça d' | àligues | , no es pot treure res dels óssos, però pel que fa als coatís —adaptació | fusell." (Brouillette, pàg. 155.) Ara bé, els hidatsa cacen l' | àliga | amagant-se en fossats: l'àliga és atreta per un esquer posat al damunt i | 155.) Ara bé, els hidatsa cacen l'àliga amagant-se en fossats: l' | àliga | és atreta per un esquer posat al damunt i quan l'ocell es detura per | és exacte, se'n dedueix que la importància ritual de la caça d' | àligues | entre els hidatsa prové, almenys en part, de l'ús de fossats, és a dir, de | presa la posició de la qual és la més "alta", objectivament parlant —l' | àliga | vola alt— i, també, des del punt de vista mític —en el qual l'àliga està | l'àliga vola alt— i, també, des del punt de vista mític —en el qual l' | àliga | està posada al cim de la jerarquia dels ocells. L'anàlisi del ritual | complicació dels ritus que precedeixen, acompanyen i conclouen la caça d' | àligues | és, doncs, la contrapartida de la posició excepcional que ocupa al si de | per aquesta raó, per a interpretar el paper d'esquer en la caça d' | àligues | , sota llur aparença animal de gat salvatge i de mapatx. Efectivament, la | i la presa hi són units en l'espai intermedi, mentre que la caça d' | àligues | els separa assignant-los emplaçaments oposats: el caçador sota terra, la | la presa prop del cel empíric. Un altre aspecte singular de la caça d' | àligues | és que les dones hi exerceixen una influència benèfica durant llurs | pobles caçadors, àdhuc els hidatsa, per a tota altra caça que la de les | àligues | . També aquest detall s'aclareix, a la llum del que acabem de dir, si | a la llum del que acabem de dir, si tenim en compte que en la caça d' | àligues | , concebuda com la reducció d'una separació màxima entre caçador i presa, | és sagnant —per mitjà de l'arc i de les fletxes—, l'altra no sagnant —les | àligues | seran escanyades sense efusió de sang—; l'una, que consisteix en una | no ofereixen, a primera vista, cap relació. Ara, en el cas de la caça d' | àligues | , aquest resultat és molt important, perquè la cacera existeix, en formes | del qual és il·lustrat pel mite pueblo de l'home promès a una noia- | àliga | , mite lligat en els pueblo a un altre: el de la promesa-fantasma | puguin servir de "mitjà" a la caça ritual per excel·lència: la caça d' | àligues | , les quals no han de sagnar. Efectivament, els pueblo capturen les | les quals no han de sagnar. Efectivament, els pueblo capturen les | àligues | , les crien, però no les maten, i fins i tot, certs grups se n'inhibeixen | (orignal, dant, marta, castor, pecan), ocells "terrestres" ( | àligues | , esparvers, corb, cornella), ocells aquàtics (grua, garsa, ànec, polla | ) i a la terra ferma (ós, negre i blanc, puma, porc espí, cérvol, | àliga | , etc.). La posició de l'àliga seria incomprensible si hom no conegués el | negre i blanc, puma, porc espí, cérvol, àliga, etc.). La posició de l' | àliga | seria incomprensible si hom no conegués el recorregut del pensament osage | si hom no conegués el recorregut del pensament osage que associa l' | àliga | amb el llampec, el llampec amb el foc, el foc amb el carbó i el carbó amb | , el llampec amb el foc, el foc amb el carbó i el carbó amb la terra: l' | àliga | és, doncs, un animal "terral" perquè és considerat un dels "senyors | indis ojibwa de l'illa de Parry posseeixen, entre altres "tòtems", l' | àliga | i l'esquirol. Sortosament, una glossa indígena explica que aquests | llenya per a cremar-coiot; un grup de quatre clans (sageta-sol; | àliga | -gall dindi); toixó-ós; turquesa-petxina o corall. (Kroeber /1\ | als gossos; el clan de l'ocell no ha de fer mal als ocells; al clan de l' | àliga | li està prohibit de portar una ploma a la cabellera. Els membres del clan | que el clan 1 difereix del clan 2 com, per exemple, l' | àliga | de l'ós, sinó que el clan 1 és com l'ós i el clan 2 com | l'ós, sinó que el clan 1 és com l'ós i el clan 2 com l' | àliga | , és a dir, que hom considerarà isoladament la naturalesa del clan | l'una i l'altra al mapatx mascle —jove i adult, respectivament—, l' | àliga | reial oposada al gall dindi; finalment, sembla, el musclo fluvial —la | de vida" —tòtem o divinitat— el nom del qual adopta: puma, ós negre, | àliga | reial, cérvol jove, etc.. Els clans es defineixen, així, els uns en | Parlant amb propietat, doncs, el que invoquen els osage no és mai l' | àliga | . Car, segons les circumstàncies i segons els moments, es tracta d'àligues | l'àliga. Car, segons les circumstàncies i segons els moments, es tracta d' | àligues | d'espècies diferents: àliga reial (/Aquila chrysaëtos\, L), | i segons els moments, es tracta d'àligues d'espècies diferents: | àliga | reial (/Aquila chrysaëtos\, L), àliga pigallada (/Aquila | d'espècies diferents: àliga reial (/Aquila chrysaëtos\, L), | àliga | pigallada (/Aquila clanga\, L), àliga calba (/Heliaeetus | chrysaëtos\, L), àliga pigallada (/Aquila clanga\, L), | àliga | calba (/Heliaeetus leucocephalus\), etc.; de colors diferents: | categòrica: dalt-baix, o elemental: cel-terra, o bé encara específica: | àliga | -ós, és a dir, per mitjà d'elements lexicals diferents. I per tal | d'antuvi, realitzacions empíriques: espècie Foca, espècie Ós, espècie | Àliga | ; cadascuna comprèn una sèrie d'individus —igualment reduïts a tres en el | d'individus —igualment reduïts a tres en el diagrama—: foques, óssos, | àligues | . Cada animal és analitzable per parts: cap, coll, potes, etc., | L'emú posseeix /Bursaria\ sp·? (/box tree\), el porc espí i l' | àliga | certes varietats d'acàcies (/brigalow\), la sariga una altra | trastorns del baix ventre i de la vesícula, del talp; les rampes, de l' | àliga | ; les malalties dels ulls i la somnolència, del mussol; els dolors de les | tàmies (/ground-squirrel\); les hemorràgies, a l'esparver i a l' | àliga | ; les ulceracions sifilítiques, al voltor; les febres infantils a | /a\): (grup /b\):: (espècie ós): (espècie | àliga | ), aleshores: (membre /x\ de /a\): (membre /y\ |
|