DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
àmfora F 316 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb àmfora Freqüència total:  316 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a Eivissa, a dirigir una excavació. L'any passat han tret del port tres àmfores romanes, ¡quin tresor! L'arqueologia està d'enhorabona. Cal treballar per
sobre el camp i el pretext de tanta fúria, la dona! àmfora blana de la voluptat. Infants frenètics, percacem el gaudi i
i el vianant: el vianant qui beu, i la donzella que l'àmfora vermella li aboca suaument al seu davant i als
fa milers d'anys. En un taller un artesà esculpia en pedra vinsada una àmfora, bella obra d'art; però no va tenir temps d'acabar-la. I el cisell havia
per què?, per a què? —vénen de nou a enverinar-te el cor. Aquesta àmfora inacabada, contra la qual s'havia romput, quan ella es llançava alegre i
amb els mercaders. Al costat, a unes escales, hi ha una noia amb una àmfora al cim del cap, com si tornés de la font i s'hagués quedat sobtadament
cendres, i les estàtues dels déus. ¿Còm ho diria? No sols es troben ànfores en la mar i pedres paganes en les creus, màquines de guerra i mosàics i
que reberem i que per restar gravades sentits endins de la nostra carn, àmfora de terrissa amable i animada, podem ara oferir-les ben anotades, conforme
voltat de mainada joguinera que li aboca als peus l'aigua gemada d'unes amforetes curulles? Doncs aquesta al·legoria la trobo exactament aplicable al
costeta de la font. Duen un selló negre a cada mà i una cantireta com una ànfora al cap. Aquest costum oriental és propi de quasi totes les terres
és grec, però grec, repeteixo, no pas real i vertader, sinó mer dibuix d'àmfora falsificada o erudita papereta cadavèrica. Després, altres senyors, per
Però heus aquí que arran d'un temporal naufragà un vaixell i una àmfora baixà al fons de la mar. Era una àmfora ben feta, perfecta, amb unes
naufragà un vaixell i una àmfora baixà al fons de la mar. Era una àmfora ben feta, perfecta, amb unes línies tan fines i pures com les d'un cos de
retirà tot seguit, mentre els altres afitoraven quin efecte li produïa. L'àmfora no es posticà. Llavors, més encoratjats, tots volien ésser-hi a palpar-la
tots volien ésser-hi a palpar-la amb plena fruïció. Fins que l'àmfora, un xic enutjada, els reconvingué: —Ja n'hi ha prou, no us ho sembla?
la que els fa viure d'allò més bé i en bona harmonia. XXVI Una àmfora emergeix A una àmfora enfonsada feia moltíssims anys en la mar se li
d'allò més bé i en bona harmonia. XXVI Una àmfora emergeix A una àmfora enfonsada feia moltíssims anys en la mar se li acudí d'eixir-ne i
en els ulls i el rostre d'aquells homes. —Ja he vist prou —es digué l'àmfora—. Les coses van bé. Puc entornar-me'n tranquil·la per un altre seguit
nétes, adobava xarxa i feia nanses de vímet daurat que tenien forma d'àmfora prehistòrica. Rosa, la seva dona, era una fidel cooperadora de la seva
de silleria treballada, groga i cremada de sol, mostrava la gràcia d'una àmfora de majòlica verda que la humitat feia lluent i nova en l'alegria de cada
l'anglès engalta l'arma; apunta amb la sang freda d'en Guillem Tell a l'amforeta de majòlica verda de damunt el campanar, i dispara. S'ha oït un tret sec.
d'en Vicentó es torna pàl·lid i desapareix com si anés a morir a dins. L'amforeta verda és sencera. La bala fina només l'ha perforada. L'endemà, tot el
no era mort, que reia de cara al cel i badava una bocassa d'abisme. De l'amforeta verda n'havien fet buc les abelles i rajava un regalim de mel, que
d'abelles —filles del sol— feien una boirosa corona d'inquietud a l'amforeta, dalt del campanar, furioses i remorejants, perquè veien minvar llur
a Eivissa a dirigir una excavació... L'any passat han tret del port set àmfores romanes... Quin tresor! L'arqueologia està d'enhorabona. Hi ha que
i un germà del ministre, Hamed. Heus aquí els servents amb la bacina i l'àmfora de coure i les fines tovalloles de lli. Passen davant dels comensals i
i vèiem arribar de tant en tant una figura femenina, que portava una àmfora sobre l'espatlla o un pilot de roba per a rentar. Solien seguir aquestes
telers. Els homes, fabricaven gegantesques baldes i forrellats de fusta, àmfores simples de fang, babutxes de pell... Però, àdhuc els jueus, tan vius, tan
amb coll relativament cònic i dues nanses laterals, i cos en forma d'àmfora. Selló de clisteri (o càntir per a administrar lavatives)
pintada més remarcable. Llur forma és sempre típicament sarraïna: cos d'àmfora poc esvelta i de corbes molt sortides, coll de perfil cònic lleugerament
"Copa Sarre", (Museu de Berlín) o la sèrie d'enormes i fastuoses àmfores (algunes potser del segle XIII), emparentades amb les gerres
Els vestits que llueixen semblen espanyols. Això i el fet de que moltes àmfores gregues, algunes de ben primitives, tals són els vasos xipriotes, de base
en forma de grans pitxers o gerros, han precedit als atuells en forma d'àmfora o de gerra de dues anses i coll estret, que llueixen els càntirs actuals
de molts dels nostres cànters d'avui es correspon a la de les àmfores trobades a la necròpolis eivissenca del Puig dels Molins, com a urnes
cas, el nostre cànter es veu clarament que és l'evolució d'una àmfora, amb l'afegitó, després, d'un galet per beure, en els de tipus
entre el 2360-1600 abans de C., ens mostra un vas en forma de amforeta, amb una ansa a cada costat del coll i amb un broc davant, que recorda
foc, flama, fred esclafit, afluixar, refredar, desfer, alfals, corfa, àmfora, confit, baf, caduf, serf, Aljorf. 64. La V.
f s'escriu generalment m; exemples: àmfora, nimfa, triomf, etc.. S'exceptuen els prefixos con-, en- i
que ofegaven el murmuri de l'aigua que rajava devers els càntirs, les àmfores i els poals. És que, entretant els calia esperar sotmeses al ritme de la
a la noia desinvolta i voluntariosa de mostrar-se diligent. Quan les àmfores eren plenes, les transportaven amb gràcia i equilibri al cim del cap o bé
pobles primitius de Menorca era en capelletes que permetien de rebre una àmfora, dins la qual dipositaven el cos del mort, sempre d'infant, incinerat o
el cos del mort, sempre d'infant, incinerat o no, i després tancaven l'àmfora amb una tapadora feta de pedra de sauló llisa o formant una enclava a la
devia basar Camps per a arribar a la conclusió que els morts closos a les àmfores, i posades aquestes dins la corresponent capada de moro, eren sempre
devia ésser la d'un camí. III Els jaciments submarins d'àmfores a l'illa de Menorca A nombrosos llocs del fons de la mar, voltant l'illa
llocs del fons de la mar, voltant l'illa de Menorca, trobem jaciments d'àmfores romanes i altres vestigis del més gran interès, relacionables amb els
del recipient. Els cànters valencians, la figura dels quals recorda les àmfores gregues, són llargaruts i amb la base molt petita, de terrissa groguenca,
i són semblants als ibèrics d'Empúries; vasos cilíndrics de vora sortida; àmfores típiques de la costa, acabades en punta, dues anses i una petita vora
ovoide acabada en punta buida; gerres de boca plana; dolia i grans àmfores de perfil hel·lenístic comparables a les d'Empúries i a unes altres de
altres de Pompeia. S'hi troba també ceràmica romana abundant, generalment àmfores, i moltes teules planes. Hi ha, encara, peces de molí de mà, pesos de
de ceràmica grega àtica de figures roges, de ceràmica campaniana, d'àmfores hel·lenístiques i d'un tors escultòric descobert fa poc. Entre les

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »