×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ànim |
Freqüència total: 2487 |
CTILC1 |
i dejecten, perquè la pèssima olor aconsegueix de sotragar i rebaixar l' | ànim | i la moral. Varen perseguir sense un èxit complet Fineu, el vell endeví | perillós fletxer, del qual escapem per anar a sentir, i enfortirem així l' | ànim | , la melassa, sempre amb aguts que arriben, enllà del galliner, fins al | qualitat moral —excessiva, fora del punt just que anomenem seny, en l' | ànim | de l'aquí afligit— va ocasionar la destrucció d'una antiga ciutat i va | furs de la veritat històrica, mossèn Silví Saperes. "Bé", reprenia, els | ànims | asserenats, l'aquí estrenada figura de la bibliotecària senyoreta Upupa | Mila somreia, ja refeta, i la joia va renéixer tot seguit en els | ànims | . —És l'alegria —digueren tots. I únicament el seu padrí va sentir-se un si | serra. També allí la seva audàcia i la seva agilitat, la seva presència d' | ànim | en els perills i la seva energia sorprenent despertaren l'admiració | mirà en direcció a casa de Mila. Aquesta nit es sentia en un estat d' | ànim | singular: travessava un d'aquells moments de terrible depressió | aquest gest com li plaïa més (potser aquesta nit es sentia en un estat d' | ànim | singular: més propensa a l'exaltació). De totes les facetes per què | feia enfadar, però les seves plagasitats inofensives passaven per sobre l' | ànim | de Mila, com la brisa suau sobre les aigües de l'estany, per conferir un | pas més; si aquell tenia reuma, aquest ranquejava de dolor. Però avui l' | ànim | de Mila era lluny d'aquests sentiments. Transcorregué un breu moment, i | arribi, faci'l passar. Havia begut una mica i es trobava en un estat d' | ànim | singular —alegre i trist a la vegada— però vessant d'una pregona | aquesta fe allò que li havia donat forces per a tot, per a suportar amb | ànim | tranquil la forçada separació mentre cregué de bona fe que la causa | per altres de desconegudes, Tino Costa travessava un d'aquells estats d' | ànim | en què el sentiment de la solitud, aquell sentiment que formava com el | Llavors li parlà, i, per una natural reacció contra el seu estat d' | ànim | , la veu li sonà amb més duresa, gairebé cruel. —No havies d'haver vingut, | moria..." Però la veu d'ell, l'expressió del seu rostre li arrabassà l' | ànim | , i es sentí envaïda d'una desolació tal, que en aquell moment hauria | cap enfonsat sobre el pit. Manuel del Santo va romandre en silenci, sense | ànim | de consolar-la, sense trobar paraules per dir. —Quina follia, Déu meu! És | vegada fou voluntat de Déu que ho veiés així, perquè no flaquegés el seu | ànim | , perquè pogués llançar-se cega cap a la seva esperança, amb la fe posada | encontorns, semblant a un fantasma, sense tocar per a res l'aixada, sense | ànim | de fer res, i després es passava la nit sense dormir, presa d'un continu | començava a tremolar. També ell, com Mila, estava envellit, abatut, sense | ànim | de res; també ell era com una ombra de si mateix, sinó que a ell la | als ulls. —És allí dintre. Mila comprengué a l'instant l'estat d' | ànim | de la seva mare, i el seu cor s'emplenà de pietat per ella. Avançà devers | Provoquen ira, sí; una ira no gaire distinta de la que provocà en l' | ànim | del filòsof racionalista el terratrèmol de Lisboa. De tota manera, acaben | aquesta desatenció envers ella era el senyal més segur de l'estat del seu | ànim | , del drama que passava. Aquella nit amb prou feines va tastar el sopar, i | —coses de cada dia— la presència sola de la vella Pigada assossegava els | ànims | esvalotats. Les dones corrien a explicar-li les seves queixes, ella | possibilitats de compondre'l de manera diferent segons el meu estat d' | ànim | . Col·loc la mar, trencada en dos trossos, a l'angle de baix: som a la | a fons la vida. Per això ésser prudent vol dir també posseir un tremp d' | ànim | serè, perquè sense aquesta serenitat no és possible assolir el | El bon tremp que exigeix el seny és tot el contrari d'aquell estat d' | ànim | que res no admira i de res no s'esvera; el bon tremp és més aviat el que | aquest esverament i aquesta admiració. La descripció del bon tremp i de l' | ànim | serè que acompanyen el seny ens permet així desfer cert equívoc que plana | i de la indiferència. Seny significa fermesa de l'esperit, robustesa de l' | ànim | , enteresa. Per això l'home assenyat és, en el sentit més fort del mot, | Baró, malgrat viure sota el pes del més gran aclaparament, malgrat el seu | ànim | anorreat i desconcertat, va creure obrar amb prudència, demanant a | amic, dita d'una manera impune, fou el que li serví per esperonar-li l' | ànim | i per decidir-se a plantar cara a Antoni Mates, en una escena tan ben | de mig a mig. Però Laura no sap, no pensa ni es refia. Aquells estats d' | ànim | que fins suara havia confós amb l'amor, no eren res més que un bell mot | meu que no pas cap altra de les persones del poble. Tots aquests estats d' | ànim | , totes les larves d'idees i de sentiments que pul·lulaven dintre meu, es | una carrera per la qual jo no sentia cap vocació. Amb aquest estat d' | ànim | vaig entrar de practicant en una farmàcia del carrer de l'Arc del Teatre, | per a tot treball profitós. He traçat lleugerament el meu estat d' | ànim | en aquell temps en els primers capítols de /Servitud\ quan | que la seva presència havia produït dintre meu, tant als sentits com a l' | ànim | . Feia una hora que cercava quan la vaig veure avançar de cara a marina | ens havíem dit paraules indiferents que dissimulaven l'estat del nostre | ànim | . Ella, tanmateix, esperava quelcom de greu; no podia amagar la seva | No havia deixat escapar una paraula que pogués revelar el meu estat d' | ànim | d'aquells darrers temps. Hauria estat desarmar-me jo mateix, confessar | naixença es presentà més tard. I el curiós era que anava a veure, amb l' | ànim | extasiat, un poeta gairebé idíl·lic. Anava a donar-li les gràcies per la | importància sota el pseudònim de "Juan de Siena"). En aquest estat d' | ànim | ja no em feia cap il·lusió visitar Mistral. Em semblava una ximpleria. | i tota la humanitat dels benestants endurits de cor. En aquest estat d' | ànim | anava a provocar l'home que l'havia suscitat. Estava disposat a tot. En | ròssecs!— Si volíeu vore eufòria, vingueu ací. Si en volíeu, de força, d' | ànims | , de resolucions ràpides, acosteu-vos a aquests homes ben menjats i ben | el puret, el mataquintos negre i retorçut; és el moment de prendre | ànims | novament, de fer una llarga engolida de cassalla. Després ja enfilen els | s'ou el trot desacompassat, el cluixir dels fuets i alguna exclamació d' | ànim | del públic. —Hala, tordilla!— La gentada que s'arredossava a les parets, | S'aixeca malhumorat. Experimenta l'obscur desig de revelar el seu estat d' | ànim | , de donar entenent a la seva dona que no comparteix la seva impacient | —Me n'havia oblidat! —exclamà, i, com si ho associés amb el seu estat d' | ànim | , afegí—: I em fa tanta falta! Es vestí a corre-cuita. La pregunta de la | era trist. Ironia i sarcasme desembocaven en aquest depriment estat d' | ànim | , però els Aguilera no cedien mai, i menys a l'hora d'envestir... Donya | nostàlgia, de descoratjament, de fàstic; desitjava que els teus estats d' | ànim | s'assemblessin als meus, que patissis com jo: que almenys en aquest | el vaivé de bruses blaves. Mònica ho relacionava tot amb el seu estat d' | ànim | ; li agradava observar aquells moviments que expressaven a un mateix temps | finestra. Aquella ínfima penombra lligava profundament amb el seu estat d' | ànim | . No el destorbava de pensar... Era fàcil suposar què pretenia: una | precisament una paraula que lligava íntimament amb el seu estat d' | ànim | . —Sí, descansa. Cosme va tancar la porta i, recolzat al muntant, |
|