Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i dejecten, perquè la pèssima olor aconsegueix de sotragar i rebaixar l'	ànim	i la moral. Varen perseguir sense un èxit complet Fineu, el vell endeví
perillós fletxer, del qual escapem per anar a sentir, i enfortirem així l'	ànim	, la melassa, sempre amb aguts que arriben, enllà del galliner, fins al
qualitat moral —excessiva, fora del punt just que anomenem seny, en l'	ànim	de l'aquí afligit— va ocasionar la destrucció d'una antiga ciutat i va
furs de la veritat històrica, mossèn Silví Saperes. "Bé", reprenia, els	ànims	asserenats, l'aquí estrenada figura de la bibliotecària senyoreta Upupa
Mila somreia, ja refeta, i la joia va renéixer tot seguit en els	ànims	. —És l'alegria —digueren tots. I únicament el seu padrí va sentir-se un si
serra. També allí la seva audàcia i la seva agilitat, la seva presència d'	ànim	en els perills i la seva energia sorprenent despertaren l'admiració
mirà en direcció a casa de Mila. Aquesta nit es sentia en un estat d'	ànim	singular: travessava un d'aquells moments de terrible depressió
aquest gest com li plaïa més (potser aquesta nit es sentia en un estat d'	ànim	singular: més propensa a l'exaltació). De totes les facetes per què
feia enfadar, però les seves plagasitats inofensives passaven per sobre l'	ànim	de Mila, com la brisa suau sobre les aigües de l'estany, per conferir un
pas més; si aquell tenia reuma, aquest ranquejava de dolor. Però avui l'	ànim	de Mila era lluny d'aquests sentiments. Transcorregué un breu moment, i
arribi, faci'l passar. Havia begut una mica i es trobava en un estat d'	ànim	singular —alegre i trist a la vegada— però vessant d'una pregona
aquesta fe allò que li havia donat forces per a tot, per a suportar amb	ànim	tranquil la forçada separació mentre cregué de bona fe que la causa
per altres de desconegudes, Tino Costa travessava un d'aquells estats d'	ànim	en què el sentiment de la solitud, aquell sentiment que formava com el
Llavors li parlà, i, per una natural reacció contra el seu estat d'	ànim	, la veu li sonà amb més duresa, gairebé cruel. —No havies d'haver vingut,
moria..." Però la veu d'ell, l'expressió del seu rostre li arrabassà l'	ànim	, i es sentí envaïda d'una desolació tal, que en aquell moment hauria
cap enfonsat sobre el pit. Manuel del Santo va romandre en silenci, sense	ànim	de consolar-la, sense trobar paraules per dir. —Quina follia, Déu meu! És
vegada fou voluntat de Déu que ho veiés així, perquè no flaquegés el seu	ànim	, perquè pogués llançar-se cega cap a la seva esperança, amb la fe posada
encontorns, semblant a un fantasma, sense tocar per a res l'aixada, sense	ànim	de fer res, i després es passava la nit sense dormir, presa d'un continu
començava a tremolar. També ell, com Mila, estava envellit, abatut, sense	ànim	de res; també ell era com una ombra de si mateix, sinó que a ell la
als ulls. —És allí dintre. Mila comprengué a l'instant l'estat d'	ànim	de la seva mare, i el seu cor s'emplenà de pietat per ella. Avançà devers
Provoquen ira, sí; una ira no gaire distinta de la que provocà en l'	ànim	del filòsof racionalista el terratrèmol de Lisboa. De tota manera, acaben
aquesta desatenció envers ella era el senyal més segur de l'estat del seu	ànim	, del drama que passava. Aquella nit amb prou feines va tastar el sopar, i
—coses de cada dia— la presència sola de la vella Pigada assossegava els	ànims	esvalotats. Les dones corrien a explicar-li les seves queixes, ella
possibilitats de compondre'l de manera diferent segons el meu estat d'	ànim	. Col·loc la mar, trencada en dos trossos, a l'angle de baix: som a la
a fons la vida. Per això ésser prudent vol dir també posseir un tremp d'	ànim	serè, perquè sense aquesta serenitat no és possible assolir el
El bon tremp que exigeix el seny és tot el contrari d'aquell estat d'	ànim	que res no admira i de res no s'esvera; el bon tremp és més aviat el que
aquest esverament i aquesta admiració. La descripció del bon tremp i de l'	ànim	serè que acompanyen el seny ens permet així desfer cert equívoc que plana
i de la indiferència. Seny significa fermesa de l'esperit, robustesa de l'	ànim	, enteresa. Per això l'home assenyat és, en el sentit més fort del mot,
Baró, malgrat viure sota el pes del més gran aclaparament, malgrat el seu	ànim	anorreat i desconcertat, va creure obrar amb prudència, demanant a
amic, dita d'una manera impune, fou el que li serví per esperonar-li l'	ànim	i per decidir-se a plantar cara a Antoni Mates, en una escena tan ben
de mig a mig. Però Laura no sap, no pensa ni es refia. Aquells estats d'	ànim	que fins suara havia confós amb l'amor, no eren res més que un bell mot
meu que no pas cap altra de les persones del poble. Tots aquests estats d'	ànim	, totes les larves d'idees i de sentiments que pul·lulaven dintre meu, es
una carrera per la qual jo no sentia cap vocació. Amb aquest estat d'	ànim	vaig entrar de practicant en una farmàcia del carrer de l'Arc del Teatre,
per a tot treball profitós. He traçat lleugerament el meu estat d'	ànim	en aquell temps en els primers capítols de /Servitud\ quan
que la seva presència havia produït dintre meu, tant als sentits com a l'	ànim	. Feia una hora que cercava quan la vaig veure avançar de cara a marina
ens havíem dit paraules indiferents que dissimulaven l'estat del nostre	ànim	. Ella, tanmateix, esperava quelcom de greu; no podia amagar la seva
No havia deixat escapar una paraula que pogués revelar el meu estat d'	ànim	d'aquells darrers temps. Hauria estat desarmar-me jo mateix, confessar
naixença es presentà més tard. I el curiós era que anava a veure, amb l'	ànim	extasiat, un poeta gairebé idíl·lic. Anava a donar-li les gràcies per la
importància sota el pseudònim de "Juan de Siena"). En aquest estat d'	ànim	ja no em feia cap il·lusió visitar Mistral. Em semblava una ximpleria.
i tota la humanitat dels benestants endurits de cor. En aquest estat d'	ànim	anava a provocar l'home que l'havia suscitat. Estava disposat a tot. En
ròssecs!— Si volíeu vore eufòria, vingueu ací. Si en volíeu, de força, d'	ànims	, de resolucions ràpides, acosteu-vos a aquests homes ben menjats i ben
el puret, el mataquintos negre i retorçut; és el moment de prendre	ànims	novament, de fer una llarga engolida de cassalla. Després ja enfilen els
s'ou el trot desacompassat, el cluixir dels fuets i alguna exclamació d'	ànim	del públic. —Hala, tordilla!— La gentada que s'arredossava a les parets,
S'aixeca malhumorat. Experimenta l'obscur desig de revelar el seu estat d'	ànim	, de donar entenent a la seva dona que no comparteix la seva impacient
—Me n'havia oblidat! —exclamà, i, com si ho associés amb el seu estat d'	ànim	, afegí—: I em fa tanta falta! Es vestí a corre-cuita. La pregunta de la
era trist. Ironia i sarcasme desembocaven en aquest depriment estat d'	ànim	, però els Aguilera no cedien mai, i menys a l'hora d'envestir... Donya
nostàlgia, de descoratjament, de fàstic; desitjava que els teus estats d'	ànim	s'assemblessin als meus, que patissis com jo: que almenys en aquest
el vaivé de bruses blaves. Mònica ho relacionava tot amb el seu estat d'	ànim	; li agradava observar aquells moviments que expressaven a un mateix temps
finestra. Aquella ínfima penombra lligava profundament amb el seu estat d'	ànim	. No el destorbava de pensar... Era fàcil suposar què pretenia: una
precisament una paraula que lligava íntimament amb el seu estat d'	ànim	. —Sí, descansa. Cosme va tancar la porta i, recolzat al muntant,

Pàgina 1 (de 50)

50 següents