Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tota ella oferta com en un do misteriós, que omplia, de moment, les seves	ànsies	. Tota la seva vida, els seus anhels, s'anaven concentrant insensiblement
ell hagués volgut portar-la. Aquest record era un nou esperó a les seves	ànsies	, i Mila resolgué d'anar a parlar amb tia Càndia per si la volia
d'amargor. Després sentí encara més ardent el desig de veure'l, la seva	ànsia	es féu més turmentadora. "Sigui com sigui, l'he de veure. Que Déu em
en ma vida; no em neguis tampoc aquesta. És com si t'ho demanés en les	ànsies	de la mort. Tot el que has fet per mi quedaria com res si ara em
s'origina tant en la por a la dissipació o al dispendi superflu, com en l'	ànsia	de retenir les monedes per a gaudir-les a la seva manera i en tant
expressió de vindicta: transferim a Déu-Jutge les nostres justificades	ànsies	de represàlia. "Venjança pòstuma". Els qui els han consultats, diuen
ningú no se n'hauria preocupat amb tant de rigor ni amb tanta	ànsia	. A principis del segle XVI, al contrari, havia de prendre
per la pluja. Temperatura deliciosa: 20 graus. Esperem amb	ànsia	els queviures que han d'arribar d'Anglaterra. Avui he llegit l'Art
coll de l'home i a nusar-los. Tot seguit clava la boca en la seva, sense	ànsia	potser, però amb dolor, tancant en el seu bes el xiscle que ell provoca
dintre em negava als fortíssims reclams del desig, mentre esquitxava l'	ànsia	immensa de fer-me seva, de fondre'm dins l'espill de la seva carn... Si
, per tots els déus, creu-me. Ningú mai com tu no m'ha fet sentir l'	ànsia	del paradís, ningú com jo no ha sentit amb més intensitat els reclams de
malament. Idò li confés que, as cap d'un parell de setmanes de passar	ànsia	, sa por me fugí de tot. I miri què li dic, fins i tot m'hauria agradat
l'esperit de sacrifici, l'amor per les coses minúscules de la terra amb l'	ànsia	dels horitzons universals. Només la política oficial de l'època i els
Filla meva, com tremoles!... Ja el cuidarem nosaltres, no en passis	ànsia	... I et vindrem a dir com se troba. Júlia. [(Deixant-se
no és natural el que fas ni el que dius? Què tens? Ernestina.	Ànsia	de repòs!... Provaré de cridar la son... A vegades, quan no ens troba amb
¿què et passa? i va dir que ja feia molta estona que estava amb	ànsia	perquè s'havia despertat de sobte com si l'haguessin avisat d'una
ganyit agut de porta forrolla la nit a fora amb una	ànsia	rovellada. Jo m'estic davant el somni; mes mans, igual que una
Carmel davalla, i del Faran veí baixen, rabents, amb	ànsia	de saqueig i de batalla, David i els quatre cents.
de les alzines i dels pins. Mes la ciutat tentacular, d'	ànsies	de pler i d'or esclava, desficiosa es dilatava a la
á mesura dels grans desitjos de la teva mare que 't beneheix y espera ab	ánsia	'l moment d' abrassarte. María Fortuny, viuda d' Oliveras." En havent
d' Agost. Estimat amich: Si estás bé hont ets, no 't mogas; si tens	ánsia	d' anárten, no vingas pas á Barcelona. Repara que só jo qui escriu y ets
noves de dintre meu, una melangia, unes tristeses, unes vel·leïtats, unes	ànsies	, què sé jo? Aquelles tonades em feien més companyia que les persones,
hi havia un to de mofa. Em vaig sufocar. Evidentment, havia descobert les	ànsies	del meu pobre esperit. Era prou intel·ligent per a això i molt més. Em va
als sentits i l'altra amb la qual he intentat vanament d'apaivagar les	ànsies	vagues i indefinibles, inapaivagables, d'això que ens hem acostumat a
el meu desfici augmentava per moments; vivia en una mena de neguit, d'	ànsia	dolorosa, produïda pel sàdic desig de veure confirmats en el rostre de la
la tarda escrivint-li cartes i versos amb els quals esbravava les meves	ànsies	d'amor ideal i romàntic. Eren uns escrits plens d'un lirisme exacerbat,
Esclato en plor als braços d'un amic. Tinc unes immenses, unes violentes	ànsies	de viure, d'ésser bo, d'ésser feliç. La diada de Pasqua, amb el Senyor
la nit de la sortida tan esperada. Jo la desitjava, l'esperava amb una	ànsia	ardent. Ens trobàrem amb l'altre company a la cerveseria. Em portaren en
que tenien ulls de passió; i d'aquella rodona de flames eixia una	ànsia	encomanadissa, una vibració forta que era com l'aura d'aquella testa
dels ulls blaus\, va tenir conseqüències venturoses. Van tornar les	ànsies	antigues. Un afany angoixós d'expressar una certa cosa que em semblava
però adoràvem els llibres, sobretot els que estimulaven les nostres	ànsies	de combat. I va arribar Nietzsche! De primer antuvi només coneixíem els
treure'l de la disbauxa. Tot jo reaccionava, i em tornaven les	ànsies	de volar cap als espais puríssims. Una lectura terrible Jo era extremat
de la meva prostració. Vaig muntar per la passera que conduïa a bord. Una	ànsia	enèrgica i dolcíssima em portava. La sola idea de fugir a un país
d'existències vigoroses i aventureres que els ports desvetllen, aquelles	ànsies	que els navilis fumejants i remorosos em produïen feia temps, tot
llevadora. A Lleida és una mena de personatge. Ha escrit articles. Té	ànsies	, febres, rebel·lions. I ara resulta que és protestant! A Barcelona ha
jo t'he pres per força... Al capdavall sóc el majordom... Deuen veure l'	ànsia	i la incertitud als meus ulls. Potser també hi ha l'enyorança, la
, al peu d'aquest arbre, eh? Puc trigar una estona, sents? Au, no passis	ànsia	! Em pega un cop a l'espatlla, marxa. Es gira a l'instant. —Si et
bellesa. Bellesa és clemència. Resto aturat enmig del pont. Les altres	ànsies	han desaparegut. Ací tot és pau. La malenconia de l'adéu m'envaeix.
reina de casa, és a dir, al nen o a la nena. I aquesta familieta mostra l'	ànsia	i el goig i la satisfacció que mostren tots els infants del món en
d'ús, tant com poden tots. I a la fi el somrís de la victòria i aquella	ànsia	continguda d'anar a dinar, públic i representadors. Els disfressats. Fins
á acordonar. Pio. Asolarla es mes segur. No veus que no tenen	ánsia	? Amalio. Ansia! No eu nomenes tú qu' este matí al armosar ha
Asolarla es mes segur. No veus que no tenen ánsia? Amalio.	Ansia	! No eu nomenes tú qu' este matí al armosar ha sentit molt re mal gust.
Ton. Adeussiau. [(encaixanthi)] Roch· Estaré ab	ansia	y quietut. Ton. No tinguéu pó. [(Se 'n vá)] Escena
maymés las flors hi rebrotan. Aixó 'ls he dit, y tots ells ja esperan ab	ánsia	boja lo moment de saciar sas concupiscencias totas. Ton. ¡Quina
Julia. Mira aquí 'l fosso plé de gent francesa qu' espera ab	ansia	l' hora convinguda per passar á saqueitx la vostra terra. Timb·
excusa. Mònica va ordenar a una minyona que ella i els nois es donessin	ànsia	per sortir. "No et sembla, Cosme?" Ho trobava perfecte. Els seus dos
ho fas així; llavors l'obligues a satisfer en nosaltres dos les	ànsies	del seu pap famolenc. Però si jutges que esdevindria
Zorbàs—. És vídua? Ningú no va respondre. —Vídua? —tornà a preguntar, amb	ànsia	. El cafeter s'agafà l'espessa barba cendrosa. —Què redimoni importa això,
allargà el coll arrugat. —Tens confiança en mi, patró? —preguntà, amb	ànsia	, mirant-me als ulls. —Sí, Zorbàs —vaig respondre—. Facis el que facis
la solitud humana i les parets, així també aquesta poesia. L'obscura	ànsia	del cor, carregat de terra i de llavors, ha quedat reduïda a un joc

Pàgina 1 (de 34)

50 següents