DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
àton A 340 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb àton Freqüència total:  340 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

restauradora del Vuitcents. L'estampa d'un XVIII borbonitzat, àton, dividit entre la derrota i la defecció, en surt corregit: la represa
no pot influir-se mai damunt unes estructures que per a sempre semblen àtones i descolorides. Per altra banda, la suma de tots aquests esforços aïllats
també, a les inèrcies de l'home, a aquestes classes de passions àtones, que són com el negatiu o encara millor l'escàndol de la passió:
que no morirem mai, què hi hauria en aquest món? Hi hauria una vida àtona, passiva, incerta. En virtut d'aquesta il·lusió, l'home emprèn les més
a la mar —és a dir, un estómac que davant de la mar sigui infatigable, àton. 8 D'agost. La mar. Aquestes ones verdes, blaves,
família del difunt entra en la pau i en la calma, en una mena de vegetal, àtona —agradabilíssima— tranquil·litat. L'acompanyo en el sentiment... Ah,
onsevulla, perquè el contrast del tumult i xivarri general amb la seva àtona mansuetud els donava un relleu inoblidable. El fet d'ésser tan pocs i
En les terminacions verbals, el repartiment d'a i e àtones coincideix, com en Ballot, amb el de la conjugació castellana: amas,
sortir i sofrir. Aquests casos a part, l'ús de les vocals àtones, en "Lo Verdader Catalá", sol concordar amb el del català
no dur-ne. En els infinitius en r precedida d'e àtona, sol prevaler l'omissió d'accent: correr, apareixer, viurer,
i el mateix s'esdevé quan la i va seguida de vocal àtona (patria, propia). Pronoms. La conveniència d'emprar el
i esta vocal sol ser anomenada tònica, rebent la denominació d'àtones les restants vocals de la paraula. Una paraula que tinga la síl·laba
a la {u} castellana de /turco, azul\. Les vocals àtones 54. Distinció del timbre de les vocals àtones. Una de les
Les vocals àtones 54. Distinció del timbre de les vocals àtones. Una de les característiques de la pronunciació valenciana és la
no confon en una vocal mixta la /a\ i la /e\ àtones, com fan el català oriental, el rossellonés i el mallorquí, i conserva
En les pronúncies comarcals, però, hi ha certs casos en què les vocals àtones presenten matisos dialectals que convé evitar en la pronunciació culta.
i no ©. Tampoc no deu canviar-se en /i\ la /e\ àtona de la síl·laba inicial en les paraules començades amb la palatal
vulgarisme prou generalitzat de canviar en /e\ la /i\ àtona de la síl·laba que precedix una atra que té també una /i\,
© i no ©. Deu articular-se sempre la /i\ àtona quan es troba en hiatus davant una /e\ tònica, encara que
la pronúncia culta, la diftongació en /au\- de la /o-\ àtona inicial de paraula que ocorre molt sovint en la llengua popular, i així
i no ©. Convé també mantindre el timbre de la /o\ àtona, sense fer-la /u\, segons s'ou a vegades en la pronunciació del
joncar © i no ©. 59. Relaxament de les àtones agrupades. En contacte amb una atra vocal del mot següent o anterior,
o anterior, tant les /a\ i /e\ com la /o\ àtones finals o inicials de paraula, arriben a elidir-se o almenys s'articulen
el caràcter rítmic de la nostra llengua que perd totes les vocals finals àtones llevat de la /-a\; això vol dir que és preferible comptar els
o dièresi damunt la vocal tònica, per tal de distingir-la de les vocals àtones de la mateixa paraula (§ 40). L'accent que s'empra en
es representa amb la lletra /q\, quan va davant /u\ àtona seguida d'una atra vocal i forma diftong amb ella; exemples: quadern,
la pronúncia normal es perd generalment la /e\ de les paraules àtones i de lligam (§ 39), en l'escriptura només es pot fer l'elisió de
quan va seguit de paraula començada amb /i\ o /u\ àtones: la influència, la humanitat, la universitat, etc. (257).
(§ 261). c) Les formes plenes dels pronoms personals àtons me, te, le, se, i del pronom adverbial ne, s'escriuen
287). d) Les formes invertides dels pronoms personals àtons em, ens, et, el, els, es i de l'adverbial en, s'escriuen
en /-ler\ tònic. c) verbs acabats en /-xer\ àton. 183. a) Verbs acabats en -dre. Els verbs
farts, etc., etc.. 239. Els mots acabats en /-a\ àtona, canvien la terminació /-a\ en /-es\; exemples:
dona dones, casa cases, artista artistes, etc.. Quan la /-a\ àtona final precedix /c, ç, g\ o /j\, per raons ortogràfiques
nus, mercés, cafés). Molts dels mots acabats en /-e\ àtona formen el plural afegint la terminació /-ns\; exemples
formen mai el plural amb /-ns\ els mots acabats en /-e\ àtona quan esta va precedida de /n, r\ o /l\; exemples:
fan el femení canviant eixa terminació en /-loga\ àtona; exemples: anàleg anàloga, filòleg filòloga. d) Als noms
en /-al\ o /-el\ tònics i en /-il\ tònic o àton; exemples: central, principal, cruel, fidel, humil, gentil, fàcil,
resplendenta, etc.. f) Els acabats en /-a\ àtona; exemples: agrícola, homicida, belga. g) Molts dels
homicida, belga. g) Molts dels acabats en /-e\ àtona; exemples: amable, simple, cèlebre, mediocre, lladre, cofre, alegre,
a) Les paraules acabades en /-a\ o /-o\ àtones perden eixa vocal final en rebre un sufix: casa cas-eta cas-utxa, dona
etc.. c) Moltes de les paraules acabades en /-e\ àtona prenen també una /-n\ davant el sufix: home home-n-et
jove-n-et jove-n-iu, etc.. Emperò els mots acabats en /-e\ àtona precedida de /n, r\ o /l\, perden eixa /-e\
(d'Antoni), Quico (de Francesc), etc., i /-o\ àtona, i en est cas es sol escapçar l'inicial del mot, com Cento (de
li va darrere comença en vocal que no siga /i\ o /u\ àtones: exemples: l'amiga, l'empenta, l'illa, l'hidra, l'hora, l'ungla
personals posseïxen formes fortes o accentuades, i formes dèbils o àtones. Els pronoms personals forts, que fan de subjecte en l'oració, són els
el qual no sofrix les variacions de gènere i número. La forma dèbil o àtona del pronom reflexiu, és a dir la que té quan no va precedit de
no han estat expressats explícitament. Té la forma ho, i sempre és àton. S'empra per a representar: a) Un complement acusatiu; exemples:
Falta d'accent. Per definició, els pronoms dèbils són àtons, i formen un tot fonètic amb el verb al qual van adossats. Per eixa raó,
damunt el pronom dèbil que seguix les formes verbals acabades en vocal àtona; així s'ha de pronunciar agáfa-la i no agafa-lá, tíra-li i
que aquests dos sons, junt amb les /ii\ i /uu\ obertes (àtones o breus), i amb els rics matisos de /ee\ i /oo\ obertes

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »