×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb àton |
Freqüència total: 340 |
CTILC1 |
restauradora del Vuitcents. L'estampa d'un XVIII borbonitzat, | àton | , dividit entre la derrota i la defecció, en surt corregit: la represa | no pot influir-se mai damunt unes estructures que per a sempre semblen | àtones | i descolorides. Per altra banda, la suma de tots aquests esforços aïllats | també, a les inèrcies de l'home, a aquestes classes de passions | àtones | , que són com el negatiu o encara millor l'escàndol de la passió: | que no morirem mai, què hi hauria en aquest món? Hi hauria una vida | àtona | , passiva, incerta. En virtut d'aquesta il·lusió, l'home emprèn les més | a la mar —és a dir, un estómac que davant de la mar sigui infatigable, | àton | . 8 D'agost. La mar. Aquestes ones verdes, blaves, | família del difunt entra en la pau i en la calma, en una mena de vegetal, | àtona | —agradabilíssima— tranquil·litat. L'acompanyo en el sentiment... Ah, | onsevulla, perquè el contrast del tumult i xivarri general amb la seva | àtona | mansuetud els donava un relleu inoblidable. El fet d'ésser tan pocs i | En les terminacions verbals, el repartiment d'a i e | àtones | coincideix, com en Ballot, amb el de la conjugació castellana: amas, | sortir i sofrir. Aquests casos a part, l'ús de les vocals | àtones | , en "Lo Verdader Catalá", sol concordar amb el del català | no dur-ne. En els infinitius en r precedida d'e | àtona | , sol prevaler l'omissió d'accent: correr, apareixer, viurer, | i el mateix s'esdevé quan la i va seguida de vocal | àtona | (patria, propia). Pronoms. La conveniència d'emprar el | i esta vocal sol ser anomenada tònica, rebent la denominació d' | àtones | les restants vocals de la paraula. Una paraula que tinga la síl·laba | a la {u} castellana de /turco, azul\. Les vocals | àtones | 54. Distinció del timbre de les vocals àtones. Una de les | Les vocals àtones 54. Distinció del timbre de les vocals | àtones | . Una de les característiques de la pronunciació valenciana és la | no confon en una vocal mixta la /a\ i la /e\ | àtones | , com fan el català oriental, el rossellonés i el mallorquí, i conserva | En les pronúncies comarcals, però, hi ha certs casos en què les vocals | àtones | presenten matisos dialectals que convé evitar en la pronunciació culta. | i no ©. Tampoc no deu canviar-se en /i\ la /e\ | àtona | de la síl·laba inicial en les paraules començades amb la palatal | vulgarisme prou generalitzat de canviar en /e\ la /i\ | àtona | de la síl·laba que precedix una atra que té també una /i\, | © i no ©. Deu articular-se sempre la /i\ | àtona | quan es troba en hiatus davant una /e\ tònica, encara que | la pronúncia culta, la diftongació en /au\- de la /o-\ | àtona | inicial de paraula que ocorre molt sovint en la llengua popular, i així | i no ©. Convé també mantindre el timbre de la /o\ | àtona | , sense fer-la /u\, segons s'ou a vegades en la pronunciació del | joncar © i no ©. 59. Relaxament de les | àtones | agrupades. En contacte amb una atra vocal del mot següent o anterior, | o anterior, tant les /a\ i /e\ com la /o\ | àtones | finals o inicials de paraula, arriben a elidir-se o almenys s'articulen | el caràcter rítmic de la nostra llengua que perd totes les vocals finals | àtones | llevat de la /-a\; això vol dir que és preferible comptar els | o dièresi damunt la vocal tònica, per tal de distingir-la de les vocals | àtones | de la mateixa paraula (§ 40). L'accent que s'empra en | es representa amb la lletra /q\, quan va davant /u\ | àtona | seguida d'una atra vocal i forma diftong amb ella; exemples: quadern, | la pronúncia normal es perd generalment la /e\ de les paraules | àtones | i de lligam (§ 39), en l'escriptura només es pot fer l'elisió de | quan va seguit de paraula començada amb /i\ o /u\ | àtones | : la influència, la humanitat, la universitat, etc. (257). | (§ 261). c) Les formes plenes dels pronoms personals | àtons | me, te, le, se, i del pronom adverbial ne, s'escriuen | 287). d) Les formes invertides dels pronoms personals | àtons | em, ens, et, el, els, es i de l'adverbial en, s'escriuen | en /-ler\ tònic. c) verbs acabats en /-xer\ | àton | . 183. a) Verbs acabats en -dre. Els verbs | farts, etc., etc.. 239. Els mots acabats en /-a\ | àtona | , canvien la terminació /-a\ en /-es\; exemples: | dona dones, casa cases, artista artistes, etc.. Quan la /-a\ | àtona | final precedix /c, ç, g\ o /j\, per raons ortogràfiques | nus, mercés, cafés). Molts dels mots acabats en /-e\ | àtona | formen el plural afegint la terminació /-ns\; exemples | formen mai el plural amb /-ns\ els mots acabats en /-e\ | àtona | quan esta va precedida de /n, r\ o /l\; exemples: | fan el femení canviant eixa terminació en /-loga\ | àtona | ; exemples: anàleg anàloga, filòleg filòloga. d) Als noms | en /-al\ o /-el\ tònics i en /-il\ tònic o | àton | ; exemples: central, principal, cruel, fidel, humil, gentil, fàcil, | resplendenta, etc.. f) Els acabats en /-a\ | àtona | ; exemples: agrícola, homicida, belga. g) Molts dels | homicida, belga. g) Molts dels acabats en /-e\ | àtona | ; exemples: amable, simple, cèlebre, mediocre, lladre, cofre, alegre, | a) Les paraules acabades en /-a\ o /-o\ | àtones | perden eixa vocal final en rebre un sufix: casa cas-eta cas-utxa, dona | etc.. c) Moltes de les paraules acabades en /-e\ | àtona | prenen també una /-n\ davant el sufix: home home-n-et | jove-n-et jove-n-iu, etc.. Emperò els mots acabats en /-e\ | àtona | precedida de /n, r\ o /l\, perden eixa /-e\ | (d'Antoni), Quico (de Francesc), etc., i /-o\ | àtona | , i en est cas es sol escapçar l'inicial del mot, com Cento (de | li va darrere comença en vocal que no siga /i\ o /u\ | àtones | : exemples: l'amiga, l'empenta, l'illa, l'hidra, l'hora, l'ungla | personals posseïxen formes fortes o accentuades, i formes dèbils o | àtones | . Els pronoms personals forts, que fan de subjecte en l'oració, són els | el qual no sofrix les variacions de gènere i número. La forma dèbil o | àtona | del pronom reflexiu, és a dir la que té quan no va precedit de | no han estat expressats explícitament. Té la forma ho, i sempre és | àton | . S'empra per a representar: a) Un complement acusatiu; exemples: | Falta d'accent. Per definició, els pronoms dèbils són | àtons | , i formen un tot fonètic amb el verb al qual van adossats. Per eixa raó, | damunt el pronom dèbil que seguix les formes verbals acabades en vocal | àtona | ; així s'ha de pronunciar agáfa-la i no agafa-lá, tíra-li i | que aquests dos sons, junt amb les /ii\ i /uu\ obertes ( | àtones | o breus), i amb els rics matisos de /ee\ i /oo\ obertes |
|