×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb àvid |
Freqüència total: 646 |
CTILC1 |
i t'acompanyarem, agullonat pel fibló de les nostres riotes malignes, | àvides | de celebrar l'acompliment del teu brusc destí, en la guia cap al lloc on | expert en les angúnies que desfermava en aquella mena de vells senyors | àvids | i tímids, de seguida l'havia apamat i vigilava de cua d'ull, amb una fina | l'ànima del qual estava oberta a totes les suggestions de l'exterior, | àvida | de saber. Tino Costa acabà per cansar-se d'ell, comprenent que no tenia | del travesser de la vela, donant el rostre al vent, amb les pupil·les | àvides | clavades en la llunyania. Tino Costa somreia de joia. Aleshores el minyó | pètals, amb els pistils rosa tènue i el pol·len d'or. Hi brumien abelles | àvides | ; les denses constel·lacions blanques es destacaven contra el blau pur. | de l'una a l'altra, veu que la dona té una expressió consentidora i | àvida | . —També caldrà parlar d'heretgies o d'individus que duen estrelles als | període breu de vida, com un inhàbil nedador intenta surar amb el respir | àvid | i breu del que s'ofega. Mai no va viure ben bé del tot, i potser per això | passejant, amb una calma cruel, per les cordes, les cadenes i els pulmons | àvids | de frescor, sota la implacable lividesa de la lluna. Els boys, | peça que fa de menjador es veuen concorregudes per uns naturals del país, | àvids | de beguda negra, que gairebé acaben sempre donant un espectacle. Quan | eines fugen dels dits, i cauen i s'enterren dins l' | àvida | bondat del llot. Les dones tremolen de genolls: han portat | hores de claror per als ulls d'aquest esguard tan | àvid | . Però ara és la nit. I he quedat solitari a la casa | muntanyes i la neu, velles hores dels pobres homes | àvids | de vida, sols de viure sense cap saviesa. No revénen | El propi barri antic permet de tard en tard les visites d'algun turista | àvid | de color local, com miss Carlota Nell, sense preguntar-li si va o no va a | el desig i el pensament, recorren la fusta tendra i | àvida | . Ara m'enamorava dels ocells, tenia adés la vista als dits, | anys? Les mans que rebreguen faldilles, les cares | àvides | que em miren de tants miralls mal argentats quan ara | tendresa que no us suplicarà (tu, amb el teu món | àvid | ) que li'n digueu bondat, i a penes endevines | el brillant de l'anell: l'anell!, si avui l'hi ha pres Teresa amb un gest | àvid | , de garsa!... Li torna el plor inconsolable, acompanyada pel fresseig | els casos, com un "pare" i un benefactor, o com un monstre, caníbal | àvid | de carn i de sang humanes, ¿a quina diversitat d'interpretacions no cal | i 36*37), apareix també en el pla de l'activitat tècnica, | àvida | de resultats marcats pel segell de la permanència i de la discontinuïtat. | jutjar desfavorablement una actitud que contradiu d'una manera flagrant l' | àvid | desig de canvi que és propi de la nostra civilització. Això no obstant, | temps entre l'opi i l'estricnina. Vaig llegir llibres del farmacèutic, | àvid | de saber la forma d'obrar de cada metzina. Les d'efecte més ràpid | la passió del diner i de la possessió de béns materials que fan l' | àvid | ; la passió del plaer en tots els sentits que caracteritza el sensual; la | que et guia segur, un bregar tenaç dintre la incertitud, un bracejar | avidíssim | entre la llum i la fosca; en lloc de pedagogia, de tema de classe, tot | fill menut, arran de mi, dintre l'entrada, on jo l'anava a cercar sempre, | àvid | d'estar prop d'ella. El gran havia corregut a ajuntar-se a la corrua. Jo | pèl traspuava llum. El front ample, fort, torrat, resplendia. La boca era | àvida | , bella. Només els ulls eren pobres, malalts, mesquins. Tota la cara era | i robaren el ventre de llur mare amb unes mans impiadoses, | àvids | d'uns tresors tant de bo recòndits sempre. Molt aviat | altíssima, i ja fou dins. Com quan un llop famèlic, | àvid | de preses, vigilant on tanquen els pastors llurs ramades, al | iguals d'igual, imatges múltiples en unitat defectuosa i | àvida | d'un mutu amor i una amistat caríssima. Tu, sol en | per un atac astuciós, i vetlla molt prop, no en dubto, amb | àvida | esperança, per al desig i l'avantatge esplèndid de no | densos que en el cap de Megera els rulls serposos. | Àvids | , arrenquen fruits, molt agradívols a la vista, semblants als | Un instant va sorprendre la meva mirada que lliscava sobre ell, | àvida | i lenta. Va girar-se amb aquell aire sorneguer amb què intentava d'amagar | i de manera gairebé idèntica, i realitzades per cada raça amb plaer | àvid | , i sense saber-ne el propòsit —puix que el pointer jove no sap que | pòsters, llibres, pel·lícules... Darrera de tot això van i vénen les mans | àvides | d'algun odiós conformista vell: el negoci dóna molt de si. I poc a poc, | nostra literatura, la nostra terra necessita sobretot exemples d'ànimes | àvides | de grandesa. La grandesa de les grans ànimes pascalianes, difícilment | culpable de la seva pròpia solitud, no deixa d'ésser una imaginació | àvida | d'una felicitat de les paraules, s'apressa cap a un llenguatge somniat la | des del seu primer curs de literatura catalana, alguns, i dels millors, l' | àvida | mort va arrebassar-los en hora prematura; d'altres, llançats per la | insòlit de la malaltía de la difunta, a certa curiositat importuna i | àvida | de part dels metges d'ella, i a la situació remota i exposada del panteó | parloteig incipient. Hem d'esperar els nostres dies per a retrobar l' | àvida | curiositat de l'autor del /Somni\ i aquella voluptat de pensar i | la remor somorta dels devots que preguen, i els seus narius palpiten, | àvids | d'aquella dolça aroma de l'encens i de la mirra que ni el temps ni | ho va fer. El tou nevat caigué sobre la cara de l'infantó, que cercà amb | àvida | torpesa el mugró, roig i inflat; i quan la mare, somrient amb beatitud, | a sospitar de tot el que sigui aparentment concret i estable, i la seva | àvida | recerca de l'entremig, de l'oscil·lació, del matís fugitiu i del canvi | què podia fuetejar sinó el que tenia davant? Havia de parlar-li al poble, | àvid | del fet de cada dia i per mitjà d'un instrument com la comèdia, que | la seva fe arreladíssima, una ànima d'adolescent, ofegada i encongida i | àvida | de tot, feia moure aquell cosset amable i bellugadís. La seva germana, | s'adapten tan bé a la nostra naturalesa, i els nostres sentits en són tan | àvids | , que no vaig poder menys d'experimentar una bella satisfacció en | un extraordinari color groc a les membranes de les ales. El meu company, | àvid | d'examinar aquell color i cas tan rar, tirà i matà la ratapinyada; i se'n | on jau l'hipopòtam, els escorxadors llencen al vol trossos de carn als | àvids | parents, que l'esperen com candeletes. Dones, vells i criatures, | viure com els altres, i seguia tots llurs moviments, i semblava | àvid | de copsar àdhuc les lletres de cada paraula que podia arreplegar al | bramava, talment un espectacle de negres en una platja d'antropòfags, | àvids | d'esqueixar-se en rialles. Fins que una facècia massa grossa —un dia en | quins? Caminava l'Anton cap al poble. Evocava. Aquella Anneta de la boca | àvida | , de la pell golafre, de vida triomfant. Vida en sí mateixa, vida pel goig | augustos, els hem decretats nosaltres, i hem acumulat sobre la majestat | àvida | d'honors tots els títols possibles, fent-los així homenatge; però pares |
|