Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en el front. Bella és la vida. I No escric	Èglogues	Irats e gauzens me'n partray\| s'ieu ja la vey, l'amor de
passat segles, dies. Inútilment recórrec València. No escric	Èglogues	. Els canyars de la vora de la séquia Renovelan los dans
los dans que·m faytz pessar. Arnau March. He deixat de fer	Èglogues	. El meu propòsit era escriure moltes Èglogues, escriure un
He deixat de fer Èglogues. El meu propòsit era escriure moltes	Èglogues	, escriure un llibre d'Èglogues, i que fos el teu llibre i que
meu propòsit era escriure moltes Èglogues, escriure un llibre d'	Èglogues	, i que fos el teu llibre i que hi visquesses tu,
de viure encara. Tinc l'amarga enyorança d'aquell temps de les	Èglogues	que vivíem els dos i després escrivia com Déu em donà
i després escrivia com Déu em donà a entendre. He deixat de fer	Èglogues	. Sols escric el record d'aquell temps de les Èglogues.
de fer Èglogues. Sols escric el record d'aquell temps de les	Èglogues	. Ara en diuen: paròdia. Només això, paròdia? I la
la finestra oberta damunt de l'Albereda varen nàixer les tres	Èglogues	una nit. Fecunditat? Oh no. Jo vivia aleshores, vivia
Cohen, assedegada d'exhibicionisme, abandonava per alguns moments les	èglogues	per compondre una oda heroica: /A la postrema Montcada\ (que
talment es diria que rimen. Si això no són versos, no hi entenem. Són	èglogues	, o lo que sia, que, quan els pagesos es posen a versificar amb el
els grans temes que en siguin capaços? ¿pot resplendir altra cosa en l'	ègloga	que un bell natural, i en les lletres familiars, com en les converses,
esplanada anexa. Aquí teniu la Casa consistorial, l'escola i la plaça. L'	ègloga	subsisteix a desgrat del caràcter cívic del paratge, i els edictes del
arbres que, segons la gentil expresió de Teòcrit en una de les seues	églogues	: "se conten l'himeneu en el seu remoreig". La visió tristoia
diamantins, per l'olor de la farigola trepitjada i per les remors d'	ègloga	, en el llibre de les seves remembrances com la més exultant de les
història, i més procurava que el personatge quedés un tipus de pastor d'	ègloga	. Amb les paraules feia el que volia i amb la vida encara més. —La missió
borinots bresquen la mel, i l'aigua de les fonts va cantant càndidament l'	ègloga	dels camps guarnits i l'abrandament apoteòsic de la vall gloriosa... És
nostre ha romàs la terra galana, sucosa i pinturera, la Mallorca d'	ègloga	, de balada i de sonet; davant dels ulls tenim la terra forta, sumptuosa,
com si sortís del bany. L'Urgell...? Terra de fàbula. Cap bucòlica, cap	ègloga	, cap anacreòntica no us en poden donar un tast aproximat. Solament, jo
N'Aina Cohen, sedenta d'exhibicionisme, abandonava per alguns moments les	èglogues	per compondre una oda heroica. "A la postrer Montcada" (que
part del territori espanyol actual, era una terra de meravella, un país d'	ègloga	, fet a posta per viure-hi una edat d'or. Degut a això,
seu protagonista. El pagès, l'home de muntanya, no és ja el personatge d'	ègloga	dels poetes seguidors de Verdaguer, ni tan sols l'ésser complet de les
"Tot ho venç l'Amor", canta dins una	ègloga	, la de més alta perfecció artística. "Tot ho venç el Treball, el
qualsevol audàcia d'innovació. Penso ara, sense cap esforç mental, en les	èglogues	"Glauc i Amant" o "Jacint i Nard", de Blai Bonet, o
transformacions, els nois acostumaven a vestir com uns pastorets d'	ègloga	. Els davanters lluïen jupa vermella i calces blanques, i a les mans
altres composicions literàries, als deu petits poemes bucòlics anomenats	èglogues	. Jacint Verdaguer, el genial poeta català que en molts fragments
XVI escriví entre moltes d'altres composicións literàries, tres	èglogues	. Luis Vaz de Camoens poeta portuguès del segle XVI, també
peces que considerava d'efecte segur: L'Hereu Riera i	Ègloga	piadosa; tant l'una com l'altra són en el meu primer llibre, han
"La Veu de Catalunya" ni L'Hereu Riera ni l'	Ègloga	piadosa no figuraven enlloc. No se'ls concedia un maleït accèssit i
de la meva vida. No sé les ximpleries que devia dir. Recordant, però, l'	ègloga	IV de Virgili, vaig comparar la candidatura de don Clemente de
vers en moltes de les composicions que Manuel de Montoliu anomena "	èglogues	místiques"; així multitud de petits poemes de /Roses de tot l'any\,
i atribuí a un escriptor valencià o vinculat a València, conté una "	ègloga	" representable, i potser representada. Mérimée subratlla la connexió
patrocinades per donya Germana figura destacadament el teatre. A part l'"	ègloga	" llatina de Nadal, escrita per Joan Baptista Anyes, que consta com a
el sostindré. El teatre cortesà dels Calàbria, com el precedent de l'"	ègloga	" de la Questión de amor, havia de servir-se del
de Sabá fuesen ya de política, ya de cosas naturales, etc." A l'	Égloga	tercera de Virgili, al final, s'hi llegeixen aquests versos de fort
XVI. Un dels personatges, Holofornes, cita el primer vers d'una	ègloga	escrita en llatí per un carmelità italià del segle XVI, conegut
Mantovà", i que Georges Tuberville havia difós a Anglaterra; aquestes	èglogues	foren ensenyades a les escoles angleses fins ben entrat el
cabanes on es comença a encendre el foc, de tal manera que una cita de l'	Ègloga	I de Virgili, intercalada en el passatge, et iam summa
després d'una nit calorosa, em vaig aixecar a trenc d'alba per llegir les	Èglogues	de Virgili davall les alzines del Puig de Ses Llebres. Quasi no es
però, que un llibre em sorprengués dolorosament, perquè en fullejar l'	Ègloga	II, la meva imaginació, excitada tal volta per la nit d'insomni
relació amb els pastors, els ramats i la vida senzilla i arcaica de les	èglogues	i de l'alimentació dels personatges del "Dafnis i Cloe", per
oriental, a base de William Collins a "El Europeo". Traduí una	ègloga	d'aquell, en vers castellà. El poema animalista atribuït a Muns i Serinyà
y Rojas, després d'haver passat per les farsas, els pasillos,	églogas	y tonadillas y de que Juan de la Encina amb Torres Naharro y Lope
y ab flors dintre'ls cabells... Ninfes y vells y rients faunes de les	èglogues	gregues tramudats, en el fons dels boscos tràgicament branden un punyal
ecos, epigrammas, elegías, epitáfis, sátiras, hímnes, diálogos,	éclogas	, fábulas, comedias, dramas, tragedias, autos sacramentals, enígmas,
del camp; lo qual no tè pocas dificultats. P· ¿Que es la	écloga	? R· Es una poesía lo objecte de la qual es presentar escenas
la vida del camp. P· ¿Quina diferencia hi ha entre	écloga	é il·lídi? R· Antiguament se tenia per una mateixa
mòlt tendres. P· ¿Quinas reglas déuhen observarse en la	écloga	? R· Totas sas reglas derivan de sòn objecte, carácter y
deu procurar lo poeta? R· Deu tenir present que lo objecte de la	écloga	es la imitació de la vida campestre ab tots los encants que pot
bon poeta sabrá tráurer mil assumptos nous é interessants pera compóndrer	éclogas	é il·lídis. Fi dels elements de poética.

Pàgina 1 (de 2)

50 següents