Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i sorprenentment fèrtil. O pel bo d'Ulisses, astut com ell sol,	èpic	pels quatre costats, nostàlgic recalcitrant del "fum del país". I
temps, d'abans d'instal·lar-se a Barcelona, que Jeroni començà un poema	èpic	. En fa referència molt més tard, bromejant, en una de les cartes a
sobre les tapisseries dels canapès. Per Europa passà una amarga alenada	èpica	. Només algun detall, en la literatura, ens assabenta que el nou temps era
ens lleva una bona font d'informació, ja que en aquest tipus de poesia	èpica	l'armament apareix viu i en moviment, i no debades hom ha pogut estudiar
i en passatges on sembla segura la prosificació de textos	èpics	més antics, trobem, amb referència al rei d'Aragó i als seus cavallers:
me'ls sabia de memòria. Després vaig estudiar què cosa era un poema	èpic	, un drama, una comèdia, una novel·la, tot això alternant amb la qüestió
de carregar-los era la que jo trobava més airosa, amb quelcom d'	èpic	i graciós, com una antiga cerimònia o festa mítica, potser perquè era la
aspecte teòric de la semiòtica de Brecht. La seva teoria del teatre	èpic	és un model de recerca semiòtica. Ja en parlarem, Àlex. També et
contrària, i n'hem vist colles excitades que adquirien el perfil	èpic	de la violència redemptora. Però no: la crispació responia a premisses no
només al Maestrat i als Ports de Morella —on flotava el record	èpic	de Cabrera"el Tigre", ara acusat de traïdor pels mateixos carlins— va
un "patriotisme" massa "modern": no posseïa aquell fons de mitologia	èpica	, secular, que nodreix la tradició nacional de la majoria dels pobles
humans per a exercir la gràcia de l'encís. Cal poblar la nostra solitud d'	èpiques	ombres. Cercar més enllà de l'amor i de la mort. Possibilitats infinites
hom li fa retret de dispersió, d'intranscendència, de manca de to	èpic	; avui, que la moda literària, ajupint-se a d'altres modes, sembla crear-se
no té únicament una funció existencial, sinó també, per dir-ho així,	èpica	; està encarregada de representar el terme gloriós d'un gran trajecte, el
a dalt, obteniu d'alguna manera una lectura viscuda, reviviu el trajecte	èpic	de l'objecte, la seva expansió en el món complex dels consumidors; aneu
llegir. Són molts els investigadors que han tendit a creure que el poema	èpic	, en la forma originària, era destinat a alguna mena de representació
néixer les primeres formes de narració. Cal recordar que el vell poema	èpic	, nascut molt abans que l'escriptura, no podia ésser ni era fet per ésser
les narracions arribessin a ésser veritables obres d'art. De poemes	èpics	, n'hi ha hagut de bons i de dolents. Potser fins podem sospitar que, de
I aleshores s'ha plantejat la crisi. Torno a recordar que la narració	èpica	era parlada. Prenia la forma ritmada poemàtica per raons en bona part
donen a les possibilitats d'expressió. Però quan la narració	èpica	va començar a ésser llegida, és a dir, quan la percepció auditiva dels
així a un resultat més o menys arbitràriament considerat com a poema	èpic	. La narració veritable, la que porta el propòsit de contar una successió
setanta, ens deturàvem en la seva primera obra literària (un llarg poema	èpic	, que ell prohibeix que mai es publiqui), i semblava com si el Mestre,
herbolaris i uns cabassats de terra d'escudelles a les dones. Els poetes	èpics	ni els coneixen pas com els conec jo, ni els patriotes els amen com jo
Melrosada fou la tia Paulina. La seva primera entrada a la classe fou	èpica	. Es mirà en Melrosada amb els impertinents i amb una veritable
la meitat de la literatura poètica, o sia la que designem per poesia	èpica	, que comprèn en especial els cants de gestes, la història,
interns i qui explica els actes d'uns objectes de fora. La poesia	èpica	(actes de fora) ha de comunicar entusiasme, emportament —o indignació,
íntims i subtils per no desfigurar-se'ls ni el mateix poeta. L'estil	èpic	comporta grandesa; el poeta s'hi aboca: els versos amples, les imatges
Ramon Muntaner, fill de Perelada, que abans d'escriure el més noble i	èpic	monument de la nostra història havia estat en /XXXII batalles, entre
cada vespre un espectacle interessant; i constituïen una mena de nota	èpica	que sonava tan bé dins la nostra ciutat severa i majestuosa! Qui no els
a tot arreu d'Europa. Avui el conservatisme és punyent, és aventurós, és	èpic	. Cosa que ningú hauria arribat mai a imaginar: té una mena de misticisme.
per a la resurrecció plàstica d'un fet històric que, engrandit pel numen	épic	del geni, semblava fixar per sempre l'ànima d'un temps pretèrit, tot un
damunt la realitat; els paroxistes, que volen expressar la síntesi	èpica	pensant el món i exaltant la llibertat del pensament, dominadora
a infants o col·legiales, són de valor insubstituible en un poema	èpic	o en el llibre d'un pensador que enfoca de ple el drama universal i
és reelaborada per Bertolt Brecht, aplicant-hi els principis del teatre	èpic	que juntament amb Piscator intentava d'imposar per tal de subvenir el
rituals tan diferents i, les dues, tan antigues. Entre la gran producció	èpica	i el ludograma, que com hem vist és una manera de conservar dins el
de la seva llengua farfallosa, mentre acompanyava les seves mentides	èpiques	amb violentíssims cops de culata contra el sòl, la qual cosa, atès que
gust d'oir-lo. Les seves narracions fantàstiques tenien una bellesa	èpica	extraordinària. El Xic i el Cisteller eren els menys interessants. El
declarà francament la guerra al seu administrador. La lluita fou	èpica	. En Cassanella, assessorat per un procurador embolicaire, respongué a
en profit d'ell. I gairebé s'oblidava que, per fruir d'aquella tarda	èpica	, li havia calgut jugar-se la hisenda. XXXII Innocenci havia
fum en les pedres i les voltes que el foc no va fer caure. La destrucció	èpica	i macabra de Ripoll, Poblet i Santes Creus, on la part més ignorant del
a muntar tot d'una peça el cavaller en son cavall, i arrencant una marxa	èpica	desaparegué volant camins enllà cap a la vila com un heroi victoriós
eixint per sota la capa emboçada, feia la mateixa il·lusió que una espasa	èpica	. Així, doncs, no és de estranyar que quan arribàrem al ball de la
és místic; el Montseny, poètic i pintoresc; el Pireneu, grandiós i	èpic	. Aquesta muntanyota, de què ara s'ensenyoreix Barcelona, és dolça i
exèrcit bel·ligerant es recloïa a les tendes, i —vull dir-ho amb paraules	èpiques	— el més amable dels dons dels déus, la sòn regava el cansament dels
de "L'Atlàntida" Antecedents. Verdaguer, autor de dos poemes	èpics	, que són fites cabdals de la nostra Renaixença, /L'Atlàntida\ i
El seu fruit fou la primera versió de /L'Atlàntida\, poema	èpic	de reduïdes dimensions, escrit tot sencer en quartetes d'alexandrins. La
embrió de /L'Atlàntida\ definitiva eren les d'ésser un cant	èpic	, una llarga composició en alexandrins i un atapeït cartipàs de versos, i
En això Verdaguer es diferencia, evidentment, dels grans mestres de l'	èpica	, els quals, encara que hagin cantat una humanitat elemental, l'han feta
temps; i si avui encara posem els poemes homèrics al davant de la poesia	èpica	de totes les èpoques, és perquè en llurs herois i en llurs semidéus
coneixia alguns dels més il·lustres monuments de la poesia	èpica	, podia haver-se adonat que en aquests, per molt que hi abundi la

Pàgina 1 (de 13)

50 següents