Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

nostra. Una bona dosi de modèstia, en això com en tot, seria un depuratiu	ètic	excel·lent. Al cap i a la fi —parodiem el poeta hispanoamericà—, ¿qui que
fos, ja que no un fre, sí una energia compensadora. Unes fortes reserves	ètiques	enervaran tota la malignitat actual o potencial de la "tècnica". Al
de "progrés" en referir-se a la moral, perquè l'imperatiu de perfecció	ètica	era concebut d'una manera "estàtica". Tradicionalment, en efecte,
"progrés material" i les seves seqüeles, han fet trontollar el sistema	ètic	en què vivien els homes de tot el món. I irreparablement, de més a més.
tot això, a costa del que fos i dins la més estricta coherència	ètica	i psicològica. Erasme no era un heroi així. Tampoc no ho és cap dels
i de Knochen és una aberració. La rancúnia hi perdura. Les consideracions	ètiques	són importants. Però, els qui ens sentim al marge del problema, hem
al perdó, la subscriuria qualsevol persona amb una graduació	ètica	corrent. La particularitat del text dels aumôniers de Fresnes
Grècia jove i elàstica, no fou capaç de segregar sinó doctrines morals,	ètiques	potser perfectes, però sense cap arrel fecunda en el camp de la invenció
hora és. El perdó autèntic, el perdó que posseeix una certa grandesa	ètica	, apareix sempre en funció d'una injúria important. Perdonem les
postergada a un paper instrumental, d'insult a Déu o a la sacralitat	ètica	. A part Sade, doncs, l'actitud resulta unànime: el sexe esdevé —en tant
de la reivindicació del sexe. Els conflictes que s'hi involucren són	ètics	i econòmics: el sexe n'és la víctima. Aquest és el plantejament. En la
sobre la mentalitat mitjana. L'ensorrament de les arcaiques persuasions	ètiques	de què vivia l'home occidental s'escau, de més a més, enmig d'un trasbals
els fets es produeixen sense remordiments, sense gaires inquietuds	ètiques	, sense por. El sexe, desinfectat de neguits ancestrals, és una cosa
la grisor i la mediocritat del burgès, elevades al rang d'imperatiu	ètic	. Les revoltes de fils à papa, que la burgesia sofreix d'una manera
una actitud política, o policíaca, que no pas una actitud específicament	ètica	. La tolerància amb el vici, que sovint es produeix en climes bastant
venjança és un d'aquells mots que vénen carregats de ressonàncies	ètiques	negatives. La història i la literatura arxiven, és clar, casos de
l'extremitat esquerra en el mateix tipus d'angle... car només l'aspecte	ètic	permet de distingir la qualitat de l'agent que actua en relació amb el
Young i el seu fill espiritual Cadalso, però també i sobretot per raons	ètiques	, car en la llunyana nació de cavallers que havia estat Catalunya
una grandesa retòrica superficial i evasionista, sense cap fibra	ètica	pregona, sense cap lligam amb la realitat social del temps. Ens doldria
Europa —consciència històrica— i per l'acostament a Castella —permanència	ètica	fora de tota contingència—. Segonament, el seny, rebaixat de
vital del moment històric: hi ha una resistència —una "resistència	ètica	", ha dit algú— a intentar determinades realitzacions, que per això
ocupen un mateix lloc en la consideració estètica —i fins i tot	ètica	— del Romanticisme: són, sempre, l'home corrent al qual se li afegeix
que atresora, no s'hi podia renunciar. Havien caigut els "prejudicis"	ètics	i estètics que podrien oposar-se a l'explotació del continent humà acabat
salut. Jo he sentit sempre á dir que l' estudiar en desmesura fa tornar	étichs	á molts jóvens... —Quí 'm ferá tornar étich son vosté y la Toneta, no
en desmesura fa tornar étichs á molts jóvens... —Quí 'm ferá tornar	étich	son vosté y la Toneta, no volent dirme ahont viu. —Vaja, home, no sia
"burgès"—, continua essent una reminiscència de l'aridesa	ètica	que, per rutina, adherim al nom de la ultradifunta reina Victòria
que s'hi oposen són institucionals o d'estricta inèrcia religiosa o	ètica	: bastaria, doncs, que fossin reduïts de grandària, perquè les aigües es
de consum posa al seu abast, i aquesta abstenció té una arrel eminentment	ètica	. En última instància, el hippy és, probablement, una de les creacions
l'elegància. Sort que és una persona sensata, i no m'argüeix capciositats	ètiques	. —Els interessos de la indústria tèxtil són una altra cosa —li replico—.
pantalons, els al·ludits anglesos demostren posseir una sensibilitat	ètica	molt afinada. Encara hi ha fe a Israel. Ignoro si l'anècdota és certa. No
Mesalina, de Lucrècia Borja o de la marquesa de Pompadour. Els supòsits "	ètics	" de què partíem, o que vivíem, eren molt distints. I, de sobte, es
llibres sagrats"; "És l'experiència d'una sèrie de valors que no són ni	ètics	ni estètics, o que no ho són exclusivament, sinó plenament, o simplement,
se va ocupar que d'una branca de l'arbre, perquè complint amb el geni	ètic	de Roma, que com també sap tothom, va ésser la terra de la llegislació i
del dret i de la legislació, volien subjectar tot l'univers a la fórmula	ètica	clássica, Sant Tomàs hi va voler subjectar a Déu, amb la particularitat
i documents que va poguer per a donar una base de sustentació al sistema	ètic	que li sortia de dintre com a Sant Tomàs, malgrat la diferència de
i fins al moll dels ossos, i és que Sant Tomàs essent fill d'un pais	ètic	veia el fet, i no essent fill d'un pais fonamentalment cientific, no veia
l'obra d'art més important que hi ha al món, que és la Bíblia i els	ètics	, han sostingut amb paraules textuals que el poble jueu era el poble
mateixa manera que els romans que es van especialitzar en l'organització	ètica	, la van portar al dret, els catalans, posats com els grecs i els romans
que la causa d'aquesta unió tant íntima de la raó i la realitat estètica,	ètica	i dialèctica que els grecs, els italians i els catalans fem
ell devia haver meditat tota la vida. Capítol XLII Les ciéncies	étiques	i estétiques de la filosofía catalana Com que fòra de la reacció contra
llegir la nostra obra sobre el Dret Català direm que passant de la branca	ètica	de la filosofia a la branca estètica hi trobarem un dels noms que van
que són la Hel·lènica i la Romana, que l'una va ésser estètica i l'altra	ètica	i és que un poble que tingui una civilització espiritual i material a
l'organització de l'Hisenda Municipal Barcelonina i la vida social i	ètica	de la ciutat i li van posar tots els càrrecs esmentats a les mans i que
té prou forces per a tornar a la llibertat antiga que, com la llibertat	ètica	, estava fonamentada en la maduresa de les lleis humanes que també tenen
diferència que és que aixís com el pragmatisme és purament una doctrina	ètica	l'arbitrarisme és una doctrina estètica, en el sentit que les lleis
ètica l'arbitrarisme és una doctrina estètica, en el sentit que les lleis	ètiques	que recomana el pragmatisme responen a un criteri de utilitat social i
mentida fent veure que una cosa és la part religiosa i una altra la part	ètica	que contè, i que dintre d'aquesta part ètica una cosa és la part del Dret
i una altra la part ètica que contè, i que dintre d'aquesta part	ètica	una cosa és la part del Dret Romà i un altra la part cristiana, perquè si
cap secret, que una cosa és la virtut cristiana i un altra la constitució	ètica	de la Societat Catòlica admesa i aprovada per la Església i per ço que en
classes conservadores que són les que a Catalunya mantenen els principis	ètics	de la religió catòlica apostòlica i romana en tota llur integritat. I

Pàgina 1 (de 52)

50 següents