Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mar tan antic. Senzill proemi d'Arístocles "Em dic Arístocles, però no	sóc	, és evident, Plató", va començar el vell. "Encara que no sàpiguen si
tan antic. Senzill proemi d'Arístocles "Em dic Arístocles, però no sóc,	és	evident, Plató", va començar el vell. "Encara que no sàpiguen si algú
em manen de parlar. Qui m'ho ordena i em belluga alhora, com un titella,	és	un home també vell que fa cinquanta anys que aprèn a escriure en català,
que sona a nom i cognom d'una ex-vedette de variétés." "El titellaire	és	tan negat, i altrament la dama es cenyeix amb una cotilla tan
admirador no li ha arribat a la que somnia, il·lús, suavíssima pell. Però	és	d'una banda tossut i, de l'altra, del tot inepte per a qualsevol altre
perquè no continuï, perquè s'adoni d'un cop que la finestra només	és	verda. Però el titellaire, que no ha entrebancat ni entrebancarà mai el
tacte d'unes quantes làmines de l'embalum —d'entre les conjecturades, com	és	obvi— en cent curtes proses, inclòs el meu parlament, sobre alguns mites
del país i del món. En sortir d'escena, us previnc amb recança que jo no	seré	l'únic que s'encarregarà de conversar amb vosaltres. I sense exactitud us
orígens "Tot plegat, el que veiem i el que se'ns amaga, va començar, si	és	que va començar, d'una manera molt confusa", va dir Arístocles al seu
que tots els déus varen néixer de l'Oceà i de la seva dona Tetis. Si això	és	encertat, el primer element fóra l'aigua, i mira, doncs, si som assenyats
de l'Oceà i de la seva dona Tetis. Si això és encertat, el primer element	fóra	l'aigua, i mira, doncs, si som assenyats de ser pescadors. Hesíode, però,
Si això és encertat, el primer element fóra l'aigua, i mira, doncs, si	som	assenyats de ser pescadors. Hesíode, però, que no oblidem que era beoci,
el primer element fóra l'aigua, i mira, doncs, si som assenyats de	ser	pescadors. Hesíode, però, que no oblidem que era beoci, i a més pagès, i
si som assenyats de ser pescadors. Hesíode, però, que no oblidem que	era	beoci, i a més pagès, i per torna capficat a pledejar contra un germà
una més clara forma, qui sap si va emplenar la mencionada buidor i va	ser	alhora omplerta per ella. Incomodíssims, el Caos i Gea es barallaven
neutralitzar-la per sempre, amb savis consells. Del Caos, tal vegada quan	era	solitari, sortien l'Èrebos i la Nit, principis mascle i femella de la
i sovint incestuoses, unes mescles que no entenc ni poc ni molt, va	ser	lentament creada, diuen, una munió d'altres divinitats. Per la meva
i tranquil·la, va precedir el Caos i li va imposar la seva essència, que	és	la Llei. No hi ha res per damunt o al marge de la Llei o de les lleis,
la Llei o de les lleis, fixa-t'hi. Però definir-la o definir-les	és	un esforç tan per sobre de la meva raó, que la intel·ligència i la veu
i emmudeixen. Només t'afegiré, i no improviso el precepte, que tots	som	esclaus de la llei, perquè puguem ser lliures." I Arístocles, cloent de
no improviso el precepte, que tots som esclaus de la llei, perquè puguem	ser	lliures." I Arístocles, cloent de sobte la seva tan indocumentada,
no parava d'engendrar i parir, tal com li esqueia. Com que l'erudició	és	molt pesada i, a més, imprecisa, perquè cada savi s'esforça a inventar la
perquè cada savi s'esforça a inventar la seva veritat, tan diversa com li	és	possible, evitarem la llista dels noms dels fills de Gea, excepte Pontos,
déus i pels homes. Ningú no l'abandona mai de grat, i Uranos no en va	ser	una excepció. Es va negar de sobte a multiplicar més l'estirp i,
sorgir de la resta d'aquella brutícia, perquè ens sembla que el silenci	és	la norma de la prudència que ens convé més d'adoptar en aquesta tan
Rhea, que personificava la durada, el moviment i la successió. Aquesta	era	tan contínua, que va desvetllar aviat el recel de Cronos. Oblidant o
palingenèsics o recomponedors. Tampoc no sabem bé si el vell va	ser	precipitat al Tàrtar o si Zeus el va confinar gentilment en alguna de les
els ferros i combatien, els uns contra Zeus, els altres a favor. Tot	era	ple de Gegants i de Cíclops, del llinatge d'Uranos i Gea. Tres dels
temptativa de Tifó, va imposar el seu poder per sempre. Però l'univers	era	massa gran, i Zeus va repartir la seva administració, amb l'expressa
respectiu lot i de les no dictades sinó tàcites regles. Tanmateix, no els	era	lícit o possible d'heure el llamp i el tro i es varen sotmetre. Cap dels
Goya, que complica així el misteri de les menges, que hem esmentat,	era	almenys tan gran pintor com Pickman. Però aquest tenia els models al seu
implacable, la seva raó. Els Curetes Pel que sabem, els Curetes	eren	, en les tradicions més antigues, dos, en el seu començ joves i ben
fred. No en sofrien pas, sinó que suaven a raig —amb una olor molt agra,	és	de suposar—, perquè sempre estaven ballant una primitiva pírrica, sota
sense alterar-se, pasturava. Entenimentada i quieta, la utilíssima bèstia	era	tan persona, que moltes que ho són o ho aparenten —centenars de milions—,
i quieta, la utilíssima bèstia era tan persona, que moltes que ho	són	o ho aparenten —centenars de milions—, potser perquè en provenen, retiren
irresponsabilitat d'eines a punt esmolades que en el fons tan sols	eren	. Zeus, al seu torn, temorós d'Hera, per demostrar-li que no s'acovardia,
als quals tant devia. Heus aquí l'agraïment del senyor de l'Olimp, que	és	l'habitual dels reis, dels poderosos i d'altres que no ho són tant.
l'Olimp, que és l'habitual dels reis, dels poderosos i d'altres que no ho	són	tant. Desitjo que els meus amics, si en tinc algun, o els simples
els simples coneguts, que me'n sobren, abans que creditors a la gratitud	siguin	víctimes d'un odi clar i que no es refiïn de cap favor o benifet, complex
refiïn de cap favor o benifet, complex o senzill, que hagin atorgat, que	és	el que ofèn més, tant els déus com els homes. Moira "Quan els homes
els seus destins, mentre alenaven, durant una curta i molt precària vida,	eren	molt diversos, fins que tots desembocaven —com els rius, petits o grans,
sense sentiments i impassible, però imparcial, i que aquesta divinitat	era	per a ells la llei, que en aparença, en contacte amb nosaltres, es
es dividia en parts, els trossos de la llei que ens assignen a cadascú.	És	probable que la Moira existeixi des dels orígens, darrera el Caos,
que el Caos adquirís a poc a poc estabilitat i forma. Em penso que m'	és	lícit d'assegurar-te que la Moira és anterior, de molt, als nous déus
estabilitat i forma. Em penso que m'és lícit d'assegurar-te que la Moira	és	anterior, de molt, als nous déus olímpics i a la seva victòria, que tant
rars dots de previsió discontínua, a clapes, trivial, del futur. El cas	és	que, amb adjectiu o no, la gran Moira no va cedir ni un bri de la seva
el temps a dirigir-li pregàries, perquè la seva sordesa a la veu humana	és	total. Pesca i campa. I ara ajuda'm a llevar el peix de la barca, que veig
Les Moires "L'eterna Moira, en pactar amb Zeus, ens va fer néixer,	sigui	de la Nit, sigui de la Necessitat. És corrent per a tothom de no saber
"L'eterna Moira, en pactar amb Zeus, ens va fer néixer, sigui de la Nit,	sigui	de la Necessitat. És corrent per a tothom de no saber del cert qui és el
amb Zeus, ens va fer néixer, sigui de la Nit, sigui de la Necessitat.	És	corrent per a tothom de no saber del cert qui és el seu pare, però ens és

Pàgina 1 (de 34100)

50 següents