×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ímpetu |
Freqüència total: 307 |
CTILC1 |
hi tenia? Els seus somnis, morts i oblidats, ressuscitaven en ella amb | ímpetu | de torrentada, i tot en la seva ànima semblava cantar com un matí de | semblà brillar en les seves pupil·les. Amb quina joia, amb quin | ímpetu | de sentiment s'hauria alçat ell aleshores i l'hauria estreta contra el | magnífic, com si formessin un sol cos per a expressar la gallardia i l' | ímpetu | contingut. De bronze, sobre el seu cavall, el vell general desafia | cascada, no lluny d'allí, i llançar-se encara contra ells amb el seu | ímpetu | originari. Una espessa nit ho embolcallava tot, i ni darrera ni davant se | fins a aquests tres rostres d'infant que graviten cap a mi com amb un | ímpetu | d'astre! Quan assaboríem la felicitat tranquil·la (¿com oblidaria | de sers, i en arribar a poca distància de la vall de flames i minvar l' | ímpetu | de la rufagada, vaig tenir prou força per fer batre desesperadament les | és seguríssim que Pat hauria arribat a la incandescència, i el seu | ímpetu | , restringit sempre per la idea arcangèlica de l'amor, s'hauria manifestat | que deixar-lo a part: el defuig. Fins a tal punt és així, que el seu | ímpetu | escapista no renuncia a cap oportunitat: la fantasia, l'exotisme, el | estat de salut, sense cap malaltia —que no exclou una certa falta d' | ímpetu | , que és el que jo he de suplir—, li permetria encara d'actuar en el | ací la vida del riu, del Roine pressós, em dóna alhora la imatge de l' | ímpetu | i de la calma, del present i de l'etern. Era una cosa nova per a mi. | —No en parlem, t'ho prego. Rectificà de seguida, amb un excés d' | ímpetu | potser. —No és que em sàpiga greu parlar d'ell. Per què? És un home | semblant a un eriçó, sempre reclosa en ella mateixa. Contrariar els meus | ímpetus | , malfiar-me de l'instint, sobretot dels sentiments, entrava dins la línia | eximits de la meva justícia, elaborada no a instàncies d'un darrer | ímpetu | sentimental, sinó en el curs de la nostra existència en comú." | celeste; tal vegada ja els trons, alats d'albor rogenca i d' | ímpetu | , van esgotar els dardells, i no bramulen a través de | bramulant, ardents entranyes paridores de foc, amunt amb l' | ímpetu | d'un furor mineral i ajuts ventosos, que un fons | ferotge com deu Fúries, terrible com l'Infern, i amb un gran | ímpetu | brandava un dard horrible: allí on la testa semblava | follia, doncs, gloriejar-te del que les armes poden fer! El teu | ímpetu | és com el Cel permet, i el meu alhora, per bé que em | ben semblar una host innúmera, i cada mà amb una arma, pel seu | ímpetu | , tota una legió! Dut a la lluita, cada guerrer | i en queia el tall horrible i ho devastava tot. S'hi adreça amb | ímpetu | per resistir els estralls, i va oposar-hi l'orbe | remei: potser unes armes d'abast més violent, ginys de més | ímpetu | , quan els trobem ben aviat, serveixin per a | com de ferro; van llançar-se sobre l'exèrcit vencedor amb tal | ímpetu | , que van caure els colpits, a milers queien, bé que | les rodes dins les rodes, i no és arrossegat, ans brolla l' | ímpetu | del seu propi esperit, bé que l'escortin quatre | afligits, exànimes. No els combaté, però, amb tot el seu | ímpetu | , ans frenà el llamp a mig camí; volia treure'ls només | unes pugen, i d'altres s'acanalen, pel desfici; tal | ímpetu | imprimí a les aigües lliures el gran comandament. Com els | tota virtut; quan et puc veure, vigilo més i tinc més seny, més | ímpetu | , si la força em calgués; i la vergonya d'ésser vençut | indret enlloc no trobarien. Sento que en mi sorgeix, novell, un | ímpetu | , que em creixen ales i que un vast domini se'm dóna, | maneres de morir la que és més curta?" Ací acabà, o el desesper amb | ímpetu | va ofegar-ne la resta; empal·lidiren, de tant pensar | si matern o, sense esforços, siguis collit, no arrabassat amb | ímpetu | , madur per a la mort: és la vellesa; llavors, però, | el pi que els obrers havien penjat al cable es llançà cap avall amb | ímpetu | demoníac, sortien espurnes, es desprenien grans estelles i eren | en l'"alienació" més coriàcia. Un reflex elemental de revolta, d' | ímpetu | alliberatori, podria desencadenar tenebrosos desastres: quant a "tota la | al 1890, Vicent Blasco Ibáñez aportarà al federalisme l' | ímpetu | dels seus dots tribunicis i de la seva afecció al motí; després, encara | a la "indolència" burgesa cap responsabilitat singular. Sense un | ímpetu | tibant, per part de la burgesia, la indústria no podia construir-se, és | de la burgesia, la indústria no podia construir-se, és cert. Ara bé: l' | ímpetu | no era suficient. Calien també diners. I els diners només podien | un paper més brillant que en el gran Renaixement a Itàlia. Tendresa, | ímpetu | , audàcia, glòria, sol·liciten una atmosfera de feminitat. L'acompliment | com Joaquim Folguera en l'obra del qual s'equilibren virtut i activitat, | ímpetu | i contemplació, és una figura digna d'haver assolit la plenitud de la | sobreviure. L'única cosa que pretenem assenyalar, en aquest moment, és l' | ímpetu | amb què arranca la seva corba vital; més tard, la gravitació del seu | que a altres punts de la península, perquè hi havia començat amb més | ímpetu | , descabdellant-se amb major escala i obrant amb més braó. Per tal de | sense judici, incitats a estimar tothom per un moviment malaltís o per un | ímpetu | sobtat com una ventada; beneficis que no han d'ésser tinguts per | aquestes res no perceben sinó el plaer i s'hi llancen amb tot llur | ímpetu | ; la ment de l'home, en canvi, es nodreix aprenent i meditant, viu en | fruïció de les follies amoroses, els derivatius per on s'esbrava l' | ímpetu | popular violentament comprimit per la tirania, encara no s'havien | d'experimentar com és de dolça la comunitat de la llengua, que malgrat l' | ímpetu | destructor de llurs neguits, temperava en els bons burgesos de Perpinyà | en peus amb la seva cara poc avesada a fer barrila, per més que en aquell | ímpetu | ni ell mateix sabés del cert la barreja de sentiments que hi entraven, | obscur; mentre que quan el fred dels anys tempera i arriba a glaçar l' | ímpetu | viril l'home supleix amb l'experiència i la imaginació la puixança de les | indòmita d'En Tomàs de Bajalta acabava de llevar-la del fang amb l' | ímpetu | de la seva filantropia, heus aquí que els desigs lúbrics dels vells | ell demostraria, i això us farà compendre el caràcter cerebral del seu | ímpetu | , que la puresa no és mai intrínseca, sinó una virtut actual de | la primera vegada et semblarà que t'alliberes de la gravetat i que un | ímpetu | suau se t'enduu. És la cosa més senzilla del món: el pares a sotavent, la | amb la transmissió del moviment per contacte, a la teoria de l' | ímpetu | comunicat a un cos, que ja professava Hipparcus, combinades amb càlculs | L'altre ens contesta, és clar, cridant i bracejant amb el mateix | ímpetu | . Com que mentrestant anem fent via i la separació del nostre interlocutor | de patetisme. El vent no cedeix: bufa, ara, en el crepuscle dens, amb un | ímpetu | de força cega. Tot queda una mica mullat i produeix una sensació de cosa | hom observa que la segregació verbal es va aprimant i aclarint, que l' | ímpetu | inicial es desmaia de mica en mica fins que en un moment determinat el |
|