Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

creació, Fill engendrat, divina Similitud, que, en el teu	ínclit	rostre, ja esdevingut visible sense núvol mostres el
a la mateixa vila Sonet Vila feliç, del més alt pròcer temple:	Ínclita	vall de fama inveterada, Sia la glòria que el seu nom ha alçada
davallaren al pregon així com una pedra." "Ta dreta, o Jahvè,	ínclita	per la força, ta dreta, o Jahvè, ha esmicat l'enemic." "En la
en la que'ls séus comerciants eren Prínceps y'ls séus traficants els	ínclits	de la terra". (XXIII-8.). La importancia de la obra cultural
de l'any 1816 de Crist Senyor, del mateix diví prelat de Girona,	ínclit	patró, conservo el nom. I Narcisa igualment (que l'antiga) la nova soc
en aquesta cel·la habitaré perquè l'he elegida". En el noviciat, el Dux	ínclit	fou observador curós de la disciplina monacal i oïdor atent de la paraula
i harmonitzats, ens poden donar una idea aproximativa de la seva	ínclita	passió. La tradició i els seus poetes. Tot just acabava d'arribar
aquests antecedents, per precisar el caràcter i situar la passió de l'	ínclit	Sant Vicenç de València. Després de la promulgació d'aquests dos edictes,
Albert... Columnes del Temple i Murades del Casal. Bernat de Mur, fou	ínclit	bisbe de Vic. Ramon Torrelles, fou el primer bisbe de Mallorca; Vidal de
per les quals ha esdevingut mare fecunda de Sants i de Fundadors d'	ínclites	Ordes religioses, glòria i sosteniment de l'Església de Déu. I, cabalment
de Catalunya en un principi jurídic i ètic. Cal, també, recordar l'	ínclita	ordre dels jesuïtes puix, si bé el seu fundador va néixer a Bascònia, va
dels Reis, "férem la nostra entrada a la ciutat del Cid, la molt noble,	ínclita	, lleial, insigne, magnífica, il·lustre, sàvia, coronada i enjamai no
a tots: deu. Era una proesa autènticament sensacional, digna de l'	ínclit	Rastelli. Es clar que no els feia anar i venir moltes vegades. Només una
un dels timbres oficials de la Ciutat inscrit: "muy noble", "	ínclita	", "insigne", "magnànima", "fiel", "magnífica",
de Bagà, en el cor del Pirineu. Presidien la festa els seus pares, l'	ínclit	comte i marquès Oliba amb la seva esposa Ermengarda, els seus germans
(Fig. 17), es en lo Breu sumari de la successió dels	inclits	reys de Valencia, imprés sens indicacions tipográfiques d' any, llòc
aparegudes en el curs del vuit-cents, per tal d'honorar els noms de tan	ínclits	barons. Joan B. Galobardas, de Tortosa, Compendio sobre el modo de
al ritme dels petons furtius. El cinema, "Moloch modern", segons	ínclits	moralistes, serví bastant més del que hom creu per a desmamar els ànecs
i esplendorós pervenir. És avui que hem de juramentar-nos, als peus de l'	ínclit	i preclar Cavaller Sant Jordi, per a que aquest sia l'últim any que
Albertí, inquisidor apostólich y bisbe de Pati, diu qu'en son temps la	ínclita	doctrina luliana era coneguda per tota Espanya y per tota la Fransa; y
de Torres, célebre escriptor, nascut a Montblanch y relligiós de la	ínclita	Companyía de Jesús desde'l 1551 al 1611, explica
lo bressol de tantas verges místicas, de tants benhaurats sants, de tants	ínclits	mártirs? Aquí, ahont al crit de Sant Jordi, Santa María eixiren aquellas
revolta de 1640, y entre ells lo Conseller en cap de dit any, l'	inclit	Fontanella. Havem terminat la ressenya histórica de las variacions y
y la consuetút de esta Monarquía, mort Don Enrique IV, ocupá lo Trono la	ínclita	Isabel la Católica, que casada ab lo invicto Rey Don Fernando reuní en sí
que guian á la prosperitat del Regne y á la exaltació de la	ínclita	Princesa. Gracias al Cél que compadescut de la sort de la Católica
que deixássem de cantar las altas glorias, las estrenuas proezas d'	inclits	varons que ja foren, y que serán en tostemps honor y timbre de la patria
de la trompa del judici, s' alsaren de ses tombes nostres ávis, desde 'l	ínclit	conçeller al menestral honrat, desde 'l fer y forsarut almogaver de
mes ¿qué 'ls importa, si á travers dels sigles llurs	ínclits	noms publicará la fama? Mes ¿qué 'ls importa que la patria sia
Verídic l'epitafi diu en llatí marçit les	ínclites	lloances del Bisbe sebollit: en guerra formidable,
Romanç de cego en les noces de diamant de l'estrènua,	ínclita	i benemèrita Societat Arqueològica Lul·liana de Mallorca
de una política católica com podrían lo gran Cisneros ó nostra	ínclita	primera Isabel. Y no obstant... escandalísense ó no, 'ls dirém que tant
vocal (àrid, òxid, bòlid), exceptuant-ne uns pocs (àpat, vímet,	ínclit	, antídot). 2. Després de consonant, podem escriure
reverents lo piadós Hossanna. Vos sou lo Rey de Israel, y de David	ínclit	descendent. Benehit Rey que veniu en nom del Senyor. R. Gloria,
de portera. Altíssim Amb aquesta observació com a fermall, l'	ínclit	gallimarsot finalitza la sèrie dels seus parlaments, quan per Susa es
allotxarlos al passeix de Colon —altre ornament que la ciutat vos deurá,	inclit	Alcalde— ni anyoran sa patria ni envejan millor estada ni major recreyo
pòr qu' ara ja 's traduhía en agudíssims sobressalts nerviosos. Nostre	ínclit	personatje s' acostá á las duas atacadas, guiat per la senyoreta gran,
ab sa fulla de tò metàlich y apuntada forma, a tall d'	ínclita	llansa; talment surgí, malaguanyat poeta, ta solitaria
ánima l' aplech de greus memorias. Si ple de flamas	ínclitas	volgué escriure sas glorias, ben tost cansada quéyali
l'artífex il·lustre, era fora, va córre' al palau de l'	ínclit	Hefestos, aferrant-se a l'amor de la ben coronada Citera.
Sol Posidó no reia i pregava tota l'estona Hefestos, l'	ínclit	per obres, que alliberés el déu Ares. I, fent sentir la veu, li
genolls, aleshores m'encarregaren a mi i a Idomeneu, el molt	ínclit	, que duguéssim les naus a Ilion; no hi havia manera
home al qual acudissis: és Eurímac, el fill del savi Pòlibos, l'	ínclit	en qui ja els itaquesos es miren un déu, i l'honoren,
d'or; i deia que de Dionisos era present, i obra de mans de l'	ínclit	Hefestos. Dins hi ha els teus ossos blancs estojats, Aquil·les
cantarne á tot'hora grans gestas se complau; Veureu grandesas	ínclitas	y com d'entre las runas Naixént, conta sas horas per glorias y
Al calor fecundíssim de la Fe y del Trevall! Tú, que d'aviór tant	ínclita	lo noble escut ostentas, Mantén bé las calderas de nit y jorn
Era de la conquesta passat breu temps; Era al pòch temps que l'	ínclit	Jaume primer, Ab ses cristianes tropes, ¡Gracies á Deu!
Puix té pera defendres de la morisma fera, Del	ínclit	rey En Jaume la gloriosa Senyera Y lo valent Tiçó. L' auba, que
son de sa història tan jaganteschs, Dignes d' una epopèya sos	ínclits	fets, ¿Quí podría cantarlos? ¡Sòls un Homer! ¡Aixina,
inunda el meu cor d'eufòria primaveral. És una ciutat tan..., tan	ínclita	! D'altra banda, la corrua de gent que es traslladava a les cases noves
"Grasset com un toixó, duyent en gropa á las sevas dos	ínclitas	amigas, recorrerá las corts de tota Europa mostrant

Pàgina 1 (de 2)

50 següents