Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'Erígone que branda al vent. I molts d'altres somnis, ara meus, ja	íntims	, que no s'acompliran ni en la terra ni en cap Maira constel·lada, les
tanmateix rentat avui amb una cura minuciosa, sense negligir ni el més	íntim	detall. Anava gairebé sempre nu, perquè a Amiclea, a Lacònia, el clima
fregant l'espatlla dreta, tanca els ulls i recorda, endinsada en el seu	íntim	mirall, la serenor del passat. Però no s'hi aturarà gaire, perquè
se m'havia d'esculpir, per representar-me al meu costat, en les més	íntimes	estones de conversa, la en la meva obstinada bona fe difunta Alcestis,
fira, la pompa d'aquesta frase de debò original, unes quantes llàgrimes d'	íntima	complaença pel deure ben acomplert varen rodolar per les galtes llises de
dels seus maldecaps?", va preguntar la senyora Magdalena Blasi. "Molt	íntimes	", sospirava Pulcre. I es disposava a lluir a la menuda la vastitud de
Agamèmnon "Aquesta tarda vaig entrar al palau trepitjant porpra, amb un	íntim	esglai vaig caminar damunt teixits sumptuosos, i vet aquí que de pressa
Quan el veig, és exacte a ell mateix, res no ha canviat en ell, en la seva	íntima	complaença tan sabuda, però des d'un silenciós desdeny em refusa el dret
I em somreia, ingenu, amb timidesa, el poderós alàstor, el meu	íntim	amic, que no per això, quan m'arribi el torn, m'oblidarà. Ocnos Des de les
desdeny per les ideologies closes", va traduir l'orador sagrat el seu	íntim	concepte del que és un idiota, per a la més fàcil incomprensió dels
filla entranyablement. Celebraren també ells l'esdeveniment amb un sopar	íntim	. El padrí no cessà de parlar, i més d'una vegada aconseguí que el seu
d'estranya tendresa, barrejada a un profund malestar, la corprengué: un	íntim	defalliment semblava flectar-li els genolls. Ell s'acostava amb el seu
el volgué aconsellar. Estaven asseguts vora el clavicordi, a l'habitació	íntima	i recollida de la seva filla, en el seu altar familiar. El violí
i sentiment, que ens posava les llàgrimes als ulls. També en les festes	íntimes	que celebràvem era ella l'element principal, i semblava com si ens
són festes." "Un dia ens aplegàrem algunes de les seves companyes més	íntimes	. Anàrem a parlar a Donya Maria i li pregàrem que ens deixés anar
per tot el seu ésser una misteriosa excitació. Era una barreja d'alegria	íntima	per a ella, i de tristesa pel record de la nena sacrificada. La veia
i de cançons, de rialles clares sota els porxos, de misterioses i	íntimes	crides. Mila imaginava que les fogueres es multiplicaven en la nit, que
que el qui aquell dia estava al front de la guàrdia era l'amic més	íntim	del capità; la resta es suposà. Maria Àgueda aquella nit es trobà sola a
a marxar. Quan ho féu —era aquesta la segona volta—, Màrius, el seu més	íntim	amic, estava malalt. Aquesta vegada Tino Costa ho digué a la seva mare. A
amb la nena d'aquell record com si haguessis estat quelcom meu molt	íntim	, una germana estimada que hagués perdut i que, de sobte, reconegués en la
Mila endevinà en aquella infantesa un món tancat de sofriments molt	íntims	i d'humiliacions, d'entusiasme i generositats ofegats, però que de tant
la qual cosa no li impedia, per altra banda, de tenir un tracte	íntim	amb mossèn Anselm; molts capvespres passejaven plegats pels encontorns
i trist a la vegada— però vessant d'una pregona tendresa: una tendresa	íntima	que el feia caminar suaument, com si el més mínim, el més insignificant
—pensava— menjaria en companyia seva; les celebraria amb aquella alegria	íntima	fruïda en tan comptades ocasions. Què punyent la solitud dels Nadals,
seva pena secreta. Quan el veié que anava amb Mila, Maria Àgueda sentí un	íntim	contentament que superà en ella el dolor que li causaven les enraonies de
com cobert amb una careta. El seu primer impuls d'admiració, de fruïció	íntima	, de pura emoció estètica s'havia esvanit en Mila, i la temor d'abans
estat un continu combat, combat ple de suors i d'angoixes, de gaudis	íntims	i intensos, d'ardents entusiasmes en què es passava la nit treballant, a
seus nervis es sentia tot ell tremolar. Era incapaç de dominar aquella	íntima	i desagradosa excitació que seguia en ell a cada arravatament de
sol·lícita. Entre la jove mestressa i ella s'havia establert ja una	íntima	simpatia. Ara sortien tot sovint a passejar pels encontorns; a voltes
oncle volia. La veritat era que mai no els havia unit una amistat massa	íntima	; s'havien mantingut sí en una relació cordial, gairebé afectuosa, però
No obstant això, jo sóc feliç." Havien intentat reprendre llurs festes	íntimes	d'antany; ella es posà al clavicordi i ell prengué el violí. La nena
terrible sofrença a què sotmetia la seva ànima, impotent. Ho deixà per l'	íntima	tortura de no saber si podria imprimir en el seu rostre l'exacta
on havia gaudit i on havia sofert, on havia donat a volar les seves més	íntimes	il·lusions. Era aquest el seu somni? ¿Era això el que amb tanta
i tornar al treball, el seu avançar i retrocedir, revelaven tota la	íntima	torbació que l'agitava. El seu nerviosisme creixia, i no posava un dit
tot el seu ésser sembla debatre's en un violent combat amb ell mateix,	íntim	i espantós. Avança i torna a retrocedir; s'asseu i s'aixeca. Sí, podria
s'hagués sentit una mà amorosa sobre el pit, deturant-lo. Un tremolor més	íntim	li fa flaquejar els genolls; es passa novament la mà pel rostre
cames se li doblegaven. Es trobava amb ella Maria del Carme; l'amiga més	íntima	de Mila, que havia acudit corrent a la casa així que sabé la notícia.
pel paper? Quan els dirigents de les finances públiques, per exigències	íntimes	de la situació, retiren els diners de metalls preciosos, i fan circular
tampoc no es resignarien a cap autolimitació: es regeixen per una llei	íntima	que les empeny a "anar sempre més lluny". Cada augment de "progrés"
sí, està —per dir-ho d'alguna forma— en l'oposició: sobretot, en oposició	íntima	(o potser en contradicció) a l'estat de coses constituït. Una bona part
aprofités, com Balzac, les confidències de dones reals, la fibra	íntima	del personatge hauria estat, indefectiblement, una projecció seva. Fóra
El mal és que li agrada de fracassar: hi troba una espècie de satisfacció	íntima	. Perquè el quixot ve després de don Quixot, i creu que, en la
no han llegit Kant, ni citen Goethe en les seves converses	íntimes	, ni diuen estimar Wagner o Debussy. L'home civilitzat sí que llegeix,
vol ser procurada en un nivell d'afabilitat viva, de connivència	íntima	amb el lector, l'escriptor no té més remei que acudir a les formes
ja està bastant tip de la Revolució espanyola, i comenta en els cercles	íntims	: "Això no és una Revolució: és un conjunt de gàngsters desfermats". A
banderes, els combatents, les cases esfondrades. De vegades sento com una	íntima	vergonya d'estar arrecerat, de respirar massa delitosament aquesta pau
cert abandó. En la prosa, en canvi, el procés d'exploració i d'explicació	íntima	era més complet i més conscient. Així i tot, trobo molt exacta
prou en el viure quotidià. A la tarda llegeixo Edmund Wilson a la llum	íntima	del quinqué, en el rebost calent i minúscul. ¿Qui sap quin renou bèl·lic
de tot, un home i una dona han caigut en una abraçada aparentment massa	íntima	perquè els ulls la puguin contemplar. —Cap aquí —diu el seu company,
entre les millors dones del país. Per això no se'ns autoritza un tracte	íntim	amb la gent que no pertanyen al servei. —Ja comprenc. —Volen una nissaga

Pàgina 1 (de 102)

50 següents