Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dels seus germans Posidó i Hades, amb altres forces, Zeus, fracassada l'	última	i terrible temptativa de Tifó, va imposar el seu poder per sempre. Però
gran Moira no va cedir ni un bri de la seva alta independència i està, en	últim	terme, per damunt de l'intel·ligent engranatge armat i manipulat pel seu
serenor de l'esperit." Hades "He fet el meu passeig quotidià per les	últimes	profunditats del Tàrtar", mormolava el pensament d'Hades. "Hi he vist
i les Gorgones. Em penso que t'he parlat una altra vegada d'aquestes	últimes	i de les anteriors. Forkys compta de segur amb més descendència, però a
els arts i la barca, cridem el nostre modest gos, que empaita ara una	última	brillantor d'onada, i encaminem-nos, a poc a poc, cap al real sopar d'avui
de Circe, en el monstre que habita a l'estret de Sicília. Avui és el meu	últim	parlament aquí —o tal vegada no, qui sap—, i altres ben diverses veus
en cenyir-lo, senten palpitar encara, ben endins de l'escorça, els	últims	batecs d'un cor molt cansat. Després, el silenci, la solitud, una quieta
Ilíada, en el vers 495 de la rapsòdia XXIV i	última	, Príam declara haver tingut cinquanta fills, dinou dels quals nascuts
uns versos en els quals es canta que una llengua, tallada en la seva	última	rel, damunt la terra negra tremola, murmura i, com acostuma d'agitar-se
m'és temps de morir, jo voldria fer...", afegí, desolat i implorant l'	últim	desig de reu, el monstre, en un llenguatge una mica més clar. Però l'home
Atansa, potser d'esma, la mà esquerra a la fulla més baixa de l'	últim	arbre, ran mateix de la riba. Cap veu no l'ha d'advertir de perills, cap
guarnit, amb quatre rals, de Primera Comunió, que els capellans de les	últimes	fornades, de moment escassos però astuts i que armen un gros rebombori, a
aldarull, Ludovicus Baronet a Estanislau Forns. "Qui?", s'encaparrava l'	últim	. "Ella", medicava, caritatiu, per dissipar la congestió de l'altre,
el que havia passat, i sobretot el que havien pensat, durant aquells	últims	vint anys, i més potser el viatger, que tant havia navegat, naufragat i
que, encara que ja no serviries per a llavorer, també vigilo. I per	últim	les cames, i no ens descuidarem dels cascs. Així. Mira com llueixes,
l'oncle: vet aquí la meva veritat fonamental. Se m'escapen les causes	últimes	del meu odi, d'altra banda il·lògic, quan entenc que el meu complex
I, ja desinteressada de la història, mirava enllà, tramuntava l'	última	llum d'un capvespre radiant de Grècia i se sentia admesa per antigues
amb el crani les portes de l'Hades. De seguida caurà el segon, que serà l'	últim	, i els meus ulls entelats per la mort no destrien si sóc ferit amb
asfòdels començaré a esbrinar-ho, i alhora la mà del qui em colpeix. L'	última	veu que he distingit era la de la dona, i m'inclino a creure que ella ha
després en un cínic abegot que ni brunzeix per mandra, per esdevenir a l'	últim	una mena de silè a les acaballes d'una desvergonyida decrepitud. No
la nit, sol a la seva habitació, reflexionava. Acabava d'arribar del seu	últim	fracàs i ve't aquí que la vida el tornava a posar davant la irresistible
Quim Bisa, ell mateix escandalitzat sens dubte —també ell— per la seva	última	fugida, havia acudit a veure'l només el dia abans, i la seva visita a
Llavors la nena, dominant la seva pena, escoltava la cançó fins a l'	última	estrofa. Era un sinistre malson que es desenrotllava en una nit espessa
dels infants, que s'anaven apagant lentament amb la resplendor de les	últimes	fogueres. Tornaren en si com si despertessin. —Haurem d'anar-nos-en
ella. Dret a la finestra, Tino Costa mirava amunt i avall del carrer. L'	última	cançó d'un rotlle de nenes que havia estat sonant llarga estona acabava
la idea de quedar-se sol l'aterria, i no cessava de gemegar, fins que, per	últim	, les emocions el rendiren i va anar quedant-se adormit. Aleshores Sileta,
una impressió de terror que ressuscitava sempre a través dels anys; per	últim	, havia sofert també directament en carn i en esperit aquella crueltat i
figura del Sant apareixia al llindar de la barraca, s'havia apagat ja l'	última	veu, i un silenci impressionant s'estenia per tot l'ample passeig:
de què em parlaves en arribar jo era de les festes, i les festes eren l'	última	recomanació que em feies en marxar. I enguany, Mila, no voldràs que hi
viure una hora més. I, amb tot, vaig deixar-la." Pronuncià aquestes	últimes	paraules quasi amb angoixa, en veu més baixa. Féu una pausa i continuà:
olivers que gemegaren dolorosament; va rabejar-se sense pietat amb les	últimes	verdors del pla; després es perdé en el mar obscur. La tramuntana va
caminat algunes passes; més encara: a penes havia acabat de donar-li l'	últim	cop, quan, davant el silenci ofès del seu fill, davant el seu rostre
Després, per sortir, ho feien ajudant-se els uns als altres, fins a l'	últim	, que ho feia ajudat des de dalt. Aquell dissabte, en fosquejar, quan els
desig de complaure Mila. Ella, animada, afegí tractant de vèncer-li els	últims	escrúpols. —Serà un moment, tia Càndia: el temps precís de veure'l, dir-li
amigues; com si només et tingués a tu." Mila ara podria ja traspassar l'	última	ratlla; dir-li-ho ja d'una manera rotunda, definitiva: "Només et tinc a
vegada, en els seus moments de debilitat, la idea de tenir amb Mila una	última	entrevista, de passar no més que fos una hora, una hora única en sa
en aquestes condicions, dominar-se? No ho vol pensar. "Serà —es diu— l'	últim	record que conservaré d'ella, el glop que concedeixo a la meva set. Serà
ell als seus braços? Per què no l'estrenyia contra el seu pit, com l'	última	vegada? Per què no plorava, com ella, de joia pel seu sacrifici d'aquesta
la temor d'abans havia ressuscitat en la seva ànima, augmentada ara per l'	última	impressió despertada en ella per la imatge. Mila esguardà Tino Costa una
a sobrevenir; i la seva fugida del poble, i el record de Mila en aquella	última	nit, allò en què més s'obstinava ell a no recordar, ressuscitava a la
de tristesa i d'insatisfacció. Però, amb tot, mai no es decidí, i a l'	últim	acabà per renunciar decididament a la idea. "Per què, anar-se'n? —es
a sorgir en ell els records del poble. Allí hi havia Mila vista en l'	última	nit; semblava plorar al davant d'ell. "Per què vas anar-te'n? Per què
d'ella tenia. La veia allunyant-se en aquell terrible moment de la seva	última	entrevista, quan el seu cor cridava dins el pit, plorava dins el pit per
vents del Nord; el riu fluïa com sempre cap a la mar, mansament. Amb les	últimes	tempestes s'havia inflat el corrent: les aigües es desbordaren pels
sobre els quals davallava la nit dolçament, es perdia tal vegada l'	última	cançó del camperol. En la vida de Santa Maria dels Monts, encara que
i les veles; però el vent el dóna Déu. Candaina tornava: —Això és de l'	últim	sermó. Què voleu que en surti, d'aquest cap? —Però, fins en ell, les
crida. Un obscur pressentiment li anunciava, en efecte, que aquesta era l'	última	vegada que tornava a Santa Maria. Tino Costa, potser per aquesta causa,
gracioses ondulacions, i amb la copa fosca dels seus pins aixecats a l'	últim	bes de la llum; el perfil majestuós de les muntanyes confonent-se ja
iremos y no volveremos más. I de seguida, tots a cor, repetien l'	últim	vers, com si volguessin enfondir-lo ben bé, gravar-lo indeleblement a la
cel ennuvolat ja en serè, amb veu greu, lenta i sonora, com un ressò de l'	última	campanada, havia anunciat la mitjanit. Quan sonà la darrera campanada

Pàgina 1 (de 534)

50 següents