Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ens n'hem desglossat d'una manera automàtica. Potser perquè la reflexió	aïlla	. En tot cas, pot afirmar-se que la gent existeix únicament en tant que
en general, els esdeveniments significatius del seu personatge, i, en	aïllar	-los i destacar-los, sol produir un efecte inflacionista o inflat, poc o
se m'endú sempre, i com allisa l'obstacle de rompents on m'	aïllo	, difícil i encara personal. És aquest, és aquest
l'accent singular, característic, com una disfressa que el permet d'ésser	aïllat	dels altres hòmens corrents i d'enlairar-se a heroi. El pintor anirà a la
del ventre de les femelles mortes a la caça. Tanmateix, hom no pot	aïllar	aquests èxits de tantes altres comparacions del mateix gènere i que la
en un sistema classificatori del qual seria inútil pretendre d'	aïllar	-los. VII. L'individu com a espècie El sistema nominal dels
i ritual, del qual aquests autors la primera cosa que havien fet era	aïllar	-lo, ocupats com estaven a traçar els contorns d'una institució
tot d'una sent el seu alè feixuc sobre la nuca; i un bes golut, humit, que	aïlla	una minúscula part del seu cos, que el centra en aquella zona premuda
cos que instintivament responia al contacte, però en el seu pensament l'	aïllava	: tant com del cos de Mònica estava lluny del seu cos. Podia examinar-la.
propis àtoms són fets de corpuscles encara més petits, que poden ésser	aïllats	i les propietats dels quals poden ésser investigades separadament. Al
més que allò que passa en un canal. No podem investigar la comunicació	aïllant	i mesurant un canal, l'acústic, o sigui el d'enviar i rebre sons. Tal com
entre cinquanta i seixanta. Pel que fa al cap i a la cara creu haver-ne	aïllat	trenta-dos. D'antuvi, considerem que segons els fisiòlegs la musculatura
del cap, pel que fa als moviments facials diguem que Birdwhistell ha	aïllat	quatre cinemes de comportament de les celles: "celles enlaire",
unitats més o menys corresponents als fonemes del llenguatge verbal, són	aïllats	per un procés d'anàlisi semblant al lingüístic: mitjançant el mètode de
total. No es pot descobrir què és una societat si es procedeix a	aïllar	els seus components, perquè la "història" d'aquests components és una
filosòfica per excel·lència. De fet, però, cap d'aquests problemes no pot	aïllar	-se completament. No és lícit, per exemple, tractar la qüestió de si els
que el status quo es perpetuaria durant uns segles. Mallorca s'	aïllaria	de la resta del món fins a poder ésser aquell "feliç anacronisme" dels
precisions. Les illes són territoris amb un excés de fronteres naturals.	Aïllen	els homes, i, per tant, les societats illenques, de la resta del món,
raó, nosaltres creiem que per a estudiar la raó no s'ha de començar per	aillar	-la com va fer ell, sinó que s'ha de començar per la ciència universal que
perfectament que el comte de Güell cregués i digués que el dia que s'	aillessin	les leucomaines dels diferents microbis es podrien immunitzar tots els
per la part falsa de la religió catòlica i que és un fet que ha d'ésser	aillat	del cos general de la doctrina catòlica perquè la ciència catalana el
que —sent la societat reduïda a les simples relacions interhumanes— és "	aïllat	el mercat com a únic objecte de la ciència econòmica": és a dir
desplaçant els nivells de percepció, revelant el que està amagat,	aïllant	els elements de llur context pràctic, donant als objectes una essència
de l'aula hi ha un alt empostissat, amb una barana que el cenyeix i l'	aïlla	com un presbiteri. Al centre mateix i arran del caire, sorgint com la
gris i silenciós com una fortalesa. Set anells d'aigua verda i profunda l'	aïllen	del món. Hi ha per les seves vores una solitud voluntària i esquerpa. Els
que quan s'escalfen esponges marines se separa el cos que, més tard, en	aïllar	-lo, s'anomenà iode. Aprofitant les seves vacances d'estiu, Goethe
passà el tema al conseller químic de Goethe, Wackenroeder, qui assolí	aïllar	del suc de pastanaga unes escatones d'un magnífic color vermell rubí
els bons principis, cal que vagi a les regions on hi ha un abeurador,	aillat	de la resta del país per una zona circular de bosc sense aigua. Per anar
al sostre, sols feia confluir sobre el model el raig de llum, a fi d'	aillar	-lo amb gran cura de tot contacte amb les realitats del voltant. N'hi ha
si fos d'ell, m'hi faria a carcassos. La deixaria sòpita. No mereix més. L'	aïllaven	. Laia es redreçava amb rancúnia. Esblaimada, lassa. Per què aquest
efectuat a partir de l'objecte concret a la noció abstracta, a fi d'	aïllar	la noció cromàtica. Aïllar-la i a partir d'aquí poder utilitzar-la
l'objecte concret a la noció abstracta, a fi d'aïllar la noció cromàtica.	Aïllar	-la i a partir d'aquí poder utilitzar-la independentment de l'objecte.
hem al·ludit el fet que el roig, el primer color que l'home fou capaç d'	aïllar	i de fabricar, ha estat identificat amb l'energia vital, i aplicat als
Separar-la del temps és una il·lusió que necessitem provocar per tal d'	aïllar	un instant i abocar-hi, per estudiar-lo, precisament, una quantitat
manera com van fer-ho els qui en voler analitzar el contínuum fonètic van	aïllar	els mots sil·làbics i l'emissió fonètica més simple, la lletra. Aquest és
llur context habitual, en alguns casos amb lleugeres modificacions, i són	aïllats	o combinats amb altres elements, per a ésser presentats com ""objectes
de posar la primera. Aquesta gestualitat simple, un cop descomposta i	aïllada	mentalment per nosaltres, esdevé un espectacle riquíssim. I un signe,
emprà els elements que constitueixen l'encís de la vila actual per	aïllar	-se i defensar-se. Estocolm és, com Venècia, una ciutat posada sobre
Valèria tenia una obsessió per l'aigua que a més de rabejar-li el cos, l'	aïllava	de tota immundícia; per això es passava hores i hores al bany, com si
Per fi trobà quelcom justificant del seu anhel d'ésser víctima. I decidí	aïllar	-se. Anà al racó més apartat de tota la mar i allí féu estada i reflexions
abans de repetir la plantada. Perquè la malaltia no es propagui, convé	aïllar	les plantes malaltes fent un solc d'una fondària superior a la de les
per tal com darrera de la massissa tanca de ferro que volta i	aïlla	la casa hi viu una gent no gaire comunicativa. De senyors, només
gramàtic trau les formes idiomàtiques de l'àmbit concret del parlar, les	aïlla	i les sistematitza, i després d'ordenar-les, raonar-les i construir-les
i és voltat de seguida d'un cercle d'aduladors i d'interessats a	aïllar	-lo en profit seu. La solució teòrica d'aquest problema, és el
testera anterior. Portes i finestres. Els gruixuts murs, que	aïllen	quasi hermèticament el clima interior de la barraca, presenten pocs
a les coses reals de la nostra experiència sensible." En tal sentit,	aïlla	l'element existencial que hi ha en el parmenidisme i el col·loca com a
en la Natura. El portem a casa seva i no la reconeix. El seu orgull l'ha	aïllat	de l'Univers, del qual és un graó, el més alt si voleu, però un graó només
en les nostres preparacions i fins en els darrers exàmens, han estat	aïllats	una gran diversitat de gèrmens amb predomini de piociànics, colibacils i
passatge segreguen ja el pigment verd. En algun cas ha estat possible d'	aïllar	bacils llargs del tipus de l'antracis. En els canvis progressius dels
sempre patògens. Com a prova del que portem dit, hem aconseguit d'	aïllar	el bacil perfringens en diverses ferides sotmeses a tractament

Pàgina 1 (de 19)

50 següents