Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

batre les feixes veïnes a fi d'esquivar-los de les pastures i veure si,	ahucant	-los, anirien a caure al nostre parany. Vàrem córrer molt i ens afadigarem
granades, que els tenien enllaminats. A la fi, després de molt córrer i	ahucar	, conseguirem que un esbart de passerells, empaitat per tots cantons, anés
—Deixa'm. Me'l trenques! Relliscà una carta. La trampa era palesa. Tots l'	ahucaven	. —Porc! Jugar amb avantatge! Cebrià s'escopia el palmell lliure: —Havia
i jo, per condescendència, imitava els seus lladrucs, se'm tirava damunt,	ahucant	a tota orquestra i com si em digués: "—No siguis imbecil, que no en saps.
Doncs trobo que ho té tot prou curiós... En tant, mentre la Mònica,	ahucant	, roncament, seguia rebolcant-se per terra, sense que l'Anneta, que no la
espanyol Silva! Ressonaren els aplaudiments demanats i els mexicans	ahucaren	amb els seus alirets salvatges. El coronel estengué el seu fuet devers el
en que aplegant a aquèst número desaparegueren tots. Torná atra vegada a	aucar	bolant per els aires, i de nou va anar contant fins als sèt, que també
cap de tants sègles va bolant i corrent per tota la redonia de la tèrra	aucant	i contant ses sèt animalóns. Arreplegada en Altea, ahon es popular,
que per allí havía á lladrar, aixina com els xicons y faramalla á	aúcar	, armantse la gran bataola entre crits y gellits d' uns, brams
giquets, que l' han pres per un ninòt de la falla, l'	aúquen	, a crits el corren, ¡i li penchen una cáguila! * * *
havia parany; i després s'ajaçà ell també. Nosaltres llavors,	ahucant	, li arremírem a sobre, i tiràrem-li els braços entorn; però el
veié la llaura, la sembra i la collita, i els homes	aücant	els cavalls desbocats. Van cremar les fogueres
a terra, ubriach de rabia y d'impotencia, se revolcà y's mocegà'ls punys,	ahucant	com un foll; la ranera li cantava fortament a la gola, com una bestia que
y en la má una cordeta, així com de una vara, també de espart, ensesa; y	ahúca	á Pere y á Salvador, dient.)] Pillo. Juú, allá van, allá van,
Com á sovint se veu fins en lo mon... Y escomençen á	ahucar	Al pobret, á qui no han deixat parlar... ¡Justicia,
sobre la plaça del mercat, va presentar-se a ple migdia l'ocell de la nit	aücant	i xisclant. Quan prodigis així vénen plegats, que no digui la gent "Són
omplia l'aire amb renills de cavalls, gemecs d'agonitzants; xiulaven i	ahucaven	fantasmes pels carrers. Ah, Cèsar, tot això no és gens acostumat i a mi
trepitgen els cups, i xarrupen; De la ciutat i cases són	ahucats	, i s'escrida l'ànima dels adolescents, i ningú no
de l'aperduat venia sobre meu i feia que el cor de la vídua	ahuqués	; vaig vestir-me de la justícia, i em va revestir, com
les bases o qui en va gitar la pedra angular, mentre	ahucaven	a l'una els estels del matí i aclamaven tots els fills
les us Una nit fosca, a en Saül, de sobte van	aücar	-lo. De segur, fou un taül criat amb la taülalla,