Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
a F 25 oc.
a I 14 oc.
a PFX 11 oc.
a PO 1871056 oc.
a SFX 1 oc.
à SFX 8 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb a Freqüència total:  1871115 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

com un titella, és un home també vell que fa cinquanta anys que aprèn a escriure en català, aquesta petita llengua inconeguda, que alguns
bacavà o bacavès. El titellaire proposa rosalbacavà, que sona a nom i cognom d'una ex-vedette de variétés." "El titellaire és tan
sostenir la decadent bellesa, que el provecte admirador no li ha arribat a la que somnia, il·lús, suavíssima pell. Però és d'una banda tossut i, de
pell. Però és d'una banda tossut i, de l'altra, del tot inepte per a qualsevol altre feinós encanteri. Persisteix, doncs, en aquesta afecció,
inclòs el meu parlament, sobre alguns mites grecs i els seus entorns. A l'origen comentaris a dibuixos de diversos artistes, si les escolteu o
sobre alguns mites grecs i els seus entorns. A l'origen comentaris a dibuixos de diversos artistes, si les escolteu o llegiu, en un brevíssim
el tema em ve com l'anell al dit, que Apol·lo no corba i tiba el seu arc a totes hores." Els orígens "Tot plegat, el que veiem i el que se'ns
de ser pescadors. Hesíode, però, que no oblidem que era beoci, i a més pagès, i per torna capficat a pledejar contra un germà seu, esmenta
però, que no oblidem que era beoci, i a més pagès, i per torna capficat a pledejar contra un germà seu, esmenta el Caos abans de tot i l'imagina,
i parir, tal com li esqueia. Com que l'erudició és molt pesada i, a més, imprecisa, perquè cada savi s'esforça a inventar la seva veritat,
l'erudició és molt pesada i, a més, imprecisa, perquè cada savi s'esforça a inventar la seva veritat, tan diversa com li és possible, evitarem la
mai de grat, i Uranos no en va ser una excepció. Es va negar de sobte a multiplicar més l'estirp i, incontinent a pesar del seu propòsit,
excepció. Es va negar de sobte a multiplicar més l'estirp i, incontinent a pesar del seu propòsit, llançava des del cel els productes anòmals dels
Els dolors i la freqüentíssima desconsideració del marit varen irritar a la fi la soferta mare, tant, que es va entendre amb Cronos, hagut
el complex embalum, per la immensa superfície del netíssim Pontos. Ben a contracor, el polit Pontos rebia les misèries i mirava de diluir-les al
poder lluitar amb Cronos, el va guanyar, el va encadenar i va obligar-lo a retornar, plens de vida, tots els petits déus englotits. O Cronos els
Tàrtar van rompre els ferros i combatien, els uns contra Zeus, els altres a favor. Tot era ple de Gegants i de Cíclops, del llinatge d'Uranos i Gea.
i Gea. Tres dels Cíclops, forjadors del llamp i del tro, varen cedir-los a Zeus. Amb aquestes armes i l'ajut dels seus germans Posidó i Hades, amb
administració, amb l'expressa reserva d'una sobirania inapel·lable. Com a déu màxim, es va quedar en exclusiva amb el cel i la llum. Va cedir
quedar en exclusiva amb el cel i la llum. Va cedir liberalment en mandat a Posidó els oceans, els mars i les aigües. Va atribuir, amb la mateixa
els mars i les aigües. Va atribuir, amb la mateixa ampla supeditació, a Hades l'interior de la terra, amb les ombres, les riqueses ctòniques i la
de la raó, per don Francisco de Goya y Lucientes. En ell, Cronos endrapa a trossos el fill que devora. Goya, que complica així el misteri de les
dos, en el seu començ joves i ben plantats. Per les escenes pintades a la ceràmica grega, portaven a les esquenes, com a tot vestit, la claina
i ben plantats. Per les escenes pintades a la ceràmica grega, portaven a les esquenes, com a tot vestit, la claina —origen de l'himàtion—, una
les escenes pintades a la ceràmica grega, portaven a les esquenes, com a tot vestit, la claina —origen de l'himàtion—, una ampla capa de llana
la barba per un afiblall, per embolicar-se amb ella la resta del cos, com a defensa del fred. No en sofrien pas, sinó que suaven a raig —amb una olor
resta del cos, com a defensa del fred. No en sofrien pas, sinó que suaven a raig —amb una olor molt agra, és de suposar—, perquè sempre estaven
aparenten —centenars de milions—, potser perquè en provenen, retiren tant a cabrum, sobretot per la brillantor de la intel·ligència. Amaltea,
període, i Cronos ja vençut, res no ens interessa dels Curetes, fins a l'embull de Iò i d'Èpafos i la gelosia, permanent i sense raó, d'Hera,
el varen eliminar, amb aquella innocent irresponsabilitat d'eines a punt esmolades que en el fons tan sols eren. Zeus, al seu torn, temorós
d'Hera, per demostrar-li que no s'acovardia, no per amor al fill i a Iò, que tant se li'n donaven, va ordenar la mort dels Curetes, sense
tinc algun, o els simples coneguts, que me'n sobren, abans que creditors a la gratitud siguin víctimes d'un odi clar i que no es refiïn de cap favor
ofèn més, tant els déus com els homes. Moira "Quan els homes començaven a reflexionar, es varen adonar de seguida que estaven subjectes, tots,
es varen adonar de seguida que estaven subjectes, tots, sense excepció, a la necessitat i a la mort. I que els seus destins, mentre alenaven,
de seguida que estaven subjectes, tots, sense excepció, a la necessitat i a la mort. I que els seus destins, mentre alenaven, durant una curta i molt
o grans, al mar— en un mateix i essencial acabament", va dir Arístocles a Euforió. "Aleshores varen comprendre que els governava una divinitat
sentiments i impassible, però imparcial, i que aquesta divinitat era per a ells la llei, que en aparença, en contacte amb nosaltres, es dividia en
nosaltres, es dividia en parts, els trossos de la llei que ens assignen a cadascú. És probable que la Moira existeixi des dels orígens, darrera el
i potser exigint, per la seva intrínseca autoritat, que el Caos adquirís a poc a poc estabilitat i forma. Em penso que m'és lícit d'assegurar-te que
exigint, per la seva intrínseca autoritat, que el Caos adquirís a poc a poc estabilitat i forma. Em penso que m'és lícit d'assegurar-te que la
que la Moira és anterior, de molt, als nous déus olímpics i a la seva victòria, que tant hem de patir. La Moira es correspon amb Aisa,
li atansés i que, amb afalacs, utilitzés l'adjectiu, graciós un dia per a algunes orelles lavinianes —ignores per complet la sobtada i estranya
de Moiragetes. Ja t'explicaré en una altra oportunitat l'al·lusió a Lavínia, remota en l'avenir, i com Zeus va muntar una organització sobre
de quasi homonímia amb la banda pintoresca d'un indret pertanyent a una boira llunyaníssima, per a mi comprensible pels meus rars dots de
la banda pintoresca d'un indret pertanyent a una boira llunyaníssima, per a mi comprensible pels meus rars dots de previsió discontínua, a clapes,
per a mi comprensible pels meus rars dots de previsió discontínua, a clapes, trivial, del futur. El cas és que, amb adjectiu o no, la gran
sagaç interlocutor. Acota el cap davant la Moira, però no perdis el temps a dirigir-li pregàries, perquè la seva sordesa a la veu humana és total.
però no perdis el temps a dirigir-li pregàries, perquè la seva sordesa a la veu humana és total. Pesca i campa. I ara ajuda'm a llevar el peix de
la seva sordesa a la veu humana és total. Pesca i campa. I ara ajuda'm a llevar el peix de la barca, que veig que hem emplenat a seny les
I ara ajuda'm a llevar el peix de la barca, que veig que hem emplenat a seny les xarxes." Les Moires "L'eterna Moira, en pactar amb Zeus, ens

  Pàgina 1 (de 37423) 50 següents »