×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb a |
Freqüència total: 2002783 |
CTILC1 |
com un titella, és un home també vell que fa cinquanta anys que aprèn | a | escriure en català, aquesta petita llengua inconeguda, que alguns | bacavà o bacavès. El titellaire proposa rosalbacavà, que sona | a | nom i cognom d'una ex-vedette de variétés." "El titellaire és tan | sostenir la decadent bellesa, que el provecte admirador no li ha arribat | a | la que somnia, il·lús, suavíssima pell. Però és d'una banda tossut i, de | pell. Però és d'una banda tossut i, de l'altra, del tot inepte per | a | qualsevol altre feinós encanteri. Persisteix, doncs, en aquesta afecció, | inclòs el meu parlament, sobre alguns mites grecs i els seus entorns. | A | l'origen comentaris a dibuixos de diversos artistes, si les escolteu o | sobre alguns mites grecs i els seus entorns. A l'origen comentaris | a | dibuixos de diversos artistes, si les escolteu o llegiu, en un brevíssim | el tema em ve com l'anell al dit, que Apol·lo no corba i tiba el seu arc | a | totes hores." Els orígens "Tot plegat, el que veiem i el que se'ns | de ser pescadors. Hesíode, però, que no oblidem que era beoci, i | a | més pagès, i per torna capficat a pledejar contra un germà seu, esmenta | però, que no oblidem que era beoci, i a més pagès, i per torna capficat | a | pledejar contra un germà seu, esmenta el Caos abans de tot i l'imagina, | i parir, tal com li esqueia. Com que l'erudició és molt pesada i, | a | més, imprecisa, perquè cada savi s'esforça a inventar la seva veritat, | l'erudició és molt pesada i, a més, imprecisa, perquè cada savi s'esforça | a | inventar la seva veritat, tan diversa com li és possible, evitarem la | mai de grat, i Uranos no en va ser una excepció. Es va negar de sobte | a | multiplicar més l'estirp i, incontinent a pesar del seu propòsit, | excepció. Es va negar de sobte a multiplicar més l'estirp i, incontinent | a | pesar del seu propòsit, llançava des del cel els productes anòmals dels | Els dolors i la freqüentíssima desconsideració del marit varen irritar | a | la fi la soferta mare, tant, que es va entendre amb Cronos, hagut | el complex embalum, per la immensa superfície del netíssim Pontos. Ben | a | contracor, el polit Pontos rebia les misèries i mirava de diluir-les al | poder lluitar amb Cronos, el va guanyar, el va encadenar i va obligar-lo | a | retornar, plens de vida, tots els petits déus englotits. O Cronos els | Tàrtar van rompre els ferros i combatien, els uns contra Zeus, els altres | a | favor. Tot era ple de Gegants i de Cíclops, del llinatge d'Uranos i Gea. | i Gea. Tres dels Cíclops, forjadors del llamp i del tro, varen cedir-los | a | Zeus. Amb aquestes armes i l'ajut dels seus germans Posidó i Hades, amb | administració, amb l'expressa reserva d'una sobirania inapel·lable. Com | a | déu màxim, es va quedar en exclusiva amb el cel i la llum. Va cedir | quedar en exclusiva amb el cel i la llum. Va cedir liberalment en mandat | a | Posidó els oceans, els mars i les aigües. Va atribuir, amb la mateixa | els mars i les aigües. Va atribuir, amb la mateixa ampla supeditació, | a | Hades l'interior de la terra, amb les ombres, les riqueses ctòniques i la | de la raó, per don Francisco de Goya y Lucientes. En ell, Cronos endrapa | a | trossos el fill que devora. Goya, que complica així el misteri de les | dos, en el seu començ joves i ben plantats. Per les escenes pintades | a | la ceràmica grega, portaven a les esquenes, com a tot vestit, la claina | i ben plantats. Per les escenes pintades a la ceràmica grega, portaven | a | les esquenes, com a tot vestit, la claina —origen de l'himàtion—, una | les escenes pintades a la ceràmica grega, portaven a les esquenes, com | a | tot vestit, la claina —origen de l'himàtion—, una ampla capa de llana | la barba per un afiblall, per embolicar-se amb ella la resta del cos, com | a | defensa del fred. No en sofrien pas, sinó que suaven a raig —amb una olor | resta del cos, com a defensa del fred. No en sofrien pas, sinó que suaven | a | raig —amb una olor molt agra, és de suposar—, perquè sempre estaven | aparenten —centenars de milions—, potser perquè en provenen, retiren tant | a | cabrum, sobretot per la brillantor de la intel·ligència. Amaltea, | període, i Cronos ja vençut, res no ens interessa dels Curetes, fins | a | l'embull de Iò i d'Èpafos i la gelosia, permanent i sense raó, d'Hera, | el varen eliminar, amb aquella innocent irresponsabilitat d'eines | a | punt esmolades que en el fons tan sols eren. Zeus, al seu torn, temorós | d'Hera, per demostrar-li que no s'acovardia, no per amor al fill i | a | Iò, que tant se li'n donaven, va ordenar la mort dels Curetes, sense | tinc algun, o els simples coneguts, que me'n sobren, abans que creditors | a | la gratitud siguin víctimes d'un odi clar i que no es refiïn de cap favor | ofèn més, tant els déus com els homes. Moira "Quan els homes començaven | a | reflexionar, es varen adonar de seguida que estaven subjectes, tots, | es varen adonar de seguida que estaven subjectes, tots, sense excepció, | a | la necessitat i a la mort. I que els seus destins, mentre alenaven, | de seguida que estaven subjectes, tots, sense excepció, a la necessitat i | a | la mort. I que els seus destins, mentre alenaven, durant una curta i molt | o grans, al mar— en un mateix i essencial acabament", va dir Arístocles | a | Euforió. "Aleshores varen comprendre que els governava una divinitat | sentiments i impassible, però imparcial, i que aquesta divinitat era per | a | ells la llei, que en aparença, en contacte amb nosaltres, es dividia en | nosaltres, es dividia en parts, els trossos de la llei que ens assignen | a | cadascú. És probable que la Moira existeixi des dels orígens, darrera el | i potser exigint, per la seva intrínseca autoritat, que el Caos adquirís | a | poc a poc estabilitat i forma. Em penso que m'és lícit d'assegurar-te que | exigint, per la seva intrínseca autoritat, que el Caos adquirís a poc | a | poc estabilitat i forma. Em penso que m'és lícit d'assegurar-te que la | que la Moira és anterior, de molt, als nous déus olímpics i | a | la seva victòria, que tant hem de patir. La Moira es correspon amb Aisa, | li atansés i que, amb afalacs, utilitzés l'adjectiu, graciós un dia per | a | algunes orelles lavinianes —ignores per complet la sobtada i estranya | de Moiragetes. Ja t'explicaré en una altra oportunitat l'al·lusió | a | Lavínia, remota en l'avenir, i com Zeus va muntar una organització sobre | de quasi homonímia amb la banda pintoresca d'un indret pertanyent | a | una boira llunyaníssima, per a mi comprensible pels meus rars dots de | la banda pintoresca d'un indret pertanyent a una boira llunyaníssima, per | a | mi comprensible pels meus rars dots de previsió discontínua, a clapes, | per a mi comprensible pels meus rars dots de previsió discontínua, | a | clapes, trivial, del futur. El cas és que, amb adjectiu o no, la gran | sagaç interlocutor. Acota el cap davant la Moira, però no perdis el temps | a | dirigir-li pregàries, perquè la seva sordesa a la veu humana és total. | però no perdis el temps a dirigir-li pregàries, perquè la seva sordesa | a | la veu humana és total. Pesca i campa. I ara ajuda'm a llevar el peix de | la seva sordesa a la veu humana és total. Pesca i campa. I ara ajuda'm | a | llevar el peix de la barca, que veig que hem emplenat a seny les | I ara ajuda'm a llevar el peix de la barca, que veig que hem emplenat | a | seny les xarxes." Les Moires "L'eterna Moira, en pactar amb Zeus, ens |
|