Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'horitzons onejats— voga, vaga, divaga ran l'	abís	encoixinat de flames i gebre. Infern de fred dins
per sondejar els misteris de la mar. Bernat Resti en l'	abís	la copa desitjada i el meu amor per sempre decebut, que ans de desfer ta
vull restar dins eterna solitud. Estel d'Or Quan dins l'	abís	tothom em cregui morta, d'amor bategarà per tu el meu cor i tornaré a la
desplegada l'ampla vela. Sense mai arribar a port, dóna al mar,	abís	de mort, el somriure d'una estela. Dansa estival
allunyat de tothom vaig fent la via i veig l'	abís	obrir-se davant mi, us deman, oh regina pietosa, que sia vostra
de vint-i-cinc anys—, la follia sensual se'm presentà en forma d'un	abís	xuclador on em plaïa de precipitar-me violentíssimament per trobar al seu
igual dissort; ja ho veus, de quina altura, a quin	abís	caiguts!: tant va guanyar-nos pel seu llamp; i aleshores ¿qui
van esgotar els dardells, i no bramulen a través de l'	Abís	sense cap límit. No refusem l'ocasió que ens dóna,
fantasia altívola: "Oh Dominacions i déus celestes! Puix cap	abís	no retindrà unes forces immortals, bé que esclaves i caigudes,
pel llamp del Cel, frisant d'arrecerar-nos al fons d'aquest	abís	? Semblà un refugi llavors l'Infern. ¿I quan entre cadenes
i, disbauxant la seva força oculta, el firmament d'aquest	abís	de sobte adollés el seu foc en cataractes, horror
visquem del nostre per al nostre, lliures, bé que dintre l'	abís	, no retent comptes a ningú del que fem, preferint sempre
runa d'un vell palau; és neu i glaç la resta, profund	abís	com l'aiguamoll Serboni, entre l'antic Mont Casi i Damiata,
va per la dreta; d'altres, per l'esquerra; adés frega l'	abís	, adés s'enfila molt amunt, vers l'altura ardent i còncava.
erràtic, i m'exposo per tots, menant els passos per l'	abís	sense fons, a la recerca, pel buit immens, d'un lloc que va
i deia al seu progenitor, tornant resposta: "La clau d'aquest	Abís	, jo la conservo per privilegi, i perquè així ho disposa
Davant llurs ulls de sobte aparegueren els secrets de l'	abís	, pèlag ombrívol, sense dimensions, sense cap riba, on
per la qual regna: prop i màxim àrbitre l'Atzar domina. Dins l'	abís	feréstec, bressol de la Natura i potser tomba, que no
per fer altres mons, l'omnipotent Artífex: dins tal	abís	feréstec, l'Adversari s'aturà, caut, a la infernal ribera,
fins que un orgull i ambició perversos van llançar-me a l'	abís	, durant la lluita contra el celeste Rei incomparable:
a l'indret de llur càstig, vers el Tàrtar, aquell	abís	que ha esbatanat, per rebre'ls en llur caiguda, l'ardentíssim
obra: una cadena de penyals suspesos sobre el vexat	Abís	, seguint el rastre de Satan, fins al lloc on, des del Caos,
digué, planyívol: "Oh miserable Humanitat caiguda, i a quin	abís	, i a quins destrets oferta! Millor no haver nascut. ¿Per què la
immòbil, esdevingut minvant, van esmunyir-se vers l'	abís	, que tancà les seves portes, com el cel deixà closes les
amb tots llurs noms, tots els poders eteris, els secrets de l'	abís	, totes les obres de la natura, o les de Déu, en l'aire,
del primer, trobaríem aquestes impressions eloqüents en recordances de l'	abís	d'enllà. I aquest abís, —què és? ¿Com almenys distingirem les seves
aquestes impressions eloqüents en recordances de l'abís d'enllà. I aquest	abís	, —què és? ¿Com almenys distingirem les seves ombres de les de la tomba?
aconseguir d'arrencar un petit fragment, i vaig deixar-lo caure dins l'	abís	. Durant alguns segons vaig donar orella als seus retrucs; topava contra
d'acabar la meva miseria, tot-d'una, amb un capbuçó dins un d'aquells	abissos	; però ara jo era el més perfecte dels covards. Ni tampoc podía oblidar el
caure-hi, ja no entrava més en el plan demoníac, de precipitar-me dins l'	abís	; i així, (sense cap alternativa possible) m'esperava una destrucció
enrera! Un braç estès copsà el meu en jo caure, defallent, dins l'	abís	. Era el braç del general Lassalle. L'host francesa havía entrat a Toledo.
llit, amb les potes encreuades i penjant un xic per un cantó, negra com l'	Abís	i terrible com un diable, s'estava Bagheera. Hi hagué mig minut de
la mar: la flor de sos elets, ofegats dins la Mar Roja!" "Els	abissos	els colgaren: davallaren al pregon així com una pedra." "Ta
dreçaren-se així com una muralla les fluents, es rebliren els	abissos	al cor de la mar." "Deia l'enemic: —Perseguiré... Agafaré...
I la terra era deserta i buida. I la tenebra era damunt la faç de l'	abís	. I l'Esperit de Deu s'estenía damunt la faç de les aigües. I digué Deu:
mes segón, al dissetèn dia del mes, aquell dia: Totes les dèus del gran	abís	foren rompudes, i les catarates del cel foren obertes, per
vent damunt la terra i amainaren les aigües. I foren closes les dèus de l'	abís	i les catarates del cel. De dalt el cel fou aturada la pluja, i poc a poc
inefable. "Em trobava —deia—, com un cavall desbocat i corrent vers un	abís	, volent, però sense poder aturar-se. Era, en efecte, un galop esfereïdor,
de relació —(Valldemosa-Sant Vicenç)— són radicalment distints. Hi ha un	abís	de diferència entre l'un i l'altre, i, tanmateix, coincideixen en un
ataquem l'aspre coster del Cap del Freu, i quan som al cim seiem ran de l'	abís	, al fons del qual s'esgamba la mar sense fites. Fem una lleugera
on hi ha aquella altra superba balconada del Cap Farruch, oberta sobre l'	abís	. —Eh? —dic al senyor Maginet, després d'una estona de devota
ja no hi ha miracles? Entreu, doncs, en aquest poble estampit al fil de l'	abís	d'un serradet. Entaforeu-vos pels seus carrers emporxats que van escalant
Un pensament em passa com un llamp: "No et desmaïs!" M'enfonso en l'	abís	negre i emergeixo, de seguida, altra vegada. Un tros de metralla ha topat
a la seva percaça. ¿Creuria fet i fet que jo era un dimoniet, un fill de l'	abís	de la més positiva perfídia, i l'havia traït? Però era endebades,
d'una màquina considerable, giravoltant amb estrèpit per damunt d'un	abís	, i que, tanmateix, implorava amb la meva pròpia personalitat que fessin
al llarg d'algunes pàgines com un torrent de lava estimbant-se en un	abís	de tenebres. Els personatges, les converses, els arbres, les colors del
d'apreciar els mòbils que feien actuar aquells homes dels quals sovint un	abís	ens separa. Quan l'espanyol es decideix a parlar d'esdeveniments amb els
s'enderroca de mica en mica. Entre la física i la matemàtica hi ha un	abís	. La primera pot volar lliurement entre relacions pures —veritats, idees
pocs: el monestir i les coves que es veuen a la roca, penjades damunt l'	abís	, s'havien trobat en temps millors més poblats que no pas ara. El monjo
no ofereix aquesta construcció, sinó és l'estar edificada mig damunt l'	abís	. Aquí posen la primera temptació de Jesús: passem per davant l'iconostasi

Pàgina 1 (de 3)

50 següents