DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
abadessa F 428 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb abadessa Freqüència total:  428 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

curull de música, era trist i et feia plorar. Mesos després, quan la mare abadessa et deslligà els cabells i l'abundosa cabellera quasi vermella et cobrí
en enterrar definitivament el seu cor es tornà dura i perversa com una abadessa de l'Edat Mitjana. Capítol XVIII Aina Cohen va a veure Dona
s'ha acollit per gràcia de la intervenció d'una amiga influent prop de l'abadessa. A ulls de tothom, Laura és una senyora que viu retirada i que s'està a
la prudència de la comunitat fan que es senti emparada i lliure alhora. L'abadessa, una parisenca que seu i camina com una dama refinada, l'ombra dels vells
No recordo com ens trobàrem al pati, on em vaig quedar sol amb la mare abadessa i dues monges joves, sota el xiprer més alt. I arribà la cullerada de
blasfemava i esquinçava els seus hàbits... —Té trenta-cinc anys —afegí l'abadessa sospirant—, edat maleïda, hores difícils! Que la seva Gràcia l'ajudi i
—vaig murmurar, sospirant. —Què són deu, quinze anys? —digué severament l'abadessa—. No penses en l'eternitat? No vaig respondre. Jo sabia que l'eternitat
que l'eternitat és cadascun dels minuts que passen. Vaig besar la mà de l'abadessa, una mà blanca i grassa, que feia olor d'encens, i me'n vaig anar. S'
, amb el meu cos nu, les pedres, l'aigua, l'aire. La paraula de l'abadessa, "eternitat", m'havia exasperat, sentia que em queia damunt com el llaç
Feia goig. Mates de peix fresc... Avancen quietament. Les mares, com abadesses, voltades de les cries menudes. S'atansa la barca i elles s'immobilitzen,
: —Vaja, Anton. Ja es veu que estàs agradat. —Diu que les mares, com abadesses... no se m'hauria acudit. Abadesses... Rumiava: —I... què són abadesses?
agradat. —Diu que les mares, com abadesses... no se m'hauria acudit. Abadesses... Rumiava: —I... què són abadesses? Els homes l'esbroncaren, imitant-lo:
abadesses... no se m'hauria acudit. Abadesses... Rumiava: —I... què són abadesses? Els homes l'esbroncaren, imitant-lo: —Què vols que siguin, ceballot.
li ha fet prendre, davant de la vida, una posició de seràfica mare abadessa exclaustrada. Privilegiada intel·ligència! Però, veu's aquí el que
naturalment a la senyoria i al viure refinat. Era artista com podia ésser abadessa o professora de la Sorbona, o capitana de barco; qualsevol cosa menys
en enterrar definitivament el seu cor es tornà dura i perversa, com una abadessa de l'Edat Mitja. La meva neboda Maria Antònia... Pensava: quin esglai
carta que la reina de Catalunya, trobant-se a Valladolid, dirigia a l'Abadessa del convent de Santa Clara de Barcelona el 28 de novembre de
llur femení amb el sufix -essa; exemples principals: abat abadessa, sastre sastressa, sacerdot sacerdotessa, clavari clavariessa, poeta
i priors de gairebé tots els convents benedictins de Catalunya, i les abadesses de Junqueres, de Valldonzella i Sant Pere de les Puel·les. Per donar més
comtessa; duc, duquessa; baró, baronessa; sastre, sastressa; abat, abadessa; sacerdot, sacerdotessa; poeta, poetessa; hoste, hostessa; déu,
benedictines, portades al català l'any 1482 per encàrrec de l'abadessa de Sant Pere de les Puelles. De vegades, en els llibres de caràcter
875 donà el senyoriu del mateix a la seva filla Emon, primera abadessa del monestir de Sant Joan de Ripoll, dit, després, de les Abadesses.
Joan de Ripoll, dit, després, de les Abadesses. L'any 921 dita abadessa fundà un priorat, filial del seu monestir en el que és ara Casa Terrés de
versos 69 i 70 de la cançó). Cal fer remarcar que l'abadessa de Sant Joan no acompanya ací el nostre comte en les aparicions. Els
confondran Arnau amb el Mal Caçador, però rarament us parlaran de l'abadessa. És entre els lletraferits que sovint ocorre el pastitx i la confusió
d'una sabata de dona. Diu que el comte Arnau venia de Sant Joan duent l'abadessa a la gropa del seu cavall; l'abadessa caigué, i el comte, en adonar-se'n
Arnau venia de Sant Joan duent l'abadessa a la gropa del seu cavall; l'abadessa caigué, i el comte, en adonar-se'n més endavant, es tombà; el cavall
dalt del seu cavall, a Sant Joan, on visitava cada nit les monges o l'abadessa. Aquesta tradició li fou comunicada per Josep Giró i es localitzava a
segons el dir de la gent, el suplici del comte i de la monja o l'abadessa. Aquesta tradició fou recollida encara per Serra i Pagès dintre el primer
diluït bastant. En les aparicions del comte, dèiem més amunt, no figura l'abadessa; en canvi, si pregunteu les causes de la damnació del comte, tothom us
les teories de mossèn Parassols sobre la història del comte Arnau i de l'abadessa, teories equivocades, però que serviren extraordinàriament per a
F. Montsalvatge defensaren Tallaferro i cregueren en la culpabilitat de l'abadessa Ingilberga, acusada per l'esmentat Papa d'ésser més culpable que totes
monestir, fonamentant-se en la butlla i en el fet d'ésser germans de l'abadessa Bernat Tallaferro i Oliba, l'extraordinari abat de Ripoll, que no sortí
fundat pel primer dels nostres comtes, que hi donà la pròpia filla com a abadessa, i perquè la mateixa vila perpetuava el record de les monges amb el seu
més important és el del nom que dóna a la monja o, millor encara, a l'abadessa: Adelaisa. © © © ©.... Per primera vegada, en la llegenda del
Arnau trobem una relació ben concreta i precisa dels seus pecats amb l'abadessa, que des d'ara haurà d'ésser anomenada Adelaisa. I per què Adelaisa,
a Pere de les Puelles de Barcelona, fou, sembla, la tercera de les abadesses del primer dels monestirs esmentats. No hi ha lloc a dubtes respecte a la
banda, malgrat desconèixer-lo a fons, l'escàndol que en temps d'una altra abadessa, Ingilberga, hi hagué a Sant Joan. Sigui quina sigui la causa del
contra la bona fama de les monges de Sant Joan i especialment de l'abadessa Adelaisa, comença una sèrie de publicacions amb les quals s'esforça a
pares. Aquests la reclogueren en el monestir de Sant Joan, del qual fou abadessa. Arnau ho sabé, i entrà en el convent i el saquejà. Trobà Constança morta
el veu dalt del seu cavall negre, cridant com si cacés, acompanyat de l'abadessa, que duu als braços. Avui, diu Capella, és el terror dels caçadors. Com
ell, que ha temut davant d'una trista imatge. Arnau torna i rapta l'abadessa mig adormida, i ara se sent amo d'ell mateix, de l'instint i de la vida,
viva i animada. Criatura tendra, s'envaneix una mica quan l'han feta abadessa, i sent un irresistible desfici dintre seu quan la sang se li desvetlla i
del més enllà. La nova s'estén i algú diu que porta lligada a la cua l'abadessa de Sant Joan. Un dia es presenta a Elvira, la muller lleial. Hi ha un
del /Comte Arnau\ és aquell en què la seva filla Margarida, abadessa de Sant Joan, explica a les seves companyes, en el dia dels Morts, de
caçant i destruint, i fa que per primera vegada l'acompanyi Adelaisa, l'abadessa pecadora. Pagès de Puig introdueix una variant en la llegenda, que ha
titulat "Vita Christi", compost per Sor Isabel de Villena, Abadessa de la Trinitat de València, segons edició de l'any 1497,
El Ninyet de les Monges No té dentetes, I la Mare Abadessa Li fa sopetes. Ninyo, Ninyet Balla un ratet,
potser excessivament dibuixada enfora, i la barba, i el sotabarba d'abadessa burgesament ben peixada. Sí, ja ho recordava, com si ho veiés: era igual
féu monja i que, per cert —remarcà amb un deix d'íntim orgull—, arribà a abadessa del seu convent... Senyor, com passa el temps!... Jo era un xerriquet

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »