×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb abaixar |
Freqüència total: 2301 |
CTILC1 |
Ker. Així ho va regular des de l'eternitat la inexorable Moira. | Abaixa | el cap i acata, humil, aquesta majestuosa llei, el teu particular i | berengitis", dictaminava, enmig de l'estupefacció terminal, el teló ja | abaixat | , lloca censurada, per damunt de bàndols, la Ignasieta. "Ximple!", la va | d'un núvol en un llac tranquil, travessava llavors una inquietud. Els | abaixà | de seguida i no contestà cap paraula. D'ençà d'aquell dia l'ancià Baldà | era allí! Tino Costa avançà ràpid i es posà al seu costat. —Mila... Mila | abaixà | els ulls, que se li havien omplert de llàgrimes. Els tornà a aixecar, | que entre ella i la seva mare s'ha dreçat un mur que res no aconseguirà | abaixar | . Ni l'una ni l'altra no poden cedir, per més que la mare s'esforci. Mila | com una pols d'or flotant. Ell girà els ulls vers ella. Sileta va | abaixar | la mirada. —Quin goig que fa mirar el camp a la posta de sol, ací en | Callaren. Ell tornà a parlar: —El vas estimar també, oi, Sileta? Ella va | abaixar | els ulls. —No ho sé... potser sí... Era tan bo per mi i m'estimava tant | al cor aquesta noia? Es diria que se li ha fet de pedra. —Pare... Mila | abaixà | els ulls al davant seu. Ella creia encara que Tino Costa vivia, i | —No han tingut temps de nomenar-lo, encara. Sempre... —però aleshores | abaixa | els ulls cap al conill que ha espernejat dèbilment, i amb un gest sobtat | acudit que, si no és morta, podem matar-la nosaltres mateixos? L'altre | abaixa | el cap. —No, això no... —mormola. —Ho estem fent —diu ell en | pels turmells i pel tou de la cama, l'eleven solemnialment, tornen a | abaixar | -la, l'enlairen de nou, i en algun lloc sona una campaneta cerimoniosa. El | s'ha integrat a la cua, on procura fer-se petit i insignificant, i l'home | abaixa | l'arma, es gira cap al braç que havia subjectat, crida: —Si no s'ordenen | si m'ajudeu a tancar això... Malden un per cada banda i la tapa es va | abaixant | mentre dins se sent una remor de trencadissa. Després el jutge col·loca | és! —crida l'home—. Estimula el treball! —però per pròpia iniciativa | abaixa | el to, el redueix a un murmuri que sembla endur-se les explosions en | sorollosament, la veu trencada pel disgust. Ell se li ajup al costat, li | abaixa | la faldilla una mica arregussada que deixava veure els camals d'unes | projecta el cap enrera, dreçat cap al sostre, però tot seguit el torna a | abaixar | i fita la porta, darrera la qual se senten unes passes i un murmuri de | ho havien dit. Cal que en parlis al cap... Li'n parlaré jo mateix. Sí —diu | abaixant | el puny contra el caixó, amb un cop—. Una cosa així justificaria fins i | . Ell el veu fondre's cap a la paret i s'asseu al costat de la noia, li | abaixa | les faldilles arregussades i li agafa la mà. Els dits li retornen la | més o menys inclinada, segons el vent o el corrent. El tio Jaume | abaixava | els rems i els aixecava, amb un ritme lent, i amb aquell tremolor als | un arbre; a poc a poc anà arrimant-s'hi; es posà contra el tronc i anà | abaixant | -se amb suavitat. Era com el bou amb l'espasa clavada fins al cor, que se'n | i a penes pogué aixecar el braç. Va aconseguir-ho amb molt d'esforç i, | abaixant | el cap un xic, es posà els dits davant. Llavors s'adonà que no hi veia. | tu... si jo no fos com sóc, m'entens? [(Ella el mira un moment i | abaixa | el cap.)] Si poguéssim triar! /Amèlia\ Massa que ho sé que | el nom sol del qual ja entristeix l'esperit. Les senyores velles | abaixen | la vista en passar per davant d'aquella casa d'aparences austeres, que | [(Torna enrera, atansant-se a Ernestina.)] La pobreta Júlia [( | abaixa | el to de veu)] té un fort sentiment. Fes-li bona cara... Tots plegats | batallada fa estona que ja ha tocat; perquè no | abaixeu | el calze? perquè el teniu alt encar? —El tinc alt per | per Catalunya i per tots els catalans, que, quan l' | abaixi | per sempre, no sé qui l'aixecarà: no hi beureu sang | aquells braços sempre enlaire la mort els vol | abaixar | . Al voltant de la llitera tots els canonges hi ha, | i va passar fregant-me les faldilles i cridant, meeequi... meeequi... Van | abaixar | les ballestes de la persiana, la persiana es va obrir de bat a bat i un | així que li ho va haver dit va pensar que em desitjava molta sort. Vaig | abaixar | el cap perquè no sabia què fer ni què dir, i vaig pensar que havia | enganyava. I quan parlàvem de dur-lo a la colònia, abans de dur-l'hi, | abaixava | el cap i no badava boca, com si els grans no existíssim. La senyora | que es podia disposar el diumenge. No es passaria pas el temps alçant i | abaixant | la persiana de ferro canaleta, si tenia visites. I no sé per què, tot i | puntant narius de viola. Altre cop la testa | abaixa | , com una dalla que es blega, i, caminant cap a | una vermella gosadia galant, i de resoldre allò que les persones resolen | abaixant | el cap, amb un cinisme ploraner i declamatori. Les circumstàncies ja eren | i cavalleresc —del seu temperament de Lloberola autèntic— Guillem, | abaixant | els ulls a temps, callant, o dient un oportuníssim "sí papà" o un | damunt les ulleres, arrufà les celles, féu una ganyota i de seguida va | abaixar | el cap, guaitant de biaix el seu fill d'una manera malfiada i | en un recó de menjador. Quan ell entrava no li deien gairebé res. Maria | abaixava | el front, i la senyora Carreres se'l guaitava amb uns ulls que semblava | per fer alguna cosa, se li posà a riure a la cara. Guillem va | abaixar | els ulls i es tornà d'un roig cirera. A Conxa li va fer gràcia aquella | folgada. —Només d'una maleta que ha desfet al meu davant —reprèn Teresa | abaixant | la veu— he vist que treia camises de color de taronja, blaves i una o | (en castellà "visera") és una peça mòbil, que es pot apujar i | abaixar | a base de dos perns, i que, quan és closa, tapa totalment el rostre i | superior una esmotxadura que permet de suportar la llança en el moment d' | abaixar | -la per tal d'atacar, com l'escut de Cervelló, que ja coneixem (fig. | s'esdevé a l'elmet), ans a la cuirassa, de manera que, quan el cavaller | abaixa | la careta, la faç resta totalment protegida. Les celades sense careta | 57). Els més experimentats cavallers sofrien greus accidents quan | abaixaven | la llança massa aviat o no encertaven el cop, car l'arma, quan no topava | de pla en lo rench ni de punta de billeta hi encontre", o sia que l' | abaixi | a poc a poc, perquè no brandi i no toqui, la llança o la billeta que | pel prestigi romà i que s'estengué uniformement a una gran part d'Europa, | abaixà | el to dels homes —els féu tots iguals, vulgars— i contribuí a la | baix, és clar, i pesava molt menys, i d'aquí a uns anys se'm tornarà a | abaixar | l'estatura i canviaré de pes, i en canvi, aquella dimensió temporal, amb | les esquirles anaven on anaven i me n'ha tocat una als pantalons. Quan he | abaixat | la vista m'he adonat que portava pols a les sabates i he pensat que, per | y no defallir. Molta dignitat, sempre en l' art fits los ulls, jamay | abaixar | los fins á las debilitats del vulgo, com no sia pera compadirlo, y avant | que movían las altras al obrirse. —Ara! —mormolavan sos llabis, tot | abaixant | hipócritament la vista á la feyna. Mes, prompte l' ilusió 's desfeya y 'l | embotonat lo pit, com qui no s' ha endressat encara. Al entrar, la Toneta | abaixá | altra volta la vista á la feyna, fingint un salt de sorpresa al veure | ; véshi, véshi... Ditxosa ella!... ditxós tu que tens mare!— La Toneta | abaixá | 'l cap pera plorar ab més forsa. —Oh, no ploris, no ploris, que 'm |
|