Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
abaixar V 1732 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb abaixar Freqüència total:  1732 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Ker. Així ho va regular des de l'eternitat la inexorable Moira. Abaixa el cap i acata, humil, aquesta majestuosa llei, el teu particular i
berengitis", dictaminava, enmig de l'estupefacció terminal, el teló ja abaixat, lloca censurada, per damunt de bàndols. la Ignasieta. "Ximple!", la va
d'un núvol en un llac tranquil, travessava llavors una inquietud. Els abaixà de seguida i no contestà cap paraula. D'ençà d'aquell dia l'ancià Baldà
era allí! Tino Costa avançà ràpid i es posà al seu costat. —Mila... Mila abaixà els ulls, que se li havien omplert de llàgrimes. Els tornà a aixecar,
que entre ella i la seva mare s'ha dreçat un mur que res no aconseguirà abaixar. Ni l'una ni l'altra no poden cedir, per més que la mare s'esforci. Mila
com una pols d'or flotant. Ell girà els ulls vers ella. Sileta va abaixar la mirada. —Quin goig que fa mirar el camp a la posta de sol, ací en
Callaren. Ell tornà a parlar: —El vas estimar també, oi, Sileta? Ella va abaixar els ulls. —No ho sé... potser sí... Era tan bo per mi i m'estimava tant
al cor aquesta noia? Es diria que se li ha fet de pedra. —Pare... Mila abaixà els ulls al davant seu. Ella creia encara que Tino Costa vivia, i
—No han tingut temps de nomenar-lo, encara. Sempre... —però aleshores abaixa els ulls cap al conill que ha espernejat dèbilment, i amb un gest sobtat
acudit que, si no és morta, podem matar-la nosaltres mateixos? L'altre abaixa el cap. —No, això no... —mormola. —Ho estem fent —diu ell en
pels turmells i pel tou de la cama, l'eleven solemnialment, tornen a abaixar-la, l'enlairen de nou, i en algun lloc sona una campaneta cerimoniosa. El
s'ha integrat a la cua, on procura fer-se petit i insignificant, i l'home abaixa l'arma, es gira cap al braç que havia subjectat, crida: —Si no s'ordenen
si m'ajudeu a tancar això... Malden un per cada banda i la tapa es va abaixant mentre dins se sent una remor de trencadissa. Després el jutge col·loca
és! —crida l'home—. Estimula el treball! —però per pròpia iniciativa abaixa el to, el redueix a un murmuri que sembla endur-se les explosions en
sorollosament, la veu trencada pel disgust. Ell se li ajup al costat, li abaixa la faldilla una mica arregussada que deixava veure els camals d'unes
projecta el cap enrera, dreçat cap al sostre, però tot seguit el torna a abaixar i fita la porta, darrera la qual se senten unes passes i un murmuri de
ho havien dit. Cal que en parlis al cap... Li'n parlaré jo mateix. Sí —diu abaixant el puny contra el caixó, amb un cop—. Una cosa així justificaria fins i
. Ell el veu fondre's cap a la paret i s'asseu al costat de la noia, li abaixa les faldilles arregussades i li agafa la mà. Els dits li retornen la
més o menys inclinada, segons el vent o el corrent. El tio Jaume abaixava els rems i els aixecava, amb un ritme lent, i amb aquell tremolor als
un arbre; a poc a poc anà arrimant-s'hi; es posà contra el tronc i anà abaixant-se amb suavitat. Era com el bou amb l'espasa clavada fins al cor, que se'n
i a penes pogué aixecar el braç. Va aconseguir-ho amb molt d'esforç i, abaixant el cap un xic, es posà els dits davant. Llavors s'adonà que no hi veia.
tu... si jo no fos com sóc, m'entens? [(Ella el mira un moment i abaixa el cap.)] Si poguéssim triar! /Amèlia\ Massa que ho sé que
el nom sol del qual ja entristeix l'esperit. Les senyores velles abaixen la vista en passar per davant d'aquella casa d'aparences austeres, que
[(Torna enrera, atansant-se a Ernestina.)] La pobreta Júlia [(abaixa el to de veu)] té un fort sentiment. Fes-li bona cara... Tots plegats
batallada fa estona que ja ha tocat; perquè no abaixeu el calze? perquè el teniu alt encar? —El tinc alt per
per Catalunya i per tots els catalans, que, quan l'abaixi per sempre, no sé qui l'aixecarà: no hi beureu sang
aquells braços sempre enlaire la mort els vol abaixar. Al voltant de la llitera tots els canonges hi ha,
i va passar fregant-me les faldilles i cridant, meeequi... meeequi... Van abaixar les ballestes de la persiana, la persiana es va obrir de bat a bat i un
així que li ho va haver dit va pensar que em desitjava molta sort. Vaig abaixar el cap perquè no sabia què fer ni què dir, i vaig pensar que havia
enganyava. I quan parlàvem de dur-lo a la colònia, abans de dur-l'hi, abaixava el cap i no badava boca, com si els grans no existíssim. La senyora
que es podia disposar el diumenge. No es passaria pas el temps alçant i abaixant la persiana de ferro canaleta, si tenia visites. I no sé per què, tot i
puntant narius de viola. Altre cop la testa abaixa, com una dalla que es blega, i, caminant cap a
una vermella gosadia galant, i de resoldre allò que les persones resolen abaixant el cap, amb un cinisme ploraner i declamatori. Les circumstàncies ja eren
i cavalleresc —del seu temperament de Lloberola autèntic— Guillem, abaixant els ulls a temps, callant, o dient un oportuníssim "sí papà" o un
damunt les ulleres, arrufà les celles, féu una ganyota i de seguida va abaixar el cap, guaitant de biaix el seu fill d'una manera malfiada i
en un recó de menjador. Quan ell entrava no li deien gairebé res. Maria abaixava el front, i la senyora Carreres se'l guaitava amb uns ulls que semblava
per fer alguna cosa, se li posà a riure a la cara. Guillem va abaixar els ulls i es tornà d'un roig cirera. A Conxa li va fer gràcia aquella
folgada. —Només d'una maleta que ha desfet al meu davant —reprèn Teresa abaixant la veu— he vist que treia camises de color de taronja, blaves i una o
(en castellà "visera") és una peça mòbil, que es pot apujar i abaixar a base de dos perns, i que, quan és closa, tapa totalment el rostre i
superior una esmotxadura que permet de suportar la llança en el moment d'abaixar-la per tal d'atacar, com l'escut de Cervelló, que ja coneixem (fig.
s'esdevé a l'elmet), ans a la cuirassa, de manera que, quan el cavaller abaixa la careta, la faç resta totalment protegida. Les celades sense careta
57). Els més experimentats cavallers sofrien greus accidents quan abaixaven la llança massa aviat o no encertaven el cop, car l'arma, quan no topava
de pla en lo rench ni de punta de billeta hi encontre", o sia que l'abaixi a poc a poc, perquè no brandi i no toqui, la llança o la billeta que
pel prestigi romà i que s'estengué uniformement a una gran part d'Europa, abaixà el to dels homes —els féu tots iguals, vulgars— i contribuí a la
baix, és clar, i pesava molt menys, i d'aquí a uns anys se'm tornarà a abaixar l'estatura i canviaré de pes, i en canvi, aquella dimensió temporal, amb
les esquirles anaven on anaven i me n'ha tocat una als pantalons. Quan he abaixat la vista m'he adonat que portava pols a les sabates i he pensat que, per
y no defallir. Molta dignitat, sempre en l' art fits los ulls, jamay abaixarlos fins á las debilitats del vulgo, com no sia pera compadirlo, y avant
que movían las altras al obrirse. —Ara! —mormolavan sos llabis, tot abaixant hipócritament la vista á la feyna. Mes, prompte l' ilusió 's desfeya y 'l
embotonat lo pit, com qui no s' ha endressat encara. Al entrar, la Toneta abaixá altra volta la vista á la feyna, fingint un salt de sorpresa al veure
; véshi, véshi... Ditxosa ella!... ditxós tu que tens mare!— La Toneta abaixá 'l cap pera plorar ab més forsa. —Oh, no ploris, no ploris, que 'm

  Pàgina 1 (de 35) 50 següents »