Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
abandó M 841 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb abandó Freqüència total:  841 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Tot: homes, bèsties, terres, edifici, oferia un aspecte tan lamentable d'abandó que infonia tristesa al cor. Joan del Santo es proposà aixecar la finca.
meravellat, plantada al llindar de la porta en una actitud de graciós abandó, i, això no obstant, com si esperés quelcom. Ell no veié que tenia la
cada vegada amb més violència. Es deturà de sobte, aterrit davant l'abandó total del cos d'ella, i es digué, gairebé en pensament: "L'has morta".
de l'amor: l'amor com a possibilitat de realització pròpia, no mai d'abandó. L'ideal de Rilke és estimar, no pas ésser estimat. "El qui és estimat
poetes: era el producte dels seus moments de plenitud, implicava un cert abandó. En la prosa, en canvi, el procés d'exploració i d'explicació íntima era
un home, però no sabem com. Perquè un excés de cura o un excés d'abandó, per raons contràries i totes elles plausibles, poden fer un home feble,
de la filla, de les privacions que havia de passar, de la misèria i l'abandó en què pujaven els seus netets, estava sempre present a la seva ment, era
mà sofreix, i fa com aleshores: un vol vacil·lant i l'abandó, i el joc amb el so trist del timbre de la bicicleta. Sort
de la taverna com si apressés Maria, que s'hi decanta amb un gest d'abandó.] /Maria\. [(A Anguila, que se l'està mirant fixament.)]
l'art plàstic del català ha defugit tota realització fàcil, tot còmode abandó als aspectes indecisos i merament al·lusius. Gairebé totes les obres
a lliurar-se. Cosa ben certa si per lliurar-se entenem la dispersió i l'abandó del seu ésser. Però absolutament errònia si entenem la negació a
de la màxima pintura italiana—, és la decadència, i finalment l'abandó, del concepte "sensual" de la bellesa. El pintor renaixentista pintava
la caixeta dels valors. Té!... —i les hi allarga amb l'esforç de suprem abandó de qui lliura la darrera defensa. Però Laura refusa; s'empara rera els
cregut mai res. Laura parla de les visites de l'advocat; la distracció, l'abandó, la manca de companyia del marit; les afinitats de gust i de sentiments
un somni. —On hem d'anar? —fa Pere, no sabent-se avenir d'aquell abandó. —Allí on vulgui: Me n'he anat de casa; hi he tornat i ells me n'
que durant dies i dies observava una conducta humil, submisa, d'abandó complet a la voluntat dels altres, fins al sacrifici. I en això
sinó una resignació potser massa dolça. M'emparava en la renúncia, en l'abandó, com els flonjos i els covards. La renúncia de totes les aspiracions, de
sopar. Quanta misèria! Em semblà que la seva pobresa era també mandra, abandó. L'aixeta, negra, m'ho confirmà. I tota la brutícia d'aquell lloc. Abans
em manareu. Us asseguro que em portaré bé. Devia veure en mi un aire d'abandó, de desemparança. Jo havia dit les darreres paraules amb un accent humil,
rude i sana d'obrer del camp. Hi havia dies que m'hi lliurava amb un abandó complet. Era la delícia de moure els braços, d'exercitar tot el cos, de
tots els sentits oberts a les impressions i sensacions del moment, amb l'abandó d'un instrument sensible a no poder més, i passar del matí al vespre per
l'evocació, se les repetís en silenci. Ella mateixa, en actitud d'íntim abandó, els palmells d'ambdues mans mirant al sostre, damunt la falda, semblava
tots han tramat una conxorxa. Amb el reclam de la seva malaltia i del meu abandó els ha guanyat el cor. Ha abusat de la pietat, ha vessat innumerables
era cultivar la meva gelosia. Per si fos poc, segons la meva lògica, l'abandó de part meva i la teva soledat, transfigurada i exaltada per la
el principal punt de debat ha estat l'actitud a prendre davant l'abandó dels principis corrents de les ciències físiques, característic del
fets per a enfrontar-se amb la situació, havia de considerar-se com un abandó temporal d'un ideal que seria finalment retrobat, o si ens trobàvem
definitives sobre fins on l'existència dels quanta implicava l'abandó dels principis de la Mecànica i de l'Electrodinàmica, la gran i original
el Gran Hostil. ¿No veus una planúria, lloc erm, en abandó i esquerperia, seu desolada i que només beslluma pels
i pura, —severa, i, tanmateix, damunt l'autèntic abandó filial, on té l'origen la veritable autoritat dels homes.
en cada fulla un estel pietadós. Quan seré un pobre mort, deixeu á l'abandó, deixeu el romaní sus de la terra amiga, i que raji
"Cigala, amb una fina melangia, et cuidaràs de dir l'abandó de l'alzina, el silenci de l'hora, la beutat
diumenges, el maset se rescabalava del silenci de la garriga i de l'abandó de tot l'any. Les dones no hi penetraven mai. Haurien destorbat la festa.
capficats, amb una mena d'ensopiment o de benaurança indefinible, d'abandó total a les sabes de la terra, i entretant la porta del maset deixava
seves espectaculars gelosies sobre els carrers deserts, denoten un penós abandó— podria explicar les causes de la manca de santantonada. Durant l'any els
fent teatre. L'inconvenient més greu, però, és el que es desprèn de l'abandó del català per part de moltes famílies; sobretot per part de moltes
es produeix un moviment aclaparador de "conculcació", en uns casos, i d'abandó, en uns altres, que torba i irrita. El pànic dels puritans és el que
I el que en els nostres dies comença a perfilar-se és la ruptura o l'abandó d'aquesta tradició. Els nois ja no aprenen a parlar de boca de les seves
fet cap promesa concreta. Una altra vegada es produí un progressiu abandó dels intercanvis comercials, l'antiga grandesa dels quals comentaven
en els historiadors clàssics com a fet una mica destacat. La resta és abandó, soledat i pobresa. "Per ço, senyors —advertien els jurats
emperò, que val més avançar a força de sotracs que no recrear-se en l'abandó secular de tots els assumptes interns? Un fet essencial dins aquest ordre
del minifundisme que afortunadament s'ha regirat com a conseqüència de l'abandó de les terres per la joventut pagesa. En tals circumstàncies no es podran
a un país al qual els fenòmens socials arriben amb força endarreriment. L'abandó absolut de la vida econòmica regional no permetia tampoc grans crisis,
subproducte de la manca d'iniciatives de l'home continental i de l'abandó en què viu immersa la gent illenca. Hom admetrà, per tant, que es tracta
prou satisfets si ningú els fa els comptes, encara que el preu d'aquest abandó vingui expressant-se en vides de soldats i en impostos de cada vegada més
socials de tall renaixentista, foren la conseqüència immediata d'aquell abandó. La marginalitat illenca es manté actualment, a desgrat de tot,
ells fins a l'extrem d'arraconar-la—, és l'arrencada de tot el procés d'abandó lingüístic. Són particulars raons conjunturals, socials, econòmiques i de
manifestacions habituals d'aquest desballestament. Són un trist teixit d'abandons, de desídies, de timideses, de mimetismes estèrils; una barreja de
un nombre considerable. El buit d'homes que es produïa deixà en un abandó absolut extenses comarques i les —sovint populoses— moreries de les
nostre camp. Alguna cosa canviava ja aleshores, però. En molts llocs l'abandó de terres que va subseguir l'exili dels "cristians nous" plantejà ja
a la llet que haveu mamat i a la pàtria on sou nats" per aquell abandó dels clàssics de l'idioma del país. Almudéver els exhorta a mostrar

  Pàgina 1 (de 17) 50 següents »