×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb abandonar |
Freqüència total: 11267 |
CTILC1 |
poder. Res més estimat que el poder, pels déus i pels homes. Ningú no l' | abandona | mai de grat, i Uranos no en va ser una excepció. Es va negar de sobte a | al capdavall una entesa entre el teu marit i els amos dels cims per mi | abandonats | . En el pacte, ens varen concedir que passéssim juntes una tercera part de | el terme dels teus dies. No t'allunyis gaire d'Ítaca ni, sobretot, l' | abandonis | , no perquè sigui la terra més bona sinó perquè és el teu únic veritable | "Seguiré el seu consell", va decidir, valenta, Cassandra. I, | abandonant | l'estança, se n'anava a endreçar. Aquella nit, va morir assassinada. | amb delectació. Hi va créixer i es va enfortir i aviat va ser capaç d' | abandonar | la gruta i de passejar per l'amplitud del segur indret, sota els arbres | l'amor, prestat en l'acció memorable un concurs decisiu. Però aviat va | abandonar | , inconstant, infidel i frívol, atret pel reclam d'uns ulls més parladors, | però el fil conductor em servia només a mi, no a ella, i per això la vaig | abandonar | de pressa dins el seu embolic mental, en el laberint que arreu | Per respecte a ella i pel molt afecte que li tenia, Joan del Santo | abandonà | aquella idea i anà a trobar el seu germà —el padrí de la nena—, perquè | però que seguís aquell camí. "Per aquest camí arribaràs lluny. Si l' | abandones | trairàs el teu destí, que és la més gran traïció que pot cometre l'home | l'havien anat assaltant els records. De primer fou Sia, la noia que | abandonà | entre els perills de la ciutat; el seu record l'assaltà amb la | malalt, el privava de dormir a les nits. Acabat de llegir, Tino Costa | abandonava | el llibre, cloïa els ulls —potser li llagrimejaven— i l'evocava, | no li hagués desaconsellat amb tanta ardor com qualsevol altre que s' | abandonés | a aquella passió; no era pas que ella no es sentís tan apesarada per la | com somnis les seves alegries, Maria Àgueda tampoc en aquesta ocasió no s' | abandonà | en excés a l'esperança: pensava que tanta felicitat era massa per a ella | batia amb violència sobre el poble submergit en la nit espessa. Mila s' | abandonava | a la tendresa, començava a sentir-se vivificada, com si la sang tornés a | a voltes fins a la matinada, de depressions desoladores en què havia d' | abandonar | la tasca a cada moment i en què dubtà moltes vegades d'arribar a | ressuscitava a la seva ment, el descoratjava. Aleshores Tino Costa | abandonava | el treball i sortia per la ciutat. No anava ara com en la seva estada | tornis"... S'entendria. "Resa per mi, Sileta, resa per mi, perquè no m' | abandoni | Déu, perquè vaig tot sol en la nit, i si Déu no em guia..." Déu! | esperança, amb la fe posada en Déu, amb aquesta fe que, malgrat tot, no l' | abandonava | . Llavors tot li semblava fàcil, lluminós, i ella es veia ja amb ell... a | inabastable, com un somni. Sentí tanta angoixa, tanta desolació, que | abandonà | la balma on estava i començà a caminar sota la pluja. VII /C'est | i desconcertat del seu cor. A poc a poc va calmant-se; a poc a poc s' | abandona | a la fatiga, i les imatges del somni que tingué de l'horrible malson de | Àgueda seguia la seva lluita tenaç amb les aigües; no podia descansar: | abandonar | -se un moment significava la mort per a ella i el seu fill, i s'esforçava | pocs dies. —L'estimava tant! Ni el seu pare l'estimava com ell. No l'ha | abandonada | ni un moment. —No deu saber res encara del que va passar. —Ai, quan ho | heroisme semblant al dels eremites del Flos Sanctorum per | abandonar | -se a una renúncia tan radical, i els detractors i reticents de què es | —segons el Fabra diu que s'ha de dir—, sempre fa l'efecte d'haver-se | abandonat | a l'impuls de la còlera. I, en el fons, seria una temeritat negar que | Per a l'Església catòlica romana, continua sent un súbdit seu —mai no l' | abandonà | formalment—, però tocat d'heterodòxia; per als luterans, un esperit afí, | Mentre en l'intel·lectual modern segueixi arrelada aquesta convicció, no | abandonarà | la seva reserva. Per a bé o per a mal. Covard, i trampejant, tractarà de | segura, antiga i contrastada del seu nucli social". L'escriptor | abandona | qualsevol ambició versàtil i infantil "d'inventar la pólvora". Un | No és que el ciutadà s'estranyi de comprovar que el salvatge aspira a | abandonar | la seva teòricament privilegiada condició de salvatge. Més aviat, la | a aquesta regla. Hi ha llibres d'una morositat sensual intensa, que no | abandonen | mai la correcció urbana de la llengua: són pseudopornografia. Si en | del fred i de la jovenesa. La guerra, que lluny! Però cor endins no ens | abandonava | . 22 gener. Ahir va parlar Azaña, a València. El punt | d'Alemanya al Comitè de Londres. Anglaterra fa grans esforços perquè no s' | abandoni | la política de "no-intervenció". Al matí llegeixo Max Scheler al turó | humida; trona. París P·T·T· anuncia que el Govern basc ha | abandonat | Bilbao i que els franquistes continuen atacant les posicions pròximes a | i els drets de bel·ligerància. Poden passar tres coses: que sigui | abandonada | la política de no intervenció (alternativa molt improbable); que s'arribi | no es deixin mellar la moral pel fet que hagin hagut d' | abandonar | -se posicions conquistades des dels primers dies. Algú ha dit que les | fa fum i l'hem de deixar apagar. M'encongeix la inquietud d'haver d' | abandonar | , probablement, aquesta dolçor domèstica, la meva gent, els llibres, la | quin punt ens han salvat en aquests temps sinistres. Diuen que han estat | abandonats | més de 50 pobles, entre ells el Vendrell, Sant Vicenç i | acaba de demanar. Un dels individus que l'acompanyen a l'escaleta de mà | abandona | el seu graó i imposa una mica d'ordre. Tothom s'ha d'arrenglerar cap una | i de color trencat que sembla a punt de desmaiar-se. L'home de l'uniforme | abandona | també el seu lloc, s'atansa a l'escaleta, cap a la qual, sense adonar-se | desnaturalitzadores... —L'amorro a la bassa? —pregunta el guàrdia, | abandonant | la porta. —I què canviarà, això? Només sóc un dels seus fills. N'hi ha | No estic disposat que m'hagin de tornar a rescatar. La dona també ha | abandonat | la comuna i corre cap a la roba enllefiscada, prop de la qual s'atura en | l'interior dels cotxes de la policia els miren els dos xofers que no han | abandonat | el vehicle, tots dos atents i amb el fusell metrallador repenjat contra | més petita intenció de perjudicar-vos. No cal que ens acompanyeu. —I he d' | abandonar | el cotxe? —No heu d'abandonar res. Potser no serà possible | vos. No cal que ens acompanyeu. —I he d'abandonar el cotxe? —No heu d' | abandonar | res. Potser no serà possible retornar-vos-el aquí, però el trobareu a | la llum sembla enganxar-se com en un paper atrapamosques. Quan finalment | abandonen | la cova i han tancat de nou la porta, els cal seure uns moments a terra, | al fons de la trinxera. Els homes els llambreguen de cua d'ull, sense | abandonar | la feina i més aviat severs. —Bona tarda —diu el seu company—. Us duc | magna. Tots els qui mamen la magna tenen iques, llevat dels grops que van | abandonar | -los per la cora. Els peritots, de més a més, solen practicar el crum." | de delació... —No sé —dubta ell—. Hi ha d'haver maneres més simples d' | abandonar | el professorat. Només que es fiquin al llit amb algú... M'ha dit que si | ara totalment buit, a excepció de les dues dones desmaiades que tothom ha | abandonat | , l'ordenança apaga els llums darrera seu i, en arribar al vestíbul, se'n | memòria. —No hi fa res. Que potser no és veritat? —Totalment. Ell, sense | abandonar | el portaviandes amb la truita, reposa els braços sobre les cames i alça | es parla quan s'al·ludeix la veritat. L'orador dels conceptes lògics | abandona | el seu banc, es redreça contra la xemeneia, davant la qual es queda amb |
|