Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
abandonar M 1 oc.
abandonar V 9432 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb abandonar Freqüència total:  9433 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

poder. Res més estimat que el poder, pels déus i pels homes. Ningú no l'abandona mai de grat, i Uranos no en va ser una excepció. Es va negar de sobte a
al capdavall una entesa entre el teu marit i els amos dels cims per mi abandonats. En el pacte, ens varen concedir que passéssim juntes una tercera part de
el terme dels teus dies. No t'allunyis gaire d'Ítaca ni, sobretot, l'abandonis, no perquè sigui la terra més bona sinó perquè és el teu únic veritable
"Seguiré el seu consell", va decidir, valenta, Cassandra. I, abandonant l'estança, se n'anava a endreçar. Aquella nit, va morir assassinada.
amb delectació. Hi va créixer i es va enfortir i aviat va ser capaç d'abandonar la gruta i de passejar per l'amplitud del segur indret, sota els arbres
l'amor, prestat en l'acció memorable un concurs decisiu. Però aviat va abandonar, inconstant, infidel i frívol, atret pel reclam d'uns ulls més parladors,
però el fil conductor em servia només a mi, no a ella, i per això la vaig abandonar de pressa dins el seu embolic mental, en el laberint que arreu
Per respecte a ella i pel molt afecte que li tenia, Joan del Santo abandonà aquella idea i anà a trobar el seu germà —el padrí de la nena—, perquè
però que seguís aquell camí. "Per aquest camí arribaràs lluny. Si l'abandones trairàs el teu destí, que és la més gran traïció que pot cometre l'home
l'havien anat assaltant els records. De primer fou Sia, la noia que abandonà entre els perills de la ciutat; el seu record l'assaltà amb la
malalt, el privava de dormir a les nits. Acabat de llegir, Tino Costa abandonava el llibre, cloïa els ulls —potser li llagrimejaven— i l'evocava,
no li hagués desaconsellat amb tanta ardor com qualsevol altre que s'abandonés a aquella passió; no era pas que ella no es sentís tan apesarada per la
com somnis les seves alegries, Maria Àgueda tampoc en aquesta ocasió no s'abandonà en excés a l'esperança: pensava que tanta felicitat era massa per a ella
batia amb violència sobre el poble submergit en la nit espessa. Mila s'abandonava a la tendresa, començava a sentir-se vivificada, com si la sang tornés a
a voltes fins a la matinada, de depressions desoladores en què havia d'abandonar la tasca a cada moment i en què dubtà moltes vegades d'arribar a
ressuscitava a la seva ment, el descoratjava. Aleshores Tino Costa abandonava el treball i sortia per la ciutat. No anava ara com en la seva estada
tornis"... S'entendria. "Resa per mi, Sileta, resa per mi, perquè no m'abandoni Déu, perquè vaig tot sol en la nit, i si Déu no em guia..." Déu!
esperança, amb la fe posada en Déu, amb aquesta fe que, malgrat tot, no l'abandonava. Llavors tot li semblava fàcil, lluminós, i ella es veia ja amb ell... a
inabastable, com un somni. Sentí tanta angoixa, tanta desolació, que abandonà la balma on estava i començà a caminar sota la pluja. VII /C'est
i desconcertat del seu cor. A poc a poc va calmant-se; a poc a poc s'abandona a la fatiga, i les imatges del somni que tingué de l'horrible malson de
Àgueda seguia la seva lluita tenaç amb les aigües; no podia descansar: abandonar-se un moment significava la mort per a ella i el seu fill, i s'esforçava
pocs dies. —L'estimava tant! Ni el seu pare l'estimava com ell. No l'ha abandonada ni un moment. —No deu saber res encara del que va passar. —Ai, quan ho
un heroisme semblant al dels eremites del /Flos Sanctorum\ per abandonar-se a una renúncia tan radical, i els detractors i reticents de què es
—segons el Fabra diu que s'ha de dir—, sempre fa l'efecte d'haver-se abandonat a l'impuls de la còlera. I, en el fons, seria una temeritat negar que
Per a l'Església catòlica romana, continua sent un súbdit seu —mai no l'abandonà formalment—, però tocat d'heterodòxia; per als luterans, un esperit afí,
Mentre en l'intel·lectual modern segueixi arrelada aquesta convicció, no abandonarà la seva reserva. Per a bé o per a mal. Covard, i trampejant, tractarà de
segura, antiga i contrastada del seu nucli social". L'escriptor abandona qualsevol ambició versàtil i infantil "d'inventar la pólvora". Un
No és que el ciutadà s'estranyi de comprovar que el salvatge aspira a abandonar la seva teòricament privilegiada condició de salvatge. Més aviat, la
a aquesta regla. Hi ha llibres d'una morositat sensual intensa, que no abandonen mai la correcció urbana de la llengua: són pseudopornografia. Si en
del fred i de la jovenesa. La guerra, que lluny! Però cor endins no ens abandonava. 22 gener. Ahir va parlar Azaña, a València. El punt
d'Alemanya al Comitè de Londres. Anglaterra fa grans esforços perquè no s'abandoni la política de "no-intervenció". Al matí llegeixo Max Scheler al turó
humida; trona. París P·T·T· anuncia que el Govern basc ha abandonat Bilbao i que els franquistes continuen atacant les posicions pròximes a
i els drets de bel·ligerància. Poden passar tres coses: que sigui abandonada la política de no intervenció (alternativa molt improbable); que s'arribi
perquè no es deixin /mellar la moral\ pel fet que hagin hagut d'abandonar-se posicions conquistades des dels primers dies. Algú ha dit que les
fa fum i l'hem de deixar apagar. M'encongeix la inquietud d'haver d'abandonar, probablement, aquesta dolçor domèstica, la meva gent, els llibres, la
quin punt ens han salvat en aquests temps sinistres. Diuen que han estat abandonats més de 50 pobles, entre ells el Vendrell, Sant Vicenç i
acaba de demanar. Un dels individus que l'acompanyen a l'escaleta de mà abandona el seu graó i imposa una mica d'ordre. Tothom s'ha d'arrenglerar cap una
i de color trencat que sembla a punt de desmaiar-se. L'home de l'uniforme abandona també el seu lloc, s'atansa a l'escaleta, cap a la qual, sense adonar-se
desnaturalitzadores... —L'amorro a la bassa? —pregunta el guàrdia, abandonant la porta. —I què canviarà, això? Només sóc un dels seus fills. N'hi ha
No estic disposat que m'hagin de tornar a rescatar. La dona també ha abandonat la comuna i corre cap a la roba enllefiscada, prop de la qual s'atura en
l'interior dels cotxes de la policia els miren els dos xofers que no han abandonat el vehicle, tots dos atents i amb el fusell metrallador repenjat contra
més petita intenció de perjudicar-vos. No cal que ens acompanyeu. —I he d'abandonar el cotxe? —No heu d'abandonar res. Potser no serà possible
vos. No cal que ens acompanyeu. —I he d'abandonar el cotxe? —No heu d'abandonar res. Potser no serà possible retornar-vos-el aquí, però el trobareu a
la llum sembla enganxar-se com en un paper atrapamosques. Quan finalment abandonen la cova i han tancat de nou la porta, els cal seure uns moments a terra,
al fons de la trinxera. Els homes els llambreguen de cua d'ull, sense abandonar la feina i més aviat severs. —Bona tarda —diu el seu company—. Us duc
magna. Tots els qui mamen la magna tenen iques, llevat dels grops que van abandonar-los per la cora. Els peritots, de més a més, solen practicar el crum."
de delació... —No sé —dubta ell—. Hi ha d'haver maneres més simples d'abandonar el professorat. Només que es fiquin al llit amb algú... M'ha dit que si
ara totalment buit, a excepció de les dues dones desmaiades que tothom ha abandonat, l'ordenança apaga els llums darrera seu i, en arribar al vestíbul, se'n
memòria. —No hi fa res. Que potser no és veritat? —Totalment. Ell, sense abandonar el portaviandes amb la truita, reposa els braços sobre les cames i alça
es parla quan s'al·ludeix la veritat. L'orador dels conceptes lògics abandona el seu banc, es redreça contra la xemeneia, davant la qual es queda amb

  Pàgina 1 (de 189) 50 següents »