×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb abans |
Freqüència total: 62193 |
CTILC1 |
i per torna capficat a pledejar contra un germà seu, esmenta el Caos | abans | de tot i l'imagina, sembla, com un espai il·limitat, obert i buit. Gea, la | i buit. Gea, la matèria terrestre, de sina fecunda, va sorgir després i, | abans | de prendre una més clara forma, qui sap si va emplenar la mencionada | meus amics, si en tinc algun, o els simples coneguts, que me'n sobren, | abans | que creditors a la gratitud siguin víctimes d'un odi clar i que no es | el marbre, encara que no tant, i per damunt de tot valoren el platí, | abans | menyspreat, per la seva falsa aparença d'argent pobre, i avui | Temo que enyores el món d'allà baix, el teu setial en la tenebra. Molt | abans | de deslliurar-te, jo sabia els camins, els perills, els encanteris de la | Quina antiga ciutat! Ja era un centre religiós en el quart mil·lenari | abans | de Crist, i els seus cultes estaven estretament emparentats amb | ." Ate "Si algun cop t'inclines a fer mal o a lliurar-t'hi, medita | abans | que t'impulsa Ate", va dir el parlador Arístocles a Euforió, aquell dia | prova que la reina líbica va aconseguir que no se li morís, com t'he dit | abans | , tota la descendència. D'altres encuriosits per llinatges asseguren que | totes tristes, en particular la de la seva amorosa relació amb Escil·la, | abans | de ser transformada la bonica i esvelta donzella de l'aigua, per gelosies | d'escombraries." "Que no treballes mai?", s'interessava el senyor. " | Abans | sí, una mica, però no em provava i me'n vaig deseixir, per establir-me en | i el seu passava, asserenant-se-li, tancats els ulls tan inquietadors, on | abans | era el d'ella. Un truc esgarrifós, unes serps en lloc de cabells, uns | "Sembla que hi agiti un parell de cap-grossos, d'aquells que desfilaven | abans | a les processons del Corpus o a la tan memorable de les festes de les | d'un meu amic molt docte—, recordo que, només uns tres mil sis-cents anys | abans | d'aquesta nostra hora més que avançada, un gran artista, per a nosaltres | l'obsessiva història. Per una religiosa distracció havia de davallar | abans | d'hora, en plena joventut, a l'Hades, si no trobava algú que s'avingués | baixava del cementiri de Sinera i donava un profitós tomb per la vila, | abans | d'encaminar-se a estireganyar de bona hora els escassos cabells de la | et preguntaves: "Quin aspecte tindrà? La seva bellesa et complaurà com | abans | ? Una dona que ha passat per la lliçó subtilitzadora de la mort no | que sabia, i era un bon embús, sobre sàtirs i silens. Un silè Si un autor | abans | esmentat per nosaltres tenia raó, ets massa jove per ser un silè. Però | la senyora Tecleta Marigó, especialista en la matèria. I l'animal, | abans | en una altra forma tan astut i de tant seny, de tant discerniment i de | No, no es tracta d'un viatge massa llarg, fóra enganyar-los, però | abans | penso arribar-me, allerant-me de voltar, a Egipte. Sí, hi he estat | Una senyora, almenys, aviat no podrà viure. Enyoro les comoditats d' | abans | , quan érem joves i sense aquests maldecaps, amb dies i dies sencers només | envejable comoditat. I nosaltres sortim de puntetes, per no desvetllar-la | abans | d'hora i perquè entenem que la nostra comesa no ens obliga més enllà d'un | impossible d'auxiliar-te. Temo que hem nascut més de quatre mil·lenaris | abans | d'hora", va meditar el savi. "Però conquistar la llibertat comporta una | i gemecs la justa, necessària, eterna llei acceptada. Un sacerdot " | Abans | de procedir a la incineració del cadàver, com es torna a estilar, | amb l'argila vermella que el pare de Mila havia baixat molts anys | abans | de la garriga; amb el balcó una mica en ruïna, però encara amb els seus | de la seva darrera aventura, però, en realitat, existia ja des de molt | abans | . Un rotlle de velles, a la plaça, a la vora dels porxos, comentava: —Ja | espolsades de mà. Els nois s'havien escapat tot rient. El de la ferreria, | abans | de tombar el cantó, es girà i li preguntà encara: —Pesava, Candiet? Però | no podien continuar d'aquella manera, que calia prendre una resolució | abans | que un dia, davant una d'aquelles escenes, perdés els estreps i cometés | un tan viu malestar, tanta tristesa, que hagué de sortir de la plaça | abans | del final, i no volgué tornar-hi mai més. A Mila li plaïa, en canvi, | es colpejaren amigablement; s'insultaren entre sonores riallades, i | abans | de les postres alguns dels joves invitats anaven ja a gatamèus per davall | després entre tota la pobrissalla de Santa Maria, que, ja des de molt | abans | , esperaven a la porta llançant víctors i fent-se'ls la boca aigua. Acabat | sogres envellien ràpidament, i la il·lusió d'ells era veure el fill casat | abans | que els sorprengués la mort. Tampoc no era cosa d'estar així tota la | Per fi el veié aparèixer. S'acostava en la mateixa direcció que el dia | abans | , en direcció a casa seva. A poc a poc s'anà deturant, i a la fi es | d'un desassossec més ardent per moments. Tenia la certesa que, com el dia | abans | , ella seria a la porta esperant-lo; que només hi aniria per ell. I al | ell— per la seva última fugida, havia acudit a veure'l només el dia | abans | , i la seva visita a Tino Costa li havia deixat més tristesa que no | no podien penetrar en la seva ànima. Ell l'havia conegut uns quants anys | abans | ; l'ancià aleshores vivia sol. La seva filla, casada, era ja fora de Santa | Maria. Mil vegades Tino Costa s'havia dit que potser si l'hagués conegut | abans | , aquell home hauria aconseguit d'imprimir una ruta diferent a la seva | que s'haurà revelat als teus ulls. Aleshores veuràs que tot allò que | abans | et semblava digne dels més grans sacrificis estava desproveït de valor | és natural, això? —A sa mare li ha fet passar un calvari: l'ha feta vella | abans | d'hora. —És tan cert com em diuen Marta. Era un marrec, i se n'anava | el vestit de núvia! Adéu, hisendes en les quals es cansa un de caminar | abans | d'abastar-ne els límits! Mila ja no és la Mila, i també Candaina haurà de | ni anà a demanar perdó a la professora. La mare ja sabia aleshores que, | abans | que fer-ho, es deixaria matar, i que ni el seu mateix pare, si hagués | Les fadrines van al ball amb els fadrins, i tu t'estàs aquí al portal. | Abans | eres la gala de les festes: ell venia a buscar-te i pujaves a la plaça | amagat per evitar a la seva mare la vergonya d'aquell infantament. Poc | abans | de néixer l'infant havia mort l'avi. No es celebrà la cerimònia del | unànimes a predir que el noi no podia tenir una fi santa. L'avi del nen, | abans | de morir, havia maleït la seva filla i el fruit bastard que portava al | sinó maleir. Altrament, i tal vegada repetint l'acte acomplert molts anys | abans | en una altra hora dolorosa, hauria tret sa filla per sempre de la casa | promès —un fadrí d'un poble veí—, que havia tingut relacions amb ella | abans | de conèixer Antoni Costa, es parlava d'una entrevista haguda per aquells | i que estava a la cura d'un masover. Mai no ho feia sense advertir | abans | a la criada —una vella en la qual fiava en absolut— que no perdés de | Surt d'aquí! Vés-te'n de la meva presència! Vés-te'n d'aquesta casa | abans | no et posi les mans al coll i t'estranguli! Vés-te'n!... Ella es girà | : "Aneu-vos-en tots! —semblà cridar—. Maleïts sigueu tots!" Però | abans | d'arribar a incorporar-se, es desplomà de nou sobre el seient amb la boca | apartar d'ell la mirada i amb un brill d'entusiasme a les pupil·les. | Abans | de tornar-se'n, l'oncle li digué un dia: —Vols venir amb mi, Tinet | amb calor—. Un dia t'ho explicaré punt per punt, i ho comprendràs tot. | Abans | m'has de conèixer més, has d'estimar-me més... —Encara més? —li digué |
|