Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

diaris parlen de la gran ofensiva de Santander. Els comunicats d'ahir i d'	abans-d'ahir	anuncien que els franquistes han ocupat Villacarriedo, bastant a prop de
l'avenç franquista cap a Astúries. Solidaridad Obrera d'	abans-d'ahir	parlava dels nombrosos ferits que arriben dels fronts d'Aragó. Fa un dia
la forta ofensiva al Nord. A la reunió del Comitè de no intervenció (d'	abans-d'ahir	) sembla que França i Anglaterra van adoptar una actitud enèrgica,
duríssima, la guerra. 10 gener. Els diaris d'ahir i d'	abans-d'ahir	publicaven la nova que els últims reductes franquistes a Terol s'havien
els sègols, i les pomeres florides es retallen contra la neu. Diu que	abans-d'ahir	van matar un desertor. 27 abril. Mal temps, fred, pluja.
recs d'aigua abundosa, flors blanques, flors grogues d'enciam de pastor.	Abans-d'ahir	vaig començar a traduir la crítica shakesperiana de Coleridge: en faig
soldats i carrabiners en aquestes muntanyes; avui m'han assegurat que	abans-d'ahir	disparava una metralladora republicana més amunt d'Espinelves. El cert és
excel·lent i de molt bona família, la qual viatja en primera classe,	abans-d'ahir	es va enamorar d'un xicot atlètic, vulgar i simpàtic, que va a les
de l'enamorament, se'l va tenir guardat tota la nit a la cabina. Això era	abans-d'ahir	, i em penso que avui ja estan fastiguejats l'un de l'altre. És a dir, el
i només aixecant els ulls per reposar, sempre es copsa alguna cosa.	Abans-d'ahir	fou una bèstia considerable —jo em penso que un peix espasa grandiós— la
hi és tolerable la geometria pura del vaixell i el treball dels mariners.	Abans-d'ahir	, per celebrar el bateig de la línia, vam col·laborar tots en un gran ball
aigües. Màgia i imprevist, com tres enormes cetacis, que passaren	abans-d'ahir	, bufant i engegant serrells i serpentines d'aigua pels forats del nas,
els negocis, pròpia dels xinesos, és aquesta modestíssima anècdota.	Abans-d'ahir	vaig cridar el boy de l'hotel, un tahitià dolç i enze que es diu
i de vegades demana la meva col·laboració en les trampes que projecta.	Abans-d'ahir	em va caçar mentre m'afaitava i em digué: —Vine, tu saps americà. Vaig
llosa i la posa damunt un seient.)] Res del que jo faig és ben vist.	Abans-d'ahir	mateix, el pare em va negar la carn del sopar perquè havia permès que
mateix... —No ho sabia... no ho sabia! Se us ha de venir a explicar tot.	Abans d'ahir	va estar aquí la teva dona; no va ésser bona per dir-te res? Naturalment,
—Però, perdoni, senyor meu; d'aquesta qüestió de la lletra, n'hem parlat	abans d'ahir	, és a dir, ell me n'ha parlat... és una qüestió entre el seu germà i jo
que deia: "A Carles Riba, amb esperança." 20 de juliol	Abans-d'ahir	al matí, petita reunió d'homenatge a Carles Riba, al cementiri. Lectura
això sí, molt ben entès i molt ben cantat. 21 d'octubre	Abans-d'ahir	, a missa —Pares Caputxins, a Sarrià, tocant a casa—, sermó sobre
véurela m' ha sabut apagar tan bé 'ls fochs de salva, qu' ans d' anársen,	avans d'ahir	, jo 'm sentía dominat, transformat; li deya que l' estimava en veu
era vidre. Això em causà una decepció que augmentà la meva tristesa.	Abans-d'ahir	amb l'emoció de l'arribada, ahir amb el sotrac del robatori, no m'havia
poguessin cantar mai més! ¿Estic despert? Somnio? I ara és el miratge d'	abans-d'ahir	, al camí de Salon, aquell gran castell daurat. La immensa custòdia
dóna solament el moment d'ara. Me les dóna també el record de la visió d'	abans-d'ahir	, camí de Salon, on em sembla que varen començar a néixer i de les quals
de la taula, hi havia rodones apegaloses de vi, rodones d'avui, d'ahir, d'	abans-d'ahir	i clapes mullades de la beguda recentment vessada que omplien de fortor
dir la meva felicitat! Era a la guinguette de vora el Roine, on	abans-d'ahir	havíem pres cafè. El Roine era un torrent de lluna. Un lloc bonic, segur.
i dones a les portes que em prometen deliris magnífics com els d'	abans-d'ahir	. Però tampoc no és això. No, ja no és això! No hi puc tornar. Tot
també s'havia posat alegre, tenia ganes de parlar. Començà: —Què dèiem	abans-d'ahir	, patró? Il·luminar el poble, deies, obrir-li els ulls! Doncs té. Prova d'
a plorar. Patró, ja no aguanto més viure lluny d'ella. Em trastocaré.	Abans-d'ahir	, no podia dormir i li vaig conjuminar una poesia. Et prego que la hi
cristians! El diable s'havia apoderat de l'ànima del maleït Zacarias i,	abans-d'ahir	, a la nit, el va induir a regar i incendiar el monestir amb petroli. Però
d'Esop i al proemi dedicat a Apol·lo, d'altres ja m'han preguntat i	abans d'ahir	Evèn em demanava què et proposaves, quan vas venir aquí, amb aquestes
del progrés; és això el que ens fa veure estranys uns certs poetes d'	abans-d'ahir	... de la mateixa manera que les velles locomotores. A un segle de
ca'l Alcalde, —crida un. —Ben cert. El meu marit es alcalde; però d'	abans d'ahir	qu'es a ciutat. —Rahons. Eh, fòra! Ja'l trobarèm.— Y'ls sayons
Jahvè: —"Mercè sia, Senyor! No só jo home bell parler, ni d'ahir ni d'	abans d'ahir	, ni d'ençà de parlar tu al teu servent. Cert, rebec de boca i travat de
mes, el senyor del bou serà impunit." "Si el bou és cornador d'ahir i d'	abans d'ahir	, i, admonició contra son senyor ja feta, no és estat ell enclòs, i occeix
bèstia morta serà partida." "Si era sabut que el bou cornava d'ahir i d'	abans d'ahir	, i el seu senyor no l'ha enclòs, ell cuidarà rescabalar bou per bou, i la
a Ferrara aquestes gracioses paraules: ""Em descuidava de dir-li que	abans d'ahir	al matí vàrem pendre entre els meus protectors i jo cinc xicres de
si no van documentats. T'ho diré a tu només, perquè vegis com em trobo.	Abans d'ahir	vaig aconseguir un conill que anava distret: el que és córrer gaire, no
El varen treure mort de la manxa... —I de què ha mort? —Ningú ho sap.	Abans d'ahir	encara va anar a l'escullera i avui ja fa malves. —Vostè és del barri?
T'he volgut venir a veure. Ja saps que Joan Antoni és fora de casa? —	Abans d'ahir	s'aturà un moment aquí. Ja ho va dir que anava de pas. —No li vas conèixer
Aquest costum és el que fa que, aparentment, oblidem tant de pressa.	Abans d'ahir	encara érem al foc; avui ja fem ximpleries i badoquegem, distrets, per la
que no s'havien vist, havia canviat tant, que ara dubtava d'allò que	abans d'ahir	donava com a cert i pròxim? Callà i esperà que l'altre s'expliqués. Però
ho vol, el poso al frente. Jo n'estic tip! ¿Que no ho sabeu que	abans d'ahir	em varen trencar els vidres de l'aparador? Seixanta duros!... què et
els que va d'any: pel cap baix, uns tres-cents cinquanta... I és que	abans d'ahir	va ensopegar amb un ferit al carrer de la Independència. —Un mort! un
Estem de sort, ve sol. Estem de sort, i tu, mous els braços, enraones,	abans d'ahir	se sentia molt més el trepig, és clar, anaven quatre o cinc, dius en veu
... Es fa de dia, despertar-se és dur, duríssim, depriment, com ahir, com	abans d'ahir	. Algú ha dit com si donés franca i lliure sortida al seu instint: més ens
Tots dos pel tobogan, i de cap a la bassa! En Quim Rogell no et va veure	abans d'ahir	pel passeig de Colom amb les cames que et tocaven el cul... Tu, cap a
el director per deu anys, com a mínim, d'Icària... Alguns dels qui	abans d'ahir	protestaven més escandalosament han corregut a excusar-se, a oferir-se
què estan enraonant aquest parell de bergants: del mateix que enraonaven	abans d'ahir	, o fa vint anys, o cent, o mil... del mateix de sempre. —Com nosaltres
portes tabac per la pipa d'en Blai Sepúlveda, llaunes de conserva...	Abans d'ahir	, en Blai et va anunciar que la setmana entrant comença el seu judici i
varen treure mort de la manxa... —I de què ha mort? —Ningú no ho sap.	Abans-d'ahir	encara va anar a l'escullera amb les canyes i avui ja fa malves. —Vostè

Pàgina 1 (de 8)

50 següents