×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb abat |
Freqüència total: 2634 |
CTILC1 |
| per la seva pietat i bons costums fins a l'extrem que el van nomenar | abat | d'un monestir de prop de Constantinoble. Va mostrar-se gran adversari de | | i aconseguí de proclamar la llibertat de Roma en el nomenament de bisbes, | abats | i altres càrrecs eclesiàstics. Això el dugué lluny, perquè reivindicà a | | de la monarquia que volia l'alliberament dels pagesos de remença. Bisbes, | abats | i canonges —el de Vic, el de Montserrat, els de Girona i Lleida— | | Bernat Portell, quan el primer de maig del 1396 fou donada a l' | abat | de Poblet pel majoral de Quart, el document que acredita la donació la | | com", el devem al treball pacientíssim d'un frare txec. Joan Mendel, | Abat | de Brun, per bé que en religió es digué "germà Gregori". | | sorprès—. Fesols blancs?" "Menja, mon príncep —li digué el vell | abat | —, menja i després en parlarem." El príncep en tasta una cullerada, dues, | | més saborosos! Són com cervell!" "No són fesols, príncep —li contesta l' | abat | —, no són fesols. Hem fet castrar tots els pollastres de la rodalia!" Tot | | de l'església. ""Hodja vol dormir amb una dona, Hodja vol matar l' | abat | . És Hodja, és Hodja, no pas jo!"" I vinga pegar-se de front | | dissimulant la meva emoció. —Llavors, doncs, et demano un favor, reverend | abat | ; posa'm de porter en aquest monestir, i així podré fer contraban. De tant | | la nit Crist gemega i no em deixa dormir. I jo també gemego amb ell, i l' | abat | —que el rosteixi el foc de l'infern!—, avui, de bon matí, m'ha | | faig—, jo o bé Crist? És ell qui gemega." Llavors ha alçat el bàcul d' | abat | , l'anticrist, i, teniu, guaiteu! Es va treure el bonet de monjo i | | al monestir amb nosaltres —digué Zorbàs— i jo et reconciliaré amb l' | abat | . Vine, ens faràs companyia, ens ensenyaràs el camí. Déu t'ha enviat. El | | Zorbàs s'aixecà; no s'aguantava. —Hem vingut per veure el reverend | abat | —digué—; per firmar uns papers... —El reverend abat és fora —respongué el | | per veure el reverend abat —digué—; per firmar uns papers... —El reverend | abat | és fora —respongué el pare hostatger—; aquest matí se n'ha anat a l'altre | | vés mentrestant a visitar l'església i les velles icones. Jo esperaré l' | abat | ; no pot trigar. Sobretot no et fiquis en res, que m'ho embolicaries tot! | | el mateix cos estremit i cremat del sol: Grècia. Zorbàs tornà al pati. —L' | abat | ha arribat —m'etzibà—, hem parlat una mica, es fa pregar, no val, diu | | fet el compte: la Lola ha costat set mil dracmes. Les trauré del bosc. L' | abat | , el monestir, la Mare de Déu, pagaran. Aquest és el meu pla, t'agrada? | | matí érem al cau del diable, al monestir, i hem ficat al sac el pare | abat | , el remaleït! Després, a la nostra platja, hem trobat madam Bubulina, ens | | sortien de l'església i se n'anaven al refectori. Tot passant, el pare | abat | em va donar una puntada de peu, com a un gos. Els altres pares es posaren | | com l'infern. Vaig entrar al pati, pujo l'escala, arribo a la cel·la de l' | abat | ; rego amb petroli la porta, les finestres, les parets; corro a la cel·la | | infinita és la seva Gràcia! Va servir el cafè. —Amic, jo faig per | abat | —digué—. Si obria un monestir, em jugo el cap que faria tancar tots els | | porcs! —barbotejà Zorbàs—. Encara hi volen sortir guanyant! S'apropà a l' | abat | : —Reverendíssim abat —digué—, tot està llest per a la cerimònia. Que la | | Encara hi volen sortir guanyant! S'apropà a l'abat: —Reverendíssim | abat | —digué—, tot està llest per a la cerimònia. Que la Verge beneeixi la | | ens vam fer enrera i clavàrem la mirada al cim. —En nom del Pare! —cridà l' | abat | . No s'explica el que llavors va passar. La catàstrofe esclatà com el | | fer de nou el senyal i se'n va anar corrents. —I del Fill! —cridà l' | abat | , i la veu li tremolava una mica. Van deixar anar el segon tronc; els | | l'aire, a punt d'arrencar a córrer. —I de l'Esperit Sant! —balbucejà l' | abat | tot arremangant-se l'hàbit. El tercer tronc era un pi enorme. Tot just el | | veure acabat tot allò. —I de la Mare de Déu de la Venjança! —barbotejà l' | abat | , amagant-se darrera una roca. Van deixar anar el quart tronc. Un | | Domètios a la cuixa; va anar d'un pèl que una altra no buidés un ull a l' | abat | . Els camperols havien desaparegut. Només la Verge continuava dreta dalt | | Musa", necessàriament ha de parlar per mitjà de trops. El gat groc de l' | abat | Séguin En el prefaci, Chateaubriand ens parla del seu confessor, l'abat | | l'abat Séguin En el prefaci, Chateaubriand ens parla del seu confessor, l' | abat | Séguin, per ordre del qual, com a penitència, ha escrit la Vie de | | del qual, com a penitència, ha escrit la Vie de Rancé. L' | abat | Séguin tenia un gat groc. Potser aquest gat groc és tota la literatura; i | | perdut, per tant trobat, i s'incorpora a altres detalls de la vida de l' | abat | , testimoniant tots la seva bondat i la seva pobresa, aquest groc també és | | una mena de deçà del sentit; el gat groc diu la bondat de l' | abat | Séguin, també, però, diu menys, i és en aquest moment que | | manera, d'una doble longitud d'ones; la més llarga és la del sentit (l' | abat | Séguin és un sant home, viu pobrament en companyia d'un gat perdut); la | | i sense ressentiment; es pot afegir: sense literatura. Certament, l' | abat | de Rancé ha escrit (obres religioses); fins i tot ha tingut coqueteries | | Sant Celoni A Sant Celoni la meva Pàtria A Barcelona la meva Màtria De l' | abat | del monestir de Sant Salvador de Breda an en Josepet de Sant Celoni | | (Ga 3: 28). És una norma que sant Benet repeteix a l' | abat | : "Que no faci accepció de persones al monestir... Que tingui... una | | vassalls contra la corona, guerres petites de comte o de baró contra | abat | o bisbe, saltejament de pirates vinguts de mar o de bandes eixides de la | | ho varen esser, de cristianes, i am tanta fè varen esser rebudes pels | abads | , pels rectors i pels monjos, que desde aquell jorn endavant no s trobaria | | pot estimular-lo, com, per exemple, en el P. Safont, popular | abat | de Sant Pau del Camp, tan entès en ciències físiques que el vulgus el | | hàbit, vull dir,— entre ells una espessa formigor d'arquebisbes, bisbes i | abats | de tots pelatges; alguns amb barba i paraigües, altres amb bastó i barret | | cultura eclesiàstica; la dels Missioners, de cultura clàssica, i la de l' | abat | Berio, en la qual, a més d'obres eclesiàstiques i clàssiques, hi havia un | | semblava mesquina! Segons Menéndez y Pelayo fou un benedictí, un | abat | de Montserrat, el que va iniciar Toreno en el tracte amb els llibres | | resulta exclosa de Catalunya en la frase següent, traduïda de l' | abat | Zafont: "Lo viatjant que, venint de Fransa, entra en nostra amada | | formen llur femení amb el sufix -essa; exemples principals: | abat | abadessa, sastre sastressa, sacerdot sacerdotessa, clavari clavariessa, | | Madrigales, de Brudieu, per ell estampada. El 1586 l' | abat | del convent de Scala-Dei aconsegueix que traslladi allí les seves | | la tradició, hi havia hagut la casa nadiua del sant bisbe, demanà a l' | Abat | de Sant Cugat, Iltm. P. Dom Baltasar de Montaner i de Çacosta, una | | i l'infant En Jaume, fill del rei N'Alfons IV. També hi assistiren els | abats | i priors de gairebé tots els convents benedictins de Catalunya, i les | | de la guarnició de Mayença, no dubtà pas gens, i no s'aturà a pensar si l' | abat | La Caille no hauria comès en els seus càlculs un error portant sobre la | | comte, comtessa; duc, duquessa; baró, baronessa; sastre, sastressa; | abat | , abadessa; sacerdot, sacerdotessa; poeta, poetessa; hoste, hostessa; déu, |
|