Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per la seva pietat i bons costums fins a l'extrem que el van nomenar	abat	d'un monestir de prop de Constantinoble. Va mostrar-se gran adversari de
i aconseguí de proclamar la llibertat de Roma en el nomenament de bisbes,	abats	i altres càrrecs eclesiàstics. Això el dugué lluny, perquè reivindicà a
de la monarquia que volia l'alliberament dels pagesos de remença. Bisbes,	abats	i canonges —el de Vic, el de Montserrat, els de Girona i Lleida—
Bernat Portell, quan el primer de maig del 1396 fou donada a l'	abat	de Poblet pel majoral de Quart, el document que acredita la donació la
com", el devem al treball pacientíssim d'un frare txec. Joan Mendel,	Abat	de Brun, per bé que en religió es digué "germà Gregori".
sorprès—. Fesols blancs?" "Menja, mon príncep —li digué el vell	abat	—, menja i després en parlarem." El príncep en tasta una cullerada, dues,
més saborosos! Són com cervell!" "No són fesols, príncep —li contesta l'	abat	—, no són fesols. Hem fet castrar tots els pollastres de la rodalia!" Tot
de l'església. ""Hodja vol dormir amb una dona, Hodja vol matar l'	abat	. És Hodja, és Hodja, no pas jo!"" I vinga pegar-se de front
dissimulant la meva emoció. —Llavors, doncs, et demano un favor, reverend	abat	; posa'm de porter en aquest monestir, i així podré fer contraban. De tant
la nit Crist gemega i no em deixa dormir. I jo també gemego amb ell, i l'	abat	—que el rosteixi el foc de l'infern!—, avui, de bon matí, m'ha
faig—, jo o bé Crist? És ell qui gemega." Llavors ha alçat el bàcul d'	abat	, l'anticrist, i, teniu, guaiteu! Es va treure el bonet de monjo i
al monestir amb nosaltres —digué Zorbàs— i jo et reconciliaré amb l'	abat	. Vine, ens faràs companyia, ens ensenyaràs el camí. Déu t'ha enviat. El
Zorbàs s'aixecà; no s'aguantava. —Hem vingut per veure el reverend	abat	—digué—; per firmar uns papers... —El reverend abat és fora —respongué el
per veure el reverend abat —digué—; per firmar uns papers... —El reverend	abat	és fora —respongué el pare hostatger—; aquest matí se n'ha anat a l'altre
vés mentrestant a visitar l'església i les velles icones. Jo esperaré l'	abat	; no pot trigar. Sobretot no et fiquis en res, que m'ho embolicaries tot!
el mateix cos estremit i cremat del sol: Grècia. Zorbàs tornà al pati. —L'	abat	ha arribat —m'etzibà—, hem parlat una mica, es fa pregar, no val, diu
fet el compte: la Lola ha costat set mil dracmes. Les trauré del bosc. L'	abat	, el monestir, la Mare de Déu, pagaran. Aquest és el meu pla, t'agrada?
matí érem al cau del diable, al monestir, i hem ficat al sac el pare	abat	, el remaleït! Després, a la nostra platja, hem trobat madam Bubulina, ens
sortien de l'església i se n'anaven al refectori. Tot passant, el pare	abat	em va donar una puntada de peu, com a un gos. Els altres pares es posaren
com l'infern. Vaig entrar al pati, pujo l'escala, arribo a la cel·la de l'	abat	; rego amb petroli la porta, les finestres, les parets; corro a la cel·la
infinita és la seva Gràcia! Va servir el cafè. —Amic, jo faig per	abat	—digué—. Si obria un monestir, em jugo el cap que faria tancar tots els
porcs! —barbotejà Zorbàs—. Encara hi volen sortir guanyant! S'apropà a l'	abat	: —Reverendíssim abat —digué—, tot està llest per a la cerimònia. Que la
Encara hi volen sortir guanyant! S'apropà a l'abat: —Reverendíssim	abat	—digué—, tot està llest per a la cerimònia. Que la Verge beneeixi la
ens vam fer enrera i clavàrem la mirada al cim. —En nom del Pare! —cridà l'	abat	. No s'explica el que llavors va passar. La catàstrofe esclatà com el
fer de nou el senyal i se'n va anar corrents. —I del Fill! —cridà l'	abat	, i la veu li tremolava una mica. Van deixar anar el segon tronc; els
l'aire, a punt d'arrencar a córrer. —I de l'Esperit Sant! —balbucejà l'	abat	tot arremangant-se l'hàbit. El tercer tronc era un pi enorme. Tot just el
veure acabat tot allò. —I de la Mare de Déu de la Venjança! —barbotejà l'	abat	, amagant-se darrera una roca. Van deixar anar el quart tronc. Un
Domètios a la cuixa; va anar d'un pèl que una altra no buidés un ull a l'	abat	. Els camperols havien desaparegut. Només la Verge continuava dreta dalt
Musa", necessàriament ha de parlar per mitjà de trops. El gat groc de l'	abat	Séguin En el prefaci, Chateaubriand ens parla del seu confessor, l'abat
l'abat Séguin En el prefaci, Chateaubriand ens parla del seu confessor, l'	abat	Séguin, per ordre del qual, com a penitència, ha escrit la Vie de
del qual, com a penitència, ha escrit la Vie de Rancé. L'	abat	Séguin tenia un gat groc. Potser aquest gat groc és tota la literatura; i
perdut, per tant trobat, i s'incorpora a altres detalls de la vida de l'	abat	, testimoniant tots la seva bondat i la seva pobresa, aquest groc també és
una mena de deçà del sentit; el gat groc diu la bondat de l'	abat	Séguin, també, però, diu menys, i és en aquest moment que
manera, d'una doble longitud d'ones; la més llarga és la del sentit (l'	abat	Séguin és un sant home, viu pobrament en companyia d'un gat perdut); la
i sense ressentiment; es pot afegir: sense literatura. Certament, l'	abat	de Rancé ha escrit (obres religioses); fins i tot ha tingut coqueteries
Sant Celoni A Sant Celoni la meva Pàtria A Barcelona la meva Màtria De l'	abat	del monestir de Sant Salvador de Breda an en Josepet de Sant Celoni
(Ga 3: 28). És una norma que sant Benet repeteix a l'	abat	: "Que no faci accepció de persones al monestir... Que tingui... una
vassalls contra la corona, guerres petites de comte o de baró contra	abat	o bisbe, saltejament de pirates vinguts de mar o de bandes eixides de la
ho varen esser, de cristianes, i am tanta fè varen esser rebudes pels	abads	, pels rectors i pels monjos, que desde aquell jorn endavant no s trobaria
pot estimular-lo, com, per exemple, en el P. Safont, popular	abat	de Sant Pau del Camp, tan entès en ciències físiques que el vulgus el
hàbit, vull dir,— entre ells una espessa formigor d'arquebisbes, bisbes i	abats	de tots pelatges; alguns amb barba i paraigües, altres amb bastó i barret
cultura eclesiàstica; la dels Missioners, de cultura clàssica, i la de l'	abat	Berio, en la qual, a més d'obres eclesiàstiques i clàssiques, hi havia un
semblava mesquina! Segons Menéndez y Pelayo fou un benedictí, un	abat	de Montserrat, el que va iniciar Toreno en el tracte amb els llibres
resulta exclosa de Catalunya en la frase següent, traduïda de l'	abat	Zafont: "Lo viatjant que, venint de Fransa, entra en nostra amada
formen llur femení amb el sufix -essa; exemples principals:	abat	abadessa, sastre sastressa, sacerdot sacerdotessa, clavari clavariessa,
Madrigales, de Brudieu, per ell estampada. El 1586 l'	abat	del convent de Scala-Dei aconsegueix que traslladi allí les seves
la tradició, hi havia hagut la casa nadiua del sant bisbe, demanà a l'	Abat	de Sant Cugat, Iltm. P. Dom Baltasar de Montaner i de Çacosta, una
i l'infant En Jaume, fill del rei N'Alfons IV. També hi assistiren els	abats	i priors de gairebé tots els convents benedictins de Catalunya, i les
de la guarnició de Mayença, no dubtà pas gens, i no s'aturà a pensar si l'	abat	La Caille no hauria comès en els seus càlculs un error portant sobre la
comte, comtessa; duc, duquessa; baró, baronessa; sastre, sastressa;	abat	, abadessa; sacerdot, sacerdotessa; poeta, poetessa; hoste, hostessa; déu,

Pàgina 1 (de 53)

50 següents