×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb abatre |
Freqüència total: 1039 |
CTILC1 |
deixaven el culpable. Cada matí, una àguila planava damunt el reu, s' | abatia | després sobre el malaurat i li rosegava el fetge. Aquest es cicatritzava | i, si depenia d'elles, sense límits. Amb les dents llargues i blanques, s' | abaten | damunt els cossos dels caiguts, dels qui elles promouen el sacrifici, i | volen com voltors, més ràpides que el més veloç dels vents, i s' | abaten | damunt les seves víctimes, les destrossen amb unes llargues urpes i les | pròpia closa fosca. Quant a Licaó, amargat, enyorat i solitari, el devia | abatre | Apol·lo, arran del clarós cim del Liceu, mentre el bessó d'Àrtemis | arrodonís la modesta creació poètica, qui sap si per motius de purisme, i | abatia | la víctima d'una sola garrotada. "No s'hi val!", s'indignava el meu | memòries, amb propaganda i fortuna un best-seller, i vet aquí que m' | abat | de sobte una eina homicida. Destral o espasa? Com a tècnic militar, | preocupació sense res que els en pugui distreure. Tot això l'havia | abatut | de tal manera, que no hi havia ningú que, veient-lo, no el compadís i no | seva ira, que caminava gairebé cec i a penes s'adonava de la pluja que s' | abatia | al seu damunt, espessa i freda, ni de la fosca impenetrable que regnava. | sos cants la solitud dels turons, mentre la dalla, amb rítmic compàs, va | abatent | les messes. Aquí, a la masia, arribà Mila amb el seu pare un dia de | desig de prosseguir i aquella irresistible necessitat de descansar que l' | abatia | . De sobte, molt a vora seu sentí una veu que li parlava: —On aneu, bona | El retorn de cada enviat li era com un nou cop sobre la testa, que l' | abatés | una mica més. De tant en tant, agafava el seu gros bastó ferrat; li deia | el mur; tornava a palpar la porta, empenyia... Podria empènyer més fort, | abatre | la porta, tombar la paret, mossegar... Embogia... Però buscava, buscava | en les carns esquinços dolorosos; les pedres s'oposaven al seu pas, l' | abatien | . Tota la naturalesa semblava alçar-se contra ell com una força obscura i | a Santa Maria. Ell i el vell Candaina, a mesura que la vellura els anà | abatint | , es sentiren més i més units; la dona d'aquest, la bona Benita, havia | en una aposta, al pati de la masia de Gallo i davant d'un munt de gent, va | abatre | una jonegueta de tres anys, en una lluita dura, agafat a les banyes. En | de tots. Però això podia ben bé atribuir-se a les dissorts que s'havien | abatut | sobre d'ella al llarg de la seva existència, com un encadenament, fins | i plega els genolls amb gest lent, en una gran tristesa desolada, i | abat | la testa sobre la sorra, i sent com se li apaga davant els ulls la claror | i volgué córrer, i caigué llarg sobre el camí, com un gran arbre que s' | abat | , pesadament, definitivament. Les remors del camp pujaven a l'infinit i es | . Ella la veié i, dintre la ira que li bullia al pit, en la fatiga que l' | abatia | , s'alegrà de la vista. Joana s'avançà cap a ella. —Què fas? Se sentí | a rajar-li galtes avall. No tingueren temps d'ajudar-la; el cap s'havia | abatut | sobre el coixí, i, quan la filla entrà a l'alcova, la vella Pigada havia | [(Al mot de colom els quatre àngels flecten el genoll dret i | abaten | les espases.)] Caín. [(Intimidat.)] Un... colom... | i deixada, però vivent com de l'hora pròxima, dret destí que no | abat | cap saber, una Gràcia tenaç i discreta ve a oferir-se'ns | l'adversari al mig del front sumari: sobtadament l' | abat | . Creiem-ho Va! Potser és veritat. David vers el jagut es precipita | més esvelt, ja no et resta tan sols ni l'esperança d' | abatre | 'l, que ja és llum, i vent i cel. La deslliurança tant l'ha | cap a noves joies, cap a noves puixances, quan la vermella al·lucinació m' | abat | al fons de la meva misèria, no pas arran de terra, sinó més avall, sota | i d'altres es dividien en innombrables pics obscurs dintre la llum, o s' | abatien | i desapareixien tots alhora, com un cop d'ala imposat per una misteriosa | podia retrocedir. Quan estàs malalt, quan el pessimisme i la depressió t' | abaten | , tens la sensació que han abaixat un teló curt davant teu, com al teatre | carrascalet. El propietari de la finca assenyala els arbrissons que cal | abatre | . Les destrals lluen a l'aire les fulles brunyides; els talls s'enfilen | És prompte. I brunz l'abeller. Els nens s'acacen els uns als altres, s' | abaten | o es furten els rams, cinglen llurs caretes arborades, es punxen, potser, | Roch· Los seus críms m' avergonyan y aquesta virtut m' | abat | . Ab vostre perdó 'm feu veure ahont son los bons, ahont los mals. Si á | No s'anà decandint i decantant com si realment la fatiga el vencés: l'han | abatut | d'un sol cop. En passar davant l'entrada principal de la fàbrica, Gaspar | pietat, odi, despit: una agitada barreja de sentiments l'exaltaven i l' | abatien | alhora. No gosava avançar. Esperava impacient l'arribada del metge. Tot | Ens hem fet grans!", li havia dit el pare, emocionat. I què esperaven? ¿ | Abatre | 'l part defora, en despoblat, com si fos un foraster, un rodamón que en | abjecta; si veu que avança amb el front alt i que la dissort no ha | abatut | el seu orgull, pots estar segur que no té la intenció de maleir-me! Els | boja. Electra, si et plau, vés-te'n si no vols que la teva impietat s' | abati | damunt nostre. Electra. —De què teniu por? Miro al vostre entorn | ets dins els nostres murs, donaré ordre que qualsevol que et trobi t' | abati | com una ovella ronyosa. [Se'n va, seguit dels seus guàrdies. La | l'alta Potència, posada enfront; ambiciós designi d' | abatre | el tron de Déu i abatre el regne, li féu promoure una contesa | posada enfront; ambiciós designi d'abatre el tron de Déu i | abatre | el regne, li féu promoure una contesa impia, amb | i adés me n'enviava un de propici, presagi d'un gran bé, quan, | abatuda | per tants dolors i cordials angoixes, el son se | i totpoderós —que uns anomenen Déu i d'altres diable— s'entesta a | abatre | 'ns, però nosaltres restem en peu. I així cada vegada que interiorment | per una plaga terrible i sense precedents. Arribada del món de l'Àsia, s' | abatia | sobre Europa. Excepte alguns rars elegits, tothom havia de morir, víctima | Les illes hagueren de capitular, encara que fossin l'últim reducte a | abatre | bandera. I a l'hora de rendir-se, malgrat tots els intents, no | rabejaven. Adés, amb silueta d'estampa japonesa, alçaven el vol; adés s' | abatien | fixant els ulls en els peixos i pinçant-los amb llur bec feixuc. Per | sempre més amb festes musicals, hípiques i gímniques, per tal com ell ha | abatut | els tirans, vençut els barbres, repoblat les majors ciutats abans | de l'esplendor victoriana, condemnat sense remei, si un nou conflicte s' | abatia | damunt el món —i el conflicte apuntava ja darrera el fracàs de la | i ara sembla que vulguin remuntar-lo fins al cel, però és a sola fi d' | abatre | 'l de més amunt a la fanguera, i enlloc no troba refugi ni repòs a l'hora | llenyataire rampellut ha deixat dret, per mandra o per facècia, després d' | abatre | i d'estellar tots aquells que li feien companyia. La basarda d'aquella | i el cor inaccessible a tota feblesa, i el verbal i la multa s' | abatin | implacables damunt qui caigui en mancament, ningú ni res no el pot | dura, que ni fatic, ni dolor, ni escomesa del contrari destí no pogueren | abatre | , es tornarà com herba nova, que el més petit alè de vent doblega. Abans | Roger de Flor a Constantinoble i foren defensa i terror d'aquell imperi i | abateren | més turcs, alans i grecs, que no cauen olives pel mes de desembre. Hi ha |
|