Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els avantatges que dins el món burgès tenen reservats, sense per això	abdicar	les seves condicions d'antagonistes, ni deixar d'enunciar-les, encara que
de tantes virtuts, creador d'arts i de filosofies, predilecte del destí,	abdica	sobtadament totes aquestes prosopopeies i es lliura als jocs de la carn,
després d'haver-hi deixat Erasme, encara ho són menys: El rei Carles ha	abdicat	a favor del seu fill. —Alabat sigui Déu! —diu mossèn Paulí. —El príncep
remullar amb aigua beneita i que declaris finalment davant de tots que	abdiques	de la teva absurda intransigència."" Esplèndid, Mònica! En una hora de
veritat, del mateix fet. Calia rabejar-s'hi, persistir en la ignomínia,	abdicar	definitivament sense cap mena d'esperança. —El que desitjaves!... És
i un cop ho hauria sigut, pot-ser i sense pot-ser, hauria arribat a	abdicar	, per a entornar-se'n a fer vida de penitència a la muntanya, com es
l'insult i aquests lligams. Apodereu-vos de mi, feu de mi el que vulgueu.	Abdico	ara mateix la meva corona i totes les meves dignitats, i alegrement
pel món. —No tením res que oposar a tot això. —Doncs bé, no hem d'	abdicar	d'aqueixes coses, sinó pel contrari, fer d'elles la nostra gloria. I
volguent-lo com imposar als demés, o segons el sentir dels altres,	abdicar	del séu. Ell ha de dir: "per mi això es bell, o bò, etz..
més fermament establertes. Amb institucions seculars que s'enderroquen o	abdiquen	, davant la familia que es relaxa o es disol, enfront d'una lluita per
la vida de relació; ni de l'individu que, per formar part d'una multitut,	abdica	, per l'expressió col·lectiva, l'expressió individual; ni del personatge
pledejar contra el Cèsar. Si sóc l'únic impediment de la teva esperança,	abdico	; ¿et suportaran Paulus, i Fabi Màxim, i els Cossus, i els Servilis, i tan
puix que sols la manca d'enemics posà fi a les seves matances? Per bé que	abdiqués	la dictadura i reprengués la toga de ciutadà, ¿quin tirà begué mai tan
En Prim l'imposa de tal manera que, tot i morint, quan el rei imposat	abdica	, com veurem, ve de seguida la república fundada i proclamada pels
i vaig amagar l'altra meitat dins d'una argelaga per l'endemà. Ja he	abdicat	del meu llinatge. La fam, noia, la fam." "A les oliveres els hi cauen
així...! Quin món, Verge Santíssima! Quin compromís! A Alemanya, tothom	abdica	. Ha fet un dia trist —un dia perillós i ofensiu, justificador de
italiana de fede, etc.: dir, dret, capdavanter, advers,	abdicar	, banda. Davant j, pronunciada ©, la
per a poder obrar aquestes feines dintre les ordinacions gremials sense	abdicar	de la seva personalitat de fusters. Entre els 130 o 140
tot aquest renovellament espiritual vingué sobretot d'escriptors que	abdicaven	llur pròpia llengua i que així rebutjaven com a inadequada la forma
(que indiquen allunyament, separació, extracció). Ex.:	abdicar	, absorbir, aberració, abstenció, absent. ad (del
Espartero que formés un govern al seu gust, i, un cop constituït aquest,	abdicà	i abandonà Espanya. Així acabà la regència de Maria Cristina, i començà
quina raó d'alta estratègia política, cal que, per combatre el franquisme	abdiquem	de la nostra condició de catalans-nacionals? Comprenem molt bé que
ben absurda. Més que tot és una mena d'amputació. L'organisme s'immunitza	abdicant	de funcions vitals i al capdavall realitza una mena de suïcidi. Fugint de
de fill bord a l'home qui, enlluernat per falsos miratges i oripells,	abdica	volenterosament de la seva nacionalitat autèntica i adopta com a pròpia
nostres actes, de l'Estat espanyol; no solament en prescindim, sinó que	abdiquem	volenterosament de la nostra condició de súbdits d'ell i ens alliberem
i un nou triomf electoral del partit progressista feren pensar al rei en	abdicar	; abans, i com a suprem remei, cridà el govern a l'embaixador de Prússia a
¡que mai vingui! arribeu a caurer en oblid, Berga renegarà de sos majors,	abdicarà	d'ella mateixa, deixarà d'ésser Berga, serà una ciutat mes, un poble
però, preparava el camí a l'avinença, car si els manlleuencs no podien	abdicar	d'un dret que consideraven indiscutible i que una volta fos reconegut
donantli gust en tot lo que no li sigui perjudicial. Ha de sufrir	abdicant	de son criteri en coses que no 'l perjudiquin. Ha de animarlo i
raonada del Dret local de Barcelona; però és que jo entenc que no hem d'	abdicar	del criteri propi doctrinal davant d'una sentència del Suprem, ni penso
el propi senyor Rifà, els patiren per no haver volgut blincar-se mai per	abdicar	del seu programa de catalanitat, ni davant de dictadures, ni sota
d'una nova aplicació dels principis de la raó especulativa. Sense voler	abdicar	del Criticisme ni de la Ciència, Fouillée tractà d'establir una
ob\ i sub s'ha d'escriure /b\ com obsequi,	abdicar	, subjecte. S'exceptúen apte, optar, òptic, òptim i sos
com a autenticitat i inautenticitat de l'existir". L'home fracassa quan	abdica	els seus drets, esmorteeix covardament la inquietud derivada de la seva
humanes. Tendeix a restaurar la unitat de l'ésser humà demanant-li que	abdiqui	de les seves més íntimes exigències en profit del monisme de la vida
l'instrucció y la beneficencia, arriben a igualar el sacrifici que suposa	abdicar	de sa propia personalitat. Al qu'es autor celebrat y té materials en
afers temporals". —Enc. Ubi Arcano—. "Però, a cap preu no pot	abdicar	la càrrega que Déu li ha confiat i que li imposa el deure d'intervenir,
la reconcentrada majestat d'aquell vellet ple de vigoria que no volia	abdicar	. I no abdicà. Ans al contrari, argumentà que com que ell era l'únic
majestat d'aquell vellet ple de vigoria que no volia abdicar. I no	abdicà	. Ans al contrari, argumentà que com que ell era l'únic cardenal
la qual nosaltres anomenem Déu. Qui no fa aquest curt raonament és que ha	abdicat	la qualitat d'home pensador. La propagació de la vida Un altre detall,
augmentà decididament, i en 1749 un dels prínceps indígenes	abdicà	per ell i per sos hereus la sobirania del país a favor de la Companyia
la paràlisi de les seves veritables forces creadores, qui s'ha donat, tot	abdicant	, aquest principi i aquest creador. Perquè no té el valor de renovar-se
es podria donar com a norma que l'home es torna politeista quan no podent	abdicar	l'esperit, pensa carnalment segons el geni del món. I l'ateu serà per a
transigint amb la injustícia, deixant-se guanyar per l'ambició,	abdicant	de llur llibertat? ¿Quants demòcrates no esdevenen demagogs o tirànics i
no se sent ell mateix, i això que mai no havia estat tant ell mateix. Hom	abdica	de si mateix i ja és al capdamunt de les possibilitats humanes. Tots
és la millor escola d'educació comunitària. Fins i tot quan hem d'	abdicar	una mica els nostres gustos personals per tal d'adaptar-nos al ritme de
i l'altra, han de respectar l'autonomia de l'un respecte a l'altra i no	abdicar	la seva responsabilitat d'homes fent-la assumir per l'evangeli. El fracàs
on es va" (Act 11). Al món de la relativitat és indispensable d'	abdicar	. Precisament perquè sovint es vol entrar en aquest món (a través
en aquest món (a través d'actituds, de mètodes, d'accions diverses) sense	abdicar	fonamentalment, l'"aventura" teològica esdevé una "falòrnia" i un
sentit de la pregunta —com?— pretén de resoldre el dilema, sense	abdicar	de cap de les dues fidelitats. ¿Com es pot entendre, doncs, el seu

Pàgina 1 (de 5)

50 següents