DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
abdicar V 211 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb abdicar Freqüència total:  211 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

els avantatges que dins el món burgès tenen reservats, sense per això abdicar les seves condicions d'antagonistes, ni deixar d'enunciar-les, encara que
de tantes virtuts, creador d'arts i de filosofies, predilecte del destí, abdica sobtadament totes aquestes prosopopeies i es lliura als jocs de la carn,
després d'haver-hi deixat Erasme, encara ho són menys: El rei Carles ha abdicat a favor del seu fill. —Alabat sigui Déu! —diu mossèn Paulí. —El príncep
remullar amb aigua beneita i que declaris finalment davant de tots que abdiques de la teva absurda intransigència."" Esplèndid, Mònica! En una hora de
veritat, del mateix fet. Calia rabejar-s'hi, persistir en la ignomínia, abdicar definitivament sense cap mena d'esperança. —El que desitjaves!... És
i un cop ho hauria sigut, pot-ser i sense pot-ser, hauria arribat a abdicar, per a entornar-se'n a fer vida de penitència a la muntanya, com es
l'insult i aquests lligams. Apodereu-vos de mi, feu de mi el que vulgueu. Abdico ara mateix la meva corona i totes les meves dignitats, i alegrement
pel món. —No tením res que oposar a tot això. —Doncs bé, no hem d'abdicar d'aqueixes coses, sinó pel contrari, fer d'elles la nostra gloria. I
volguent-lo com imposar als demés, o segons el sentir dels altres, abdicar del séu. Ell ha de dir: "per mi això es bell, o bò, etz..
més fermament establertes. Amb institucions seculars que s'enderroquen o abdiquen, davant la familia que es relaxa o es disol, enfront d'una lluita per
la vida de relació; ni de l'individu que, per formar part d'una multitut, abdica, per l'expressió col·lectiva, l'expressió individual; ni del personatge
pledejar contra el Cèsar. Si sóc l'únic impediment de la teva esperança, abdico; ¿et suportaran Paulus, i Fabi Màxim, i els Cossus, i els Servilis, i tan
puix que sols la manca d'enemics posà fi a les seves matances? Per bé que abdiqués la dictadura i reprengués la toga de ciutadà, ¿quin tirà begué mai tan
En Prim l'imposa de tal manera que, tot i morint, quan el rei imposat abdica, com veurem, ve de seguida la república fundada i proclamada pels
i vaig amagar l'altra meitat dins d'una argelaga per l'endemà. Ja he abdicat del meu llinatge. La fam, noia, la fam." "A les oliveres els hi cauen
així...! Quin món, Verge Santíssima! Quin compromís! A Alemanya, tothom abdica. Ha fet un dia trist —un dia perillós i ofensiu, justificador de
italiana de /fede\, etc.: dir, dret, capdavanter, advers, abdicar, banda. Davant /j\, pronunciada ©, la /d\
per a poder obrar aquestes feines dintre les ordinacions gremials sense abdicar de la seva personalitat de fusters. Entre els 130 o 140
tot aquest renovellament espiritual vingué sobretot d'escriptors que abdicaven llur pròpia llengua i que així rebutjaven com a inadequada la forma
abs} (que indiquen allunyament, separació, extracció). Ex.: abdicar, absorbir, aberració, abstenció, absent. {Ad} (del qual
Espartero que formés un govern al seu gust, i, un cop constituït aquest, abdicà i abandonà Espanya. Així acabà la regència de Maria Cristina, i començà
quina raó d'alta estratègia política, cal que, per combatre el franquisme abdiquem de la nostra condició de catalans-nacionals? Comprenem molt bé que
ben absurda. Més que tot és una mena d'amputació. L'organisme s'immunitza abdicant de funcions vitals i al capdavall realitza una mena de suïcidi. Fugint de
de fill bord a l'home qui, enlluernat per falsos miratges i oripells, abdica volenterosament de la seva nacionalitat autèntica i adopta com a pròpia
nostres actes, de l'Estat espanyol; no solament en prescindim, sinó que abdiquem volenterosament de la nostra condició de súbdits d'ell i ens alliberem
i un nou triomf electoral del partit progressista feren pensar al rei en abdicar; abans, i com a suprem remei, cridà el govern a l'embaixador de Prússia a
¡que mai vingui! arribeu a caurer en oblid, Berga renegarà de sos majors, abdicarà d'ella mateixa, deixarà d'ésser Berga, serà una ciutat mes, un poble
però, preparava el camí a l'avinença, car si els manlleuencs no podien abdicar d'un dret que consideraven indiscutible i que una volta fos reconegut
donantli gust en tot lo que no li sigui perjudicial. Ha de sufrir abdicant de son criteri en coses que no 'l perjudiquin. Ha de animarlo i
raonada del Dret local de Barcelona; però és que jo entenc que no hem d'abdicar del criteri propi doctrinal davant d'una sentència del Suprem, ni penso
el propi senyor Rifà, els patiren per no haver volgut blincar-se mai per abdicar del seu programa de catalanitat, ni davant de dictadures, ni sota
d'una nova aplicació dels principis de la raó especulativa. Sense voler abdicar del Criticisme ni de la Ciència, Fouillée tractà d'establir una
ob\ i sub s'ha d'escriure /b\ com obsequi, abdicar, subjecte. S'exceptúen apte, optar, òptic, òptim i sos
com a autenticitat i inautenticitat de l'existir". L'home fracassa quan abdica els seus drets, esmorteeix covardament la inquietud derivada de la seva
humanes. Tendeix a restaurar la unitat de l'ésser humà demanant-li que abdiqui de les seves més íntimes exigències en profit del monisme de la vida
l'instrucció y la beneficencia, arriben a igualar el sacrifici que suposa abdicar de sa propia personalitat. Al qu'es autor celebrat y té materials en
afers temporals". —Enc. Ubi Arcano—. "Però, a cap preu no pot abdicar la càrrega que Déu li ha confiat i que li imposa el deure d'intervenir,
la reconcentrada majestat d'aquell vellet ple de vigoria que no volia abdicar. I no abdicà. Ans al contrari, argumentà que com que ell era l'únic
majestat d'aquell vellet ple de vigoria que no volia abdicar. I no abdicà. Ans al contrari, argumentà que com que ell era l'únic cardenal
la qual nosaltres anomenem Déu. Qui no fa aquest curt raonament és que ha abdicat la qualitat d'home pensador. La propagació de la vida Un altre detall,
augmentà decididament, i en 1749 un dels prínceps indígenes abdicà per ell i per sos hereus la sobirania del país a favor de la Companyia
la paràlisi de les seves veritables forces creadores, qui s'ha donat, tot abdicant, aquest principi i aquest creador. Perquè no té el valor de renovar-se
es podria donar com a norma que l'home es torna politeista quan no podent abdicar l'esperit, pensa carnalment segons el geni del món. I l'ateu serà per a
transigint amb la injustícia, deixant-se guanyar per l'ambició, abdicant de llur llibertat? ¿Quants demòcrates no esdevenen demagogs o tirànics i
no se sent ell mateix, i això que mai no havia estat tant ell mateix. Hom abdica de si mateix i ja és al capdamunt de les possibilitats humanes. Tots
és la millor escola d'educació comunitària. Fins i tot quan hem d'abdicar una mica els nostres gustos personals per tal d'adaptar-nos al ritme de
i l'altra, han de respectar l'autonomia de l'un respecte a l'altra i no abdicar la seva responsabilitat d'homes fent-la assumir per l'evangeli. El fracàs
on es va" (Act 11). Al món de la relativitat és indispensable d'abdicar. Precisament perquè sovint es vol entrar en aquest món (a través
en aquest món (a través d'actituds, de mètodes, d'accions diverses) sense abdicar fonamentalment, l'"aventura" teològica esdevé una "falòrnia" i un
sentit de la pregunta —com?— pretén de resoldre el dilema, sense abdicar de cap de les dues fidelitats. ¿Com es pot entendre, doncs, el seu

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »