Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

era la tenda. Allí venia caramels, cigarrets, cacauets, blens de llàntia,	abecedaris	i benjuí. Unes altres cabines, quatre de seguides, eren dormitoris.
les idees per mitjà de lletres, i així veiem que agafa les lletres de l'	abecedari	, menys la j i la u, i en lloc de la j la
en lloc de la j la k, que com tots sabem no pertany a l'	abecedari	llatí i les fa servir per a expressar les idees, i quan vol parlar del
prim amb els interessos del próxim m'havia comprat una caixa amb més	abecedaris	que un narro i més claus que les del vigilant. Jo que em reia del mort i
la llengua com el nen que malda per a traçar les primeres lletres de l'	abecedari	i, amb penes i fatigues, suant com un esclau, cobria el full de paper
en cadascuna de llurs obres es troba difusa i escampada, talment com l'	abecedari	en qualsevol llibre, puix aquesta ciència podem considerar-la com
en qualsevol llibre, puix aquesta ciència podem considerar-la com l'	abecedari	dels doctors, i per tant la primera cosa i la més necessària que tenim de
i al seu costat, una làpida amb caràcters que corresponen a la forma d'	abecedari	del segle XII, ens fa saber que aquell és Arnau Gatell, autor de
Així atreu la caramida, fiblada per una misteriosa força d'imant, l'	abecedari	, pitagòricament matematitzat, dels signes eterns de la rosa dels vents.
per comprendre en la forma de l'emmotllat tots els signes de l'	abecedari	, etc.. Les botigues de fideuer eren ben característiques. Generalment, el
Així com el fill d'un savi, per a saber de llegir, ha d'apendrer l'	abecedari	com els demés nois, l'individu atàvic, trobant-se dintre la raça, és a
dins una finestreta, a intervals regulars, les diferents lletres de l'	abecedari	. L'operari transmissor llançava la descàrrega d'una ampolla de Leyden
hi hagués vint-i-dos homes representadors de les vint-i-dues lletres de l'	abecedari	, ni a Barcelona vint-i-dues ampolles productores de fluid. Podia
Primera part De les lletres Llissó 2a· 1. Lletres. 2.	Abecedari	. 3. Divisio de les lletres. 4. Vocals i consonants.
les lletres que usam per representar-los. 2a· Donam el nom d'	abecedari	(i a algunes parts abeceroles) a la llista ordenada de totes les lletres
dèu. Exercicis 1. Escriure amb majúscules i minúscules tot l'	abecedari	mallorquí. 2. Distingir les vocals i consonants d'aqueixes
ensems de teatre i de temple, com en els Misteris antics. En lloc de l'	abecedari	i la cartilla, el magnetòfon, reproduint un "guió" tiflopedagògic
El conjunt de totes eixes lletres es nomena Alfabet o	Abecedari	. L' Alfabet valenciá consta de 28 lletres, que son: /A
ortogràfica Les nostres beceroles Secció primera Lletres no monòfones L'	abecedari	de la llengua catalana, tal com és avui, deixa molt que desitjar. No és
comensant per les lletres no monòfones o de més de un sò. En altres	abecedaris	s'hi troben lletres no monòfones que propiament poden anomenar-se
dit principi, d'ell se'n deriva, naturalment, la necessitat d'aumentar l'	abecedari	amb tres lletres, que, unides a les cinc que ja avui tenim per a
aquesta lletra perque sembla fòra de dubte que la mateixa en el	abecedari	dels romans servía per a representar un sò igual o consemblant al nostre
ni és tampoc confundible amb cap altre de les lletres del nostre	abecedari	. Podría doncs adoptar-se per a representar el sò fosc que avui representa
que no deu mai oblidar-se quan se tracta d'introduir lletres en un	abecedari	o de fixar el valor fonètic de les existents. Aquest principi és
resulta que la lletra /e\ és representativa del mateix sò en els	abecedaris	català i castellà. I seguint aquest mateix principi de que s'ha de
d'un conjunt de dos o més sons, cada un dels quals té ja en el	abecedari	la corresponent lletra que'l representa, lo que havem de fer els
dels digrames. Allí veurem que, per no atrevir-se a afegir lletres al	abecedari	, es representen sons simples valent-se de dues lletres unides, cada una
sempre amb /i\, i que la y, sense treurela del	abecedari	, se la fés servir per a representar el sò elle, que avui es representa
i la k, no obstant, podríen reservar-se per a l'apèndix del	abecedari	, on tindríen la representació de sons de llengües forasteres i
del alfabet i la ç podría guardar-se per a l'apèndix del	abecedari	amb la representació del sò de la z castellana. z, s La
no més vol que se li ensenyi el modo de representar amb les lletres del	abecedari	els sons de les paraules que ell té en el seu pensament? I per altra
en la fonètica de la nostra provincia. I com nosaltres creiem que en el	abecedari	no s'hi han d'incloure altres lletres que les que representen sons de la
cacografía, i per altre cantó tindríem la v en el apèndix del	abecedari	per a escriure-hi amb ella les paraules o frasses que en els escrits es
a escriure-la indegudament. No representant cap sò hauría d'anar fòra del	abecedari	. No obstant, com en el llenguatge català dels nostres temps s'hi sent un
imposada. Però, ¿què ha passat? Ha passat que, per no tenir en el nostre	abecedari	una lletra que representi el sò del qual estem parlant, s'és escrit
ho deien quefe, sino jefe. Es llàstima que, per falta d'una lletra en el	abecedari	, la paraula jefe en l'escriptura s'hagi estrafet, escrivint-la tal com la
pronunciació, com s'es fet altres vegades, per la deficiencia del nostre	abecedari	. No escrivíem Canalecas, a imitació de lo succeit amb la paraula jefe, ni
la j castellana. Havíem estropellat una mica més el nostre pobre	abecedari	; havíem fet que en ell hi hagués un altra lletra no monòfona o de valor
lo exposat i de quelcom més que podría afegir-s'hi, creiem que'l nostre	abecedari	podrà ésser titllat d'incomplert fins a tant que se li hagi afegit una
no ens deixaría satisfets del tot. Voldríem, com deiem al començar, que l'	abecedari	nostre pogués tenir la gloria d'ésser l'espill en que'ls demés abecedaris
nostre pogués tenir la gloria d'ésser l'espill en que'ls demés	abecedaris	s'hi enmirallessin. I per a aconseguir-ho és precís llevar-li al nostre
lletra; el tercer s'emplea en representació de un sò que ja té en el	abecedari	nostre la seva lletra corresponent. Examinem-los un per un aquests
proposaríem que per a representar el sò elle hi hagués en el nostra	abecedari	una lletra sola. Aquesta lletra podría ser la y, que resulta
sempre lo que sia menos esposat a equivocacions? ny Tampoc en el	abecedari	llatí s'hi troba cap lletra que representi el sò que nosaltres avui
la ñ. Aquesta i no el digrama ny inclouríem en el	abecedari	català. L'escriptura fonogràfica exigeix, per a la major facilitat en el
ter-rra. Això és, pronunciaríen els sons de dues lletres del nostre	abecedari	; primer el sò ere i després erre. Aquest sò ere, segons sembla, els
l'escriurel és fàcil i no pot confondres amb cap altra lletra del nostre	abecedari	. ss Aquest és el més desgraciat de tots els digrames del nostre
en seríem partidaris: els combatriem per una altra raó. ¿Què seríen els	abecedaris	si des de el principi de la escriptura fonogràfica s'hagués seguit el
dues bb representaràn el sò c; ¿quina mena d'	abecedari	hauría estat aquest? Certament que llavores no hauría hagut de trencar-se
no pogués confondres amb les figures de les altres lletres. Però un	abecedari	format d'aquest modo, anant doblant les lletres conegudes per a

Pàgina 1 (de 3)

50 següents