DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
abellir V 382 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb abellir Freqüència total:  382 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

dels qui més directament en alguna anecdòtica ocasió els afectaven, si no abellia d'arriscar-se a tibantors passatgeres. Aquestes consideracions a part,
el xerrim? Perquè Alcestis, evoca-ho, aprèn-ho, amor, era, quan li abellia, i sovintejava, rampelluda i de llengua diligent, acerba. Aquesta,
que convenia que es contessin, del que importava de callar i del que els abellia d'oblidar. Acabada la prova del llit, ella se li havia ofert, submisa i
(poeta del s. XIV). El vent agita els avets i l'àlber. No abelleix de sortir de casa, i gairebé es comença a enyorar l'estufa. I som encara
El fet que en 1931 se li obrissin de bat a bat les portes no li abellí gens la tasca. Duta al poder, la segona generació catalana d'aquest segle
que ja comencen d'ésser arrugades. Ara és el temps quan abelleix el camp, que una claror d'or vell tot ho amara i les
interessants notícies sobre l'abillament militar de Pere el Gran. Que li abellia de lluir bones armes, ja ho palesà essent Infant, quan, per anar a París
mar i vaixells a Tarragona, i em durà força temps. Cap altra carrera no m'abellia. Fins i tot després d'haver-se'm desvetllat la vocació literària, jo
a donar-m'ho, tot fent-me gruar. Potser l'espera dels preparatius li abellien més que res. El cas era que passaven dies i no avançàvem gaire. Jo em
i sospito que tenia l'aire d'un assedegat a qui, llevat del beure, no abelleix res més. I, en canvi, m'acostava a la filla del mestre amb uns pensaments
nadiues. Com estimava el Parc! I de tots els recons, precisament el que m'abellia més era l'indret on em trobava aquell matí d'hivern. Aleshores era molt
remordiments d'enfonsat. Patia una indiferència total. L'única cosa que m'abellia eren els records de la meva amiga i l'esperança de tornar a viure moments
a l'escullera, a la platja de la Barceloneta. La mar i les naus encara m'abellien, encara em temptaven. Els dies en què em tornava una mica de virior, el
sota els arbres, a tret de pedra de la carretera, beus a la font que t'abelleix, converses amb tota ànima vivent que et surt al pas. De tant en tant
migdiada podia llegir, a l'hivern tindria temps per a escriure i tot, m'abellia de conèixer l'hivern d'aquell país, amb les prometences que m'havia fet
al meu gust. Quan em trobava cansat, o quan veia un paisatge que m'abellia de contemplar reposadament, o quan m'entraven ganes de llegir enmig d'un
de confitura. M'ho vaig guardar per a una altra hora. En aquell moment m'abellia més el do de les dues dones sense cap altra barreja. ¡Que era bo aquell
els homes s'emborratxaven. Menjaven cacau i tramussos i cecina perquè els abellira més la beguda. Hi havia home que s'estimava més la beguda blanca,
torno a ésser al mateix punt del camí. I ara vull fer una confessió: m'abelliria de fer una novel·la. Sí, és un dels meus somnis. Ja el meu primer llibre
dels sistemes semiòtics. Voldria fer teoria, però al mateix temps m'abelliria d'aproximar aquesta ciència a l'home de casa nostra. Un home del meu
perquè sóc dels qui creuen que no hi ha teoria sense una pràctica, m'abelliria de resseguir tots els indrets de l'espai cultural del meu país, escoltant
i ben begut; alguns fins i tot després de tenir comerç amb qui més els abellia. No vagis de pressa, doncs; encara tens temps! Llavors, Sòcrates va
i de les coses catalanes. Responent a la meva pregunta de com li havia abellit d'estudiar la filosofia a Catalunya en el segle XVIII··è, "No
Aquest és el crit i aquesta és la cerquera dels mundans als quals no abelleixen ja els secrets d'alcova. Molt curiós pensar la vida. Molt llaminer
a la casa que semblés ésser-ne capaç. Tothom es meravellava que jo m'abellís a compareixe-hi, i tot sovint em semblava que acabaria per deixar-ho
-ne cap: tanmateix, havia hagut de sofrir i sofrir, tota l'estona, i no m'abellia a tenir l'aplom de parlar. Thompson es posà a rondinar, d'una manera
i un estat gratíssim de repòs i de pau davallà al damunt meu. El cor se m'abellí fins i tot a cantar, i vaig cantar per espai de mitja hora, tot fent via,
que massa vaig conèixer que era temerari, però és que el cor se m'hi abellia. Vaig dir que faria la primera etapa sense ajut, i ho vaig complir. Jo
té vint-i-nou anys, no sap què cosa és un promès i res del món li abelleix com un film d'aventures. Els seus sospirs assenyalen, amb
amb la consideració de la bondat de Déu i de la confiança amb què podia abellir-me a la voluntat d'un Pare tan amorós. L'instint de conservació era més
queixa, que rondinava al meu dedins? No era el primer dels deures el d'abellir-se a l'adorable voluntat de l'Altíssim? Doncs, jo pecava, pecava
a un branquillò una trena guarnida de flors bosqueroles, a més de que els abellirá de fer-ho així, per donar gràcies als déus per la bona sortida d'una
vi, com la de la llibertat, és saludable. Hom creu que a Soló i Arcesilau abellia el vi, i Cató fou acusat d'embriaguesa: qui el n'acusarà, més aviat farà
d'aquella bona dona s'hauria obligat a qualsevulla fatiga, s'hauria abellit a qualsevulla sacrifici. Mes eren tan poques les satisfaccions que per
duia a l'expansió, l'altre a la depressió de l'esperit; i els llavis s'abellien instintivament al goig de besar les galtones xamoses, i sentien
del tradicional cafè amb llet, i el nostre home demanà allò que li abellia amb el mot que correspon a l'espanyol peninsular: un /cortado\
megalítiques del poblat prehistòric de Capucorp. No sé què dir-vos; m'abelleix la prehistòria. Trobo que en ella hi ha molt de camp per córrer i la
dit que aquesta vegada ens n'anàvem sense veure-les. Us sóc franc: no m'abelleixen gaire aquests espectacles de l'espeleologia. M'estemordeixen infantilment
de muntanya, en saber que tindrien un casal vora la mar. A Joan Antoni li abellia més que tota la resta de l'herència. Hi havia estat d'adolescent i en
per veure com són aquests tres. Tornar a trobar a Tristany, no li abellia massa. Li endevinava una sequedat de cor que el repel·lia. Veuria a
ja no empraven tampoc aquesta excusa. S'hi presentaven sempre que els hi abellia i a tot moment. En general, l'hora triada per elles era la de mitja
a nosaltres. Molts fruits de benedicció demana als altres homes. —No m'abelleix cap dona —havia respost Joan Antoni—. Si no que fos Maria, però és tan
a la fleca de l'amor. Un cop romput el gel es va tornar agosarat, li abellien els perills i les emocions truculentes, trobava un plaer satànic abatent
pel meu promès, pel meu promès formal, s'entén. Si aquest paper t'abelleix marxarem la setmana entrant. De bona gana, sí senyor; així és que el
i la més venerable que tinguis de Lacryma-Christi. I no ens abellien uns quants raviolis amb salsa tàrtara, o una racció de calamarsos farcits
déus es diverteixen amb molta més llibertat i platxèria, fent el que els abelleix, segons diu Homer, i sense cap jutge. ¿Quines facècies no gasta aquell
plaer, els assisteixo enmig de tan gran malaurança, de manera que no els abelleix pas deixar el món ni quan, acabat el fil de les Parques, ja la mateixa
acotant el cap, observen les activitats dels homes. Cap espectacle no els abelleix tant. Déu immortal!, quin teatre, quin garbuix més bigarrat el dels
aquests tot sovint són inventats o extrets de llibres antics? A un li abelleix dir-se Telèmac, a un altre, Estènel o Laertes; a aquest, Polícrates, a
els mots de nou encuny i els termes prodigiosos. Altrament, els abelleix d'explicar els misteris més profunds: com fou creat i organitzat el món,

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »