DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
abeurada F 36 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb abeurada Freqüència total:  36 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de vegades havia caçat ocells amb paranys de filferro, al vesc, a l'abeurada, a joca i amb escopeta. De menut havia afollat centenars de nius. Havia
el remullar-lo i el trasmudar-li l'aigua exigia llargues i repetides abeurades. Jo suportava totes aqueixes coses, ben greus tanmateix, en gràcia als
rosses. Era que els bous i les vaques, menats pel xaval, tornaven de l'abeurada. Calia aprofitar aquell moment, abans que no arribessin a la casa. Prou
Eren les vaques i en Jepet, el fill del masover, que les tocava a l'abeurada. A la primeria, una reserva prudent havia mantingut els dos homenets un
pel forat o pels forats que té el suport) s'abeura la terra amb abeurada un xic espessa de ciment, es col·loquen les armadures (fig.
si s'afegeixen a la terra de tapiar detritus de bòvila i s'humitegen amb abeurada de calç ordinària, s'augmenta molt la consistència de les tàpies. Per
les herbes o pastures, amb els seus accessoris i complements d'abeurades i d'ajegudes o acampadors. En segon terme, la casa s'imposava una nova
seccions. Incloem en la primera secció les cartes de gràcia de pastures, abeurades i ajegudes, les de parts alíquotes o delmes de fruits, i les d'arbres
es reservava, a més dels drets de fadiga i cànon, els pasturatges amb abeurades i ajegudes: en aquest cas el dret de pasturatge forma part integrant d'un
Dret romà existien, com a servituds predials o personals, la servitud d'abeurada (/servitus pecoris ad aquam apellendi\) i la d'ajeguda o
en un fragment de Paulus. Aquestes servituds romanes de pasturatge, abeurada i ajeguda, tant amb caràcter de predials com amb caràcter de personals,
cap cas d'existència d'elles. Els drets de pasturatge i accessoris d'abeurada i ajeguda, que allí existeixen, com a drets reals en cosa aliena, no
sí. —Veiam si sas xiular per abeurâ'ls.— Vaig xiular la tonada de l'abeurada tan bé com el millor vaquer i el millor traginer, que són els pinxos
després del qual, l'animal tindrà més hores per a pair-lo. Amb dues abeurades n'hi ha prou: una al matí, després d'haver menjat el primer àpat; una
de les Peònies —ell en deia polònies—, a la Bassa Roja, on caçàvem abeurada amb visc. Pujàrem a la Talaia per caminois desconeguts, i em mostrà les
en el paseig, arribant a tapar quasi tot l'estany. Els dies que era d'abeurada, entre l'aigua que engolia i el xapoteig i cops que donaba amb la seva
gàbies de falles en què suren els aucells. El temps de caçâ a abeurada a la vora de l'aujub, i de jugar de vetlada
als pacífics molins? Tots coneixem els pous públics, dits de vesindat o d'abeurada, que, distribuïts estratègicament segons ho demanaven les necessitats, es
de la Jungla, és punit amb pena de mort aquell que mata als indrets d'abeurada, tot d'una que la Treva de l'Aigua es proclama. La raó és que, abans que
A poc a poc la conversa s'anà estenent per totes bandes, als indrets d'abeurada. Hom podia oir el repelós senglar demanant, a roncs, que li fessin plaça;
papagalls i els corbs, que havien estat xerrant i escridassant en llur abeurada de la tarda, ja volaven terra endins per anar a jóc, creuant-se amb els
fent la delicia dels parroquians, i començà a abeurar el cavall. Quina abeuraa aquella! Quan un aguasil que l buscava l'encontrà a boqueta nit en la
correguda nos tirávem dins l'hort, devês la bassa, aont se trobava l'abeurada qu'havíem d'enviscar: una regadora o cequia llarga per la que corría un
ja quedava enviscat. Si a-les-hores n'hi havia d'altres en terra devora l'abeurada, o posats per les rames dels arbres del entorn, la torpesa
amb la calentor del sol s'aclaría; y si's tirava qualque gorrió dins l'abeurada, fugía mig enviscat. El visc mallorquí, el que feien els atlots
corda entre les mans, mirant amb fixesa el coconet d'aigua térbola de l'abeurada, esperava amb febrosa impaciencia el moment precís de pegar l'estirada an
, que feien tremolar. A la fi s'en tirava un en terra, un troç lluny de l'abeurada, després un altre dins l'aigua, y tot seguit dos ó tres més pels
pinya an els caps de la brostada de les rames més baixes, a tirarse a l'abeurada y tornarse alçar tot d'una, mentres jo, amb la corda entre les mans,
la terra d'una part a l'altre de l'hort, dins la que queia l'aigua de l'abeurada; la forta olor de la fruita madura: peres, pomes, fraules y préssecs,
desvanescut, veient posarse sobre la més alta rama del morer de l'abeurada un cendrós tudó, tan gròs com un colom. ¡Quìna sorpresa! Mai n'era vengut
a beure. No'n remenava gens y casi no gosava respirar. Se tiraren dins l'abeurada dos pinçans, s'hi revolcaren una estona, esquitantse, varen picar l'aigua
Llavors, desde la branca aont estava posat el tudó se tirà dins l'abeurada com una pedra qui cau de l'altura, y jo, tot-d'una aclucat els ulls,
parar allà. Va sortir al pati trontollant, ficà el cap dins l'aigua de l'abeurada i la va trobar tan freda que quan se'l va eixugar li semblava que li
ni quarts. Arribà l'estiu, això volia dir dies llargs, els amics, les abeurades, la llibertat. En Biel, amb alguns troncs i bigues que es procurà dels
perversa satisfacció a desbaratar les coses dels altres, robava filats d'abeurada, enganyadors o baldufes, i feia pagar als més petits els càstigs que
el pastatge del fang i la barreja amb àrids (en alguns casos afegint abeurada de calç) i la formació de la paret mitjançant encofrats de fusta