×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb abeurador |
Freqüència total: 241 |
CTILC1 |
foc de les murmuracions. Joan del Santo havia anat a abeurar l'euga a l' | abeurador | . Un conegut se li acostà per a parlar amb ell. El pare de Mila amb prou | un esbatec d'ales, van arrencar volada; l'un va anar a parar a tocar de l' | abeurador | , l'altre a tocar de la menjadora. I ella, com una senyora endolada, va | que només sentia els coloms, que tenia a les mans deix de sofre dels | abeuradors | , deix de veces relliscant a dintre de les menjadores acompanyant-les | sí, que en Quimet hi fa negoci... Quan va veure el sofre a dins dels | abeuradors | va dir que de sofre només se'n podia donar a les gallines, que, als | dir-me que s'havia acabat. Que s'havien acabat els coloms. Coloms, veces, | abeuradors | , covadors, colomar i escala de paleta, tot a passeig! Però no sabia | un forat. Sentia la brasa a dins del cervell, encesa i vermella. Veces, | abeuradors | , menjadores, colomar i cabassos de colomassa, tot a passeig! Escala de | a terra no pudia. Jo els cuidava, els posava espart nou. L'aigua dels | abeuradors | no s'enterbolia ni quan feia calor... I l'endemà ho vaig explicar a una | per abeurâ els camells, i tota sola aboqui l'aigua dins l' | abeurador | , i, les piques omplint al pou veïnes, hi meni el | marxa vàrem trobar una casa rústega vora la carretera. Tocant al mur, un | abeurador | per als cavalls. Damunt la porta, un rètol: /Hôtel du cheval | la placeta, els tres canalots que mantenien el mateix nivell d'aigua en l' | abeurador | , les vaques que hi acudien cap al tard, l'aire avergonyit del poble que | entretant que els canalots incansables mantenien el nivell d'aigua de l' | abeurador | . Per fi venia l'hora de fer punt. El vell Oliver, abandonant el flagell, | us menarà en un poblet on trobareu una casa acollidora davant de l' | abeurador | , una dona que fa d'hostalera i no ho és, i us pararà la taula amb les | tenebra sembla més lleuger, espavila-te, renta-te la cara al canalot de l' | abeurador | , i endavant, que és hora. A la segona etapa que ve de començar, tira a mà | festa, va tenir la fortuna d'aguantar amb els dits malfeiners el minúscul | abeurador | de vidre, mentre la jove serventa, abocant-se a la finestra, bufava el | reunint a l'entorn de la casa. Els gossos lladraven. Al voltant d'un | abeurador | , dues dotzenes de porcs negres xarrupaven amb gran brogit, a les ordres | enorme on ell seia, amb les marques ferotges de sa masculinitat; l' | abeurador | del seu cavall; i, tot signant ens deia: —Aquí ell i el seu cavall es | —unes planes sense fi vora Darà—, on hi ha aiguamolls que serveixen d' | abeurador | a les bèsties. De molt lluny vaig veure un Sing-sing que | del pler de les grans caceres. IX Caceres als boscos. Recerca d' | abeuradors | aillats. País de set. L'aliança amb la set. Abeuradors naturals. | boscos. Recerca d'abeuradors aillats. País de set. L'aliança amb la set. | Abeuradors | naturals. Campament vora d'ells. La fauna dels aiguamolls. Animals a | naturals. Campament vora d'ells. La fauna dels aiguamolls. Animals a l' | abeurador | . Hores d'abeurar-se. Precaucions que prenen. Un /koba\ i un | brúfol, no dubten a posar desenes de quilòmetres entre llur retir i llur | abeurador | . Però la generalitat dels antílops, així com els felins que els segueixen | a aquest procediment, el caçador que estableix el seu camp vora un | abeurador | aillat, que voltin algunes dotzenes de quilòmetres de bosc sec i sense | segons els bons principis, cal que vagi a les regions on hi ha un | abeurador | , aillat de la resta del país per una zona circular de bosc sense aigua. | de passar per Darà i Tabadian, vàrem voler arribar a les basses de Furú, | abeurador | immens de les bèsties que pasturen als boscos que s'estenen, al Sur del | l'estació seca, resten zones del tot dessecades, que, com he dit, volten | abeuradors | aillats que cal aprofitar, travessant les zones de set. S'erraria el que | exposar-hi un mètode de cacera. He dit que anàrem a Furú, a cercar-hi un | abeurador | . Malgrat que per aquest punt hi passi el Gàmbia, els animals s'estimen | que per aquest punt hi passi el Gàmbia, els animals s'estimen més un | abeurador | que no sigui un riu: s'estimen més unes basses. Un vast aiguamoll atira | i sots profunds, on viuen els hipopòtams i els cocodrils. En aquest cas l' | abeurador | és tan gegantí, que vol molta feina resseguir-ne les vores. No puc parlar | fa o no fa, un país com el de l'alt Gàmbia. Per instal·lar un camp a un | abeurador | , cal tenir un poc de compte. Si al país hi bufa un vent dominant, que no | Endemés, caldrà no bastir la barraca del campament ni massa aprop de l' | abeurador | , perquè n'esquivaria els animals, ni massa lluny, perquè faria incòmoda | com Wantós, Minans i Kobs d'ambdues espècies, tornen a l' | abeurador | entre les quatre i les sis de la tarda, hora aquesta en què es pon el sol | dues o tres ramades de Wantós que, pas a pas, s'acostaven a l' | abeurador | , en sentit invers al de la meva marxa. Els brúfols, Elands i | dia. Si la cacera els és favorable, i troben llur víctima aviat, van a l' | abeurador | a les primeres hores de la nit. Segons tinc entès, aquesta és també | com és natural. Ara, tots els demés habitants del bosc, no s'acosten a l' | abeurador | sense una lluita interior que traspua en llurs gestes. Fins el brúfol, | El seu pas és ràpid i afectadament segur. S'atura abans d'arribar a l' | abeurador | , i comença de mirar a un costat i a l'altre. Després, resta immòbil, com | vergues. I posava ell les vergues, així tallades, a les piques, dins els | abeuradors | de l'aigua on anaven a abeurar els remats, davant el bestiar, el qual, en | hostals. N'hi havia que tenien quadres grans amb la portalada alta, l' | abeurador | , la pallissa i els estables a cada banda, de llarg a llarg. Era el bon | , l'únic pujol del Pla, hi ha ca meva. Al centre de la placeta hi ha un | abeurador | per a les bèsties, coronat amb la testa de l'il·lustre bisbe Santandreu, | perdut dins el temps i vuit toms de pergamí. De nins, pujàvem a l' | abeurador | i abraçats al coll de l'il·lustre, ens provàvem a veure qui pixava més | sobre el granit de l'aigüera, eixancada, immòbil com un animal a l' | abeurador | . no et pensis que tampoc li sabés gens de greu de trobar el llit sense | conductor: —Això ha anat bé avui, minyó. Veig que no m'has tombat l' | abeurador | ... —Sí, però he hagut de saltar de peus sobre els frens. Amb el que | no sé com, em vaig trobar a fora i vaig anar cap al toll d'aigua de sota l' | abeurador | dels cavalls i l'aigua em va cobrir, però dos nois em van veure i van | contacte: Anava amb el sac a l'espatla; Una font pública amb | abeurador | ; Tocar amb els dits; Dur les provisions amb si. c) | arraïmat (a-rra-ï-mat), reunió (re-u-nió), | abeurador | (a-beu-ra-dor), enlairament (en-lai-ra-ment), | etc. (i els mots com protector, ascensor, etc.); | abeurador | , assecador, etcètera; blancor, negror, tristor, foscor, etc. | menjar, menjadora; abeurar, abeuradora; escopir, escopidora; abeurar, | abeurador | ; rentar, rentador; assecar, assecador; menjar, menjador; escorxar, | pagà 3 sous i 4 diners per l'"autbardó" ( | abeurador | ?) del portal de l'Hospital. També llegim en el llibre de comptes del | que invariablement es veien en tots els masos: el pou amb l' | abeurador | de pedra per al bestiar, els galliners fets de xarxa metàl·lica aguantada | el dia tothom trescava calçats amb esclops, i després de rentar-se en l' | abeurador | del pou, ben aviat cadascú anava a la seva feina. Si plovia, o nevava, | era pujat dalt d'una barra de pi i no se'l deixava fins a tirar-lo a l' | abeurador | de la Font. El més barrut de la comitiva, obria els llibres |
|