×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb abeurar |
Freqüència total: 423 |
CTILC1 |
foren nova llenya al foc de les murmuracions. Joan del Santo havia anat a | abeurar | l'euga a l'abeurador. Un conegut se li acostà per a parlar amb ell. El | a l'embassament d'aigües format per les pluges on els pastors duien a | abeurar | llurs ramats, i el rentaren. Després l'estengueren sobre una manta i el | fins a la masia. Baixaven l'infant. Marina l'ajudava a desenganxar; Jaume | abeurava | l'animal, el posava al corral i entrava amb ells a la masia. Ja tots a | seva festa del dia abans, en els diners que havia despès en xampany per | abeurar | tot aquell personal limfàtic i grotesc; recordava aquell | a treure l'aigua del pou, i segâ l'ordi madû, i | abeurâ | els camells, i dû llenyes pel fogar dispostes, sense | més li plàcia fer cruixir de bell nou la corriola per | abeurâ | els camells, i tota sola aboqui l'aigua dins l'abeurador, | dol. A ella, ja no li cal veure res més; se'n torna pel passadís lateral; | abeura | la punta dels guants en la pica de marbre; es senya fent una creu molt | lliscaven pels costats de la boca, talment com els bous a les Aulines en | abeurar | -se en l'aigua verda de floridura dels bassals. És en va de proposar-se la | aquesta necessitat esdevenia una fúria cruel, i per apaivagar la set m' | abeurava | joiosament en les fonts tèrboles. El sensitiu vorejava el perill | i la vida com una mateixa cosa porten el cor a la mà perquè els altres s' | abeurin | en la joia llur. Jo era d'aquests, i això no vol pas dir que no fos també | l'estable i començava a bombar fins a omplir la gran pica on havien d' | abeurar | -se els vint cavalls després del pinso matinal. El sol volia apuntar | dilluns era un dia terrible per a mi. Havia de donar menjar als cavalls, | abeurar | -los, estrijolar-los i junyir-los als carros, a les màquines o a les arades | a dormir. Jo no vaig comparèixer a sopar. Em vaig asseure a la pica d' | abeurar | els cavalls. Els italians cantaven dalt de l'enorme quadra esbalandrada. | tard i tots nosaltres ja havíem plegat i ell em veia a mi, que ja havia | abeurat | els cavalls, assegut a la pedra rodera de davant l'estable esperant el | i ara us queda un sentiment religiós arrapat entre el gran públic que s' | abeura | amb els dogmes de la vostra doctrina, talment com si fos una religió. | encesos llançava vers les ones cristal·lines i s' | abeurava | de les aigües fresques, assedegat; i així, del llac immòbil, | el dinar. Una llarga estona no vam dir paraula. Nodríem la bèstia, l' | abeuràvem | de vi, aviat l'aliment es tornava sang, les entranyes s'afermaven, el món | romput, quan ella es llançava alegre i segura, la volada de l'artista, m' | abeurava | d'amargor. De sobte, un pastoret, cremat del sol, amb els genolls negres, | pena. Era de veure i meravellar com feien parada a la plaça Major i com | abeuraven | les bèsties, com els criats clavaven puntals, com treien corda, com | Quelcom de sagrat hi ha en aquesta bèstia, dòcil i manyaga, que | abeura | la ciutat santa de Tunísia amb l'aigua de la ciutat més santa de l'Islam. | meva presencia. Vaig decantar-me damunt d'ell mateix, i a la fí em vaig | abeurar | amb l'horrible significació de les seves paraules: "No ho sentiu? —sí, | de part de Catalunya —com en la faula del llop i l'anyell que s' | abeuraven | en el mateix torrent—, En Cambó diu que "admitiremos nosotros todas | en aquest sentit, una tragèdia cristiana. T. S. Eliot anirà a | abeurar | -se a la font antiga per resoldre el problema del destí amb ulls cristians | a l'oïda. Allí romangué, amb el cap inconscient inclinat endavant, | abeurant | -se en la melodia, no movent peu ni mà, i amb prou feines respirant. Hi | i escopeta a l'esquena, en bandolera. Un perdiguer de bona mena s' | abeurava | , assedegat, a la riera. Aquesta, no gaire lluny d'allí estimbada pel salt | íntimes del meu ésser, son aquelles aigües de la font de Riberó on s'hi | abeuraven | les cardines. Soc l'esqueix d'una vella soca empordanesa trasplantada | saltava i un cérvol saltà vora el llac on la daina es solia | abeurà | . Jo, a l'aguait, tot ho vaig espiâ un i dos cops i | un fris trencat de coses esparracades. Baloo baixà a la cisterna per | abeurar | -s'hi; Bagheera començà a allisar-se la pell i Kaa lliscà fins al mig de la | de les bèsties, que com els senglars es rebolquen a les basses, abans d' | abeurar | -se, i les dejeccions de tots els animals que anaven a beure a aquella | vora d'ells. La fauna dels aiguamolls. Animals a l'abeurador. Hores d' | abeurar | -se. Precaucions que prenen. Un /koba\ i un cocodril. Angúnies | aguaits remarcables als punts d'aigua, esperant-hi els animals que s'hi | abeuren | . Però, sense haver de recórrer a aquest procediment, el caçador que | quilòmetre del punt on Modury ens havia preparat el campament i ens hi | abeuràrem | sense cap reserva. Els negres, també assedegats, begueren fins a | d'elles a canvi de tan noble acompanyament. L'hora que els animals s' | abeuren | , és molt variable, i depèn de la tranquilitat que els homes els deixen | la vinya". A país salvatge, lluny d'homes i noses, tots els antílops s' | abeuren | de dia i reposen de nit. On temen l'home, reposen de dia i van a beure | al de la meva marxa. Els brúfols, Elands i Kobas van a | abeurar | -se a entrada de fosc, per poc que puguin. Els elefants, ara que són | tenia set filles. I elles hi anaren a poar, i a omplir les piques per | abeurar | el ramat del pare. Mes ja arriben els pastors, i les en treuen. Moisès | els pastors, i les en treuen. Moisès que s'alça, i, ajudant-les, els | abeura | el bestiar. Se'n tornen elles a Ragüel, pare llur. Diu: —"Que us heu | lliberat de la mà dels pastors. Oimés, ha cuidat poar per nosaltres, i ha | abeurat | el ramat." "I on és?" diu ell a ses filles. "Per què, | foc, i el molgué en polsina, i l'escampà sobre la faç de les aigües, i n' | abeurà | els fills d'Israel. Després, digué Moisès a Aaró: —"Què t'ha fet aquest | sia, ta gerra que beuré, i qui em respondrà: Beu i encara tos camells | abeuraré | , ella és la que hauràs senyalada a ton servent Isaac, i en açò coneixeré | donà beure, ella li diu: —Encara per tos camells ne pouaré, que tots s' | abeurin | . I, corrents, aboca la gerra a la pica, i s'entorna amb delit al pou | si Jahvè l'havía dut o no a venturós camí. I vetaquí, que en acabant d' | abeurar | els camells, se'n treu l'home una nasel·la d'or, de mig sicle, i la hi | del damunt séu la gerra i m'ha dit: Beu, i encara els teus camells | abeuraré | . I jo he begut i encara els camells ella abeurava. I jo li'n demàn i dic: | encara els teus camells abeuraré. I jo he begut i encara els camells ella | abeurava | . I jo li'n demàn i dic: De qui ets filla? I ella ha respost: Só | camp i allí al devòra, ajaçats, tres ramats de bestiar. (Que d'aquell pou | abeuraven | els ramats, sinó que una grossa pedra era a la boca del pou, i quan | tots els ramats, llavors se tombava la pedra de damunt la boca del pou, i | abeuraven | el bestiar i tornaven després la pedra al séu lloc, damunt la boca del | , que diu: —Si encara el dia és alt i és pas hora d'aplegar els ramats. | Abeureu | , doncs, el bestiar i torneu-vos-en a la pastura. —Oh, li fan | els ramats fan cap; llavors se tomba la pedra de damunt la boca del pou i | abeurem | el bestiar. I dementre que amb ells parlava, ja feia cap Raquel amb el | essent el bestiar, va Jacob, tomba la pedra de damunt la boca del pou i | abeura | el bestiar de Labàn germà de sa mare. I Jacob ja en besa Raquel. I | així tallades, a les piques, dins els abeuradors de l'aigua on anaven a | abeurar | els remats, davant el bestiar, el qual, en anant abeurar, s'escalfava. I |
|