DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
abeurar V 423 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb abeurar Freqüència total:  423 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

foren nova llenya al foc de les murmuracions. Joan del Santo havia anat a abeurar l'euga a l'abeurador. Un conegut se li acostà per a parlar amb ell. El
a l'embassament d'aigües format per les pluges on els pastors duien a abeurar llurs ramats, i el rentaren. Després l'estengueren sobre una manta i el
fins a la masia. Baixaven l'infant. Marina l'ajudava a desenganxar; Jaume abeurava l'animal, el posava al corral i entrava amb ells a la masia. Ja tots a
seva festa del dia abans, en els diners que havia despès en xampany per abeurar tot aquell personal limfàtic i grotesc; recordava aquell
a treure l'aigua del pou, i segâ l'ordi madû, i abeurâ els camells, i dû llenyes pel fogar dispostes, sense
més li plàcia fer cruixir de bell nou la corriola per abeurâ els camells, i tota sola aboqui l'aigua dins l'abeurador,
dol. A ella, ja no li cal veure res més; se'n torna pel passadís lateral; abeura la punta dels guants en la pica de marbre; es senya fent una creu molt
lliscaven pels costats de la boca, talment com els bous a les Aulines en abeurar-se en l'aigua verda de floridura dels bassals. És en va de proposar-se la
aquesta necessitat esdevenia una fúria cruel, i per apaivagar la set m'abeurava joiosament en les fonts tèrboles. El sensitiu vorejava el perill
i la vida com una mateixa cosa porten el cor a la mà perquè els altres s'abeurin en la joia llur. Jo era d'aquests, i això no vol pas dir que no fos també
l'estable i començava a bombar fins a omplir la gran pica on havien d'abeurar-se els vint cavalls després del pinso matinal. El sol volia apuntar
dilluns era un dia terrible per a mi. Havia de donar menjar als cavalls, abeurar-los, estrijolar-los i junyir-los als carros, a les màquines o a les arades
a dormir. Jo no vaig comparèixer a sopar. Em vaig asseure a la pica d'abeurar els cavalls. Els italians cantaven dalt de l'enorme quadra esbalandrada.
tard i tots nosaltres ja havíem plegat i ell em veia a mi, que ja havia abeurat els cavalls, assegut a la pedra rodera de davant l'estable esperant el
i ara us queda un sentiment religiós arrapat entre el gran públic que s'abeura amb els dogmes de la vostra doctrina, talment com si fos una religió.
encesos llançava vers les ones cristal·lines i s'abeurava de les aigües fresques, assedegat; i així, del llac immòbil,
el dinar. Una llarga estona no vam dir paraula. Nodríem la bèstia, l'abeuràvem de vi, aviat l'aliment es tornava sang, les entranyes s'afermaven, el món
romput, quan ella es llançava alegre i segura, la volada de l'artista, m'abeurava d'amargor. De sobte, un pastoret, cremat del sol, amb els genolls negres,
pena. Era de veure i meravellar com feien parada a la plaça Major i com abeuraven les bèsties, com els criats clavaven puntals, com treien corda, com
Quelcom de sagrat hi ha en aquesta bèstia, dòcil i manyaga, que abeura la ciutat santa de Tunísia amb l'aigua de la ciutat més santa de l'Islam.
meva presencia. Vaig decantar-me damunt d'ell mateix, i a la fí em vaig abeurar amb l'horrible significació de les seves paraules: "No ho sentiu? —sí,
de part de Catalunya —com en la faula del llop i l'anyell que s'abeuraven en el mateix torrent—, En Cambó diu que "admitiremos nosotros todas
en aquest sentit, una tragèdia cristiana. T. S. Eliot anirà a abeurar-se a la font antiga per resoldre el problema del destí amb ulls cristians
a l'oïda. Allí romangué, amb el cap inconscient inclinat endavant, abeurant-se en la melodia, no movent peu ni mà, i amb prou feines respirant. Hi
i escopeta a l'esquena, en bandolera. Un perdiguer de bona mena s'abeurava, assedegat, a la riera. Aquesta, no gaire lluny d'allí estimbada pel salt
íntimes del meu ésser, son aquelles aigües de la font de Riberó on s'hi abeuraven les cardines. Soc l'esqueix d'una vella soca empordanesa trasplantada
saltava i un cérvol saltà vora el llac on la daina es solia abeurà. Jo, a l'aguait, tot ho vaig espiâ un i dos cops i
un fris trencat de coses esparracades. Baloo baixà a la cisterna per abeurar-s'hi; Bagheera començà a allisar-se la pell i Kaa lliscà fins al mig de la
de les bèsties, que com els senglars es rebolquen a les basses, abans d'abeurar-se, i les dejeccions de tots els animals que anaven a beure a aquella
vora d'ells. La fauna dels aiguamolls. Animals a l'abeurador. Hores d'abeurar-se. Precaucions que prenen. Un /koba\ i un cocodril. Angúnies
aguaits remarcables als punts d'aigua, esperant-hi els animals que s'hi abeuren. Però, sense haver de recórrer a aquest procediment, el caçador que
quilòmetre del punt on Modury ens havia preparat el campament i ens hi abeuràrem sense cap reserva. Els negres, també assedegats, begueren fins a
d'elles a canvi de tan noble acompanyament. L'hora que els animals s'abeuren, és molt variable, i depèn de la tranquilitat que els homes els deixen
la vinya". A país salvatge, lluny d'homes i noses, tots els antílops s'abeuren de dia i reposen de nit. On temen l'home, reposen de dia i van a beure
al de la meva marxa. Els brúfols, Elands i Kobas van a abeurar-se a entrada de fosc, per poc que puguin. Els elefants, ara que són
tenia set filles. I elles hi anaren a poar, i a omplir les piques per abeurar el ramat del pare. Mes ja arriben els pastors, i les en treuen. Moisès
els pastors, i les en treuen. Moisès que s'alça, i, ajudant-les, els abeura el bestiar. Se'n tornen elles a Ragüel, pare llur. Diu: —"Que us heu
lliberat de la mà dels pastors. Oimés, ha cuidat poar per nosaltres, i ha abeurat el ramat." "I on és?" diu ell a ses filles. "Per què,
foc, i el molgué en polsina, i l'escampà sobre la faç de les aigües, i n'abeurà els fills d'Israel. Després, digué Moisès a Aaró: —"Què t'ha fet aquest
sia, ta gerra que beuré, i qui em respondrà: Beu i encara tos camells abeuraré, ella és la que hauràs senyalada a ton servent Isaac, i en açò coneixeré
donà beure, ella li diu: —Encara per tos camells ne pouaré, que tots s'abeurin. I, corrents, aboca la gerra a la pica, i s'entorna amb delit al pou
si Jahvè l'havía dut o no a venturós camí. I vetaquí, que en acabant d'abeurar els camells, se'n treu l'home una nasel·la d'or, de mig sicle, i la hi
del damunt séu la gerra i m'ha dit: Beu, i encara els teus camells abeuraré. I jo he begut i encara els camells ella abeurava. I jo li'n demàn i dic:
encara els teus camells abeuraré. I jo he begut i encara els camells ella abeurava. I jo li'n demàn i dic: De qui ets filla? I ella ha respost: Só
camp i allí al devòra, ajaçats, tres ramats de bestiar. (Que d'aquell pou abeuraven els ramats, sinó que una grossa pedra era a la boca del pou, i quan
tots els ramats, llavors se tombava la pedra de damunt la boca del pou, i abeuraven el bestiar i tornaven després la pedra al séu lloc, damunt la boca del
, que diu: —Si encara el dia és alt i és pas hora d'aplegar els ramats. Abeureu, doncs, el bestiar i torneu-vos-en a la pastura. —Oh, li fan
els ramats fan cap; llavors se tomba la pedra de damunt la boca del pou i abeurem el bestiar. I dementre que amb ells parlava, ja feia cap Raquel amb el
essent el bestiar, va Jacob, tomba la pedra de damunt la boca del pou i abeura el bestiar de Labàn germà de sa mare. I Jacob ja en besa Raquel. I
així tallades, a les piques, dins els abeuradors de l'aigua on anaven a abeurar els remats, davant el bestiar, el qual, en anant abeurar, s'escalfava. I

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »