Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Thànatos "Si em segueixes pels camins de l'abstracció i t'endinses o t'	abismes	en la idea, el teu discurs m'haurà d'empetitir a la força i et trairàs
camisa, com si fóssim a l'estiu en una impremta o redacció de Barcelona,	abismant	els ulls, de mirada clara, damunt la taula on s'amunteguen les galerades,
havem cregut amb el poble espanyol. Per aquesta raó havem procurat sempre	abismar	les distàncies que ens en separen. Per aquesta raó els catalans ens havem
producte d'un pensament que no s'ajusta a la veritat de les coses i s'	abisma	en la pròpia contemplació, enamorat d'ell mateix. Així estàvem quan ve
es limita a la victòria de la cosa sobre l'esperit, i el món sense llum s'	abismaria	dins de la nit opaca de l'ésser. Déu és altra vegada la mateixa cosa que
gran, a la bellesa del sacrifici o a la il·luminació de l'ànima que s'	abisma	en el si de Déu. 10 Com ja se sap, els factors psicològics tenen
i lloances infinites. Per això, humilieu-vos amb Jesús i amb el pensament	abismeu	-vos en el vostre no-rès; confesseu sincerament la vostra mesquina
avui... El progressiu anivellament de classes, la democràcia afermada;	abismada	la Rambla, sobretot a la nit, en un innegable i pintoresc clima
barber i menava una vida fredament calculadora, esperant només la nit per	abismar	-me en el vici del joc i enfebrat a guanyar diners, fent, si calia,
lluites havien arruïnada la hisenda i exhaurida la terra, i no fa sinó	abismar	-se en els regnats de Felip III (1598-1621) i Felip IV (©
així, es desarrela de la terra nadiua, l'abandona amb disgust i s'	abisma	a la capital, que ja sobrepoblada, no ha de fer res d'ell;" "Tercer.
pensavan en Bofarull y en Roca y Cornet. "¿Será possible, —exclamavan,—	abismar	nos en l' admirable multitut de sos escrits y papers inédits, que sa
lo verdader de lo fals, lo be del mal, y lo profitòs de lo perjudicial, y	abismant	se en una inmensitat de grans conexements, se troba finalment lo home
pasar... Y com yo, que coneixia el seu caracter, notara qu' escomensaba á	abismar	se en reflecsións mes profundes, li supliquí, en obchécte de distraurelo,
de l'adéu enquimerat, oh vida, dels somnis màgics on el temps s'	abisma	, no resta a l'home que el corrent desdiu sinó la incertitud,
—responia jo, si s'esqueia. Desplegava un mapa al meu davant. M'	abismava	en la lliçó i escorcollava noms amb el dit estirat entre meridians.
te l'esterreja de bocadents. Aman Per fangals de deshonor, on m'	abismo	. En un tomb, la roda al·lucinant em desbaratà empreses i projectes, abans
brida, acluca els ulls a la vida, mentre l'ànima s'	abisma	pel fosc camí inexplorat del silenci i la tenebra...
Veritat es qu' En Benet tenía necessitat y ganes de pujar amunt y	abismar	se en aqueix cel del art, y certament ho executá en tant alt grau que,
de sa boca y la lluminaria de sos ulls. Lo somrís vos atreya y'os	abismava	en dolcíssim benestar, però la llum de sos ulls vos pasmava y
pensar i fins devegades concentrar an aquests sers desequilibrats que s'	abismen	en el vici per una inconsciencia afalagadora. —¿Qui, davant d'un
hi cápiga 'l paganisme, fèula ben gran, que s' hi	abisme	lo trono de Llucifer. Sopluig I Es
infeliç! Pel tirat es diria un senyor dels que regnen. Com	abismen	els déus un home que va tan errívol, quan, per reis que siguem,
á Job en altre temps Para llasos y artificis Per	abismar	aqueix just Al fondo del precipici." "Guifrepelos, que Compte
l' Atlántida ara faixa; "Para 'l coll," com dihentli, "	abísma	t ja, que caych." Espignet de la trompa que als mons, en sa agonía
ni vores, negrosa eternitat. Y 's muntan y revenen, y arreu volcats s'	abisman	en remolí, frissosos, mars sobre mars al fons, d'
donchs, sa vinguda d' aquest modo 's va allargant? Las confusions que m'	abisman	en porfia tant tenaz, á proba l' enteniment pareix que 'm vulgan posar, y
teus pits i els teus malucs profunds. Sóc només el teu fidel mirall. M'	abismo	en tu per millor estimar-te. Somio la teva bellesa i m'hi confonc. ¿Què
de Déu. Llavors Maria, inspirada i empesa pel buf de l'Esperit Sant, s'	abismà	en la seva petitesa i digué amb simplicitat la paraula més decisiva que
aquil·les: A fe que és estrany! (S'	abisma	en reflexions.) Però posa'm en clar una cosa més.
tota còlera de la pedra i tota querella de la flama; amb la gentada s'	abismaven	en els grans ensomnis benèvols, i fins als Circs dels suburbis, per a
seu i retrobem una vella escalfor que ens porta a	abismar	-nos en certa música mudant en bàlsam la reclusió.
acimalats. I les valls orelleres, en un altre cercle, on les muntanyes s'	abismen	batallades pels sons que en modulen l'altitud. I els campaners, en el
pissarra fosca i escrites en tinta negra: ¡han despertat els avis!, i va	abismar	-se cap a algun lloc on no va aparèixer la figura de ningú. Al llit,
seu fill? Fa tant de temps, molt més que les dècades que me'n separen —	abismes	i abismes d'experiències, de ponts travessats en la foscor, de pèrdues
al final tot el seu sentit de l'humà, mentre que els seus botxins es van	abismar	en la inhumanitat més immunda. Aquesta evocació del mal absolut i dels
que neden a contracorrent amatents en els revolts s'	abisma	i s'irrita folla del seu propi fragor corre allà dalt
cas d'editar-se, condemnaria la seua carrera. Com crema, la veritat! Com	abisma	l'ànim! És per això que tothom busca que li passen la mà per l'esquena,
un instrument de propaganda, d'autoafirmació, o bé més aviat llibres per	abismar	-s'hi, per posar-hi a prova el rigor intel·lectual, la capacitat