Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
abismar V 36 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb abismar Freqüència total:  36 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Thànatos "Si em segueixes pels camins de l'abstracció i t'endinses o t'abismes en la idea, el teu discurs m'haurà d'empetitir a la força i et trairàs
camisa, com si fóssim a l'estiu en una impremta o redacció de Barcelona, abismant els ulls, de mirada clara, damunt la taula on s'amunteguen les galerades,
havem cregut amb el poble espanyol. Per aquesta raó havem procurat sempre abismar les distàncies que ens en separen. Per aquesta raó els catalans ens havem
producte d'un pensament que no s'ajusta a la veritat de les coses i s'abisma en la pròpia contemplació, enamorat d'ell mateix. Així estàvem quan ve
es limita a la victòria de la cosa sobre l'esperit, i el món sense llum s'abismaria dins de la nit opaca de l'ésser. Déu és altra vegada la mateixa cosa que
gran, a la bellesa del sacrifici o a la il·luminació de l'ànima que s'abisma en el si de Déu. 10 Com ja se sap, els factors psicològics tenen
i lloances infinites. Per això, humilieu-vos amb Jesús i amb el pensament abismeu-vos en el vostre no-rès; confesseu sincerament la vostra mesquina
avui... El progressiu anivellament de classes, la democràcia afermada; abismada la Rambla, sobretot a la nit, en un innegable i pintoresc clima
barber i menava una vida fredament calculadora, esperant només la nit per abismar-me en el vici del joc i enfebrat a guanyar diners, fent, si calia,
lluites havien arruïnada la hisenda i exhaurida la terra, i no fa sinó abismar-se en els regnats de Felip III (1598-1621) i Felip IV (©
així, es desarrela de la terra nadiua, l'abandona amb disgust i s'abisma a la capital, que ja sobrepoblada, no ha de fer res d'ell;" "Tercer.
pensavan en Bofarull y en Roca y Cornet. "¿Será possible, —exclamavan,— abismarnos en l' admirable multitut de sos escrits y papers inédits, que sa
lo verdader de lo fals, lo be del mal, y lo profitòs de lo perjudicial, y abismantse en una inmensitat de grans conexements, se troba finalment lo home
pasar... Y com yo, que coneixia el seu caracter, notara qu' escomensaba á abismarse en reflecsións mes profundes, li supliquí, en obchécte de distraurelo,
de l'adéu enquimerat, oh vida, dels somnis màgics on el temps s'abisma, no resta a l'home que el corrent desdiu sinó la incertitud,
—responia jo, si s'esqueia. Desplegava un mapa al meu davant. M'abismava en la lliçó i escorcollava noms amb el dit estirat entre meridians.
te l'esterreja de bocadents. Aman Per fangals de deshonor, on m'abismo. En un tomb, la roda al·lucinant em desbaratà empreses i projectes, abans
brida, acluca els ulls a la vida, mentre l'ànima s'abisma pel fosc camí inexplorat del silenci i la tenebra...
Veritat es qu' En Benet tenía necessitat y ganes de pujar amunt y abismarse en aqueix cel del art, y certament ho executá en tant alt grau que,
de sa boca y la lluminaria de sos ulls. Lo somrís vos atreya y'os abismava en dolcíssim benestar, però la llum de sos ulls vos pasmava y
pensar i fins devegades concentrar an aquests sers desequilibrats que s'abismen en el vici per una inconsciencia afalagadora. —¿Qui, davant d'un
hi cápiga 'l paganisme, fèula ben gran, que s' hi abisme lo trono de Llucifer. Sopluig I Es
infeliç! Pel tirat es diria un senyor dels que regnen. Com abismen els déus un home que va tan errívol, quan, per reis que siguem,
á Job en altre temps Para llasos y artificis Per abismar aqueix just Al fondo del precipici." "Guifrepelos, que Compte
l' Atlántida ara faixa; "Para 'l coll," com dihentli, "abísmat ja, que caych." Espignet de la trompa que als mons, en sa agonía
ni vores, negrosa eternitat. Y 's muntan y revenen, y arreu volcats s' abisman en remolí, frissosos, mars sobre mars al fons, d'
donchs, sa vinguda d' aquest modo 's va allargant? Las confusions que m' abisman en porfia tant tenaz, á proba l' enteniment pareix que 'm vulgan posar, y
teus pits i els teus malucs profunds. Sóc només el teu fidel mirall. M'abismo en tu per millor estimar-te. Somio la teva bellesa i m'hi confonc. ¿Què
de Déu. Llavors Maria, inspirada i empesa pel buf de l'Esperit Sant, s'abismà en la seva petitesa i digué amb simplicitat la paraula més decisiva que
aquil·les: A fe que és estrany! (S'abisma en reflexions.) Però posa'm en clar una cosa més.
tota còlera de la pedra i tota querella de la flama; amb la gentada s'abismaven en els grans ensomnis benèvols, i fins als Circs dels suburbis, per a
seu i retrobem una vella escalfor que ens porta a abismar-nos en certa música mudant en bàlsam la reclusió.
acimalats. I les valls orelleres, en un altre cercle, on les muntanyes s'abismen batallades pels sons que en modulen l'altitud. I els campaners, en el
pissarra fosca i escrites en tinta negra: ¡han despertat els avis!, i va abismar-se cap a algun lloc on no va aparèixer la figura de ningú. Al llit,
seu fill? Fa tant de temps, molt més que les dècades que me'n separen —abismes i abismes d'experiències, de ponts travessats en la foscor, de pèrdues
al final tot el seu sentit de l'humà, mentre que els seus botxins es van abismar en la inhumanitat més immunda. Aquesta evocació del mal absolut i dels