Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

evitarem la llista dels noms dels fills de Gea, excepte Pontos, l'	abisme	del mar, i Uranos, il·luminat per les estrelles. Gea, que, per la seva
i mirava de diluir-les al llarg de l'aigua que ara cobria l'originari	abisme	. D'una escuma fecundada va aparèixer Afrodita. I ens guardarem prou de
en bona part, si no tan sols, d'insectes. Admet "Alliberada dels closos	abismes	d'on, en essència per sort, ningú no torna, és cert que de nou se m'ajunta
Baldà aparegué sempre al seu davant com contorbat, esglaiat potser de l'	abisme	entrevist sobtadament en l'ànima de l'altre. Tino Costa el recordava de
es vela darrera l'instint de certes persones, de llur impietat, aquest	abisme	de l'ànima humana que no puc mirar sense experimentar un sentiment de
més baix i miserable: el gest d'aquell que, sentint-se enfonsar en l'	abisme	, allarga la mà, no pas per salvar-se —car sap que per a ell no hi
crueltat dels infants: a poc a poc anà sentint-se enfonsat en aquell	abisme	incomprensible de la maldat humana que tant l'havia turmentat al llarg de
com si, de sobte, una viva i fugaç resplendor il·luminés al seu davant l'	abisme	de les ànimes; la resplendor s'esvaí... "I Sileta? —es preguntà de sobte
a viure? Tingué un moment, un últim moment de dubte terrible. A quin	abisme	es precipitava la seva ànima? Es remuntava? Davallava? Es sentí sol en
les coses d'antany amb les angoixes d'ara. Esbrinava el misteri del mal,	abisme	vertiginós, amb Joseph de Maistre. També llegia els teoritzants de la
Una mica més i hi caic. S'hi atansa, i tots sis allarguen el coll cap a l'	abisme	negre que, en la penombra de l'habitació, sembla no tenir fons. —Devia
amb la seva xerrameca? Era potser, i no calia amoïnar-s'hi, l'inevitable	abisme	que es produiria sempre entre pare i fill. Però, ¿és que Pere Grau havia
pare i fill. Però, ¿és que Pere Grau havia estat mai conscient d'aquest	abisme	? Ell sabia que no. I no sols sabia això. Estava segur que el seu pare, el
em vaig veure sota la dutxa em va agafar un cert pànic. Del pestilencial	abisme	pujava un vol de mosquits, afamats com panteres, i jo, fent el cor fort,
i nodrit per una mateixa cultura, no existien entre les seves parts els	abismes	racials, econòmics i mentals que trossegen la Commonwealth. El joc de
País Celestial? Doncs sí. L'esplanada, per un dels seus costats, dóna a l'	Abisme	Pregon... Un dia Satan va convocar en aquell indret apartat una reunió
la potentíssima ventada ens empenyia vers l'extrem dels camps on s'obre l'	Abisme	... Indescriptible! Indescriptible! Caín. ¿I com et vas poder
si diguéssim— segons les mesures de la multitud que calia precipitar a l'	Abisme	. I com que jo, en començar la tempesta, em trobava lleugerament separat
s'hauria quedat fred com un marbre. Entre don Tomàs i Guillem, s'obria un	abisme	d'anys; totes les excel·lències que el pare contava de la seva època, a
íntimament i les noies de la seva classe, Pat es pensava que existia un	abisme	sentimental fantàstic. Amb una noia de la seva classe, que no li importés
pogut semblar una mera insignificància, però que acabava d'obrir un	abisme	entre els dos germans. Més endavant, podrien dissimular, podrien fins i
el meu navili? Oh mar deserta i sense esteles, que les muntanyes i els	abismes	iguales, sota l'aigua obscura, com mon amor i ma impotència! Escena
Oh copa d'or, que ressuscites ara del més pregon dels seculars	abismes	! Tornes la claredat al nostre regne, que ja delira dins els cants de
records, melancolies, vesllums de sang i or, flotant sobre l'	abisme	de llàgrimes del cor, on ja l'esglai no vessa cap nova
l'estatge i qualque esquerpa cabra salvatge guaita l'	abisme	, pels espadats. A tos peus brillen llums d'altres fars que els
hi arribava a un grau absolut, intercalava entre l'home i la bellesa un	abisme	quasi insalvable. No era la bellesa un propòsit del pintor cristià. Ell
enrera i les mans agafades al banc, li semblava com si s'enfonsés en l'	abisme	de tenebra, ella i totes les columnes, els altars i els canelobres i les
central i el vaixell pujava cel amunt, com si s'emportés Laura d'aquell	abisme	ombrós, provincià, cap a unes altres terres més serenes, sense conxorxes
boira espessa, tal com ara Laura amaga el cap sota el coixí ardent. I l'	abisme	de negror que el coixí li posa als ulls s'inflama d'estels sangonosos i
Cal saltar per damunt aquelles ombres amb peu lleuger, mal rellisqui per	abismes	de més fondària que els abismes on descansen els peus descarnats dels
ombres amb peu lleuger, mal rellisqui per abismes de més fondària que els	abismes	on descansen els peus descarnats dels àngels i apòstols del Greco, entre
de recolzament, en l'"instant present" —inextens i intemporal—, entre l'	abisme	del passat que deixa d'existir i el caos de l'avenir amb tota la
innombrables "futurs possibles". Com el nàufrag en una roca, entre l'	abisme	del mar en tempestat, cap on no pot recular, i les ignorades i caòtiques
nervis, fluixos i exasperats; el cor, negre. Vivia dies enters dintre un	abisme	de foscúria, sense una espurna de claror. Durant alguns anys, viure fou
Tal vegada per això m'hi llançava amb aquella fúria, per l'atracció dels	abismes	. Aquesta por era ben fundada, venia del subfons de la meva naturalesa. La
m'entela els ulls de l'enteniment. I això també és voluptat —voluptat d'	abisme	—. I aquest trasbalsament diví fa precipitar la meva caiguda. No sabeu
com volves, s'entreteixien, obrien zones de buidor davant meu, com	abismes	de llum crepitant, i m'arribaren a produir el vertigen, talment, que, per
Aquesta crueltat m'haurà portat al vertigen moral, m'haurà enfonsat en l'	abisme	, i quan m'he cregut perdut per sempre, ha pujat del fons de la negror una
del fons de la negror una joia puríssima, com si només en el vertigen i l'	abisme	es trobés la felicitat. Per més afany de crueltat encara, he llançat
invitar Déu perquè la precipités. En aquell instant m'hauria llançat a l'	abisme	amb una fúria d'esperitat. La idea d'un suïcidi violentíssim em va passar
em permetia d'enfonsar-me al fang amb orgull, em portava al caire de l'	abisme	moral amb una joia frenètica. Quan aquesta ambició desmaiava, jo no era
en el crim, i la teva innocència impertinent et separa d'ells com un	abisme	profund. Si els estimes una mica, vés-te'n. Vés-te'n, perquè per
l'univers, voltats de societats no tan afortunades vivint al marge de l'	abisme	, i que, a través del desenvolupament de l'Astronomia i la Geografia,
nova experiència conscient, més que no pas una ajuda per a sondejar els	abismes	del seu subconscient. Des de l'angle biològic, podem interpretar els
de Déu, llançat del Cel, amb tota la seva horda, al gran	Abisme	. Després d'haver passat lleugerament sobre aquest fet, el poema
el palau de Satan, s'eleva, sobtadament, sorgit de l'	Abisme	; els pròcers infernals hi seuen en consell.] De l'Home la primera
i amb les potents ales esteses, com un colom damunt de l'ample	Abisme	, el tornaves fecund: el que és foscúria en mi,
rodejat de la turba esgarrifosa jeia vençut, rodant dintre l'	abisme	, confós, bé que immortal; i la condemna li guarda un
adéu-siau! Salut, horrors, i salve, Món Infernal! I tu, profund	Abisme	, rep el teu nou posseïdor, el que porta un esperit
tan marcits, i ens portin a cops de llamp al cor d'aquest	abisme	? Desperteu, redreceu-vos, o per sempre resteu

Pàgina 1 (de 32)

50 següents