Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

grassos que la nit condensa, voltat pel fred, pel moviment s'	ablama	(diuen, servint-lo un esperit maligne) i gira i se'n
d'ací d'allà, s'apoderaren dels troncs grossos i tota la pila s'anà	ablamant	, fins la feixina verda i tot. Però en voleu de fum?... un fum espès i
ses grenyes caragoladisses. De sobte un dels seus flocs més alterosos s'	ablamà	com un encenall i foguejaren al nostre entorn una munió de gotetes de
noia esplèndida, immòbil, com encantada, m'estava mirant de fit a fit,	ablamant	-me. La sorpresa havia sigut mútua. Els nostres ulls s'havien trobat de
l'homenatge de la flameta que ell per darrera vegada a la vida havia	ablamat	sense sospitar que encenia una flama pòstuma similar a les dels quatre
delida presència d'aquell cos seu del record. I per primera vegada s'	ablamà	de rebel·lia contra el vessant irremeiable de la seua realitat. La
a la llum que, des de fa temps, només esgarra la meua memòria i	ablama	la meua fe. ¡Gràcies, moltes gràcies! Aquella veu, que era la que abans
a mirar-la a plaer. Els seus llavis, inquiets i sempre humits,	ablamaven	l'aire amb batecs de sang indòmita. Però el seu nas manava una pau
d'un ros pàl·lid. El sol que, en aquells moments el feria per darrera, li	ablamava	a l'encontorn les rossors de la testa, voltant-la-hi d'una gloriola. El
casa. —Està bé: tu ens ho manes —van fer en resposta. I els ballarins van	ablamar	la barraca, però al cap de poca estona tornava al seu primer estat, com
Ja entrada l'Edat Moderna —època en què l'esperit de creació s'	ablamà	—, la unanimitat dels aciençats pel que pertoca a l'essència del foc es va
foc anà a parar a llurs mans. L'obtingueren, en efecte, de les boscúries	ablamades	pels corrents de lava volcànica, de la combustió espontània de certes
podia mudar de lloc i obrir, no em serviria. Però si el llenço al foc i s'	ablama	, el canvi ja és d'altra mena. El fum i les cendres en què el llibre s'és
vol. Tova, com una flama nova, la fe m'	ablama	teu. Mira que el goig és una pira
per a véncer l'edat, i la set creativa te turmenta i t'	ablama	sota el jou del pecat. Qualitat homenenca és la fe que t'atrau,
els llavis: Farem un pacte de sang quan lluna plena s'	ablami	! Farem un pacte de sang, una conjura de ràbia que ens
blanques dels records amb llurs folcs de paraules. Amb el teu alè	ablames	la bellesa antiga i aixeques en la meva ànima una Salamina
Per a oficiar-hi, Biosca es revesteix d'ornaments bàrbars. A mesura que s'	ablama	el cremallot de les espelmes, les ombres dels fidels es dilaten
—Mare, per què em lleveu de tota vestidura? —Així t'	ablamaràs	com una flama pura a l'hora que ell destreni la teva soledat.
ratllat en totes direccions pel seguit anguilejar dels llamps, que l'	ablamaven	am fantastiques clarors d'ensomni. I, enigmatic, amenaçador, el grop
la seva cara semblava reflectir l'ardencia d'un incendi interior que li	ablamés	les faccions am fantastiques tintes vermelles, accentuades encara per la
amb rovellada, polsenca solitud mentre la fosca s'	ablama	i contorneja, trista i tosca, la freda biblioteca abandonada.
fa la seva primera aparició el 1901. La revolució de 1905, que	ablama	tot l'imperi rus, pren una gran volada a Lituània, i li permet de guanyar
pertot. Hi ha foc i el lent ofec de l'aire que et va	ablamant	les venes. Les mans dels nens disparen contra el sol
el Llanterner l'home que tothora encegat	ablama	i modula la poesia del meu ventre en