DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
ablanir V 206 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ablanir Freqüència total:  206 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

xopa amb tot d'onades fètides que vibren al seu entorn, dintre seu, i li ablaneixen la pell, els ossos... Automàticament ajuda el seu company a desfer les
—Aquí estareu bé. Hi esmuny un coixí que reposava a l'altra banda, l'ablaneix amb uns copets, i la mestressa es desplaça cap al bar, on comença a
incendiarem l'hostal. Banyes de Llucifer, maleïtsiga, i mentrestant jo m'ablania aquí! Crida, rellamp, tota la colla amiga: sang a bots i barrals he
jo ho sabia, i me li vaig presentar en actitud altívola i freda. Ell s'ablaní davant el meu cas i aconseguí d'ablanir-me. —Jo li dic que em sembla que
en actitud altívola i freda. Ell s'ablaní davant el meu cas i aconseguí d'ablanir-me. —Jo li dic que em sembla que ni ara ni mai no en traurà res,
perdonar. Res no em dolia per a realçar-me als seus ulls. Finalment s'ablania. Amb la meva humiliació em semblava haver realitzat una acció noble.
Oh, estimada!... (L'abraça, la joia li esclata als ulls.) Ella s'ha ablanit... Et vol... Demà vindràs amb mi al mas... Durant la nit esclata el
esperar un moment. Jo vaig tocar Josep amb el colze. "Em sembla que l'he ablanit", vaig dir-li. Érem a unes cent passes lluny d'ell, dins la fosca.
ja comprendreu que amb aquesta indumentària... diu l'home gentilment, ablanit per l'urc del vagabund. Ens condueix en un recambró interior, una mena de
damunt la faç terrestre i, amb un tebi humor prolífic ablanint-ne l'orbe, fermentava la mare, per concebre, plena a
i, amb pluja, créixer fruits damunt un terra que hagi estat ablanit, per tal que en mengin els qui hi tinguin sojorn; o tal vegada
un home just, davant de Déu, tal gràcia troba, que s'ablaneix i que no extirpa la nissaga dels homes, prometent-los
aquella criatura mil vegades naufragada. Zorbàs comprengué i se li va ablanir el cor. Però tampoc no va dir res. Abocà el cafè a les tres tasses. —¿
no havia d'intervenir en cap manera. El seu front s'aclaria, ses galtes s'ablanien en una mitja rialla de felicitat cada vegada que l'Helena, deixant
de mon cor feixuc; vaig mirar de commoure els cors que allí bategaven, i ablanir l'amarg ressentiment d'aquelles cares, tot escampant brometa aèria i
dir-ho tan sincerament, encara que comprenc que no m'hauria hagut d'ablanir. Em tornareu a fer una facècia tot seguit que hagi oblidat la d'ara. —No,
vulgarment un mal cor. (Un mal cor pot corregir-se, pot regenerar-se, pot ablanir-se, a un moment donat, a força de paciència, a força d'esperit de
la saviesa humil del mecanisme simple que fa repetir la petita oració i ablaneix totes les concupiscències irascibles i crida la son, la gran son sense
pesava sobre l'ànima com una càrrega que feia de bon dur, perquè li havia ablanit moltes angúnies i li era guaridora com una mel. S'havia fet fosc. Els
remoreig hi arriba, com si tot dormís al seu voltant. Només el soroll, —ablanit per l'espessor de les portes tancades,— d'un carro que trontolla pel
al costat dels canalobres on reposa la grogor dels ciris, se li ablaneix el respir, com si l'aire que la volta s'alleugerís d'una boira.
poc la punyida que els primers dies li donava el record de la Treseta, s'ablania i se li esborrava del cor. Mentres lliscaven els dies, havia retornat a
poc de rancúnia contra els negres que s'havien desfogat dins del clos, va ablanir-se, considerant que sortir allà fora, a fer aquella cosa, era empresa que
la feixa d'ufanoses i casolanes cols, coneixeríeu la suau dolcesa que ablaneix l'esperit davant l'espectacle de la terra pròdiga. Al fons es lleva com
i clergues acuden al mes de María amb pas quiet, sigilós, com ablanit per la unció... I aquelles llunyaries grises, alterades a claps per
llinda, pensant que també en els ponts es paga passatge. D'igual manera ablanirà a qualsevol que posi un impost sobre les visites; ell sap comprar les
recó més migrat. Empra la raó davant els obstacles: les coses dures poden ablanir-se, les estretes eixamplar-se, les feixugues prémer menys a qui sap
que el tresor no existia, ja comprenia ell que una excusa no era prou per ablanir la ferotgia del pirata enganyat. —Vers on cal anar per trobar el tresor?
benedicció. Ella allunya les glaçades, arrossa i macera els terrossos i ablana i endolceix de saó les entranyes encrostonades de la gleva. Aquesta
del rostre animava els seus ulls. D'aquí aquí la llur roent fesomia s'ablania plàcidament o per una rotació més furienta s'irritava; d'aquí aquí, els
dels fets, car veiem néixer a les altures diverses menes de focs i adés ablanar-se el cel, adés blanquejar darrera un estel, llargs ròssecs de flames,
a la qual no hi ha llança que penetri, ni foc que cremi, ni cops que ablaneixin. A les ciutats com Marraqueix, com Xauen, veieu, amb admiració pregona,
ni sentir-ne parlar, però els plors de la mare i les súpliques del pare ablaniren el seu gran cor. Kdija consentí a deixar-se examinar el cos, però no a
—Si és que hi ha mala sang entre un hom i ells —vaig dir jo, per a ablanir-ho una mica. —Oh! no em sembla pas que hi entri la mala sang —respongué
malcreient, tot dolenteria. A l'últim son pare el va desheretar, però, ablanint-se a l'hora de la mort, va deixar-lo prou benestant, encara que ni de
continuat dret, no dissimulant pas que desitjava de veure'l fora. Però m'ablaní aquell aspecte tot ablanit de l'home, i vaig sentir com un toc de
absolutament innòcua i clarament normalitzadora, per tal com amb ella s'ablaneixen les fases exaltades del funcionalisme d'aquells centres al mateix temps
formen síl·laba amb esta i la vocal següent: aplegar, suprem, ablanir, obrir, afluixar, sofregir, atrevit, pedra, aclamar, acreditar, regla,
clar, aclarir; lleuger, alleugerir; barat, abaratir; lent, alentir; bla, ablanir; bo, abonir; rodó, arrodonir. L'adjunció d'aquest prefix a certs
amb un manyoc de draps, sense desfilar les ressonàncies que normalment ablaneixen les successions fòniques. Recordem el nostre propi parlar, la nostra veu,
i de Constança, possibles hereus, un dia, del regne de Sicília, podrien ablanir les ires papals i cloure la pugna entre les dues potestats. Aquesta pogué
coneix gaire a tu..." Què és tot això que m'empesco? S'indigna d'haver-se ablanit. Acaba ràpidament, nerviosament, aïrada contra si mateixa. "...Prou! Com
los los cornalons de diners; oferir-los de tot, i si açò no era prou per a ablanir-los, mampendre'ls a estacades i tombollons, sols per lliurar al seu nebot
l'ajust el sinyô Pasqualet de Pipa, sabater botillós que aixina com ablania la sola ab la llengua, aixina va ablanir lo cor del seu consogre, Toni
sabater botillós que aixina com ablania la sola ab la llengua, aixina va ablanir lo cor del seu consogre, Toni del Molí Rubio, un marjaler de la soca, a
falta de quixals ni de dents els detenia. Aquell que no tenia ferramenta ablania els rollos a força de saliva. Hi havia que traure la panxa de mal any i
continuà parlant. —Bella, elegant, sensible, refinada, intel·ligent, ablanida i sensualitzada pel luxe i les comoditats en terres d'Amèrica, ha hagut
de tan balder com febrós entusiasme, la manca d'una finalitat precisa ablaní el delit i degenerà en crònica apatia. Els components de l'escamot
sous alts per no deixar-me tocar de peus a terra. El caràcter se'm va ablanir, i mireu si va bé d'ésser ric, que de mica en mica anava adquirint bons
encaixos i brodats, ni en les que la llana dolça y llaugeres plomes vòlen ablanir, i les batistes i sedes enjoyellar, tenen l' encant que 'l acompassat

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »