×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ablanir |
Freqüència total: 214 |
CTILC1 |
xopa amb tot d'onades fètides que vibren al seu entorn, dintre seu, i li | ablaneixen | la pell, els ossos... Automàticament ajuda el seu company a desfer les | —Aquí estareu bé. Hi esmuny un coixí que reposava a l'altra banda, l' | ablaneix | amb uns copets, i la mestressa es desplaça cap al bar, on comença a | incendiarem l'hostal. Banyes de Llucifer, maleïtsiga, i mentrestant jo m' | ablania | aquí! Crida, rellamp, tota la colla amiga: sang a bots i barrals he | jo ho sabia, i me li vaig presentar en actitud altívola i freda. Ell s' | ablaní | davant el meu cas i aconseguí d'ablanir-me. —Jo li dic que em sembla que | en actitud altívola i freda. Ell s'ablaní davant el meu cas i aconseguí d' | ablanir | -me. —Jo li dic que em sembla que ni ara ni mai no en traurà res, | perdonar. Res no em dolia per a realçar-me als seus ulls. Finalment s' | ablania | . Amb la meva humiliació em semblava haver realitzat una acció noble. | Oh, estimada!... (L'abraça, la joia li esclata als ulls.) Ella s'ha | ablanit | ... Et vol... Demà vindràs amb mi al mas... Durant la nit esclata el | esperar un moment. Jo vaig tocar Josep amb el colze. "Em sembla que l'he | ablanit | ", vaig dir-li. Érem a unes cent passes lluny d'ell, dins la fosca. | ja comprendreu que amb aquesta indumentària... diu l'home gentilment, | ablanit | per l'urc del vagabund. Ens condueix en un recambró interior, una mena de | damunt la faç terrestre i, amb un tebi humor prolífic | ablanint | -ne l'orbe, fermentava la mare, per concebre, plena a | i, amb pluja, créixer fruits damunt un terra que hagi estat | ablanit | , per tal que en mengin els qui hi tinguin sojorn; o tal vegada | un home just, davant de Déu, tal gràcia troba, que s' | ablaneix | i que no extirpa la nissaga dels homes, prometent-los | aquella criatura mil vegades naufragada. Zorbàs comprengué i se li va | ablanir | el cor. Però tampoc no va dir res. Abocà el cafè a les tres tasses. —¿ | no havia d'intervenir en cap manera. El seu front s'aclaria, ses galtes s' | ablanien | en una mitja rialla de felicitat cada vegada que l'Helena, deixant | de mon cor feixuc; vaig mirar de commoure els cors que allí bategaven, i | ablanir | l'amarg ressentiment d'aquelles cares, tot escampant brometa aèria i | dir-ho tan sincerament, encara que comprenc que no m'hauria hagut d' | ablanir | . Em tornareu a fer una facècia tot seguit que hagi oblidat la d'ara. —No, | vulgarment un mal cor. (Un mal cor pot corregir-se, pot regenerar-se, pot | ablanir | -se, a un moment donat, a força de paciència, a força d'esperit de | la saviesa humil del mecanisme simple que fa repetir la petita oració i | ablaneix | totes les concupiscències irascibles i crida la son, la gran son sense | pesava sobre l'ànima com una càrrega que feia de bon dur, perquè li havia | ablanit | moltes angúnies i li era guaridora com una mel. S'havia fet fosc. Els | remoreig hi arriba, com si tot dormís al seu voltant. Només el soroll, — | ablanit | per l'espessor de les portes tancades,— d'un carro que trontolla pel | al costat dels canalobres on reposa la grogor dels ciris, se li | ablaneix | el respir, com si l'aire que la volta s'alleugerís d'una boira. | poc la punyida que els primers dies li donava el record de la Treseta, s' | ablania | i se li esborrava del cor. Mentres lliscaven els dies, havia retornat a | poc de rancúnia contra els negres que s'havien desfogat dins del clos, va | ablanir | -se, considerant que sortir allà fora, a fer aquella cosa, era empresa que | la feixa d'ufanoses i casolanes cols, coneixeríeu la suau dolcesa que | ablaneix | l'esperit davant l'espectacle de la terra pròdiga. Al fons es lleva com | i clergues acuden al mes de María amb pas quiet, sigilós, com | ablanit | per la unció... I aquelles llunyaries grises, alterades a claps per | llinda, pensant que també en els ponts es paga passatge. D'igual manera | ablanirà | a qualsevol que posi un impost sobre les visites; ell sap comprar les | recó més migrat. Empra la raó davant els obstacles: les coses dures poden | ablanir | -se, les estretes eixamplar-se, les feixugues prémer menys a qui sap | que el tresor no existia, ja comprenia ell que una excusa no era prou per | ablanir | la ferotgia del pirata enganyat. —Vers on cal anar per trobar el tresor? | benedicció. Ella allunya les glaçades, arrossa i macera els terrossos i | ablana | i endolceix de saó les entranyes encrostonades de la gleva. Aquesta | del rostre animava els seus ulls. D'aquí aquí la llur roent fesomia s' | ablania | plàcidament o per una rotació més furienta s'irritava; d'aquí aquí, els | dels fets, car veiem néixer a les altures diverses menes de focs i adés | ablanar | -se el cel, adés blanquejar darrera un estel, llargs ròssecs de flames, | a la qual no hi ha llança que penetri, ni foc que cremi, ni cops que | ablaneixin | . A les ciutats com Marraqueix, com Xauen, veieu, amb admiració pregona, | ni sentir-ne parlar, però els plors de la mare i les súpliques del pare | ablaniren | el seu gran cor. Kdija consentí a deixar-se examinar el cos, però no a | —Si és que hi ha mala sang entre un hom i ells —vaig dir jo, per a | ablanir | -ho una mica. —Oh! no em sembla pas que hi entri la mala sang —respongué | malcreient, tot dolenteria. A l'últim son pare el va desheretar, però, | ablanint | -se a l'hora de la mort, va deixar-lo prou benestant, encara que ni de | continuat dret, no dissimulant pas que desitjava de veure'l fora. Però m' | ablaní | aquell aspecte tot ablanit de l'home, i vaig sentir com un toc de | absolutament innòcua i clarament normalitzadora, per tal com amb ella s' | ablaneixen | les fases exaltades del funcionalisme d'aquells centres al mateix temps | formen síl·laba amb esta i la vocal següent: aplegar, suprem, | ablanir | , obrir, afluixar, sofregir, atrevit, pedra, aclamar, acreditar, regla, | clar, aclarir; lleuger, alleugerir; barat, abaratir; lent, alentir; bla, | ablanir | ; bo, abonir; rodó, arrodonir. L'adjunció d'aquest prefix a certs | amb un manyoc de draps, sense desfilar les ressonàncies que normalment | ablaneixen | les successions fòniques. Recordem el nostre propi parlar, la nostra veu, | i de Constança, possibles hereus, un dia, del regne de Sicília, podrien | ablanir | les ires papals i cloure la pugna entre les dues potestats. Aquesta pogué | coneix gaire a tu..." Què és tot això que m'empesco? S'indigna d'haver-se | ablanit | . Acaba ràpidament, nerviosament, aïrada contra si mateixa. "...Prou! Com | los los cornalons de diners; oferir-los de tot, i si açò no era prou per a | ablanir | -los, mampendre'ls a estacades i tombollons, sols per lliurar al seu nebot | l'ajust el sinyô Pasqualet de Pipa, sabater botillós que aixina com | ablania | la sola ab la llengua, aixina va ablanir lo cor del seu consogre, Toni | sabater botillós que aixina com ablania la sola ab la llengua, aixina va | ablanir | lo cor del seu consogre, Toni del Molí Rubio, un marjaler de la soca, a | falta de quixals ni de dents els detenia. Aquell que no tenia ferramenta | ablania | els rollos a força de saliva. Hi havia que traure la panxa de mal any i | continuà parlant. —Bella, elegant, sensible, refinada, intel·ligent, | ablanida | i sensualitzada pel luxe i les comoditats en terres d'Amèrica, ha hagut | de tan balder com febrós entusiasme, la manca d'una finalitat precisa | ablaní | el delit i degenerà en crònica apatia. Els components de l'escamot | sous alts per no deixar-me tocar de peus a terra. El caràcter se'm va | ablanir | , i mireu si va bé d'ésser ric, que de mica en mica anava adquirint bons | encaixos i brodats, ni en les que la llana dolça y llaugeres plomes vòlen | ablanir | , i les batistes i sedes enjoyellar, tenen l' encant que 'l acompassat |
|