Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'heroi sacrificat, que abominés el seu marit o que transformés l'	abominació	en culte perdurable a l'absent? Va rebregar la carta; la reduí a un
a la impotència. Però es va deturar al peu de la porta. Era repugnància,	abominació	, odi, el que sentia. Va buscar amb la mirada la mirada del seu pare;
sovint llurs urnes posaren al seu propi santuari,	abominacions	; i en profanaren sacrosants ritus i solemnes festes,
d'aquesta Babilònia, de ""la mare de les disbauxes i de les	abominacions	de la terra"", Europa? ¿Quan vindràs tu perquè tots dos plegats pugem
nom. Aquest nom ha estat ja massa un objecte de menyspreu —d'horror— d'	abominació	per la meva familia. ¿És que'ls vents indignats no han espandit fins a
i del martell, trasmudats, avui per demà, de germans d'ideal, en pesta i	abominació	que calia purgar-ne la terra. I ara ha arribat el vostre torn, ciutats
un miserable paquet de vint cigarretes que en diuen "superiors". És una	abominació	! És massa cua per a la meva paciència! Deixo que passin... que
Misericòrdia, Senyor, de la dolor antiga, de la feblesa antiga, de l'	abominació	antiga. Hi ha verins que tenen cinc mil anys en la nostra ànima. Hi ha
del fill de l'home s'ompliren de fantasmes. I conegueren mil déus i les	abominacions	de mil déus. I conegueren el Sol i Satan. Miserere! L'home encadenà
d'aquesta terra estant." Respon Moisès: —"Poc convé obrar així, car	abominació	d'egipcis sacrificaríem nosaltres a Jahvè, nostre Déu! I, si sacrificàvem
sacrificaríem nosaltres a Jahvè, nostre Déu! I, si sacrificàvem nosaltres	abominació	d'egipcis a la vista d'ells, no seríem nosaltres apedregats?... Camí de
no poden menjar amb els hebreus, la qual cosa és entre els Egipcis	abominació	). I s'assegueren ells a sa faç: del més gran —segons era sa majoría— al
com els nostres pares. I açò, per tal que habiteu en terra de Gessèn, car	abominació	d'Egipcis és tot pastor de bestiar. Entrà, doncs, Josep i ho anuncià al
el nostre desig suprem esdevé allò que, en temps normal, és objecte de l'	abominació	de tothom, i castigat amb la darrera pena. Qui podria fer distincions,
alegre, embriaga en concupiscència constant, sense pensar en l'altre món;	abominació	d'abominacions! Ah, pobre convent de Caputxins en mig de tal comarca! Com
en concupiscència constant, sense pensar en l'altre món; abominació d'	abominacions	! Ah, pobre convent de Caputxins en mig de tal comarca! Com calia fer-lo
noia obscura, sempre enfonsada pels viaranys i en les ombres de l'	abominació	. No comprenia per què hi havia anat i després l'havia oblidada del tot.
raça amb les seves puritanes incomprensions i intransigències. Però, oh,	abominació	! A Itàlia —i potser a tot arreu— el joc fins havia contaminat la vida
l'estímul, per al qual demanem ajut, i l'enveja, que ha d'ésser objecte d'	abominació	. Moralistes il·lustres se n'han preocupat i valiosíssims textos podrien
Per això, a continuació, el sant Pare dreça un veritable inventari de les	abominacions	i les ofenses que, contra Déu i la mare Església, ha acumulat i continua
immensa del crim, que hauria tingut la sanció immediata d'una enèrgica	abominació	pública, i d'altre part hauria estat el sosteniment moral que ha faltat a
Com que aquesta estava en pecat mortal i havia mort per la seva mà —	abominació	sobre abominació!—, el senyor rector, que a més d'escrupolós complidor
estava en pecat mortal i havia mort per la seva mà —abominació sobre	abominació	!—, el senyor rector, que a més d'escrupolós complidor del que entenia per
Per què l'Estètica de tot filòsof alemany sembla a l'artista una	abominació	desolant? © © L'home complet qui sent totes les necessitats
studii philosophiae\, refereix, sense pal·liatius, veritables	abominacions	comeses a la Universitat de París. A més, la Universitat era el lloc de
m'ha ensenyat que els personatges del seu poble, dels quals ell en diu	abominacions	, ja en el seu temps portaven tanta ferocitat creadora, que fatalment
una lupa i anàveu resseguint els clatells o els sotabarbes, vèieu les	abominacions	que cita l'Apocalipsi, passejant-se com petites serps escrofuloses damunt
notablement, o es fa sense prou advertència: "El detractor es l'	abominació	del poble" diuen els Proverbis (Prov. cap. XXIV, v.
la més important és la carn de porc; en el major nombre d'indrets l'	abominació	n'és tan gran per part del moslem com del jueu, però hi ha excepcions.
en la tercera. L'orgull nacional dels egipcis feia que tinguessen com una	abominació	el menjar junts amb els hebreus. Però podia considerar-se com una gran
que siguin benaurats els nostres ulls, quan veuen tantes i tan grosses	abominacions	?" No obstant, meditant-ho, tot seguit comprendrem com ens escauen les
que, àdhuc a la Santa Seu i des de fa molts anys, s'han comès moltes	abominacions	: abús de les coses santes, transgressió de preceptes, de tal manera que
desplau. Si ha esdevingut ja connatural en tu un cert basqueig i	abominació	d'aquelles accions, a les quals abans et senties propens per costum. Si
es parla "dels temps que serà abolit l'holocaust perpetu i instal·lada l'	abominació	de la desolació" (cf. també 8: 13 s.; 9: 27; 11:
i tanta sang, no haurien servit sinó per a anar a caure en la mateixa	abominació	que combatem. Perquè, vingués amb el nom que vingués, i encara que hagués
"Fa aproximadament un mes que menem una vida de sobresalt, d'angoixa i	abominació	. La gent d'aquesta terra sempre havia al·ludit, de manera encoberta, a la
registrada en cap espècie animal. El vampir, o qui fos l'autor de tanta	abominació	, havia obrat amb meticulositat perfecta. Calia actuar ràpidament.
i apocalíptica. Era tràgic i grotesc alhora! Però allò no seria. Aquella	abominació	no es produiria. Quedava, encara, l'últim recurs. La destrucció! La
n'hi ha que no poden ésser mostrats sense el seguici de la vergonya i l'	abominació	. Quan l'home occidental, per tant, considera el comunisme com un fet
la humanitat... Muira i desapareixi una generació que ha abrigat tantes	abominacions	... Caiguin els murs de la ciutat execrable, catau i sopluig de
reben de sos parents de França, els comentaris que cada dia susciten les	abominacions	de Babilonia. Molts d'aquests documents circulen de mà en mà, en copies
tan onerosa o redoblar esforços i privacions o revoltar-se contra tanta	abominació	. Els pagesos catalans, salvant excepcions, no es volgueren resignar i
a les cambres baixes del vell castell de la Suda, el qual, malgrat tantes	abominacions	, encara es mantenia intacte com en els bons temps de Pere el Cerimoniós.
de llum, cercavan una perfecció altíssima, y s'entregavan á totes les	abominacions	de la carn. La intensa vivesa de les impresions internes sovint desperta
calamitats. —Aquestes coses que tú anomenas aspres y adverses y dignes de	abominació	, son, en primer lloch, en favor d' aquell que les experimenta, y després
que altres segueixin vostre exemple, que 's possin en escena tals	abominacions	, part del esperit anticristiá. En quant á la prempsa, vos exhortém á que
molts, pronosticada per Simeó. Aqueixa multitut de ingratituts y de	abominacions	, que descubria en lo temps esdevenidor, destrossava lo compassiu cor del
tots els professors italians, una "mentalitat feixista"; penseu en les	abominacions	tiràniques de Rússia contra la llibertat de la Intel·ligència.
soplo\. Que aqueixa gent (els catalans) cauen en insolències i	abominacions	. Que estàn boigs, i que /el loco por la pena es cuerdo\. (Cartes
dels seus predecessors. Com realitzà la comanda? Comença el discurs amb l'	abominació	de la guerra, encara que la multitut ignorant exalti als triomfadors i

Pàgina 1 (de 3)

50 següents