Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tantes i tals atrocitats d'una part i d'altra, que gairebé ens fan	abominar	la humanitat. El pretext ha servit per a portar davant el piquet una dona
nins als parcs, plena de vianants desenfeinats. I enyorava tot el que jo	abominava	les tardes de diumenge quan, quasi per obligació, caminava ran d'en Sergi
que posessin el poble en el primer pla de la vida política, i els obrers	abominaven	una administració que només els feia conèixer la presó i el presidi.
mata, si li diu mata. Quí tal órdre desbarata falta al deber y á sa lley.	Abominéu	dels francesos quant élls no son los culpables d' aquestos críms odiables
de la seva imaginació, que l'elevés a categoria d'heroi sacrificat, que	abominés	el seu marit o que transformés l'abominació en culte perdurable a
tosques, afamant-lo d'alè, si no de menges?" Féu Miquel: "	Abomines	amb justícia el fill, que en el quiet estat dels homes
i demostració. Primera part. Una idea, que el poeta professa o	abomina	—la pau, l'educació sofística— va fent el seu camí; alguns incidents
Rebutjant la polimetria, bandejant les combinacions musicals, s'	abomina	de la lírica choral grega, de les estrofes horacianes, de la millor
—I cóm s'han de pendre les coses, en broma? —Naturalment. —Os juro que	abomino	de totes les persones, sense exclusió de cap, quant se prenen aixís les
i torna a la llibertat del mecanisme. De la propia boca li hem sentit	abominar	d'un procediment que, si en certs efectes d'intensitat lluminosa dóna la
quan un sent parlar així la gent de cultura; quan un veu que la gent que	abomina	de aquesta faisó de la tasca que pot exercir la dòna com educadora, és
i que un dia o altre ha de donar els resultats que n'esperem. Nosaltres	abominem	de la crema dels convents feta l'any 35 del segle passat com
de la crema dels convents feta l'any 35 del segle passat com	abominem	igualment de la que hom va repetir a Barcelona l'any 9 del segle
càustica de la levítica ciutat de Vic, el fan esdevenir el que més	abomina	en els altres i el que més tem i alhora potser secretament desitja per a
dona és la senyoreta Havisham. Penseu com és ella (ara sóc repulsiu i n'	abomineu	). Tot això pot menar a grans infelicitats. —Ho sé, Herbert —vaig dir,
nom se'l tiren a la cara els uns als altres. Sovint, els que més diuen	abominar	de l'esperit imperialista dels altres són els que el senten més. Sense
Estats que entusiasmats cuitaren a acceptar el constitucionalisme, o l'	abominen	públicament o, cobrint amb profusa literatura la seva aversió,
l'exclusió absoluta de la influència ciutadana en la tasca de governar.	Abomina	dels sistemes electorals, celebra eleccions i plebiscits, i fa pública
artístics del cubisme i les seves seqüeles, que deshumanitzen l'art;	abominava	dels primers tempteigs de l'art abstracte, per la seva manca de
romanticisme el representant genuí del qual, a Catalunya, és Bartrina.	Abomina	de tot; hi ha un desencís total del món i de les seves falses virtuts.
més fúria encenen la guerra intersocial són pacifistes, són els que més	abominen	de la guerra internacional, empleant per a condemnar-la un humanitarisme
ja instrumental, que pugui sorprendre i captivar un auditori. No és que	abominem	de tot això, ni molt menys. Al contrari; ens sembla molt de raó sia
sang nostra, com la meva, d'aquesta mateixa sang meva que tu mateix has	abominat	perquè en certs moments m'ha reclamat d'enfonsar l'urpa. Perquè tu no vas
hagués passat de llarg, agraïda de no ésser descoberta, perseguida i	abominada	, Bru callava. Ell temia que sonés la paraula equivalent a una sentència
però, s'ha decidit a parlar amb un to més alt. I ho ha fet, no per	abominar	de la Dictadura ni dels seus estralls, ans per aconsellar a En Primo de
els lluents jínjols i les coronades nespres anaven sossuintse, i el que	abominava	de la humanitat, el que dia pèstes de 'ls hòmens i verbs de les dònes,
de les dònes que comprem. Ah, senyores! per què no serà blasmada,	abominada	, o al menys tinguda per cursi, per rematadament cursi, la compra de
no la troba. Aquesta manera de pensar és essencialment objectivista: ella	abomina	, per xorca, de la pensa lliure; ella repugna les discussions; on el
de la primera joventut, que acostuma a ser generosa i pel corrent	abomina	el garrepisme, i els lligava, en determinats moments, aquella vehemència
Alfred de Vigny era al llindar de la vellesa). Els altres, enyorant-la i	abominant	de la poesia catalana actual perquè per la seva depuració ha deixat
de veritable confiament— l'humilitat que és el contra-orgull, que	abomina	de la modèstia, que és saturada de sentit d'autoritat. Aquesta humilitat
de que jo, barceloní fins al moll dels òssos, sóch el primer en	abominar	. Emperò, per si creguéssiu (ab rahó que us sobraría) que jo no tinch vot
el que vol qui no vol sinó el que pot. 5. Moltes coses defugim i	abominem	com a nocives i adverses, que són tanmateix útils. Quantes vegades esdevé
poder, ni són mal ni t'afecten. No escau, doncs, de fugir-ne ni d'	abominar	-los, i sí negligir l'opinió que n'hi ha formada. Sòcrates, encertadament,
mateixa. Igual trobaràs en totes les altres coses, que t'has avesat a	abominar	. Corregeix les teves falses opinions i res més no trobaràs abominable que
i un perill perpetu. Em cobriran d'ignomínia? Si és justa, n'	abominaré	la causa; si és injusta, me'n consolarà la meva consciència. Patiré la
hi hagi ficció al rostre, i per dintre la veritat oculta. La naturalesa	abomina	aquest vici. Repara els infants, mancats encara d'ús de raó. Reproven la
subsistir. Però cap frau tan perniciós com el de la vida. Ara bé, si	abomines	tota falsedat de paraula, indigna que és d'un esperit elevat, com és que
traidor que tantes vegades s'és rebetlat contra Vós. ¡Ai de mi!, adolorit	abomino	i detesto amb el més viu de mos afectes, tots mos gravíssims pecats i en
retornar al monoteisme estricte fracassen i són condemnats. Miquel Servet	abomina	la multiplicació per tres, tot qualificant el resultat de
que és precisament l'estudi de l'escola antiga. Francisco de Zamora	abominà	dels mals mètodes i procediments didàctics de l'escola lleidatana en els
dels intel·ligents. Els artistes i la crítica més honestos i desperts	abominaren	exageradament aquest estil i pretengueren que ocultava una real nul·litat
gust dinàmic i sensible per les formes ondulants, i en un cromatisme que	abomina	de l'incolorisme classicista per donar-se al més gran atreviment en
Permeteu-me dir una paraula sobre cada un d'ells. Els puritans	abominen	els plaers, tret del plaer de recordar als altres les seves obligacions i
els qui no el tracten amb respecte: no dubteu pas que el Déu de l'univers	abomina	, així mateix, d'aquells que flastomen de son Fill unigènit." De Sant
vaig veure moltes vegades repetit a les Milícies, el d'un individu que,	abominant	el principi d'autoritat, es converteix en un dictador d'estar per casa;
a aquest sant si era lícit d'acceptar; la contesta fou negativa. Abó	abominava	aquelles persones que fan un indigne comerç en coses sagrades: "Aquesta
de Toledo, d'Agde, contra les unions incestuoses de parents; el bisbe	abomina	aquella màxima corrent: "Faciamus mala, ut veniant bona", fem
quals es condemnava la remença com institució contrària al dret natural i	abominava	tan detestables costums "màcula de la pàtria", la supressió dels quals
contra la Masonería. Després de tot aixó ¿pot haverhi católich que no l'	abomine	? Nó; la oposició entre la Masonería y'l Cristianisme es evident; en llur

Pàgina 1 (de 4)

50 següents