×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb abominar |
Freqüència total: 177 |
CTILC1 |
tantes i tals atrocitats d'una part i d'altra, que gairebé ens fan | abominar | la humanitat. El pretext ha servit per a portar davant el piquet una dona | nins als parcs, plena de vianants desenfeinats. I enyorava tot el que jo | abominava | les tardes de diumenge quan, quasi per obligació, caminava ran d'en Sergi | que posessin el poble en el primer pla de la vida política, i els obrers | abominaven | una administració que només els feia conèixer la presó i el presidi. | mata, si li diu mata. Quí tal órdre desbarata falta al deber y á sa lley. | Abominéu | dels francesos quant élls no son los culpables d' aquestos críms odiables | de la seva imaginació, que l'elevés a categoria d'heroi sacrificat, que | abominés | el seu marit o que transformés l'abominació en culte perdurable a | tosques, afamant-lo d'alè, si no de menges?" Féu Miquel: " | Abomines | amb justícia el fill, que en el quiet estat dels homes | i demostració. Primera part. Una idea, que el poeta professa o | abomina | —la pau, l'educació sofística— va fent el seu camí; alguns incidents | Rebutjant la polimetria, bandejant les combinacions musicals, s' | abomina | de la lírica choral grega, de les estrofes horacianes, de la millor | —I cóm s'han de pendre les coses, en broma? —Naturalment. —Os juro que | abomino | de totes les persones, sense exclusió de cap, quant se prenen aixís les | i torna a la llibertat del mecanisme. De la propia boca li hem sentit | abominar | d'un procediment que, si en certs efectes d'intensitat lluminosa dóna la | quan un sent parlar així la gent de cultura; quan un veu que la gent que | abomina | de aquesta faisó de la tasca que pot exercir la dòna com educadora, és | i que un dia o altre ha de donar els resultats que n'esperem. Nosaltres | abominem | de la crema dels convents feta l'any 35 del segle passat com | de la crema dels convents feta l'any 35 del segle passat com | abominem | igualment de la que hom va repetir a Barcelona l'any 9 del segle | càustica de la levítica ciutat de Vic, el fan esdevenir el que més | abomina | en els altres i el que més tem i alhora potser secretament desitja per a | dona és la senyoreta Havisham. Penseu com és ella (ara sóc repulsiu i n' | abomineu | ). Tot això pot menar a grans infelicitats. —Ho sé, Herbert —vaig dir, | nom se'l tiren a la cara els uns als altres. Sovint, els que més diuen | abominar | de l'esperit imperialista dels altres són els que el senten més. Sense | Estats que entusiasmats cuitaren a acceptar el constitucionalisme, o l' | abominen | públicament o, cobrint amb profusa literatura la seva aversió, | l'exclusió absoluta de la influència ciutadana en la tasca de governar. | Abomina | dels sistemes electorals, celebra eleccions i plebiscits, i fa pública | artístics del cubisme i les seves seqüeles, que deshumanitzen l'art; | abominava | dels primers tempteigs de l'art abstracte, per la seva manca de | romanticisme el representant genuí del qual, a Catalunya, és Bartrina. | Abomina | de tot; hi ha un desencís total del món i de les seves falses virtuts. | més fúria encenen la guerra intersocial són pacifistes, són els que més | abominen | de la guerra internacional, empleant per a condemnar-la un humanitarisme | ja instrumental, que pugui sorprendre i captivar un auditori. No és que | abominem | de tot això, ni molt menys. Al contrari; ens sembla molt de raó sia | sang nostra, com la meva, d'aquesta mateixa sang meva que tu mateix has | abominat | perquè en certs moments m'ha reclamat d'enfonsar l'urpa. Perquè tu no vas | hagués passat de llarg, agraïda de no ésser descoberta, perseguida i | abominada | , Bru callava. Ell temia que sonés la paraula equivalent a una sentència | però, s'ha decidit a parlar amb un to més alt. I ho ha fet, no per | abominar | de la Dictadura ni dels seus estralls, ans per aconsellar a En Primo de | els lluents jínjols i les coronades nespres anaven sossuintse, i el que | abominava | de la humanitat, el que dia pèstes de 'ls hòmens i verbs de les dònes, | de les dònes que comprem. Ah, senyores! per què no serà blasmada, | abominada | , o al menys tinguda per cursi, per rematadament cursi, la compra de | no la troba. Aquesta manera de pensar és essencialment objectivista: ella | abomina | , per xorca, de la pensa lliure; ella repugna les discussions; on el | de la primera joventut, que acostuma a ser generosa i pel corrent | abomina | el garrepisme, i els lligava, en determinats moments, aquella vehemència | Alfred de Vigny era al llindar de la vellesa). Els altres, enyorant-la i | abominant | de la poesia catalana actual perquè per la seva depuració ha deixat | de veritable confiament— l'humilitat que és el contra-orgull, que | abomina | de la modèstia, que és saturada de sentit d'autoritat. Aquesta humilitat | de que jo, barceloní fins al moll dels òssos, sóch el primer en | abominar | . Emperò, per si creguéssiu (ab rahó que us sobraría) que jo no tinch vot | el que vol qui no vol sinó el que pot. 5. Moltes coses defugim i | abominem | com a nocives i adverses, que són tanmateix útils. Quantes vegades esdevé | poder, ni són mal ni t'afecten. No escau, doncs, de fugir-ne ni d' | abominar | -los, i sí negligir l'opinió que n'hi ha formada. Sòcrates, encertadament, | mateixa. Igual trobaràs en totes les altres coses, que t'has avesat a | abominar | . Corregeix les teves falses opinions i res més no trobaràs abominable que | i un perill perpetu. Em cobriran d'ignomínia? Si és justa, n' | abominaré | la causa; si és injusta, me'n consolarà la meva consciència. Patiré la | hi hagi ficció al rostre, i per dintre la veritat oculta. La naturalesa | abomina | aquest vici. Repara els infants, mancats encara d'ús de raó. Reproven la | subsistir. Però cap frau tan perniciós com el de la vida. Ara bé, si | abomines | tota falsedat de paraula, indigna que és d'un esperit elevat, com és que | traidor que tantes vegades s'és rebetlat contra Vós. ¡Ai de mi!, adolorit | abomino | i detesto amb el més viu de mos afectes, tots mos gravíssims pecats i en | retornar al monoteisme estricte fracassen i són condemnats. Miquel Servet | abomina | la multiplicació per tres, tot qualificant el resultat de | que és precisament l'estudi de l'escola antiga. Francisco de Zamora | abominà | dels mals mètodes i procediments didàctics de l'escola lleidatana en els | dels intel·ligents. Els artistes i la crítica més honestos i desperts | abominaren | exageradament aquest estil i pretengueren que ocultava una real nul·litat | gust dinàmic i sensible per les formes ondulants, i en un cromatisme que | abomina | de l'incolorisme classicista per donar-se al més gran atreviment en | Permeteu-me dir una paraula sobre cada un d'ells. Els puritans | abominen | els plaers, tret del plaer de recordar als altres les seves obligacions i | els qui no el tracten amb respecte: no dubteu pas que el Déu de l'univers | abomina | , així mateix, d'aquells que flastomen de son Fill unigènit." De Sant | vaig veure moltes vegades repetit a les Milícies, el d'un individu que, | abominant | el principi d'autoritat, es converteix en un dictador d'estar per casa; | a aquest sant si era lícit d'acceptar; la contesta fou negativa. Abó | abominava | aquelles persones que fan un indigne comerç en coses sagrades: "Aquesta | de Toledo, d'Agde, contra les unions incestuoses de parents; el bisbe | abomina | aquella màxima corrent: "Faciamus mala, ut veniant bona", fem | quals es condemnava la remença com institució contrària al dret natural i | abominava | tan detestables costums "màcula de la pàtria", la supressió dels quals | contra la Masonería. Després de tot aixó ¿pot haverhi católich que no l' | abomine | ? Nó; la oposició entre la Masonería y'l Cristianisme es evident; en llur |
|