×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb abonyegar |
Freqüència total: 25 |
CTILC1 |
xerrera, casera, gratera, etc.. dura. Ex.: macar, macadura; | abonyegar | , abonyegadura; trencar-se, trencadura; ferir-se, feridura; gamar-se, | llampegar (de llamp), manegar (de mà), | abonyegar | (de bony), amuntegar (de munt), apedregar (de | mateixa, amb una ràbia felina. No hi havia manera que es pogués adormir. | Abonyegava | el coixí, es tapava amb la gira del llençol... Però, patapum! tot d'una | Gess!", replicava ella. Fins arribàrem a entretenir-nos | abonyegant | -nos força fervorosament i a dir-me ella, i escoltar jo, uns | surten com dues fulles d'acant daurades que es despleguen fins al front | abonyegat | per dues grosses arrugues transversals. Els ulls són lluents i negres, | va rompre els cargols de trenta-dos mil·límetres de diàmetre i va | abonyegar | les veixigues de flotació. S'ha de tenir en compte, però, que tan | durant la primavera; es manifesta per la deformació de les fulles que s' | abonyeguen | augmentant de dimensions, prenent una forma irregular, agafant qualques | a tramuntar-ne la carena, empeny per sota aquella massa estratiforme, l' | abonyega | cap amunt, i un apilonament de fulls nuvolosos se situa damunt de cada | pedra rascà la soca de l'arbre, ben endins, per esborrar aquelles lletres | abonyegades | per la saba que mai no havia sabut què volien dir. I entrà a la gàbia | de la vida! És com si una amiga us fes un bell present, i l'embrutéssiu, l' | abonyeguéssiu | i l'arreconéssiu a les golfes... Anem a cercar l'arrel natural de la | mercès. Genís És que t'estimo tant! Guideta I perxò m' | abonyegues | , oi? Genís Perxò no puc mai guanyar en aquestes bregues. I | ja havien acabat l'obra, va arribar el dissenyador i, a cops de puny, l' | abonyegà | fins a donar-li la forma que té avui dia. Disposa de punts de foc a la | caure des d'una altura de 1,60 m. Els cascos protectors no s'han d' | abonyegar | ni foradar en més de 9 mm., quan es deixa caure un pes de 450 grs d'acer | el del setrill de la foto 109. Aquest efecte s'aconsegueix succionant, | abonyegant | , perforant o retorçant les parets de la peça quan encara són calentes. | Hem socarrat els de fusta, i els de metall els hem | abonyegat | a cops com es fa amb els ferros al mall. Primer eren | sóc John Thomas. jo estava a punt de marxar, la dona continuava topant i | abonyegant | el camió blanc, jo estava a punt de marxar quan va venir un vell amb una | valls entaforades al fons i centelleig de rius, totes les prominències s' | abonyeguen | , amb gran destresa, per obra d'allò que volen figurar. Seguim. Com una | L'arada, topant amb un senyor roc, primer l'escarbota, després s' | abonyega | , a la tercera es romp, un aucell foteta piula, enfonso les mans al fang, | treva. Ni la nit de l'accident. Així és la família. T'estimen tant que t' | abonyeguen | . Per sort, tots vam anar a dormir d'hora. Jo, sota els efectes dels | parasintètiques, acompanyant els prefixos a- ( | abonyegar | ), en- (enfetgegar, empudegar) i | un dels dos afixos (§ 6.5.1.1). Es tracta, per exemple, de verbs com | abonyegar | (de bony) i amuntegar (de munt), formats amb el | trencar-se i trencar, fondre's i fondre, | abonyegar | -se i abonyegar, mullar-se i mullar, | trencar, fondre's i fondre, abonyegar-se i | abonyegar | , mullar-se i mullar, escalfar-se i escalfar, | per a tu», i també diu que, de vegades, «de tant que t'estimo t' | abonyego | ». ¿Com és que Diafebus no n'ha tingut prou de ser comte de Sant Àngel i | món de vells, de bèsties i de rocs, de carrers empedrats, bruts de fem, | abonyegats | per les roques enormes que sobresortien de les cases com tumors d'un mal |
|