×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb abraçar |
Freqüència total: 5060 |
CTILC1 |
tots els trets i la figura de la mestressa de l'Olimp. Ixió, enganyat, va | abraçar | la fantàstica imatge amb tanta passió, que en va néixer Kentauros. Aquest | sor Àgueda de la Creu, quan Mila l'anà a veure una d'aquelles tardes, l' | abraçà | i li desitjà una llarga ventura, encara que amb menys entusiasme que les | impotent, amb la cara plena de sang. Quimet va córrer devers ell i l' | abraçà | estretament, i abraçats així prometeren venjar-se quan serien més | la seva severitat i la seva grossària, rompre a plorar com una nena i | abraçar | -la!" "L'emoció i la joia regnaren tot el dia a la classe. Tots els | caure esvanida. Aquella tarda, quan son pare se n'anà a la masia, ella s' | abraçà | a la vella criada i plorà en els seus braços llargament. Després va | la passió d'ell, no era aquesta la que més emoció li despertava. Quan l' | abraçava | així, amb força i amb exaltada ardor, la transportava; quan, tenint-la | , que ets el seu pare? —M'has deixat de pedra —digué a la fi, tot | abraçant | -lo. Després tornaren a la taula per acabar-ho de celebrar. El padrí, ara, | digué—, però jo, si tu em deixes, on aniré?" Rompé en plors i s' | abraçà | al meu coll fortament i plorava damunt del meu muscle..." En arribar | —vaig dir-li a la fi—; hi anirem tots dos; m'acompanyaràs." Va | abraçar | -me de bell nou, em besà una i mil vegades, plorava i reia; saltava com un | recordar-me d'aquell dia en què, tendre infant, t'acostares a mi i m' | abraçares | quan la brutalitat d'un home em colpí, perquè a l'instant em sentís | que si no s'encara amb ella per explicar-li per què se'n va, per | abraçar | -la, és per por de no sentir-se després amb la força de realitzar el seu | llengua, que voldria suplicar; la qui li subjecta els braços, ansiosos d' | abraçar | -se al seu coll perquè no la deixi. Després, quan es queda sola, records | d'imprimir un lleu moviment a la seva mà, com en un impuls fervent d' | abraçar | -la, frustrat ja al començ. Llavors Sileta s'asseia al seu costat; | L'empentejà de bell nou tot obligant-la a callar. En l'obscuritat l' | abraçà | i, enllaçats tots dos, pujaren l'estreta escala. El desig li encenia la | amb rialles breus; feia el gest de fugir i es deixava atrapar per ell i l' | abraçava | rient dintre l'obscuritat. Travessaren així un llarg passadís, avançaven | avançaven a cegues: ell agafat a ella, deixant-se guiar per ella, | abraçant | -la i ensopegant i aferrant-se al seu cos. La mossegà en un muscle. Ella | i menjaren unes pastes, celebrant la reconciliació, i tornaren encara a | abraçar | -se. Abans de separar-se parlaren de Mila: —Em preocupa, saps? —digué | embogit d'alegria. "Anaves a...", repetia i la tornava a estrènyer i | abraçar | . Quan es despertà, Mila tenia els ulls inundats de llàgrimes, i mirava al | , sóc ton padrí!... El plor li ofegava la veu, i corregué cap a ella i l' | abraçà | tot repetint fora de seny: —Mileta... Sóc jo, Mileta... Mileta... Mila | tot repetint fora de seny: —Mileta... Sóc jo, Mileta... Mileta... Mila l' | abraçava | ja entendrida, quan, de sobte, una idea li travessà la ment; aixecà el | possible que et tingui ací, que et vegi i parli amb tu?—. I la tornà a | abraçar | , mentre repetia: —És possible, Mileta? És possible? Al matí, ja Mila més | asseguda: no em cansaré. Què contenta que estic, padrí! Què feliç sóc! L' | abraçà | i el besà. Però ell, malgrat el seu decidit propòsit d'acompanyar-la, com | cas dels seus precs; no l'haurien escoltada. Ella, si més no, s'hauria | abraçat | al seu fill, i qui hauria pogut arrencar-la'n? Volgué llançar-se enmig de | primer moment, i sentí que un plor dolç li humitejava els ulls. Després | abraçà | Maria del Carme, que posà el cap sobre el seu pit, sanglotant. Es trobava | damunt i l'acariciava. Munda del Roso en un moviment brusc i sobtat s' | abraçà | a sa filla, i així, abraçada fortament a ella, sanglotà. Més tard arribà | vestit gris, cara roja de sant Jordi. Està molt content de veure'm. M' | abraça | . Diu que, al principi, l'opinió anglesa d'esquerra no s'interessava gaire | d'aigua, escuma de neu, molsa verda en la pedra grisa. Pujant, anem a | abraçar | la soca altíssima del famós Faig del Noguer. 16 maig. El | adversaris, que els van donar un gran raïm de bananes. Diu que tots van | abraçar | -se i van plorar. Començo a llegir el pròleg de Jo i | degut i en funcionament. Unes tisores, tallen: un ribot, riboteja... Ell | abraça | tots els objectes a llur entorn amb un gest ample que a poc a poc va | altra. L'home allarga la mà, la passeja per l'espai amb un gest que vol | abraçar | tot el despatx. —No ho és, això? —No. En tot cas, no és | on va subsistir molts anys sota la protecció dels monarques que l'havien | abraçada | . —No van abjurar-la... fins... fins l'any... 660 —mormola la | existim... Més: ens esborren literalment de l'existència. —Fa un gest que | abraça | tota la fondalada, els homes i les dones reunits sota els arbres, alguns | realitat del nostre poble, i jo t'hi he ajudat, no seré del tot inútil. T' | abraça | i t'enyora el teu amic Jeroni Oleguer. P. S.. És clar que tens raó. Però | la meva profunda decepció, vaig pregar-lo, i fins crec que vaig plorar, | abraçant | -lo, posat sobre els seus genolls; el vaig suplicar amb tota la vehemència | fet la disgustà profundament. La Pigadeta rompé a plorar de bell nou, s' | abraçà | a sa mare i li va prometre que no es tornaria a aturar. Passaren a penes | èxit de la seva comèdia. —Bé, ja m'ho crec —concedí—, però... L' | abraçà | , amb fredor calculada, i la deixà en més gran aflicció, plena de dubtes, | l'home. —Faré tot el que vulguis tu. Miquel de la Rutlla l'acariciava, va | abraçar | -la fent-la estremir de felicitat. Després, amb molta calma, però | les rodes sobre l'asfalt a un pam del seu cos. Vaig sortir espantada i m' | abraçà | amb tanta força, amb tanta desesperació, que gairebé em tirà a terra. La | tornar-me boig. Parlava amb Helena, cridava Helena i fins i tot pensava | abraçar | Helena quan de nit, sol en el llit que havia estat nostre, em | quan de nit, sol en el llit que havia estat nostre, em despertava... i | abraçava | el meu propi desengany. Helena se n'havia anat deixant-me el parany de la | engrandint, precisant i destriant. Funchal, disposat en hemicicle i mig | abraçant | la badia, arribava per un gran pendent a tocar els negres esmalts de | anques. Tothom va coronat de flors; uns pugen a cavall dels altres, uns s' | abracen | , altres ploren i es besen, altres simulen una baralla i es trenquen les | imponents, arrugadíssimes, totes tres vestides de negre. Entraven i | abraçaven | i besaven, un per un, tots els concurrents, sense estalviar-me a mi; però | o d'hora caurà a les meves mans. [(Amb gestos afeminats i provant d' | abraçar | la noia.)] I saps per qui serà... saps per qui serà? Nara. | a fer-ne imatges estrafetes. Tu mateix, tria! Ha ha ha! [(Es mig | abracen | rient amb malícia.)] Veig que això del dinar no porta pressa. | Fills meus! El Senyor us faci ben casats! Abel. [( | Abraçant | i besant Nara.)] Ja ets meva! Nara. ¿On em faràs la casa? | /Andreu\ Qui vols que sigui? Toca'm. [(Maurici l' | abraça | .)] /Maurici\ Acabes d'arribar? [(Amèlia continua entrant | /Maurici\ Espero que no hauré somniat. Ara mateix l'acabo d' | abraçar | . [(Andreu surt de la barraca d'Amèlia.)] /Anguila\. | surt de la barraca d'Amèlia.)] /Anguila\. [(Corrent a | abraçar | -lo.)] Andreu! /Gravat\ Deixa'l per mi. [(L'abraça. | a abraçar-lo.)] Andreu! /Gravat\ Deixa'l per mi. [(L' | abraça | .)] Com t'ho has fet per tornar? /Andreu\ Tot són misteris. I |
|