Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tots els trets i la figura de la mestressa de l'Olimp. Ixió, enganyat, va	abraçar	la fantàstica imatge amb tanta passió, que en va néixer Kentauros. Aquest
sor Àgueda de la Creu, quan Mila l'anà a veure una d'aquelles tardes, l'	abraçà	i li desitjà una llarga ventura, encara que amb menys entusiasme que les
impotent, amb la cara plena de sang. Quimet va córrer devers ell i l'	abraçà	estretament, i abraçats així prometeren venjar-se quan serien més
la seva severitat i la seva grossària, rompre a plorar com una nena i	abraçar	-la!" "L'emoció i la joia regnaren tot el dia a la classe. Tots els
caure esvanida. Aquella tarda, quan son pare se n'anà a la masia, ella s'	abraçà	a la vella criada i plorà en els seus braços llargament. Després va
la passió d'ell, no era aquesta la que més emoció li despertava. Quan l'	abraçava	així, amb força i amb exaltada ardor, la transportava; quan, tenint-la
, que ets el seu pare? —M'has deixat de pedra —digué a la fi, tot	abraçant	-lo. Després tornaren a la taula per acabar-ho de celebrar. El padrí, ara,
digué—, però jo, si tu em deixes, on aniré?" Rompé en plors i s'	abraçà	al meu coll fortament i plorava damunt del meu muscle..." En arribar
—vaig dir-li a la fi—; hi anirem tots dos; m'acompanyaràs." Va	abraçar	-me de bell nou, em besà una i mil vegades, plorava i reia; saltava com un
recordar-me d'aquell dia en què, tendre infant, t'acostares a mi i m'	abraçares	quan la brutalitat d'un home em colpí, perquè a l'instant em sentís
que si no s'encara amb ella per explicar-li per què se'n va, per	abraçar	-la, és per por de no sentir-se després amb la força de realitzar el seu
llengua, que voldria suplicar; la qui li subjecta els braços, ansiosos d'	abraçar	-se al seu coll perquè no la deixi. Després, quan es queda sola, records
d'imprimir un lleu moviment a la seva mà, com en un impuls fervent d'	abraçar	-la, frustrat ja al començ. Llavors Sileta s'asseia al seu costat;
L'empentejà de bell nou tot obligant-la a callar. En l'obscuritat l'	abraçà	i, enllaçats tots dos, pujaren l'estreta escala. El desig li encenia la
amb rialles breus; feia el gest de fugir i es deixava atrapar per ell i l'	abraçava	rient dintre l'obscuritat. Travessaren així un llarg passadís, avançaven
avançaven a cegues: ell agafat a ella, deixant-se guiar per ella,	abraçant	-la i ensopegant i aferrant-se al seu cos. La mossegà en un muscle. Ella
i menjaren unes pastes, celebrant la reconciliació, i tornaren encara a	abraçar	-se. Abans de separar-se parlaren de Mila: —Em preocupa, saps? —digué
embogit d'alegria. "Anaves a...", repetia i la tornava a estrènyer i	abraçar	. Quan es despertà, Mila tenia els ulls inundats de llàgrimes, i mirava al
, sóc ton padrí!... El plor li ofegava la veu, i corregué cap a ella i l'	abraçà	tot repetint fora de seny: —Mileta... Sóc jo, Mileta... Mileta... Mila
tot repetint fora de seny: —Mileta... Sóc jo, Mileta... Mileta... Mila l'	abraçava	ja entendrida, quan, de sobte, una idea li travessà la ment; aixecà el
possible que et tingui ací, que et vegi i parli amb tu?—. I la tornà a	abraçar	, mentre repetia: —És possible, Mileta? És possible? Al matí, ja Mila més
asseguda: no em cansaré. Què contenta que estic, padrí! Què feliç sóc! L'	abraçà	i el besà. Però ell, malgrat el seu decidit propòsit d'acompanyar-la, com
cas dels seus precs; no l'haurien escoltada. Ella, si més no, s'hauria	abraçat	al seu fill, i qui hauria pogut arrencar-la'n? Volgué llançar-se enmig de
primer moment, i sentí que un plor dolç li humitejava els ulls. Després	abraçà	Maria del Carme, que posà el cap sobre el seu pit, sanglotant. Es trobava
damunt i l'acariciava. Munda del Roso en un moviment brusc i sobtat s'	abraçà	a sa filla, i així, abraçada fortament a ella, sanglotà. Més tard arribà
vestit gris, cara roja de sant Jordi. Està molt content de veure'm. M'	abraça	. Diu que, al principi, l'opinió anglesa d'esquerra no s'interessava gaire
d'aigua, escuma de neu, molsa verda en la pedra grisa. Pujant, anem a	abraçar	la soca altíssima del famós Faig del Noguer. 16 maig. El
adversaris, que els van donar un gran raïm de bananes. Diu que tots van	abraçar	-se i van plorar. Començo a llegir el pròleg de Jo i
degut i en funcionament. Unes tisores, tallen: un ribot, riboteja... Ell	abraça	tots els objectes a llur entorn amb un gest ample que a poc a poc va
altra. L'home allarga la mà, la passeja per l'espai amb un gest que vol	abraçar	tot el despatx. —No ho és, això? —No. En tot cas, no és
on va subsistir molts anys sota la protecció dels monarques que l'havien	abraçada	. —No van abjurar-la... fins... fins l'any... 660 —mormola la
existim... Més: ens esborren literalment de l'existència. —Fa un gest que	abraça	tota la fondalada, els homes i les dones reunits sota els arbres, alguns
realitat del nostre poble, i jo t'hi he ajudat, no seré del tot inútil. T'	abraça	i t'enyora el teu amic Jeroni Oleguer. P. S.. És clar que tens raó. Però
la meva profunda decepció, vaig pregar-lo, i fins crec que vaig plorar,	abraçant	-lo, posat sobre els seus genolls; el vaig suplicar amb tota la vehemència
fet la disgustà profundament. La Pigadeta rompé a plorar de bell nou, s'	abraçà	a sa mare i li va prometre que no es tornaria a aturar. Passaren a penes
èxit de la seva comèdia. —Bé, ja m'ho crec —concedí—, però... L'	abraçà	, amb fredor calculada, i la deixà en més gran aflicció, plena de dubtes,
l'home. —Faré tot el que vulguis tu. Miquel de la Rutlla l'acariciava, va	abraçar	-la fent-la estremir de felicitat. Després, amb molta calma, però
les rodes sobre l'asfalt a un pam del seu cos. Vaig sortir espantada i m'	abraçà	amb tanta força, amb tanta desesperació, que gairebé em tirà a terra. La
tornar-me boig. Parlava amb Helena, cridava Helena i fins i tot pensava	abraçar	Helena quan de nit, sol en el llit que havia estat nostre, em
quan de nit, sol en el llit que havia estat nostre, em despertava... i	abraçava	el meu propi desengany. Helena se n'havia anat deixant-me el parany de la
engrandint, precisant i destriant. Funchal, disposat en hemicicle i mig	abraçant	la badia, arribava per un gran pendent a tocar els negres esmalts de
anques. Tothom va coronat de flors; uns pugen a cavall dels altres, uns s'	abracen	, altres ploren i es besen, altres simulen una baralla i es trenquen les
imponents, arrugadíssimes, totes tres vestides de negre. Entraven i	abraçaven	i besaven, un per un, tots els concurrents, sense estalviar-me a mi; però
o d'hora caurà a les meves mans. [(Amb gestos afeminats i provant d'	abraçar	la noia.)] I saps per qui serà... saps per qui serà? Nara.
a fer-ne imatges estrafetes. Tu mateix, tria! Ha ha ha! [(Es mig	abracen	rient amb malícia.)] Veig que això del dinar no porta pressa.
Fills meus! El Senyor us faci ben casats! Abel. [(	Abraçant	i besant Nara.)] Ja ets meva! Nara. ¿On em faràs la casa?
/Andreu\ Qui vols que sigui? Toca'm. [(Maurici l'	abraça	.)] /Maurici\ Acabes d'arribar? [(Amèlia continua entrant
/Maurici\ Espero que no hauré somniat. Ara mateix l'acabo d'	abraçar	. [(Andreu surt de la barraca d'Amèlia.)] /Anguila\.
surt de la barraca d'Amèlia.)] /Anguila\. [(Corrent a	abraçar	-lo.)] Andreu! /Gravat\ Deixa'l per mi. [(L'abraça.
a abraçar-lo.)] Andreu! /Gravat\ Deixa'l per mi. [(L'	abraça	.)] Com t'ho has fet per tornar? /Andreu\ Tot són misteris. I

Pàgina 1 (de 102)

50 següents