×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb abrandar |
Freqüència total: 342 |
CTILC1 |
ànima contra aquell impuls: no aconseguia, en rigor, altra cosa que fer | abrandar | el foc amb nova força, veure-la més temptadora, més irresistible al seu | tan cruels i encara més que aquella. Moltes vegades s'havia sentit, sí, | abrandat | per un impuls salvatge d'ira, però mai no passà d'això; s'entristia; a | —L'ha morta! Es dreçà en un impuls de sobtada indignació, gegantí, | abrandat | per la ira, i es llançà al carrer i començà a cridar els veïns. Els homes | és innecessària; se les pot continuar bona estona i, amb la finalitat d' | abrandar | l'amor, exercir-les totes a la vegada". Fa una pausa per tal de glopejar | Jaume mirà devers l'horta i el veié que sortia. La sola vista d'ell li | abrandà | la sang. Borra saludà breument, sense mirar-lo; baixà al riu a rentar-se i | D'ençà d'aquell dia, Jaume, quan es topava amb Borra pel camí, se sentia | abrandat | per un impuls de còlera, amb ganes cada volta d'escometre'l. Borra | decennis. La revolució que commovia antigues terres catalanes i que s' | abrandava | a l'altre vessant dels Pirineus despertà a casa nostra, de moment, un | que quan els forns se refreden, costa tornâ'ls a | abrandar | . Moliner, passa farina, que ja és hora de pastar, | que sota de les cendres hi ha el caliu que ha d' | abrandar | la pàtria banda a banda. O tu el pagès que cantes resignat! | Desferma el bou i a cada cap de corn dues teies hi siguin | abrandades | . Nit de sant Jordi Una pluja d'Abril ha obert les roses | amb el seu apassionament momentani; per l'altra, el d'acabar per | abrandar | -se, per consumir-se en la seva pròpia flama, per no posseir ni | en mi, hagués purificat d'escòries els meus sentiments i els hagués | abrandats | d'un espiritualisme dolcíssim. Àdhuc ni sospitava que les meves relacions | insistència les quimeres meditatives, que ja havia conegut d'adolescent, | abrandades | per un amor delirant als versos, una adoració als poetes que havia | més aire, i cloïa els punys. Hauria volgut que tota la ciutat s'hagués | abrandat | , que s'hagués capgirat l'ordre de les coses, que la sang hagués corregut | enmig d'una flama que es nodria de la substància de mi mateix i s' | abrandava | monstruosament al menor contacte incentiu. El pitjor de tot és que la | força, la ferotgia egoista del meu esguard i la correntia de passió que | abrandava | tot el meu ésser, com si en ell hi hagués la puixança de deu vides juntes | restava al seu cos esmorteït, es desvetllaven en una mena d'eufòria, s' | abrandava | amb una fulguració comparable, irreverentment, a una curta inspiració | hem sofert, els focs terribles llavors s'esllanguiran, si no n' | abranda | les flames amb l'alè. La nostra essència, pura com | fustam i a les bigues, vagi com vagi. I oïu el que dic: quan el foc serà | abrandat | , veureu com les guardes s'afanyen esperdudament i el voldran aturar. En | socials mal reprimides i sempre a punt d'esclatar. Que les carlinades s' | abrandaren | en el si del malestar rural, sembla evident. També cal fer-hi salvetats, | com el geni de la nostra llengua, com el verb de la nostra pàtria, i va | abrandar | -nos en el seu amor a Catalunya. ¿No té el Poeta una part preponderant en | ha tingut una sèrie no interrompuda de mestres que han sabut | abrandar | els seus deixebles en l'entusiasme per la Grècia eterna. Rubió i Lluch va | va fer impronunciable— feria les nostres oïdes com un toc de clarí, | abrandava | els nostres cors com una arenga. Llegíem i discutíem —al pati de la | que són l'entusiasme i la joia en els quals no totes les companyies saben | abrandar | -se. Companys d'En Benet amb una convivència que de temps a temps s'espaia | Déu és un foc devorador, un foc que crema, que purifica, neteja i | abranda | . Cal que ens deixem purificar, cal que ens la prenguem de debò, sense | de la claror dels ulls, de la flama del pensament, del coratge que li | abranda | el pit, del desig de ben obrar que li arbora les entranyes. I avança | de nosaltres si la ira que cova sota la cendra del patir resignat, s' | abranda | tot-d'una! El temps fuig i l'hora passa. Quina llarga restellera de | pura intenció de servir-te, roses enceses d'aquesta flama d'amor que ens | abranda | per tu les entranyes; roses obscures, roents de passió, com la sang que | ne l'ardència, sinó a fi de servar-la més temps encesa i viva, a punt d' | abrandar | la gran foguera quan en torni l'hora, la vida de cada dia: senzilla, | més contrària a la veritat històrica. El món, després de la guerra, està | abrandat | d'un cap a l'altre per una lluita, d'una intensitat i d'unes proporcions | capitalisme és un factor de reacció i no de progrés. La classe que està | abrandada | per l'ideal —la redempció de tota la humanitat i no de una sola classe— i | dirigents reformistes de la C. G. T., fou l'última espurna del foc que | abrandà | el proletariat d'Itàlia durant aquells anys. En aquestes circumstàncies | de passions heròiques, d'esperit de sacrifici i d'altes ambicions, va | abrandar | els cors de les joventuts. Aleshores va obrir-se el període dels poetes i | Detectiu." —Ah, ah! Un confabulat amb els lladres! La cosa s' | abranda | ! —digué l'inspector. I dictà el següent telegrama a Darley: "Detingueu | en cridaren d'altres, i l'assemblea discutí i discutí i gesticulà i anà | abrandant | -se, fins que jo vaig demanar que consideressin que passava el temps, i | a la llar, sa filla gentil ens apariava el sopar. Tan bon punt el foc era | abrandat | , tots fèrem rotllo davant la llar, i, ja a sopluig, ens divertia | a l'alta esfera del "poetes en majúscula" per la qual s' | abrandà | en altre temps Salvat Papasseit. Ell els definia: "No sabríem | de les brases roents caigueren damunt una tofa de molsa seca, que s' | abrandà | tot seguit, i tot el Consell reculà amb espavent, veient avançar les | i rient i follejant. V Un cop tornats a la vora del foc, que | abrandàrem | amb la millor feixina, que restava, vaig felicitar entusiàsticament en | I el mateix esparverament i la mateixa emoció de la sorpresa | abrandaven | més i més el foc de les nostres mirades; i la torbació del moment no ens | les capçades panteixaven d'emoció. Mes, ai, les braveses d'ira, que s' | abranden | a la més mínima sospita d'amors extràviques d'una esposa! Ai, l'horror | hauríem guanyat tot d'una llibertat molt més gran i més alta. Ens | abrandaríem | joiosos en aquella passió pura que hi ha més enllà d'un poc de | sia, Senyor! Fes missatge, prec-te, per altre que tu trametis." I s' | abrandà | contra Moisès la ira de Jahvè. Diu: —"Per ventura no hi ha Aaró, ton | tu l'oprimeixes, i ell a mi clama, cert, jo escoltaré la seva clamor, i s' | abrandarà | la meva ira, i us occiré a glavi, i seran vídues vostres mullers, i orfes | aquest, i vet aquí, poble és de dura cerviu. Ara, doncs, deixa'm que s' | abrandi | la meva ira contra ells, i que ella els consumeixi; després jo et | I Moisès així amorosia la faç de Jahvè, son Déu: —"Per què, Jahvè, s' | abrandarà | la teva ira contra aquest poble teu, el qual tu feres sortir de la terra | que s'atansà ell al campament: que veié el vedell i les danses, i s' | abrandà | la ira de Moisès, i rebaté de ses mans les taules, i les trossejà al peu | aquest poble, que hagis dut sobre ell gran pecat?" I digué Aaró: —"No s' | abrandi | la ira de missenyor! Tu saps el poble, que dret al mal és ell, i em | Labàn tota la tenda i no els trobés, digué ella a son pare: —No s' | abrandin | els ulls de missenyor, mes no puc alçar-me a ta presencia, que femenil | Deix que una paraula parli ton servent a oïdes de missenyor, i no s' | abrandi | ta ira amb ton servent, que igual a Faraó ets tu! Missenyor açò demanà a |
|