DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
abrandar V 336 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb abrandar Freqüència total:  336 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ànima contra aquell impuls: no aconseguia, en rigor, altra cosa que fer abrandar el foc amb nova força, veure-la més temptadora, més irresistible al seu
tan cruels i encara més que aquella. Moltes vegades s'havia sentit, sí, abrandat per un impuls salvatge d'ira, però mai no passà d'això; s'entristia; a
—L'ha morta! Es dreçà en un impuls de sobtada indignació, gegantí, abrandat per la ira, i es llançà al carrer i començà a cridar els veïns. Els homes
és innecessària; se les pot continuar bona estona i, amb la finalitat d'abrandar l'amor, exercir-les totes a la vegada". Fa una pausa per tal de glopejar
Jaume mirà devers l'horta i el veié que sortia. La sola vista d'ell li abrandà la sang. Borra saludà breument, sense mirar-lo; baixà al riu a rentar-se i
D'ençà d'aquell dia, Jaume, quan es topava amb Borra pel camí, se sentia abrandat per un impuls de còlera, amb ganes cada volta d'escometre'l. Borra
decennis. La revolució que commovia antigues terres catalanes i que s'abrandava a l'altre vessant dels Pirineus despertà a casa nostra, de moment, un
que quan els forns se refreden, costa tornâ'ls a abrandar. Moliner, passa farina, que ja és hora de pastar,
que sota de les cendres hi ha el caliu que ha d'abrandar la pàtria banda a banda. O tu el pagès que cantes resignat!
Desferma el bou i a cada cap de corn dues teies hi siguin abrandades. Nit de sant Jordi Una pluja d'Abril ha obert les roses
amb el seu apassionament momentani; per l'altra, el d'acabar per abrandar-se, per consumir-se en la seva pròpia flama, per no posseir ni
en mi, hagués purificat d'escòries els meus sentiments i els hagués abrandats d'un espiritualisme dolcíssim. Àdhuc ni sospitava que les meves relacions
insistència les quimeres meditatives, que ja havia conegut d'adolescent, abrandades per un amor delirant als versos, una adoració als poetes que havia
més aire, i cloïa els punys. Hauria volgut que tota la ciutat s'hagués abrandat, que s'hagués capgirat l'ordre de les coses, que la sang hagués corregut
enmig d'una flama que es nodria de la substància de mi mateix i s'abrandava monstruosament al menor contacte incentiu. El pitjor de tot és que la
força, la ferotgia egoista del meu esguard i la correntia de passió que abrandava tot el meu ésser, com si en ell hi hagués la puixança de deu vides juntes
restava al seu cos esmorteït, es desvetllaven en una mena d'eufòria, s'abrandava amb una fulguració comparable, irreverentment, a una curta inspiració
hem sofert, els focs terribles llavors s'esllanguiran, si no n'abranda les flames amb l'alè. La nostra essència, pura com
fustam i a les bigues, vagi com vagi. I oïu el que dic: quan el foc serà abrandat, veureu com les guardes s'afanyen esperdudament i el voldran aturar. En
socials mal reprimides i sempre a punt d'esclatar. Que les carlinades s'abrandaren en el si del malestar rural, sembla evident. També cal fer-hi salvetats,
com el geni de la nostra llengua, com el verb de la nostra pàtria, i va abrandar-nos en el seu amor a Catalunya. ¿No té el Poeta una part preponderant en
ha tingut una sèrie no interrompuda de mestres que han sabut abrandar els seus deixebles en l'entusiasme per la Grècia eterna. Rubió i Lluch va
va fer impronunciable— feria les nostres oïdes com un toc de clarí, abrandava els nostres cors com una arenga. Llegíem i discutíem —al pati de la
que són l'entusiasme i la joia en els quals no totes les companyies saben abrandar-se. Companys d'En Benet amb una convivència que de temps a temps s'espaia
Déu és un foc devorador, un foc que crema, que purifica, neteja i abranda. Cal que ens deixem purificar, cal que ens la prenguem de debò, sense
de la claror dels ulls, de la flama del pensament, del coratge que li abranda el pit, del desig de ben obrar que li arbora les entranyes. I avança
de nosaltres si la ira que cova sota la cendra del patir resignat, s'abranda tot-d'una! El temps fuig i l'hora passa. Quina llarga restellera de
pura intenció de servir-te, roses enceses d'aquesta flama d'amor que ens abranda per tu les entranyes; roses obscures, roents de passió, com la sang que
ne l'ardència, sinó a fi de servar-la més temps encesa i viva, a punt d'abrandar la gran foguera quan en torni l'hora, la vida de cada dia: senzilla,
més contrària a la veritat històrica. El món, després de la guerra, està abrandat d'un cap a l'altre per una lluita, d'una intensitat i d'unes proporcions
capitalisme és un factor de reacció i no de progrés. La classe que està abrandada per l'ideal —la redempció de tota la humanitat i no de una sola classe— i
dirigents reformistes de la C. G. T., fou l'última espurna del foc que abrandà el proletariat d'Itàlia durant aquells anys. En aquestes circumstàncies
de passions heròiques, d'esperit de sacrifici i d'altes ambicions, va abrandar els cors de les joventuts. Aleshores va obrir-se el període dels poetes i
Detectiu." —Ah, ah! Un confabulat amb els lladres! La cosa s'abranda! —digué l'inspector. I dictà el següent telegrama a Darley: "Detingueu
en cridaren d'altres, i l'assemblea discutí i discutí i gesticulà i anà abrandant-se, fins que jo vaig demanar que consideressin que passava el temps, i
a la llar, sa filla gentil ens apariava el sopar. Tan bon punt el foc era abrandat, tots fèrem rotllo davant la llar, i, ja a sopluig, ens divertia
a l'alta esfera del "poetes en majúscula" per la qual s'abrandà en altre temps Salvat Papasseit. Ell els definia: "No sabríem
de les brases roents caigueren damunt una tofa de molsa seca, que s'abrandà tot seguit, i tot el Consell reculà amb espavent, veient avançar les
i rient i follejant. V Un cop tornats a la vora del foc, que abrandàrem amb la millor feixina, que restava, vaig felicitar entusiàsticament en
I el mateix esparverament i la mateixa emoció de la sorpresa abrandaven més i més el foc de les nostres mirades; i la torbació del moment no ens
les capçades panteixaven d'emoció. Mes, ai, les braveses d'ira, que s'abranden a la més mínima sospita d'amors extràviques d'una esposa! Ai, l'horror
hauríem guanyat tot d'una llibertat molt més gran i més alta. Ens abrandaríem joiosos en aquella passió pura que hi ha més enllà d'un poc de
sia, Senyor! Fes missatge, prec-te, per altre que tu trametis." I s'abrandà contra Moisès la ira de Jahvè. Diu: —"Per ventura no hi ha Aaró, ton
tu l'oprimeixes, i ell a mi clama, cert, jo escoltaré la seva clamor, i s'abrandarà la meva ira, i us occiré a glavi, i seran vídues vostres mullers, i orfes
aquest, i vet aquí, poble és de dura cerviu. Ara, doncs, deixa'm que s'abrandi la meva ira contra ells, i que ella els consumeixi; després jo et
I Moisès així amorosia la faç de Jahvè, son Déu: —"Per què, Jahvè, s'abrandarà la teva ira contra aquest poble teu, el qual tu feres sortir de la terra
que s'atansà ell al campament: que veié el vedell i les danses, i s'abrandà la ira de Moisès, i rebaté de ses mans les taules, i les trossejà al peu
aquest poble, que hagis dut sobre ell gran pecat?" I digué Aaró: —"No s'abrandi la ira de missenyor! Tu saps el poble, que dret al mal és ell, i em
Labàn tota la tenda i no els trobés, digué ella a son pare: —No s'abrandin els ulls de missenyor, mes no puc alçar-me a ta presencia, que femenil
Deix que una paraula parli ton servent a oïdes de missenyor, i no s'abrandi ta ira amb ton servent, que igual a Faraó ets tu! Missenyor açò demanà a

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »