×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb abrasador |
Freqüència total: 36 |
CTILC1 |
| Consells i de la contractació, és quan verté, perxò, llàgrimes no menys | abrasadores | que les de Bohèmia, Irlanda, Polònia, etcètera; tot el qui coneix la | | diarrea, va gairebé sempre acompanyada de sang. Més tard ve desgana i set | abrasadora | , afeblint-se les forces, la temperatura descendeix, fent-se difícils els | | o amb esponges o fregalls. Sempre xopat d'aigua qualsevol d'aquests | abrasadors | , el fregarem en espirals per damunt del metall fins a fer desaparèixer | | llotoses, sota la pluja incessant; en la pols roenta torrada per un sol | abrasador | ; en la misèria, en la fadiga de les marxes interminables, els caps dels | | invadien els cafès, la pols dels carrers, la manca d'aigua, la calor | abrasadora | dels envelats que bastien l'Ateneu i el Centre, res podia contra el | | y abrasat de foch, mereixía estar encès tot lo meu còs d' aquell esperit | abrasador | . Si considero aquesta veritat, ¿será possible que cayga altra vegada y | | y preservats miraculosament per un ángel, se passejaban entre las flamas | abrasadoras | alabant al Senyor y convidant á totas las criaturas á ferho, dient: | | no se modifica lo ayre, ocasiona frets excessius en lo hivern, y calors | abrassadors | en lo estiu: la primavera es humida, y la tardor es la estació del any | | del suó, s' explica també que l' home, encara que habiti climas | abrassadors | , no tingui, á pesar de aixó, major grau de temperatura en son cos, que la | | aquest blat d'or has d'esmicolar la palla. El sol | abrasador | recrema l'esquena tostada. El trill fa un camí sense | | celestials. Sí, estos fills contemplats de la patria, torrats per lo sol | abrasador | del Africa, encara troban á mes dels brassos de llurs germans y dels | | las cosas mes horrorosas en lo cel, terra, y mar, vindrá aquell gran foch | abrasador | que cremará plantas, arbres, animals, palacios, jardins, vilas, ciutats, | | fora? ¡Oh! La veig. Está parlant ab sòn germá... ¡Lo volcan no treu mès | abrasadora | lava que 'ls ulls de tots dos! ¡Oh! Acabem d' una vegada. Jo sè que la | | profá havia may intentat xafar, ni cap ma iniqua estingir ab los fochs | abrasadors | que per allí s'han propagat en temps posteriors, ab la envidiable y sens | | dels de la nostra colla. Y aixís ho várem fer, puig la set que dúyam era | abrassadora | . Tothom, ménos jo, vá sentarse en los pedrissos de la porta y la | | batallò d' en Camps y los de Vila del Prat que 'ls delmavan ab un foch | abrassador | . Prou ho conegueren aviat, y llavors, haventni ja mòlts de morts, sé | | encare tebes y aromátiques, devant la foganya misteriosa, plena de foc | abrasador | y de flames devoradores. ¡Que hi están de bé amb aquella calentoreta qui | | a fer una piuladissa escanyada y planyívola quì denotava la set | abrasadora | que teníen. Par sì en cridassen d'altres y aixì devía esser, perque no's | | y 'l cansament los tenia aclaparats; tot lo dia havian caminat ab un sol | abrassador | , y no habia passat per sa boca ni una molla de pa ni una gota d' aygua, y | | finistra, y sur una cara talment d' ángel. Lo jove li llansa una mirada | abrasadora | , voldria tenir alas per volarhi; mes la noya abaixa 'ls ulls y tanca. | | per sempre. Els altres, sotmesos a treballs forçats, des dels deserts | abrasadors | a les muntanyes més inhòspites. Compareixien les febres i a poc a poc, | | las nacions Probant que totas ellas son iguals... Al foch | abrasador | l'home domina, Y detenint sa flama destructora, La | | una rosada d' or. La pyrenaica Venus anomená á Portvendres, l' | abrasador | incendi al Pyrineu antich, y, en conca d' esmeragda lo líquit | | ideas jo dúch per encéndrer lo teu cor un foch viu, | abrasador | , que may inflamat lo havia, ¿no es veritat, xata mia, | | Mireu als zèls armats de agut punyal: Mireu allí á la set | abrasadora | : Mireu allí á la fam devoradora, Que persuadix al | | mare i el judici, en una sala calorosa, es produeix acompanyat d'un sol | abrasador | .) La forma de presentar els fets no deixa de ser estranya. A través de la | | , que no hi veu res de res». El «Tot i Res» de Jabès. Aquestes | abrasadores | superfícies blanques amb les petites pedres escampades, em recorden | | expliqués un malalt mental en un rampell d'entusiasme, o l'efecte de l' | abrasador | sol mediterrani de Calàbria, una al·lucinació provocada per la resplendor | | vaig heretar el teu destí devastador amb la fama, l' | abrasadora | glòria que ha brillat al bell mig de les Joies del meu tron | | pel camí; les torres i les terrasses de la primitiva Istakhar sota l' | abrasadora | llum de la lluna del desert; les terribles sales ciclòpies d'Iblis, on, | | i exuberant tot esbossant una dansa putanejant. El fitava amb una mirada | abrasadora | , gestos dimonials. Amb una ciència amatòria infinita, va travessar la | | males herbes, traginant galledes d'aigua i collint panís sota un sol | abrasador | des de l'alba fins a la posta del sol» (Harari, 2018). Les | | Es veuen obligats a treballar hores inacabables sota el sol | abrasador | per collir els fruits de l'estació, però se'ls compensa amb una paga | | avaluar, com si un excés de crítica tingués el mateix efecte que un focus | abrasador | . ■ J.C. Olivares els deu anys de La Calòrica no | | real. Durant el dia, els homes han avançat tres milles amb una calor | abrasadora | . Al vespre, quan s'aturen, ningú no té energia per cavar un refugi. No | | cabellera, agitant-te com el vent un fulard! L'Àfrica | abrasadora | , l'Àsia llangorosa, tot un món allunyat, absent, que és quasi |
|