Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Consells i de la contractació, és quan verté, perxò, llàgrimes no menys	abrasadores	que les de Bohèmia, Irlanda, Polònia, etcètera; tot el qui coneix la
diarrea, va gairebé sempre acompanyada de sang. Més tard ve desgana i set	abrasadora	, afeblint-se les forces, la temperatura descendeix, fent-se difícils els
o amb esponges o fregalls. Sempre xopat d'aigua qualsevol d'aquests	abrasadors	, el fregarem en espirals per damunt del metall fins a fer desaparèixer
llotoses, sota la pluja incessant; en la pols roenta torrada per un sol	abrasador	; en la misèria, en la fadiga de les marxes interminables, els caps dels
invadien els cafès, la pols dels carrers, la manca d'aigua, la calor	abrasadora	dels envelats que bastien l'Ateneu i el Centre, res podia contra el
y abrasat de foch, mereixía estar encès tot lo meu còs d' aquell esperit	abrasador	. Si considero aquesta veritat, ¿será possible que cayga altra vegada y
y preservats miraculosament per un ángel, se passejaban entre las flamas	abrasadoras	alabant al Senyor y convidant á totas las criaturas á ferho, dient:
no se modifica lo ayre, ocasiona frets excessius en lo hivern, y calors	abrassadors	en lo estiu: la primavera es humida, y la tardor es la estació del any
del suó, s' explica també que l' home, encara que habiti climas	abrassadors	, no tingui, á pesar de aixó, major grau de temperatura en son cos, que la
aquest blat d'or has d'esmicolar la palla. El sol	abrasador	recrema l'esquena tostada. El trill fa un camí sense
celestials. Sí, estos fills contemplats de la patria, torrats per lo sol	abrasador	del Africa, encara troban á mes dels brassos de llurs germans y dels
las cosas mes horrorosas en lo cel, terra, y mar, vindrá aquell gran foch	abrasador	que cremará plantas, arbres, animals, palacios, jardins, vilas, ciutats,
fora? ¡Oh! La veig. Está parlant ab sòn germá... ¡Lo volcan no treu mès	abrasadora	lava que 'ls ulls de tots dos! ¡Oh! Acabem d' una vegada. Jo sè que la
profá havia may intentat xafar, ni cap ma iniqua estingir ab los fochs	abrasadors	que per allí s'han propagat en temps posteriors, ab la envidiable y sens
dels de la nostra colla. Y aixís ho várem fer, puig la set que dúyam era	abrassadora	. Tothom, ménos jo, vá sentarse en los pedrissos de la porta y la
batallò d' en Camps y los de Vila del Prat que 'ls delmavan ab un foch	abrassador	. Prou ho conegueren aviat, y llavors, haventni ja mòlts de morts, sé
encare tebes y aromátiques, devant la foganya misteriosa, plena de foc	abrasador	y de flames devoradores. ¡Que hi están de bé amb aquella calentoreta qui
a fer una piuladissa escanyada y planyívola quì denotava la set	abrasadora	que teníen. Par sì en cridassen d'altres y aixì devía esser, perque no's
y 'l cansament los tenia aclaparats; tot lo dia havian caminat ab un sol	abrassador	, y no habia passat per sa boca ni una molla de pa ni una gota d' aygua, y
finistra, y sur una cara talment d' ángel. Lo jove li llansa una mirada	abrasadora	, voldria tenir alas per volarhi; mes la noya abaixa 'ls ulls y tanca.
per sempre. Els altres, sotmesos a treballs forçats, des dels deserts	abrasadors	a les muntanyes més inhòspites. Compareixien les febres i a poc a poc,
las nacions Probant que totas ellas son iguals... Al foch	abrasador	l'home domina, Y detenint sa flama destructora, La
una rosada d' or. La pyrenaica Venus anomená á Portvendres, l'	abrasador	incendi al Pyrineu antich, y, en conca d' esmeragda lo líquit
ideas jo dúch per encéndrer lo teu cor un foch viu,	abrasador	, que may inflamat lo havia, ¿no es veritat, xata mia,
Mireu als zèls armats de agut punyal: Mireu allí á la set	abrasadora	: Mireu allí á la fam devoradora, Que persuadix al
mare i el judici, en una sala calorosa, es produeix acompanyat d'un sol	abrasador	.) La forma de presentar els fets no deixa de ser estranya. A través de la
, que no hi veu res de res». El «Tot i Res» de Jabès. Aquestes	abrasadores	superfícies blanques amb les petites pedres escampades, em recorden
expliqués un malalt mental en un rampell d'entusiasme, o l'efecte de l'	abrasador	sol mediterrani de Calàbria, una al·lucinació provocada per la resplendor
vaig heretar el teu destí devastador amb la fama, l'	abrasadora	glòria que ha brillat al bell mig de les Joies del meu tron
pel camí; les torres i les terrasses de la primitiva Istakhar sota l'	abrasadora	llum de la lluna del desert; les terribles sales ciclòpies d'Iblis, on,