×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb abrasar |
Freqüència total: 124 |
CTILC1 |
necessitan per volguer una victoria. ¿Voléu venjansa? L' incendi que | abrasi | la ciutat tota. Si teníu set, ab la sanch refrescaréu vostras bocas. | no tinc feina; sóc a casa, en una hisenda meva, i penso en tu. El sol | abrasa | com un forn. Ni una gota de pluja. Aquí les pluges, un diluvi, abril, maig | al canal. L'aigua murmurava per les vores i jugava amb l'herbei. La sed l' | abrassava | i se sentia fatigat. L'aigua baixava roja de les pluges recents. La | 2.250 bombes incendiàries "Electron" per tal d' | abrasar | la població civil. Mitja hora abans d'emprendre la marxa es va suspendre | que a la terra dona més conreu, ningú com el sinyô Fèlix; farà fred, | abrasarà | lo sol; ni aterit ni calorós, deixarà de xafar lo portal per pegar una | punta, de fòrta foscor al de baix, al sòl que de dia lluenteja i tot ho | abrasa | , i a les estrel·les que de nit parpallegen, i sempre buscant l' ambient | Perquè és petit l'amor que tenim a Jesús: si el foc de la divina caritat | abrasés | la nostra ànima, llavors en sentiríem una pena major que de perdre la | El quint, tocar amb el tacte, és a saber, com els focs toquen i | abrasen | les ànimes. Col·loqui. Fent un col·loqui a Crist Senyor nostre, | y a tothom qui habita aquí" diu l'ungit del qui s' | abrasa | d'amor, y ve pelegrí portant mercés sense fí. Y | un conill, perquè el foc li havia resplendit dins l'entranya, a punt d' | abrasar | se en un instant. Després, corregué al rebost a untar-se la còrpora de | Déu també el meu cor y l'encés y dolç amor que a mi m' | abrasa | . Y ha deixat lo Criador arreu del món la lluissor de | que els anyells no s'espanten, que els dards no maten i el foc no | abrasa | ? Cridà el foraster que ja se n'anava i li digué: "Quina nit és aquesta? I | y aprofitar les vostres ensenyanses, sentir vivament lo que patíreu y | abrasar | nos en vostro amor. Pe'ls mèrits y l'intercessió de la vostra Mare | ab la mort... lo món segueix divertintse... y aquesta ánima infelís es | abrasada | en les eternes flames del infern. /Sic transit gloria mundi\. | separat may de la vostra dolsa companyía! Anima meva, ¿per qué no t' | abrasas | en lo foch del amor diví, del amor de Jesucrist? ¿Perqué he sigut tan | molt inflats, sentia en lo ventrell un violent dolor y un ardor que l' | abrasaba | , y estaba molt mal. Li vas ordenar inmediatament que begués en diferents | encés d' un foch tan ardent y actiu que una sola guspira de ell crema y | abrasa | mes que tot lo foch plegat de aquest mon, encara que tot lo mon fos una | en mi cosa alguna fora de Vos y de vostra agradable voluntat? ¿Quánt me | abrasaréu | tota en la flama de vostre amor? ¡O amor! ¡ó amor! ¡quánt dols ets | el mateix amor que engendrá en el seu pit, un de vosaltres, que vos | abrasá | á tots, y que, com fóch sagrat, guardeu en esta corporació, novella arca | lo regular se nega en ellas el blad. Si son eccessivament calentas el sol | abrasa | las plantas y si fredas facilment las destruexen las geladas. Los | lo que may es convenient executar antes, perque ab lo demasiat calor se | abrasa | y esterilisa. Y despues pasats dos ó tres dias se sembra. Los clots han | ? —Si que 'n fá! te molta rahò. —Y vegi, tinch una set que 'm | abrasa | , no 'n té vosté? —Aixís, aixís... —Aquí al costat hi ha una xocolatería, | de tots los homens, plaguiaus per los mateixos ardors, que dolsament | abrasan | vostre sagrat Cor, plaguiaus encendrer á tota la terra ab aqueix foch, | santa y fervorosa oraciò. Es un torrent de llum clara Que també | abrasa | y conforta, De delicias es la porta La santa oraciò | Abordar á una nau ab un' altra. Aborribble á tots. Aborrit de tothom. | Abrasar | se en, de amor de Dèu. Abrigarse ab roba, á la barraca, de la tempestad | humil conseguí caminar per lo camí mes excellent: pues que son cor se | abrasaba | ab lo foch de la caritat ardentissima á favor dels pobres de Jesuchrist. | y lleva tota cicatrís. Cura de foch sagrat, ó foch de sant Antoni, que se | abrasan | sens poder aguantar, y semblants mals que sian originats de mala | Es impossible pronunciar vostre nom dulsíssim sens que lo nostre cor se | abrase | en amor. Ó potestats altíssimas! pasmauvos de eixa tan singular | existencia? ¡Felissos nosaltres, si lo foch y amor patri ó provincial que | abrasa | nostre seno, troba eco y deguda acullida en lo pit de nostres | de les seues cambres, rebent tendre bes del sol que en sa llum els | abrasa | amorós. Tot en aquell instant pareix més content y rialler que may. Lo | [7] Endevinaya Aquí y á la pagesía, foc halen y no m' | abrás | y de mí fan tant de cás que totom menjar m' envía; | mare! ¡Mareta! No sé lo que 'm pasa; la set que m' | abrasa | no 'm deixa alenar. ¡Mareta, no plóres! | puc respirar! —¡Ay, fill! ¿Qué te pasa? —¡La gola m' | abrasa | ! ¡No... eu... puc... remediar! En un chillit ronco | en casa. Esta ardor que tinc als polsos i en la gola, que m' | abrasa | ... Porteu aigua... No en porteu! No vullc aigua! No | de quedar poc a poc esta ansia meua, aquest foc que m' | abrasa | dia i nit. Els dubtes s'han acabat ja la sort s'ha decidit: | Mai ha segut satisfeta aquesta gran set d'amor que m' | abrasa | dins del cor; la ditxa mai fon completa, és un erro | que á manera de rius de foch se estén á grans distancias assotant y | abrasant | tot lo que troba en son pas; llansa trossos de roca y núvols de cendra. | soldat tirá un tió encès á una finestra de finissim or, y se encenguè y | abrasá | tot lo temple apesar de quantas diligencias se feren pera apagar aquell | O juliol, jo canto les teves xafogoses superbes nits que | abrasen | alcoves i jardins; les teves nits que encensen els astres, | dins poch temps se casaria. 8. ¡Ay mareta! d'amor jo m' | abrasaba | , Bè sap Deu si m'hi hauria ab gust casat; Mes la gran | Allotjament, recapte per ningú, La civada, lo blat tot s' | abrasaba | En magatsems, y sens que hi fos algú: Dormiam sobre | ...! ¿Allavors sou...? Baró. ¡No! ¡Calléu! que 'l pensament se m' | abrasa | sols ab lo temor que té de que 'l meu nom verdadé ressoni en aquesta | sobre la terra, com diu lo profeta Joel y també sant Pere: aqueix foch | abrasará | á tothom, á bons y á mals, ab la diferencia quels bons per medi de ell | en que per son bé se 'l disgusta y contraría. Aixís al malalt se l' ama | abrasant | lo ab lo cauteri ó tallantli la cangrena ab lo bisturí; al dolent se l' | "Vés-hi!", s'hi llança amb alegria: tempesta venjadora, tot ho cuita a | abrasar | i, tranquil, als seus peus, després li ho va a posar. Doncs, mentre les | mes lo cor t' adora. Julieta. Jo 't seguiré. Romeu. M' | abraso | viu... M' ofego! Foch n' es d' infern, Senyor, lo que 'm devora! | Pero, pare ¿esteu en vos?... ¿Qué 'us passa? Bern· ¡La ira m' | abrassa | ! [(Ab explosió.)] Joan, m' han tret d' aquesta casa com á un gos | repetesca aquí. Joan. Gel hi ha en mon cor ferit, y ab foch m' | abraso | tot jo. La sombra. Vritat fou l' altre cansó y vritat la que has | 's allí! mireu-lo com retorna! Vaig a barrar-li el pas, ni que m' | abrasi | . Para't, il·lusió! Si tens cap mena de paraula o de so per fer-te entendre | entrar Ofèlia.)] O, foc de febre! asseca'm el cervell! Coentes llàgrimes! | abraseu | les potències de ma vista! Per Déu que ta follia cal que es pagui al pes, |
|