DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
abrasar V 115 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb abrasar Freqüència total:  115 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

necessitan per volguer una victoria. ¿Voléu venjansa? L' incendi que abrasi la ciutat tota. Si teníu set, ab la sanch refrescaréu vostras bocas.
no tinc feina; sóc a casa, en una hisenda meva, i penso en tu. El sol abrasa com un forn. Ni una gota de pluja. Aquí les pluges, un diluvi, abril, maig
al canal. L'aigua murmurava per les vores i jugava amb l'herbei. La sed l'abrassava i se sentia fatigat. L'aigua baixava roja de les pluges recents. La
2.250 bombes incendiàries "Electron" per tal d'abrasar la població civil. Mitja hora abans d'emprendre la marxa es va suspendre
que a la terra dona més conreu, ningú com el sinyô Fèlix; farà fred, abrasarà lo sol; ni aterit ni calorós, deixarà de xafar lo portal per pegar una
punta, de fòrta foscor al de baix, al sòl que de dia lluenteja i tot ho abrasa, i a les estrel·les que de nit parpallegen, i sempre buscant l' ambient
Perquè és petit l'amor que tenim a Jesús: si el foc de la divina caritat abrasés la nostra ànima, llavors en sentiríem una pena major que de perdre la
El quint, tocar amb el tacte, és a saber, com els focs toquen i abrasen les ànimes. Col·loqui. Fent un col·loqui a Crist Senyor nostre,
y a tothom qui habita aquí" diu l'ungit del qui s'abrasa d'amor, y ve pelegrí portant mercés sense fí. Y
un conill, perquè el foc li havia resplendit dins l'entranya, a punt d'abrasarse en un instant. Després, corregué al rebost a untar-se la còrpora de
Déu també el meu cor y l'encés y dolç amor que a mi m'abrasa. Y ha deixat lo Criador arreu del món la lluissor de
que els anyells no s'espanten, que els dards no maten i el foc no abrasa? Cridà el foraster que ja se n'anava i li digué: "Quina nit és aquesta? I
y aprofitar les vostres ensenyanses, sentir vivament lo que patíreu y abrasarnos en vostro amor. Pe'ls mèrits y l'intercessió de la vostra Mare
ab la mort... lo món segueix divertintse... y aquesta ánima infelís es abrasada en les eternes flames del infern. /Sic transit gloria mundi\.
separat may de la vostra dolsa companyía! Anima meva, ¿per qué no t' abrasas en lo foch del amor diví, del amor de Jesucrist? ¿Perqué he sigut tan
molt inflats, sentia en lo ventrell un violent dolor y un ardor que l' abrasaba, y estaba molt mal. Li vas ordenar inmediatament que begués en diferents
encés d' un foch tan ardent y actiu que una sola guspira de ell crema y abrasa mes que tot lo foch plegat de aquest mon, encara que tot lo mon fos una
en mi cosa alguna fora de Vos y de vostra agradable voluntat? ¿Quánt me abrasaréu tota en la flama de vostre amor? ¡O amor! ¡ó amor! ¡quánt dols ets
el mateix amor que engendrá en el seu pit, un de vosaltres, que vos abrasá á tots, y que, com fóch sagrat, guardeu en esta corporació, novella arca
lo regular se nega en ellas el blad. Si son eccessivament calentas el sol abrasa las plantas y si fredas facilment las destruexen las geladas. Los
lo que may es convenient executar antes, perque ab lo demasiat calor se abrasa y esterilisa. Y despues pasats dos ó tres dias se sembra. Los clots han
? —Si que 'n fá! te molta rahò. —Y vegi, tinch una set que 'm abrasa, no 'n té vosté? —Aixís, aixís... —Aquí al costat hi ha una xocolatería,
de tots los homens, plaguiaus per los mateixos ardors, que dolsament abrasan vostre sagrat Cor, plaguiaus encendrer á tota la terra ab aqueix foch,
santa y fervorosa oraciò. Es un torrent de llum clara Que també abrasa y conforta, De delicias es la porta La santa oraciò
Abordar á una nau ab un' altra. Aborribble á tots. Aborrit de tothom. Abrasarse en, de amor de Dèu. Abrigarse ab roba, á la barraca, de la tempestad
humil conseguí caminar per lo camí mes excellent: pues que son cor se abrasaba ab lo foch de la caritat ardentissima á favor dels pobres de Jesuchrist.
y lleva tota cicatrís. Cura de foch sagrat, ó foch de sant Antoni, que se abrasan sens poder aguantar, y semblants mals que sian originats de mala
Es impossible pronunciar vostre nom dulsíssim sens que lo nostre cor se abrase en amor. Ó potestats altíssimas! pasmauvos de eixa tan singular
existencia? ¡Felissos nosaltres, si lo foch y amor patri ó provincial que abrasa nostre seno, troba eco y deguda acullida en lo pit de nostres
de les seues cambres, rebent tendre bes del sol que en sa llum els abrasa amorós. Tot en aquell instant pareix més content y rialler que may. Lo
[7] Endevinaya Aquí y á la pagesía, foc halen y no m' abrás y de mí fan tant de cás que totom menjar m' envía;
mare! ¡Mareta! No sé lo que 'm pasa; la set que m' abrasa no 'm deixa alenar. ¡Mareta, no plóres!
puc respirar! —¡Ay, fill! ¿Qué te pasa? —¡La gola m' abrasa! ¡No... eu... puc... remediar! En un chillit ronco
en casa. Esta ardor que tinc als polsos i en la gola, que m'abrasa... Porteu aigua... No en porteu! No vullc aigua! No
de quedar poc a poc esta ansia meua, aquest foc que m'abrasa dia i nit. Els dubtes s'han acabat ja la sort s'ha decidit:
Mai ha segut satisfeta aquesta gran set d'amor que m'abrasa dins del cor; la ditxa mai fon completa, és un erro
que á manera de rius de foch se estén á grans distancias assotant y abrasant tot lo que troba en son pas; llansa trossos de roca y núvols de cendra.
soldat tirá un tió encès á una finestra de finissim or, y se encenguè y abrasá tot lo temple apesar de quantas diligencias se feren pera apagar aquell
O juliol, jo canto les teves xafogoses superbes nits que abrasen alcoves i jardins; les teves nits que encensen els astres,
dins poch temps se casaria. 8. ¡Ay mareta! d'amor jo m'abrasaba, Bè sap Deu si m'hi hauria ab gust casat; Mes la gran
Allotjament, recapte per ningú, La civada, lo blat tot s'abrasaba En magatsems, y sens que hi fos algú: Dormiam sobre
...! ¿Allavors sou...? Baró. ¡No! ¡Calléu! que 'l pensament se m' abrasa sols ab lo temor que té de que 'l meu nom verdadé ressoni en aquesta
sobre la terra, com diu lo profeta Joel y també sant Pere: aqueix foch abrasará á tothom, á bons y á mals, ab la diferencia quels bons per medi de ell
en que per son bé se 'l disgusta y contraría. Aixís al malalt se l' ama abrasantlo ab lo cauteri ó tallantli la cangrena ab lo bisturí; al dolent se l'
"Vés-hi!", s'hi llança amb alegria: tempesta venjadora, tot ho cuita a abrasar i, tranquil, als seus peus, després li ho va a posar. Doncs, mentre les
mes lo cor t' adora. Julieta. Jo 't seguiré. Romeu. M' abraso viu... M' ofego! Foch n' es d' infern, Senyor, lo que 'm devora!
Pero, pare ¿esteu en vos?... ¿Qué 'us passa? Bern· ¡La ira m' abrassa! [(Ab explosió.)] Joan, m' han tret d' aquesta casa com á un gos
repetesca aquí. Joan. Gel hi ha en mon cor ferit, y ab foch m' abraso tot jo. La sombra. Vritat fou l' altre cansó y vritat la que has
's allí! mireu-lo com retorna! Vaig a barrar-li el pas, ni que m'abrasi. Para't, il·lusió! Si tens cap mena de paraula o de so per fer-te entendre
entrar Ofèlia.)] O, foc de febre! asseca'm el cervell! Coentes llàgrimes! abraseu les potències de ma vista! Per Déu que ta follia cal que es pagui al pes,

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »