Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

necessitan per volguer una victoria. ¿Voléu venjansa? L' incendi que	abrasi	la ciutat tota. Si teníu set, ab la sanch refrescaréu vostras bocas.
no tinc feina; sóc a casa, en una hisenda meva, i penso en tu. El sol	abrasa	com un forn. Ni una gota de pluja. Aquí les pluges, un diluvi, abril, maig
al canal. L'aigua murmurava per les vores i jugava amb l'herbei. La sed l'	abrassava	i se sentia fatigat. L'aigua baixava roja de les pluges recents. La
2.250 bombes incendiàries "Electron" per tal d'	abrasar	la població civil. Mitja hora abans d'emprendre la marxa es va suspendre
que a la terra dona més conreu, ningú com el sinyô Fèlix; farà fred,	abrasarà	lo sol; ni aterit ni calorós, deixarà de xafar lo portal per pegar una
punta, de fòrta foscor al de baix, al sòl que de dia lluenteja i tot ho	abrasa	, i a les estrel·les que de nit parpallegen, i sempre buscant l' ambient
Perquè és petit l'amor que tenim a Jesús: si el foc de la divina caritat	abrasés	la nostra ànima, llavors en sentiríem una pena major que de perdre la
El quint, tocar amb el tacte, és a saber, com els focs toquen i	abrasen	les ànimes. Col·loqui. Fent un col·loqui a Crist Senyor nostre,
y a tothom qui habita aquí" diu l'ungit del qui s'	abrasa	d'amor, y ve pelegrí portant mercés sense fí. Y
un conill, perquè el foc li havia resplendit dins l'entranya, a punt d'	abrasar	se en un instant. Després, corregué al rebost a untar-se la còrpora de
Déu també el meu cor y l'encés y dolç amor que a mi m'	abrasa	. Y ha deixat lo Criador arreu del món la lluissor de
que els anyells no s'espanten, que els dards no maten i el foc no	abrasa	? Cridà el foraster que ja se n'anava i li digué: "Quina nit és aquesta? I
y aprofitar les vostres ensenyanses, sentir vivament lo que patíreu y	abrasar	nos en vostro amor. Pe'ls mèrits y l'intercessió de la vostra Mare
ab la mort... lo món segueix divertintse... y aquesta ánima infelís es	abrasada	en les eternes flames del infern. /Sic transit gloria mundi\.
separat may de la vostra dolsa companyía! Anima meva, ¿per qué no t'	abrasas	en lo foch del amor diví, del amor de Jesucrist? ¿Perqué he sigut tan
molt inflats, sentia en lo ventrell un violent dolor y un ardor que l'	abrasaba	, y estaba molt mal. Li vas ordenar inmediatament que begués en diferents
encés d' un foch tan ardent y actiu que una sola guspira de ell crema y	abrasa	mes que tot lo foch plegat de aquest mon, encara que tot lo mon fos una
en mi cosa alguna fora de Vos y de vostra agradable voluntat? ¿Quánt me	abrasaréu	tota en la flama de vostre amor? ¡O amor! ¡ó amor! ¡quánt dols ets
el mateix amor que engendrá en el seu pit, un de vosaltres, que vos	abrasá	á tots, y que, com fóch sagrat, guardeu en esta corporació, novella arca
lo regular se nega en ellas el blad. Si son eccessivament calentas el sol	abrasa	las plantas y si fredas facilment las destruexen las geladas. Los
lo que may es convenient executar antes, perque ab lo demasiat calor se	abrasa	y esterilisa. Y despues pasats dos ó tres dias se sembra. Los clots han
? —Si que 'n fá! te molta rahò. —Y vegi, tinch una set que 'm	abrasa	, no 'n té vosté? —Aixís, aixís... —Aquí al costat hi ha una xocolatería,
de tots los homens, plaguiaus per los mateixos ardors, que dolsament	abrasan	vostre sagrat Cor, plaguiaus encendrer á tota la terra ab aqueix foch,
santa y fervorosa oraciò. Es un torrent de llum clara Que també	abrasa	y conforta, De delicias es la porta La santa oraciò
Abordar á una nau ab un' altra. Aborribble á tots. Aborrit de tothom.	Abrasar	se en, de amor de Dèu. Abrigarse ab roba, á la barraca, de la tempestad
humil conseguí caminar per lo camí mes excellent: pues que son cor se	abrasaba	ab lo foch de la caritat ardentissima á favor dels pobres de Jesuchrist.
y lleva tota cicatrís. Cura de foch sagrat, ó foch de sant Antoni, que se	abrasan	sens poder aguantar, y semblants mals que sian originats de mala
Es impossible pronunciar vostre nom dulsíssim sens que lo nostre cor se	abrase	en amor. Ó potestats altíssimas! pasmauvos de eixa tan singular
existencia? ¡Felissos nosaltres, si lo foch y amor patri ó provincial que	abrasa	nostre seno, troba eco y deguda acullida en lo pit de nostres
de les seues cambres, rebent tendre bes del sol que en sa llum els	abrasa	amorós. Tot en aquell instant pareix més content y rialler que may. Lo
[7] Endevinaya Aquí y á la pagesía, foc halen y no m'	abrás	y de mí fan tant de cás que totom menjar m' envía;
mare! ¡Mareta! No sé lo que 'm pasa; la set que m'	abrasa	no 'm deixa alenar. ¡Mareta, no plóres!
puc respirar! —¡Ay, fill! ¿Qué te pasa? —¡La gola m'	abrasa	! ¡No... eu... puc... remediar! En un chillit ronco
en casa. Esta ardor que tinc als polsos i en la gola, que m'	abrasa	... Porteu aigua... No en porteu! No vullc aigua! No
de quedar poc a poc esta ansia meua, aquest foc que m'	abrasa	dia i nit. Els dubtes s'han acabat ja la sort s'ha decidit:
Mai ha segut satisfeta aquesta gran set d'amor que m'	abrasa	dins del cor; la ditxa mai fon completa, és un erro
que á manera de rius de foch se estén á grans distancias assotant y	abrasant	tot lo que troba en son pas; llansa trossos de roca y núvols de cendra.
soldat tirá un tió encès á una finestra de finissim or, y se encenguè y	abrasá	tot lo temple apesar de quantas diligencias se feren pera apagar aquell
O juliol, jo canto les teves xafogoses superbes nits que	abrasen	alcoves i jardins; les teves nits que encensen els astres,
dins poch temps se casaria. 8. ¡Ay mareta! d'amor jo m'	abrasaba	, Bè sap Deu si m'hi hauria ab gust casat; Mes la gran
Allotjament, recapte per ningú, La civada, lo blat tot s'	abrasaba	En magatsems, y sens que hi fos algú: Dormiam sobre
...! ¿Allavors sou...? Baró. ¡No! ¡Calléu! que 'l pensament se m'	abrasa	sols ab lo temor que té de que 'l meu nom verdadé ressoni en aquesta
sobre la terra, com diu lo profeta Joel y també sant Pere: aqueix foch	abrasará	á tothom, á bons y á mals, ab la diferencia quels bons per medi de ell
en que per son bé se 'l disgusta y contraría. Aixís al malalt se l' ama	abrasant	lo ab lo cauteri ó tallantli la cangrena ab lo bisturí; al dolent se l'
"Vés-hi!", s'hi llança amb alegria: tempesta venjadora, tot ho cuita a	abrasar	i, tranquil, als seus peus, després li ho va a posar. Doncs, mentre les
mes lo cor t' adora. Julieta. Jo 't seguiré. Romeu. M'	abraso	viu... M' ofego! Foch n' es d' infern, Senyor, lo que 'm devora!
Pero, pare ¿esteu en vos?... ¿Qué 'us passa? Bern· ¡La ira m'	abrassa	! [(Ab explosió.)] Joan, m' han tret d' aquesta casa com á un gos
repetesca aquí. Joan. Gel hi ha en mon cor ferit, y ab foch m'	abraso	tot jo. La sombra. Vritat fou l' altre cansó y vritat la que has
's allí! mireu-lo com retorna! Vaig a barrar-li el pas, ni que m'	abrasi	. Para't, il·lusió! Si tens cap mena de paraula o de so per fer-te entendre
entrar Ofèlia.)] O, foc de febre! asseca'm el cervell! Coentes llàgrimes!	abraseu	les potències de ma vista! Per Déu que ta follia cal que es pagui al pes,

Pàgina 1 (de 3)

50 següents