Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
abric M 1704 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb abric Freqüència total:  1704 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

-se'n cap al pis—. Al cap d'un moment havia tornat a baixar; portava l'abric posat i un farcellet a la mà; li lliurà els diners deixats per ell sobre
la família, i, per altra banda, la seva virtut sense tara la posava a l'abric de tota murmuració. La insistència amb què aquell matí recolzà el seu
blau és velat d'un gris tèrbol. 27 març. Matí tebi; amb l'abric tenim calor. Ningú no diria que fa només tres dies estàvem a diversos
amb uns senyors. El doctor Cortada ha sortit al balcó, alçat el coll de l'abric, amb la cara ensonyada. La lluna es reflectia als vidres de la tribuna.
a Barcelona. Els vagons tenen molts vidres trencats i cal viatjar amb abric o amb la solapa de la jaqueta alçada. /La Depêche\ parla d'un
grises. Els marges encara són verds d'herba, i reposem al camp sense abric (i això que, al matí, a primera hora, tot era blanc de gebre). De
dir poc intens, sinó poc fred, vent que desglaça). He pogut anar sense abric; però pel camí encara he alçat amb el bastó llenques de glaç de dos dits
la dona. Ella és al costat de la butaca, on ha deixat el portamonedes i l'abric d'estiu. Ara procedeix a treure's el vestit i la combinació. —No us
de persianes obertes i llums encesos sala endins... Enfundada dins l'abric gris, una talla massa gran per a la seva mida, es trobava protegida dins
malgrat que encara hi cerqués la seva empremta. I, dins la butxaca de l'abric, les puntes dels dits acaronaven bocins de pell on aquell contacte havia
a passar desapercebuda, gairebé perduda entre la gent, dins el vell abric gris tan ample, trescant pels carrers de Ciutat, rondant les escoles de
adoptant un aire anodí, gris, protegida per les ulleres fumades i l'abric ample que dissimulava les seves formes... Barcelona, novembre del
Un animal enorme, encara sense nom. Et pujaves el coll de l'abric. Més silenci. Es desfeia l'escuma a les meues sabates.
Em vaig girar. Et viu, remotíssima, sola, més prima dins l'abric. Dins l'abric, dins el fred, dins el vent que batia el teu cos
Et viu, remotíssima, sola, més prima dins l'abric. Dins l'abric, dins el fred, dins el vent que batia el teu cos malencònic.
i arribaria a extrems de turment i de fúria, a l'abric del capot, aquells vespres d'hivern de l'any 44, si no
m'ha cridat l'atenció una senyora de mitja edat, embolicada dins d'un abric de petit gris que té proporcions de matalàs. Aquesta bona senyora
amb la resta del vestit no miren prim, tan aviat és una samarreta, com un abric extret de les clavegueres, com la pell de l'esquena bruta i pelada.
criatures són joveníssimes; ella porta uns pantalons com ell, i ell un abric com ella. Duen unes bufandes de la mateixa llana; tots dos sembla que
ja a valer molt menys que res?), deixo fora un vell abric, l'esperança, i m'endinso pel camí dels ulls, pel
El Ros, xampany i capons del Prat. El Negre, perles i abrics d'astracan. El Blanc, cotxes cromats i artefactes. Salveu la
Em somreies a través del llagrimeig que plovia damunt el teu abric de cuir. Tremolor dels bruscos túnels per on te'm
me n'aniré sense, vet-ho aquí! [(Es posa precipitadament un mocador d'abric que hi haurà en el respatller d'una cadira.)] Merceneta.
les mil i quinientas. [(Va per anar-se'n embossant-se amb el mocador d'abric i amb una toquilla que arreplegarà al passar de sobre algun moble.
a Ernestina. On és l'Ernestina? [(Es desembarassa del mocador d'abric i es lleva la toquilla del cap, restant amb les grenyes en
es clou suaument. Ernestina es dreça d'un impuls formidable. El mocador d'abric li rellisca cos avall. Amb els ulls molt oberts, d'hipnotitzada, va per
en la màquina.)] Merceneta. [(Recollint el mocador d'abric de terra i posant-l'hi amb gran cura sobre les espatlles.)] Deixa que
s'apropa a la porta i la porta és barrada; llavors s'adona del mocador d'abric que és a terra, del balcó obert; endevina el que acaba de succeir i el
o els piqués. Van trobar un armari de paret ple de vestits de nit i d'abrics de pell i diu que ella no es va poder aguantar i es va posar un d'aquells
un raig de sol, la mantellina de la senyora brillava i el darrera de l'abric de la senyora també brillava i era de color de mosca com la sotana de
obert era com una parada de pompa lúgubre, perquè els vestits i els abrics en els penja-robes, vius de coloraines i d'aplicacions, feien l'efecte
la seva carn i les robes gastades que la subjectaven, dintre un gran abric de castor, una mica pelat i castigat, amb la tendra bonhomia d'una
de baccarà, apropiant-se d'un brillant o anant a empenyorar ell mateix un abric de martes, sense fer cas de les llàgrimes d'elles ni dels comentaris
a Frederic, i Rosa Trènor no manifestà cap desig d'empaquetar-se dintre l'abric de castor. Mado digué que es trobava una mica marejada, i Reina s'oferí a
que tot s'anava produint d'una manera perfecta, s'empaquetà dintre l'abric de castor i digué: —Anem, aquelles ja deuen estar dormint... Quines
feia tot el contrari. Quan una amiga seva contava les excel·lències d'un abric, d'una nevera, d'un gos, o d'un aparell per obrir els ous per beure,
i eren uns dies que la seva dona es queixava perquè no podia comprar un abric que només valia quatre mil pessetes, i Frederic va fer el conill, i va
, i va cometre la vilesa de dir-li que s'havia tornat boja i que, amb l'abric, ni pensar-hi. Maria no se'n va assabentar i encara no en sabia res, de
amb els interessos de molts detractors. N'hi hagué prou amb un gran abric d'ermini que exhibí la senyora Xuclà, perquè les llengües femenines
la senyora Xuclà, perquè les llengües femenines s'engresquessin amb l'abric i oblidessin les lleugereses de la persona que el duia. De totes les
que anava perdut per les Rambles i li va posar les dues potetes sobre l'abric de castor. Rosa s'indignà per l'atreviment i va fer un xiscle, però
la dona d'Antoni Mates; però tenia molta son, i repenjava el cap sobre l'abric d'Isabel. Isabel encara conservava l'humor per resseguir-se els llavis de
de vidre; un altre grup de dones, procuraven calmar una dama que duia un abric de castor bastant espelagarçat, una cara plena d'esgarrinxades, i un
però començava ja a ésser l'hora de la clientela. La dama de l'abric de castor i de les esgarrinxades, que era Rosa Trènor, ràpidament refeta,
home, tira!... Frederic de Lloberola havia pagat i ajudava a posar l'abric a la franceseta. Varen sortir del restaurant, i en passar davant de la
—intenta d'objectar Laura mentre Tomàs despenja la maleta i l'abric. Baixen. Els bitllets; la humitat a l'andana; els dos quarts de sis al
duresa de l'esguard; abraça la núvia; la besa amb llavis prims i freds. L'abric de Teresa, recte, sever, desprèn una bona olor de pomes guardades a la
d'anar-se'n, vist que Laura no té pressa a baixar. Surt de casa amb l'abric de seda negra, els guants de pell grisa, el vel una mica fluix perquè fa
I Laura també es sent apoderada d'una divina esgarrifança, dins el seu abric de petits-gris. Tomàs, magnífic, dret vora aquell diàleg, ja ha
blaníssim, mentre que les dues mans se n'anirien a pujar el coll de l'abric de Pere i potser, de passada, els nusos dels dits fregarien aquell mentó

  Pàgina 1 (de 35) 50 següents »