Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
abrigar V 740 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb abrigar Freqüència total:  740 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que l'ajudava així, comprensiu, a passar l'hivern i el mal temps, abrigat per la terra. Lluny de l'estimadora, el jove hauria descansat i s'hauria
aquella porta. El vigilant va treure's el seu pesant i vell tabard, l'hi abrigà, i entre el brogit del vent, a través dels carrers solitaris, l'acompanyà
a Mila com portes tancades davant les quals estigués cridant inútilment. —Abriga't amb això, Mila —li digué, tot allargant-li la seva pellissa, que havia
digué, tot allargant-li la seva pellissa, que havia despenjat d'un clau—. Abriga't amb això, que no et refredis. I la hi posà sobre les espatlles. Mila
27 abril. La muntanya ja és molt verda: els faigs l'abriguen com una molsa flonja, però els castanyers tot just comencen a brotar. Al
la fi. L'assaboríem en la ciutat retrobada, nocturna, quan ja no li calia abrigar-se amb tenebres per por dels avions; assaboríem la pau gairebé en
. Més aviat curta, la guerrera? —Què m'aconselleu? —fa ell. —Llarga. Abriga més. De vegades, els uniformes d'estiu no els retiren fins a darreries
tot compungit—. El sergent diu que no. —Llàstima. Amb gira, doncs. També abriga més. El soldat es torna a inclinar, gargoteja encara a la llibreta. —I
fent-lo a trossos, dipositant-lo sobre el forn de pedres escalfades i abrigant-lo delicadament, primer amb fulles de maioré verdes, i després amb fulles
de llana. L'altra li atansa una cadireta perquè hi posi els peus i els hi abriga amb el primer que troba a mà.)] Merceneta. Estàs bé així?
Em fas molt de mal, Ernestina! Ernestina. Vull dir que m'abriguis. Víctor. Per què no te'n vas a la teva cambra?
el son. En Víctor resta confús, mirant-la. Avança un pas per anar a abrigar-la i es repensa. S'asseu a la màquina. Tomba el cap i la contempla un
terra i posant-l'hi amb gran cura sobre les espatlles.)] Deixa que t'abrigui. Ai, Senyor! Sembles una criatura rebeca i jo la teva mainadera!
ni menys que hi hagués cap dona prou poc escrupolosa per a vestir-s'hi. S'abriga amb les flonjors del barnús tebi, com si sortís del bany, i es contempla
poder escoltar bé. —Doncs... La boira! Va caient, espessa, grisa, negra; abriga la plana tardoral i adormida en la nit. La boira protectora! Guarda la
de la forastera amb el calfred d'un desvalgut que troba un recer on abrigar-se. —Ara sí, que li ho contaré tot —diu, abandonant-se a l'
d'altar. Quan Pere se'n torna, els vespres, ella sol recomanar-li que s'abrigui bé perquè el fred és viu; i Teresa s'estreny les dues mans amb aire
amb el to d'un collar, d'un fermall. En l'atmosfera temperada del saló, s'abrigava mig cos amb un vellut opac, de reflexos d'aram; però no era pas per fred,
s'adona que vacil·la, a punt de caure, blanca com la roba de nit que li abriga el cos. —Què et passa, Laura? —fa, intrigat, i va per aixecar-
Dolorosa llagada, sofridora. Amb un calfred d'horror, la Muntanyola s'abriga amb pressa delirant, com si hagués estat sorpresa per un esguard
comença l'encalç entre la boira... Boira de desembre: boira amable que l'abriga, l'acull, l'esfuma i potser la fa invisible als ulls de les bones
dels fars en la boira. Al tombant de la carretera veu tota la ciutat abrigada per un vapor fumós rogenc, que la preserva de dany, que li guarda fins
i encara sembla que no hi estigui ben avesat. I la boira, densa, cau i abriga la ciutat amb tots els seus sants vius i morts.
dirigida pel meu cosí 'Ilala'ole-o-Ka'ahu-manu, una alumna atordida s'abrigà l'esquena amb el vestit. El mestre de /hula\ la renyà durament
capella y en mitj de sepulcral quietut. Mentres la llevadora tornava á abrigar al nen, la Toneta y sas amigas eixiren de l' iglesia. La pobra Toneta
de nou esperit, avansá escala amunt, arrossegant lo mocador qu' avans li abrigava 'l cos. Derrera d' ella, singlotant de pena com lo dol de un enterro,
d' aquella fosca, y de sobte prengué resoltament la criatura del brés, l' abrigá ben bé ab son mocador gran y eixí cautelosament cap á l' escala,
, i l'aire de la nit em toca de ple. Però la palla és calenta, estic ben abrigat amb mantes, i la fresca nocturna és agradable. A més, estic tan cansat,
adormíem de cara al cel, amb l'aire de la nit a l'entorn, però el cos ben abrigat dins la palla o el fenc. Jo, de vegades, tot mirant-me la lluna o els
quan no teníem un clau a la butxaca, i que cada nit trobàvem un lloc on abrigar-nos, fins quan a l'hora en què es ponia el sol no sabíem on aniríem a
hi ha un estel gros, gros com un fanal, escampa la fosca... una fosca que abriga, un estel més baix que els del cel. S'hi està bé, en aquest hospital! ¡
creixen a la bona de Déu en un racó del pati. És això el que ha pensat: "Abrigar-me les espatlles com un card". Ha buscat el vel en la seva cambra, ha
estàtic. Cosme avançà cap al capçal amb l'intent d'acomboiar-lo i abrigar-lo; però, així que inicià el gest, Josep, per escapar al contacte, llançà
velleta asseguda vora la xemeneia apagada. Tremolava de fred. Estava ben abrigada amb sacs, amb pillancs, pells de xais, però tremolava de fred. Un fred,
font de la plaça, i la quietut igual del poble i la vall ont s'abriga. I vas fê el somni de dormir en el país que 'ns dona els
A Louis Prat. L'iglesia és al devant. El no-rés ella abriga. Obrint parpelles d'or els sants hí son fixats; hí
i serres i portelles s'enlairen dins la llúm. Els mocadors abriguen unes cares colrades. Ala! aneu de valent! Les espigues granades
la pastoral quietut. I la pentecostera de rosa flor pulposa abriga dolçament les abelles dels cims; i la neu lluminosa
besos com pluja de pétals que recullía ma gerri d'argila. Ens abrigava, xiprers, la vostra ombra, quan s'esllanguía el blau día en la
del mas immóvil, del mas contemplatiu, que deixa en sa paret s'abrigâ un ram de roses... En l'escala forana s'escrabellen les lloses;
oh mas abandonat dels homes, que reposes, deixant en ta paret s'abrigâ un ram de roses! Sponsae meae Quan seré un pobre mort,
les enfosques per estalviar el llum. Els tres reis eren prims i flacs. S'abrigaven amb un mantell de llana. I eren molt vells, molt més que el rei Herodes,
per descansar una estona. Si per cas una vella eixia a la llinda, abrigant el fanalet sota un plec del davantal, per mor del vent, no endevinava pas
que vorejava un paratge que li semblava més propici, una boletera. S'abriga i està callat sota el cobert d'un suro, i no hi fa gran estada, perquè el
mar fosca tot avall. I jo deia: —Els dòlmens, si més no, serveixen per a abrigar la gent desemparada. Entretant, la pluja formava uns prims reguerets. Els
part d'aquesta diferència seria deguda al fet que els animals més ben abrigats han estat afavorits i preservats durant moltes generacions, i quina part
del diumenge que el segueix. I si de cas resulta una mica dur d'orella o abriga el més petit dubte, en tindrà prou amb aplicar l'oïda a terra, com els
de clima poc afable, les gents han hagut d'acudir a l'ús de postissos que abriguin. Al cap i a la fi, és el que encara avui fem. Com més fred, més
a tots els organismes representatius. En tals circumstàncies, no podia abrigar dubtes la idea que el status quo es perpetuaria durant uns segles.
del frau de Jaume I: els aristòcrates no es resignaren a renunciar. Si no abrigaven cap esperança de recuperar la totalitat del País Valencià i de

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »