Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que l'ajudava així, comprensiu, a passar l'hivern i el mal temps,	abrigat	per la terra. Lluny de l'estimadora, el jove hauria descansat i s'hauria
aquella porta. El vigilant va treure's el seu pesant i vell tabard, l'hi	abrigà	, i entre el brogit del vent, a través dels carrers solitaris, l'acompanyà
a Mila com portes tancades davant les quals estigués cridant inútilment. —	Abriga	't amb això, Mila —li digué, tot allargant-li la seva pellissa, que havia
digué, tot allargant-li la seva pellissa, que havia despenjat d'un clau—.	Abriga	't amb això, que no et refredis. I la hi posà sobre les espatlles. Mila
27 abril. La muntanya ja és molt verda: els faigs l'	abriguen	com una molsa flonja, però els castanyers tot just comencen a brotar. Al
la fi. L'assaboríem en la ciutat retrobada, nocturna, quan ja no li calia	abrigar	-se amb tenebres per por dels avions; assaboríem la pau gairebé en
. Més aviat curta, la guerrera? —Què m'aconselleu? —fa ell. —Llarga.	Abriga	més. De vegades, els uniformes d'estiu no els retiren fins a darreries
tot compungit—. El sergent diu que no. —Llàstima. Amb gira, doncs. També	abriga	més. El soldat es torna a inclinar, gargoteja encara a la llibreta. —I
fent-lo a trossos, dipositant-lo sobre el forn de pedres escalfades i	abrigant	-lo delicadament, primer amb fulles de maioré verdes, i després amb fulles
de llana. L'altra li atansa una cadireta perquè hi posi els peus i els hi	abriga	amb el primer que troba a mà.)] Merceneta. Estàs bé així?
Em fas molt de mal, Ernestina! Ernestina. Vull dir que m'	abriguis	. Víctor. Per què no te'n vas a la teva cambra?
el son. En Víctor resta confús, mirant-la. Avança un pas per anar a	abrigar	-la i es repensa. S'asseu a la màquina. Tomba el cap i la contempla un
terra i posant-l'hi amb gran cura sobre les espatlles.)] Deixa que t'	abrigui	. Ai, Senyor! Sembles una criatura rebeca i jo la teva mainadera!
ni menys que hi hagués cap dona prou poc escrupolosa per a vestir-s'hi. S'	abriga	amb les flonjors del barnús tebi, com si sortís del bany, i es contempla
poder escoltar bé. —Doncs... La boira! Va caient, espessa, grisa, negra;	abriga	la plana tardoral i adormida en la nit. La boira protectora! Guarda la
de la forastera amb el calfred d'un desvalgut que troba un recer on	abrigar	-se. —Ara sí, que li ho contaré tot —diu, abandonant-se a l'
d'altar. Quan Pere se'n torna, els vespres, ella sol recomanar-li que s'	abrigui	bé perquè el fred és viu; i Teresa s'estreny les dues mans amb aire
amb el to d'un collar, d'un fermall. En l'atmosfera temperada del saló, s'	abrigava	mig cos amb un vellut opac, de reflexos d'aram; però no era pas per fred,
s'adona que vacil·la, a punt de caure, blanca com la roba de nit que li	abriga	el cos. —Què et passa, Laura? —fa, intrigat, i va per aixecar-
Dolorosa llagada, sofridora. Amb un calfred d'horror, la Muntanyola s'	abriga	amb pressa delirant, com si hagués estat sorpresa per un esguard
comença l'encalç entre la boira... Boira de desembre: boira amable que l'	abriga	, l'acull, l'esfuma i potser la fa invisible als ulls de les bones
dels fars en la boira. Al tombant de la carretera veu tota la ciutat	abrigada	per un vapor fumós rogenc, que la preserva de dany, que li guarda fins
i encara sembla que no hi estigui ben avesat. I la boira, densa, cau i	abriga	la ciutat amb tots els seus sants vius i morts.
dirigida pel meu cosí 'Ilala'ole-o-Ka'ahu-manu, una alumna atordida s'	abrigà	l'esquena amb el vestit. El mestre de hula la renyà
capella y en mitj de sepulcral quietut. Mentres la llevadora tornava á	abrigar	al nen, la Toneta y sas amigas eixiren de l' iglesia. La pobra Toneta
de nou esperit, avansá escala amunt, arrossegant lo mocador qu' avans li	abrigava	'l cos. Derrera d' ella, singlotant de pena com lo dol de un enterro,
d' aquella fosca, y de sobte prengué resoltament la criatura del brés, l'	abrigá	ben bé ab son mocador gran y eixí cautelosament cap á l' escala,
, i l'aire de la nit em toca de ple. Però la palla és calenta, estic ben	abrigat	amb mantes, i la fresca nocturna és agradable. A més, estic tan cansat,
adormíem de cara al cel, amb l'aire de la nit a l'entorn, però el cos ben	abrigat	dins la palla o el fenc. Jo, de vegades, tot mirant-me la lluna o els
quan no teníem un clau a la butxaca, i que cada nit trobàvem un lloc on	abrigar	-nos, fins quan a l'hora en què es ponia el sol no sabíem on aniríem a
hi ha un estel gros, gros com un fanal, escampa la fosca... una fosca que	abriga	, un estel més baix que els del cel. S'hi està bé, en aquest hospital! ¡
creixen a la bona de Déu en un racó del pati. És això el que ha pensat: "	Abrigar	-me les espatlles com un card". Ha buscat el vel en la seva cambra, ha
estàtic. Cosme avançà cap al capçal amb l'intent d'acomboiar-lo i	abrigar	-lo; però, així que inicià el gest, Josep, per escapar al contacte, llançà
velleta asseguda vora la xemeneia apagada. Tremolava de fred. Estava ben	abrigada	amb sacs, amb pillancs, pells de xais, però tremolava de fred. Un fred,
font de la plaça, i la quietut igual del poble i la vall ont s'	abriga	. I vas fê el somni de dormir en el país que 'ns dona els
A Louis Prat. L'iglesia és al devant. El no-rés ella	abriga	. Obrint parpelles d'or els sants hí son fixats; hí
i serres i portelles s'enlairen dins la llúm. Els mocadors	abriguen	unes cares colrades. Ala! aneu de valent! Les espigues granades
la pastoral quietut. I la pentecostera de rosa flor pulposa	abriga	dolçament les abelles dels cims; i la neu lluminosa
besos com pluja de pétals que recullía ma gerri d'argila. Ens	abrigava	, xiprers, la vostra ombra, quan s'esllanguía el blau día en la
del mas immóvil, del mas contemplatiu, que deixa en sa paret s'	abrigâ	un ram de roses... En l'escala forana s'escrabellen les lloses;
oh mas abandonat dels homes, que reposes, deixant en ta paret s'	abrigâ	un ram de roses! Sponsae meae Quan seré un pobre mort,
les enfosques per estalviar el llum. Els tres reis eren prims i flacs. S'	abrigaven	amb un mantell de llana. I eren molt vells, molt més que el rei Herodes,
per descansar una estona. Si per cas una vella eixia a la llinda,	abrigant	el fanalet sota un plec del davantal, per mor del vent, no endevinava pas
que vorejava un paratge que li semblava més propici, una boletera. S'	abriga	i està callat sota el cobert d'un suro, i no hi fa gran estada, perquè el
mar fosca tot avall. I jo deia: —Els dòlmens, si més no, serveixen per a	abrigar	la gent desemparada. Entretant, la pluja formava uns prims reguerets. Els
part d'aquesta diferència seria deguda al fet que els animals més ben	abrigats	han estat afavorits i preservats durant moltes generacions, i quina part
del diumenge que el segueix. I si de cas resulta una mica dur d'orella o	abriga	el més petit dubte, en tindrà prou amb aplicar l'oïda a terra, com els
de clima poc afable, les gents han hagut d'acudir a l'ús de postissos que	abriguin	. Al cap i a la fi, és el que encara avui fem. Com més fred, més
a tots els organismes representatius. En tals circumstàncies, no podia	abrigar	dubtes la idea que el status quo es perpetuaria durant uns segles.
del frau de Jaume I: els aristòcrates no es resignaren a renunciar. Si no	abrigaven	cap esperança de recuperar la totalitat del País Valencià i de

Pàgina 1 (de 17)

50 següents